CHALLENGE 2012

En breu faré la inscripció al meu primer half, organitzat per Challenge, que serà el proper 27 de maig de 2012 a Calella, zona del maresme. 

Entrenament d'uns 4 mesos amb diverses fases de càrrega, recuperació i activació per poder ser finisher en aquesta dura i exigent prova.

Tot començarà al febrer, però per anar fent boca he muntat aquest video que espero us agradi. Serà la crisi dels 40 que comença ja, però he volgut combinar música amb diverses fotos que he anat trobant i algunes d'afegides meves. 

El títol, 113. El sumatori de les 3 distàncies: 1.9/90/21


Salut!
jordi

RELAX ACTIU - DECEMBRE 2011

Estem en época baixa d'entrenaments, però aquesta setmana, una mica rara amb els dies de festa de la Inmaculada i la Constitució he pogut fer diverses "sortides" dels 3 esports que composen una triatló.

El dia 6 vaig participar a la XXX Pujada al Castell de Castelldefels, un recorregut de 4.9 km amb pujades constants però molt atractiva. És gratuita, a les 10.00 del matí, al costat de casa ......

Aquest és el perfil i la foto de sortida:

Podeu observar la pujada pronunciada dels primers kilòmetres, i l'ascens continu excepte una baixada fins els últims 300 metres d'ascens al castell. Cursa curta però intensa. Tot i la duresa, mitjana de 4:40 min/km, punts de 4 min/km per completar la cursa en 22:30. Just tres segons menys que l'any passat, tot i haver entrenat menys. 

L'Àngels i Montse amb un temps sobre 28 minuts i els cracks Cèsar i David entre els 20 primers de gairebé 700. No hi ha res com entrenar .........

El dia següent pel matí vaig tornar a tastar la piscina després de gairebé 2 mesos. Com es perd sense entrenar en aquest esport !!!

Tot i així, 1000 metres matutins per retrobar el medi aquàtic i tornar a tenir sensacions.

La tercera part de la TRI la vaig fer ahir divendres en BTT. Amb en Blas varem sortir de casa cap a les 8 per estar un hora més tard amb l'Edu a la falda del Garraf inici Vilanova. Alguns km d'asfalt per la vila fins endinsar-nos al parc natural. Camins de terra amb força pedra en lleugera pujada que ens havíen de portar per un circuit ja fixat fins tornar a casa. Aquesta era la proposta del nostre    biker Eduard, que espero que amb bona fe va tornar a modificar sobre la marxa al més pur estil "llanero solitario". 

Finalment varen ser 30 kilòmetres amb pujada a un turó espectacular i una vista que va valer la pena. Es clar, varem arribar de casualitat i després de menjar-nos varies vies que ni les cabres. Caiguda del de sempre: jo, aquest cop per culpa d'un arbre massa prop del camí que va moure una branca just quan passava. Sense importància però nova marca al genoll. 

Aquí el recull fotogràfic:

P'arriba como las cabras !!!

Vilanova al fons

Blas, Jordi i Edu

I el perfil que ens va sortir després de dues hores de biking:

Sembla el Red Canyon ......

El millor del matí, entrepa de truita de patata amb coca-cola per reposar les forces i de nou cap a casa.

Així doncs, setmana de festes, ponts i triatló espaiada en el temps però que fa recordar grans moments de la temporada.

salut!

MI PEPINO

Doncs sí, després de molt mirar i remirar, finalment i amb l'ajuda inestimable del departament de crèdits de La Caixa, els dos hem comprat aquesta bicicleta de carretera, adaptada a Triatló i que aniré pagant mica en mica fins que sigui 100% meva. De moment, només la gaudiré jo, La Caixa no.

Aquí la susodicha:

Orbea Orca - Ultegra 6700 i rodes Fast Forward de 60 mm - acople llarg - 9 kilets

L'objectiu és entrenar fort per el Half Ironman del 27 de maig 2012, a Calella. Ara, ja no tinc excusa, el ser o no ser seran les cames. I ja ho he començat a descobrir......

El divendres vaig fer l'estrena, 20km suaus per el vial sense trafic que tenim prop de casa. Canviant plats, pinyons, i amb cert vent, provar les rodes. La bici és lleugera, rígida i la geometria fa que es pugui anar acoplat sense patir, fins i tot ajuda a canviar de posició i relaxar musculatura.

L'estrena oficial ha estat aquest matí, 7.30 tirada de 63 km desde Sant Boi, per Sant Climent arribar a Viladecans, Gavà, Castelldefels fins Port Ginesta, tornada per l'interior, La Sentiu per tornar a Castelldefels i acabar de nou a Sant Boi. 

El plat és un 50/34 i el cassete un 11/28. L'aventatge en pujades és el pes (sempre comparant amb la Medina que portava), que permet possar-te de peu i anar fent, però s'ha de tirar de cames i ronyons igualment.

La diferència clara està en pla, apretes, agafes inèrcia, i és molt més fàcil mantenir els 40-43 km/h on amb l'anterior bicicleta marcaves els 35-37 km/h. Això si, cap el final, que ja apretava el vent, s'ha de vigilar les rotondes doncs la bici es desestabilitza una mica per les rodes de perfil, però es pot controlar bé.

Els canvis, més sòlids, i l'estètica molt agressiva. Molt content !!

Abans d'arribar a casa, m'he aturat al circuit nou inaugurat a Sant Boi. No està malament doncs evites el tràfic, hi ha llum si hi vas de nit, però 1 km es fa curt després de diverses voltes, i el preu, doncs esporàdicament es pot pagar, 3 eur, però si ho fas com a rutina crec que no compensa. He fet alguna foto:

Bastants revolts, poques rectes per agafar velocitat. La mitjana acaba sortint uns 30 km/h aprox.

Demà dilluns inicio la temporada de softràket i ho combinarem amb alguna cursa. La més propera, el Cros per la salut mental de Sant Boi. 6 km. 

Adjunto el link d'un immens video agafat del you tube, 1h25m. tothom l'hauria de veure alguna vegada, sacrifici, honor, un punt de bogeria. Les imatges i el montatge és magnífic. El recomano al 100%:

    IRONMAN HAWAII 2010 - Amazing !!!!!

Salut a tots!

BERGA-BERGA EN BTT - 6 de Novembre

Un cop acabada la temporada de Triatló i després d'uns dies ben bons de descans, uns quants ens vàrem apuntar a aquesta marxa de Berga, un clàssic d'aquella zona doncs era el 14é any que ho organitzaven els Mussols del Pedraforca, grup ciclista del Berguedà.

Aquesta cursa ja l'havia fet fa uns anys i va estar molt bé recordar moments de les edicions anteriors i de la zona de Berga.

Varem haver de matinar bastant els 4 magnífics, Diego, Edu, Albert i el que escriu. Cita a les 7 a un bar de Gironella i cap a les 8.15 recollida de dorsals i preparació del material.

D'esquerra a dreta: Edu, Albert, Jordi i Diego.

Hi havia dues curses, curta i llarga. L'unic valent va ser el Diego que va fer la de 61 km quedant en molt bona posició. La resta varem fer la cursa dels nens, 31 km quedant tots en molt bona posició, dintre del primer terç, en el meu cas el 21 de 168 participants.

Cursa però dura per l'estat del terreny, tot i no ploure, força fang i corriols bastant tècnics, a diferència de les Valbuena que son pistes més amples però amb molt més desnivell.

El perfil va ser el següent:

31 km en 1h 52 minuts. Desde el km gairebe 20 em vaig unir amb un altre corredor, ritmes similars, per anar fent km i una mica més endavant 2 més, per formar un grup de 4 durant força km, sense competir, xerrant una mica i comentant altres curses i anècdotes. Exemple del bon rotllo que es respira habitualment en aquestes curses. Desde el 28 aproximadament, entrada a Berga, terreny d'asfalt i els altres es frenen una mica, arribant jo amb uns minuts d'antelació.

El premi, butifarra amb llauneta de beguda i content d'haver repetit aquesta pedalada amb un estat de forma molt superior a altres anys. Això sí, vaig preferir no apretar al final, encara tenia el record del setembre on vaig "acaronar l'asfalt". L'experiència és un grau !!

Salut! 

ON ESTAN ELS LÍMITS?

Doncs sí, aquesta és la pregunta que un es fa quan aconsegueix el repte que s'havia proposat. Aquest ha estat el meu cas en el 2011, ser finisher d'un Triatló en distància Olímpica, 1500 nedant, 40 en bici i 10 corrents.

És curiós com tot sempre te un recorregut i ara miro enrera, cap al setembre de 2010 quan varem fer amb uns amics el meu primer triatló, en distància sprint i com he anat evolucionant fins aquest octubre. 

Seguretat, confiança, material, i sobretot, càrrega d'entrenaments i paciència dels que t'envolten per preparar-te bé per el teu repte. La olímpica ja no és un límit, s'ha superat, el proper pas és obvi, Mitja distància (1900-90-21), ara falta saber quan .........................

El dia va començar ben aviat, 5:20 despertador, intentar menjar una mica (difícil en aquestes hores) per no tenir que pensar-hi més, agafar el material que ja estava preparat i cap a la Mar Bella.

Vaig arribar amb prou temps per deixar el box preparat, xerrar una mica amb en Toni i l'Eduard (un crack, ve a un triatlo com si anés a buscar el diari a la cantonada, just de temps, el material mínim necessari ..), i després posar-me el neopré i deixar la bossa al pavelló.

A la sorra ens informen que s'ha escurçat el recorregut d'aigua per la situació de la mar, corrents internes, volen evitar passar prop de l'espigó. La retallada de distància es veurà compensat per la duresa del recorregut, lluitar contra les onades i el desplaçament involuntari dins de l'aigua. De fet, podem veure com l'onada anterior, la d'elit, no fa el camí desde boia a arc d'arribada, fa una esse monumental, degut a totes aquestes corrents.

Aquí un parell de fotos per corroborar tot això:

Difícil orientar-se i visualitzar la boia en el dia d'avui

moment complicat, arribada a la sorra: pels costats, per sobre .......

Sortida de la onada vermella (O1) puntual a les 9.10 del matí. Grup de 500 nedadors que intentem situar-nos i nedar cap a la boia. Rebo algun cop de més però acabo agafant posició i ritme. En un moment rebo una patada a la cara que em desplaça les ulleres, pero m'ajuda a desentelar-les (gràcies company!), a la segona boia (el trajecte entre elles és foça curt) també rebo a la cama (però deixeu-me nedar!), faig una mica de braça i veig com s'ha dispersat increiblement el grup i l'unic objectiu és l'arc negre de la Garmin que inidica el punt de sortida de l'aigua.

Temps del segment: 26:56 per fer els aprox 1250 metres de distància.

Transició llarga, em vaig treient el neopré i perdo uns segons en posar-me el dorsal (fins a la tercera no el col.loco bé), la noia del costat ja s'ha endut la bici i hem arribat al mateix temps de l'aigua ! agafo la bici i fem uns bons 300 metres amb la bici a la ma fins el punt de pujada.Temps: 3:38. Salto a la bici i perdo una bota (collons!), un voluntari me la passa i finalment arrenco. He perdut alguns segons però es dilueixen pensant que això és molt llarg, lógicament com més distància menys incidència tenen aquests entrebancs.

He gaudit molt en aquest segment. Dues fases ben diferenciades, dues primeres voltes de 10 km sense gaire gent, unint-me a diversos grups per anar fent km. Espai, relleus, controlant els giravolts. tot i unes petites molèsties en els quàdriceps al començar, em trobo fort, però no vull apretar en excés doncs faltarà el segment de còrrer, i per primera vegada faré els 10. Tampoc hagués pogut apretar molt, els segons 20 km es van unint més ciclistes que venen de les diferents sortides i tot i que cadascú en la seva volta particular, acabem sent un gran grup pel circuit on s'ha de vigilar més que mai de no caure ni xocar en els revolts. Temps del segment en 1h:10m, ritme aprox de 33 km/h.

Encara que no ho sembli erem molts ....

Transició més curta, TR2 en 2:12 i arrenco a còrrer. L'Àngels i l'Abril no em veuran sortir del box doncs vaig bastant per endavant de l'hora prevista.

Aquest és un moment clau, com el cos s'adapta per aquest canvi, la musculatura, l'exigència, el còrrer cansat ! ho faig en progressio i em reconforta veure que els entrenaments han donat el seu fruit, porto molt bon temps global i em sento encara fort.

Per les bambes que porto, les Adizero amb velcro no puc portar el comptekm però corro per sensacions i el recorregut te marcats els punts kilomètrics.

Algun intent de flato, dolor lleuger al genoll, dolor lleuger a l'espatlla. Avui no podreu amb mi penso, els entrenament també et preparen el "coco" i finalment desapareixen.

Cap el km 4 veig l'Eduard i que si mantenim els ritmes acabaré agafant-lo. Sense competir entre nosaltres m'ajuda com a referència i passen un parell de km més. Quan ens saludem anem camí del 7 i ja veig que ho tinc, en uns 20 minutets més ho hauré aconseguit.

El recorregut és variat doncs entrem a Ciutadella, passem per l'Arc del Triomf, i  correm per el passeig de circumvalació (on tant pateixo en la Marató, km 36, camí de Colom) però que avui li guanyo la partida.

Km 8 torre Mapfre, ritme constant, cómode i falten només 2. Km 9, es comença a sentir la gent, últim esforç, veus els arcs dels sponsors, veus la catifa blava, veus el teu temps al crono. Parcial en 47:55. Ja ho tens. FINISHER.

2 hores 31 minuts 13 segons

En els últims 2 km penso en tot l'esforç, matinar per nedar, sortides en bici, sacrifici per anar a còrrer tot i les punxades al genoll. Menys temps per la familia, pels amics, potser no ho entenen, espero que ho facin, però aquest moment és de glória, d'emoció, potser només la meva, però és el premi a un esforç i a un repte que un dia et vas fixar.

Potser això és el més important, el que t'enganxa d'aquest esport, bé, potser de tots els que requereixen d'una constància, d'un entrenament, d'un sacrifici, les hores dedicades a que? a creuar la linea d'arribada. Assaborir aquest moment perque l'has guanyat amb el teu esforç.

Les xifres parlaven de 6.000 participants, 36.000 espectadors. Impressionant.

Els dos regals: la medalla i el suport dels teus !!

La conclusió és que tot és proporcional. Com més dur és arribar a fer quelcom, més grau de satisfacció et dona ....... per això mai n'hi ha prou .....sempre en volem més. 

Continuarà .............................

jordi. 16 d'octubre 2011

ULTIMS ENTRENAMENTS

S'acosta el dia de la Olímpica i s'ha d'aprofitar el poc temps que queda per seguir entrenant, encara que sigui per una qüestió de confiança. Quan arribi el dia D, haver pogut fer tots els deures possibles.

En el meu cas, en un planning de 8 setmanes, 56 dies, hauré estat parat uns 12 dies per la caiguda a la marxa Valbuena i la veritat és que ncara no estic al 100%. El braç esquerra es queixa en moviments forçats i això minva una mica la moral, sobretot pensant en que mai he fet els 1500 metres amb neopré, que sempre et cansa més al tenir menys flexibilitat.

Aquesta setmana, tot i el viatge de feina, he pogut combinar algun entrenament:

Dimecres, 19 km en cinta o mitja hora en piscina suau.

Divendres per la tarda, un entrenament que tardaré en oblidar. Ha estat a la Corunya, doncs el vol de Vueling sortia cap a les 21.30 de la nit.

He sortit de l'estadi Riazor, a un extrem del mateix nom i runneijant tot el passeig que voreja la platja fins pujar a la Torre d'Hèrcules.

L'Ermita de Sant Ramon Corunyesa .........

Únic far romà i el més antic en funcionament del mon. Patrimoni de la humanitat.
Inspiració d'aire fresc per els maltrets muscles després de tants dies de cotxe:

Inmens mosaic de la Rosa dels Vents

Tornada cap a l'estadi. Amb estiraments uns 50 minuts. Temperatura ideal i fins i tot m'he pogut remullar els peus a l'Atlàntic.

Podeu veure la punta de la torre al fons de tot, a l'esquerra

Entorn idoni per renovar confiança i recordar aquest moment quan comenci a patir de veritat el dia 16!

salut i km!

CRÒNICA GAVÀ TRIATLON-TOUR 2011

I a les 6.00 sonava el despertador. I el menda deia que uns minutets més que al llit s'estava molt bé. Realment aquesta no era la manera de començar un dia de competició......

Després de 2 setmanes de K.O. total, recuperant-me de la caiguda en BTT, i havent-me perdut Calafell, molt malament però tenia que estar per no participar a Gavà. 

Va anar bé el dia abans agafar el pitrall i començar a ensumar l'ambient triatlètic i tornar a pensar en el camí que havia començat fa unes 6 setmanes, el planning per la Triatló Olímpica. Ahir era una etapa més i no podia fallar.

El dissabte s'escalfaven els motors:

       

 I finalment, després de la mandra, conseqüència dels xutes de Ibu i Diclo, cap a les 7.00 feia l'entrada triunfal a Gavà, per poder aparcar ben aprop i començar a preparar tota la logística triatlètica, que no es poca.

Aquí teniu les imatges del box, pels neòfits, explicar que tot s'utilitza, no es perd res i cadascú sap quina bici és la seva!

Aquest cop les transicions eren llarguíssimes, la T1 gairebé de 3 minuts de mitjana, doncs sortint de l'aigua s'havia de travessar la sorra, el passeig, una rotonda i un cop dintre el box fer el bucle pels que estavem a la segona fila. Però bé, això era per tots els participants.

Jo sortia a la onada de la distància Sprint, abans ho havien fet els Olímpics. La veritat és que els moments abans de la sortida es respira molta tensió, nervis i fins i tot certs pensaments de "però que faig jo amb aquesta fila a aquestes hores del matí ...."

Pels no miops podeu veure les dues boies a l'horitzó i el primer grup d'olimpics

La part de swim eren dues voltes de 750, sortint de l'aigua !! Això psicològicament deu pesar força, doncs encara falten uns bons minuts a l'aigua .......... uns 15 mínim ..........

Sortint del mar i tornant a entrar ........... a fer 750 més !!

En tot de cas, ahir no era el meu torn. Serà d'aquí 15 dies si tot va bé. Ahir tocava ser conservador, vigilar amb la bici i acabar sencer.

A l'aigua em va costar arrencar, vaig decidir usar el neopré, i després d'uns 200 metres vaig agafar una bona velocitat i constància fins gairebé el final. Una mica de braça per agafar aire i situar-me però més segur que en anteriors sprints. Suposo que les tirades de 2000 metres a piscina ajuden.

T1 interminable, agafo la bici i al saltar a sobre en sortir del box perdo la trajectoria i es desvia cap a l'esquerra. Tot queda en un petit ensurt i ben aviat poso els peus a dins les "zapes" i vinga, que només son 20 km. Vaig anar passant ciclistes, alguns els hi deia que tiressin amb mi, d'altres em posava jo al darrera i feia algun relleu. Així anaven passant els km, molt planers excepte per els badens de goma en la part intermitja del circuit (com arriben a emprenyar !!!). Arribant al box decideixo ser conservador i tot i que ja descalç, baixo amb la bici aturada. Just davant meu un ciclista cau en no poder treure el peu a temps. No sempre em toca a mi ........

T2 més ràpida i comencem els 5.200 metres. Ritme suau el primer km, no em fa mal res (cosa estranya) i avanço corredors mentre que ocasionalment també m'adelanten. Més o menys queda compensat tot i que es circumstancial, no penso variar el ritme per això. Entrada en meta en 1h23. Tot i que havia pensat baixar de 1h20, veient que el primer ha marcat 1h04 penso que no està tant malament, acabo sencer i el 159 de 425 participants.

Petem la xerrada una mica amb l'Eduard Solà i el Toni (els 2 olímpics i amb bona marca) i ens emplacem per reptes futurs. 

La propera serà la bona: La Garmin en distància olímpica, el 16 d'octubre.

salut!

CRÒNICA 9ª MARXA VALBUENA BTT

Per primera vegada feia aquesta cursa organitzada per Ciclos Valbuena de Viladecans, la 9ª marxa per la zona del Garraf, en BTT amb dues distàncies a escollir. La curta de 32 km amb el següent perfil:

i la distància llarga de 52 km, amb una pujada extra més tècnica i amb un desnivell acumulat logicament superior.

En la linea de sortida en Diego, Blas i Jordi a la foto i uns minuts després s'afegirien els Vivó brothers, Albert i Guillem tots preparats per sortir a les 8.20, una mica més tard del previst per la organització.

Tots 5 havíem decidit fer la distància de 32km, cadascú al seu ritme. Diego es va desmarcar ben aviat anant en el grup capdavanter i finalitzant el 31 (3er de grup d'edat) en 1h52 min. Blas no va poder acabar per problemes físics i els Vivó van finalitzar al seu ritme, però "finishers" al cap i a la fi.

Pel que fa al que subscriu, em vaig trobar més fort del que pensava inicialment, tot i els problemes lumbars del dissabte (viatge de feina+pujada Sant Ramon el divendres en BTT en sprint+2000 swim = lumbalgia), em va ajudar molt l'antiinflamatori, l'esterilla calenteta i massatge de la familia.

Així doncs el diumenge era bastant escèptic de com em podia trobar però això d'anar xutat va anar molt be. Ni rastre de dolor, i apretar fort els quàdriceps per no carregar l'esquena. Vaig sortir amb bon ritme, avançant força gent en la primera pujada d'asfalt i sense que ningú m'avancés fins el km 10. Aquí hi havia la primera pujada important que seguiria amb tot un desnivell positiu fins arribar a La Clota, culminant en el km 16 aprox. Abans ens vàrem trobar un punt d'aigua on reompliem els bidons, i més endavant l'avituallament amb fruita, isotònica i fruits secs. Parada tècnica d'uns 3 minuts i iniciavem la baixada.

Seguia amb forces, sense dolor i amb ganes d'anar pedalant kilòmetres. Baixada ràpida, no molt tècnica però amb revolts i controlant velocitat doncs la meva bici es bastant "ferro".

Quan faltaven un parell de km veig que puc baixar de 2 hores, comença més endavant l'asfalt i augmento la cadència, tot anava bé fins que ................. boooooom !, per intentar sortejar un baden de goma pels cotxes se'm bloqueja la bici a uns 35 km/h i veig el terra més aprop del que voldria. Vaig patinar per terra uns 10 metres, fins i tot em va avançar la meva bicicleta i quan vaig parar el primer que vaig voler comprovar era que no hi havia res trencat. Això semblava. Aigua com a primers auxilis, ajudat per un parell de policies, em demanen si vull l'ambulància (tant malament estava?) però veig que puc acabar (rocky forever, no hay dolor).

La roda davantera no acaba d'anar be però es l'ultim dels meus problemes, em fa mal tot. Finalment, acabo en 2h11m, el 95 dels 375 finalitzats.

Mitja hora d'ambulància amb 3 voluntaris (gràcies!) que m'omplen d'aposits i benes i enfilo la cua de la botifarra (però si he vingut avui per això !!). Tinc la prova:

 Títol de la foto: El cromo

Cervesa, aquarius i cap a casa a reconstruir-me. 

Avui dimarts estic millor, tot ha quedat en rascades i un parell de cremades d'importància però que seguiran el seu curs. Vacuna gratis tot i els retalls de la Generalitat però crec que seré baixa per la TRI de Calafell.

L'unic culpable, el nene per ser tant competitiu, ja veus quina diferència entrar el 95 del 70, però volia fer una entrada triunfal, no tant com la que va sortir al final. Servirà d'experiència per la 10ª marxa !!!!

Aquesta setmana doncs no hi haurà gaire planning per la Olímpica. Repòs, i potser alguna cosa suau el cap de setmana. L'aigua de piscina o mar la tinc prohibida !!!

L'any que ve repetirem, alguna cosa es podria millorar del traçat, com alguna coincidència en la baixada dels màquines mentre alguns encara estan pujant, però en general tot força be i el que no es pot posar en dubte son les ganes i la voluntat que posen en organitzar-ho tot. 

salut, km i Betadine !!

Avui vull acabar afegint un video, amb una cançó coneguda per tots que expressa el sentiment després d'un esforç com la cursa del diumenge, o una marató, o una triatló ..... quan et pares, mires el cel, i veus que ho has aconseguit, que aquell repte ja està a la butxaca, i pots anar per el següent, només et queda el record. 

Aquest "gran" home es deia Israel "Iz" i potser no va fer moltes triatlons, però les seves cendres van arribar molt mes lluny que mai ningú ho farà.

                                 

que tingueu sort !

RECORREGUT MARXA VALBUENA

El diumenge 18 ens espera la 9ª marxa Valbuena. El diumenge passat varem fer els recorreguts, repartits entre els dos grups, el circuit curt de 32 km i el llarg més exigent de 52 km.

Vaig coincidir amb en Cèsar, el crack que a tots ens deixa enrera i en dos grups d'uns 50 bikers en total varem gaudir del garraf i del que ens espera ben aviat.

Us deixo amb el bó d'en Joan Valbuena qui us explica de que va això. Com podreu veure, el millor és el final. 

Aquesta cursa serà un bon complement per el planning del Triatló Olimpic que estic preparant. Mai havia nedat tant, mai havia fet tant dies seguits d'esport, sense descans ....... no és només el sacrifici, és que estic cansat, cony !! però no em puc queixar només jo i jo ha volgut que sigui així. Seguirem informant !!

salut!

CRÒNICA PUJADA A SANT RAMON 2011

El diumenge es va disputar aquest clàssic en la seva 33ª edició. Molta calor i més de 1000 persones entre runners i caminants. Hi havia dues sortides diferenciades per els dos grups, per fer un recorregut d'aproximadament 5,5 km, tot en pujadeta. La veritat és que cada cop més agreixo disposar d'aquesta muntanya per els entrenaments, també per pujar-la en BTT, doncs no és gaire temps i és un entrenament de força qualitat.

La cursa per als runners va sortir de l'estadi Constantí Miranda, passant primer per una urbanització fins arribar als peus de la muntanya quan falten 3 km per coronar el cim. Aquesta és al foto de l'inici amb l'Oscar de palomero ........

kenollegos/karakolillos

Ens vàrem reunir una bona colla d'amics, amb en Diego, Gustavo, Blas, Oscar i altres coneguts. Cap a mitja cursa es varen juntar els dos grups de corredors i caminants en el mateix traçat. en els "walkers" estaven els babies (Abril, Danel i Izan) i les noies Antonia, Nuri i Montse. Tota la famili vaja, ben junteta per gaudir d'aquesta tarda.

La cosinada: Abril, Danel i Izan

La cursa en si ben aviat es va estirar molt en els seus components, Diego, Gustavo i Blas van tirar desde el començament i jo em vaig quedar amb l'Angels per pujar més lentament però sense aturar-nos. L'ultim km vaig tirar tot sol i em vaig trobar amb tota una fauna com la de la foto. Las marujas, l'avi, el travesti (comiat de solter) i el friki (jo). Espero que no s'enfadin .....

Tots els cracks del dia !!

A l'arribada samarreta conmemorativa, aigua, isotònica i SINDRIA ...... que es va agraïr molt.

El millor regal però, les vistes que sempre ens dona Sant Ramon quan el culmines. En dia clar, es veuen les illes, us ho assegur-ho !!

nyam, nyam ....

 Per cert, aquest post va dedicat a dos incondicionals d'aquest blog, lectors però massa tímids per comentar res, l'Anna Bagan i en Pere Ripoll. Espero que us segueixi agradant ..... 

salut i km!

PUJADA A SANT RAMON

Seguint amb el planning olímpic, i despres de dues setmanes de molta tralla, aquest cap de setmana toca adaptar-se a dues activitats. La pujada a Sant Ramon de 5,5 km i el diumenge el reconeixement al circuit de la marxa Valbuena en BTT, de 32 km.



Vista de Sant Ramon desde Sant Antoni



La pujada a Sant Ramon és un clàssic de finals d'agost, en paral.lel es fa la pujada corrents i caminant per qui no vulgui suar més del compte.

Demà a les 8.00 ens esperen a Castelldefels per fer la sortida en BTT. Després de gairebé 10.000 metres de swim en dues setmanes necessito gent al voltant !!!

Diumenge a la nit les cròniques.

salut i km!

PLANNING TRI OLIMPIC - Tornada de vacances !!

Hola a tothom !!

Després de l'aturada per vacances, ben merescudes, on hem pogut fer una mica de manteniment de natació en mar obert i de running, el 22 d'agost va començar el planning de 8 setmanes per preparar la distància olímpica en la Garmin del 16 d'octubre. Seran 1500 m de swim, 40 km de bike i 10 km de run.

Aprofitant la jornada intensiva i que disposo de més temps, els entrenaments en aigua poden ser més llargs, i superar les distàncies de 1000, 1200 metres que havia fet fins ara. Estava bastant mentalitzat de fer els 1500 aquest dilluns, però m'hi vaig trobar còmode i vaig arribar fins els 2000 metres, 80 piscines.

El 23, dimarts, 46 km de BTT molt planer, amb bona cadència i també em va servir per comprobar el circuit de bici de la Tri de setembre de Gavà.

Avui, m'he superat, he posat en pràctica el "I don't know where is the limit but i know where is not !!". M'he cascat en 61 minuts 2500 metres, 100 piscines, alternant el pullbuoy, aletes, taula per fer-ho més dinàmic. He anat fent sèries de 20, i realment el que costa es mantenir el ritme respiratori, constant i adequat, movent el cap per no trencar l'inèrcia de lliscament. Ja ho explicaré un altre dia ...............

Després, tal com indicava el planning, 30 minuts de gym per potenciar quadriceps, braços, abdominals, etc.

Demà toca running, però les piles avui s'han acabat, crec que no tinc descans fins dimarts que vé .... espero arribar-hi ......

salut !!!

CRÒNICA BANYOLES GRUPS D'EDAT - ITU EUROPEAN CUP

Cap de setmana triatlètic per al Pla de l'Estany doncs 30 i 31 de juliol tenien lloc diverses proves.

Dissabte grups d'edat classificatori per el campionat d'Espanya, triatlò popular supersprint, competició d'elit i el diumenge Copa d'Europa amb el campió del món actual Javier Gomez Noya entre d'altres.

Els recorreguts no eren idèntics, per a nosaltres, grup de 40-45, feiem 750 metres al llac, 20 km en bici (una volta al llac incloent 3 vegades un bucle amb pujada important), i 5 km de running, 2 voltes de 2.5 amb certa pendent també.

El dia va ser llarg doncs sortiem amb l'Àngels de Sant Boi a les 11.15 per recollir el meu cosí Xavi (que s'estrenava, avui com a espectador ..... de moment), i ens trobavem amb en Jaume i la seva family a Banyoles.

Tornàvem a casa a les 21.30, amb això ho dic tot. Varem tenir temps d'arribar, agafar dorsals i bossa de corredor composta de mil xocolatines i un buff conmemoratiu de la Copa Europea, i de moment dinar un bon plat de macarrons i per els no atletes ahir, un arròs negre que feia tremolar de lo bó que estava (això van dir).

Mentre dinàvem va caure un bon xàfec, però encara era aviat i finalment varem poder competir sense problemes i el terra era sec.

Preparació de material i entrada al box. L'ambient era més seriós i professional que habitualment en quant a organització, tensió en els participants, estructures i catifes de transicions, de color blau, igual que les sèries mundials, controladors, jutges, voluntaris, públic ......

Box. Transicions molt llargues amb el temps extra que comporta

A les 17.06 sortia el nostre grup, d'uns 120 participants, avui sense cops doncs la sortida era desde la plataforma, en graella de sortida i per numero de gorro. Prèviament ens havíem agrupat a la càmera d'avís per entrar directes i ordenats a la plataforma. Aquesta és la seqüència fotogràfica !!

Segment en 16:31 minuts, bastant retardat respecte la majoria de nedadors, però en la meva mitjana habitual de temps. Avui el nivell era molt més alt i no m'ha sorprés. Abans d'arribar a la primera boia ja he vist com les distàncies augmentàven i he decidit no foçar i gaudir del llac i el luxe de tenir molt espai.

Transició llarga per els zig zags en el box fins arribar a la bici i a començar el segòn segment. Igual que la setmana passada amb els bots per la desigualtat del terreny fins arribar a la linea de pujada m'han fet saltar les gomes que estabilitzen les sabatilles de nou, però he pogut gestionar-ho bé i començar a pedalar ràpid. Aqui teniu la foto encara sense els peus ben calçats! El casc una mica tort no?

El ritme inicial era força alt, però avui no he pogut enganxar bones rodes al sortir bastant endarrerit de l'aigua i en el bucle amb una bona pendent m'ha fet patir bastant. Temps del segment 45 minuts avui, incloent però les T1 i T2. Descens de la bici sense problemes i a còrrer per la catifa blava per fer la T2 i començar a còrrer.

Dit amunt, moral intacta, je je

Últims metres, últim esforç !!!

Segment en 21:36, amb mitjana de 4:18 min/km tot i no ser pla, bon temps per a mi en una sprint.

27 479 VALLDEPERAS YZAGA, JORDI CA ATLETISME SANT BOI

26 0:16:31 - 29 0:45:11 - 27 0:21:36  total: 1:23:18 

Posició 27 final de 34, en Jaume el 25 amb 26 segons menys que jo i ambdós sense haver classificat per anar a Vigo al setembre. El tall era en la posició 22. Cal entrenar piscines més ràpides i pujades en bici !!

Sent realista, no puc demanar gaire més, lloc esperat, molt content i satisfet d'haver participat, de l'ambient de triatló fantàstic i a repetir l'any que vé.

Destacar la participació de triatletes masculins i femenins de més de 55 i fins i tot 60 anyets ......... Àngels ! la de vegades que ens queden per anar a Banyoles .............

Finalment la foto de familia, gràcies a tots dos per la pallissa d'hores, el reportatge fotogràfic i els ànims, que sempre ajuden !!

Els 3 cracks

Ens retrobem després de les vacances, a recuperar i a preparar la distància olímpica a partir de setembre. Potser contractaré en Xavi de preparador personal, fa el pes, oi?

Bon estiu a tothom !!

jordi