CRÒNICA GAVÀ TRIATLON-TOUR 2011

I a les 6.00 sonava el despertador. I el menda deia que uns minutets més que al llit s'estava molt bé. Realment aquesta no era la manera de començar un dia de competició......

Després de 2 setmanes de K.O. total, recuperant-me de la caiguda en BTT, i havent-me perdut Calafell, molt malament però tenia que estar per no participar a Gavà. 

Va anar bé el dia abans agafar el pitrall i començar a ensumar l'ambient triatlètic i tornar a pensar en el camí que havia començat fa unes 6 setmanes, el planning per la Triatló Olímpica. Ahir era una etapa més i no podia fallar.

El dissabte s'escalfaven els motors:

       

 I finalment, després de la mandra, conseqüència dels xutes de Ibu i Diclo, cap a les 7.00 feia l'entrada triunfal a Gavà, per poder aparcar ben aprop i començar a preparar tota la logística triatlètica, que no es poca.

Aquí teniu les imatges del box, pels neòfits, explicar que tot s'utilitza, no es perd res i cadascú sap quina bici és la seva!

Aquest cop les transicions eren llarguíssimes, la T1 gairebé de 3 minuts de mitjana, doncs sortint de l'aigua s'havia de travessar la sorra, el passeig, una rotonda i un cop dintre el box fer el bucle pels que estavem a la segona fila. Però bé, això era per tots els participants.

Jo sortia a la onada de la distància Sprint, abans ho havien fet els Olímpics. La veritat és que els moments abans de la sortida es respira molta tensió, nervis i fins i tot certs pensaments de "però que faig jo amb aquesta fila a aquestes hores del matí ...."

Pels no miops podeu veure les dues boies a l'horitzó i el primer grup d'olimpics

La part de swim eren dues voltes de 750, sortint de l'aigua !! Això psicològicament deu pesar força, doncs encara falten uns bons minuts a l'aigua .......... uns 15 mínim ..........

Sortint del mar i tornant a entrar ........... a fer 750 més !!

En tot de cas, ahir no era el meu torn. Serà d'aquí 15 dies si tot va bé. Ahir tocava ser conservador, vigilar amb la bici i acabar sencer.

A l'aigua em va costar arrencar, vaig decidir usar el neopré, i després d'uns 200 metres vaig agafar una bona velocitat i constància fins gairebé el final. Una mica de braça per agafar aire i situar-me però més segur que en anteriors sprints. Suposo que les tirades de 2000 metres a piscina ajuden.

T1 interminable, agafo la bici i al saltar a sobre en sortir del box perdo la trajectoria i es desvia cap a l'esquerra. Tot queda en un petit ensurt i ben aviat poso els peus a dins les "zapes" i vinga, que només son 20 km. Vaig anar passant ciclistes, alguns els hi deia que tiressin amb mi, d'altres em posava jo al darrera i feia algun relleu. Així anaven passant els km, molt planers excepte per els badens de goma en la part intermitja del circuit (com arriben a emprenyar !!!). Arribant al box decideixo ser conservador i tot i que ja descalç, baixo amb la bici aturada. Just davant meu un ciclista cau en no poder treure el peu a temps. No sempre em toca a mi ........

T2 més ràpida i comencem els 5.200 metres. Ritme suau el primer km, no em fa mal res (cosa estranya) i avanço corredors mentre que ocasionalment també m'adelanten. Més o menys queda compensat tot i que es circumstancial, no penso variar el ritme per això. Entrada en meta en 1h23. Tot i que havia pensat baixar de 1h20, veient que el primer ha marcat 1h04 penso que no està tant malament, acabo sencer i el 159 de 425 participants.

Petem la xerrada una mica amb l'Eduard Solà i el Toni (els 2 olímpics i amb bona marca) i ens emplacem per reptes futurs. 

La propera serà la bona: La Garmin en distància olímpica, el 16 d'octubre.

salut!