L'esforç no és tal sense patiment.

Carpe diem amics !!

viernes, 21 de octubre de 2011

ON ESTAN ELS LÍMITS?

Doncs sí, aquesta és la pregunta que un es fa quan aconsegueix el repte que s'havia proposat. Aquest ha estat el meu cas en el 2011, ser finisher d'un Triatló en distància Olímpica, 1500 nedant, 40 en bici i 10 corrents.
És curiós com tot sempre te un recorregut i ara miro enrera, cap al setembre de 2010 quan varem fer amb uns amics el meu primer triatló, en distància sprint i com he anat evolucionant fins aquest octubre. 
Seguretat, confiança, material, i sobretot, càrrega d'entrenaments i paciència dels que t'envolten per preparar-te bé per el teu repte. La olímpica ja no és un límit, s'ha superat, el proper pas és obvi, Mitja distància (1900-90-21), ara falta saber quan .........................
El dia va començar ben aviat, 5:20 despertador, intentar menjar una mica (difícil en aquestes hores) per no tenir que pensar-hi més, agafar el material que ja estava preparat i cap a la Mar Bella.
Vaig arribar amb prou temps per deixar el box preparat, xerrar una mica amb en Toni i l'Eduard (un crack, ve a un triatlo com si anés a buscar el diari a la cantonada, just de temps, el material mínim necessari ..), i després posar-me el neopré i deixar la bossa al pavelló.
A la sorra ens informen que s'ha escurçat el recorregut d'aigua per la situació de la mar, corrents internes, volen evitar passar prop de l'espigó. La retallada de distància es veurà compensat per la duresa del recorregut, lluitar contra les onades i el desplaçament involuntari dins de l'aigua. De fet, podem veure com l'onada anterior, la d'elit, no fa el camí desde boia a arc d'arribada, fa una esse monumental, degut a totes aquestes corrents.
Aquí un parell de fotos per corroborar tot això:

Difícil orientar-se i visualitzar la boia en el dia d'avui

moment complicat, arribada a la sorra: pels costats, per sobre .......

Sortida de la onada vermella (O1) puntual a les 9.10 del matí. Grup de 500 nedadors que intentem situar-nos i nedar cap a la boia. Rebo algun cop de més però acabo agafant posició i ritme. En un moment rebo una patada a la cara que em desplaça les ulleres, pero m'ajuda a desentelar-les (gràcies company!), a la segona boia (el trajecte entre elles és foça curt) també rebo a la cama (però deixeu-me nedar!), faig una mica de braça i veig com s'ha dispersat increiblement el grup i l'unic objectiu és l'arc negre de la Garmin que inidica el punt de sortida de l'aigua.
Temps del segment: 26:56 per fer els aprox 1250 metres de distància.

Transició llarga, em vaig treient el neopré i perdo uns segons en posar-me el dorsal (fins a la tercera no el col.loco bé), la noia del costat ja s'ha endut la bici i hem arribat al mateix temps de l'aigua ! agafo la bici i fem uns bons 300 metres amb la bici a la ma fins el punt de pujada.Temps: 3:38. Salto a la bici i perdo una bota (collons!), un voluntari me la passa i finalment arrenco. He perdut alguns segons però es dilueixen pensant que això és molt llarg, lógicament com més distància menys incidència tenen aquests entrebancs.

He gaudit molt en aquest segment. Dues fases ben diferenciades, dues primeres voltes de 10 km sense gaire gent, unint-me a diversos grups per anar fent km. Espai, relleus, controlant els giravolts. tot i unes petites molèsties en els quàdriceps al començar, em trobo fort, però no vull apretar en excés doncs faltarà el segment de còrrer, i per primera vegada faré els 10. Tampoc hagués pogut apretar molt, els segons 20 km es van unint més ciclistes que venen de les diferents sortides i tot i que cadascú en la seva volta particular, acabem sent un gran grup pel circuit on s'ha de vigilar més que mai de no caure ni xocar en els revolts. Temps del segment en 1h:10m, ritme aprox de 33 km/h.

Encara que no ho sembli erem molts ....
Transició més curta, TR2 en 2:12 i arrenco a còrrer. L'Àngels i l'Abril no em veuran sortir del box doncs vaig bastant per endavant de l'hora prevista.
Aquest és un moment clau, com el cos s'adapta per aquest canvi, la musculatura, l'exigència, el còrrer cansat ! ho faig en progressio i em reconforta veure que els entrenaments han donat el seu fruit, porto molt bon temps global i em sento encara fort.
Per les bambes que porto, les Adizero amb velcro no puc portar el comptekm però corro per sensacions i el recorregut te marcats els punts kilomètrics.
Algun intent de flato, dolor lleuger al genoll, dolor lleuger a l'espatlla. Avui no podreu amb mi penso, els entrenament també et preparen el "coco" i finalment desapareixen.
Cap el km 4 veig l'Eduard i que si mantenim els ritmes acabaré agafant-lo. Sense competir entre nosaltres m'ajuda com a referència i passen un parell de km més. Quan ens saludem anem camí del 7 i ja veig que ho tinc, en uns 20 minutets més ho hauré aconseguit.
El recorregut és variat doncs entrem a Ciutadella, passem per l'Arc del Triomf, i  correm per el passeig de circumvalació (on tant pateixo en la Marató, km 36, camí de Colom) però que avui li guanyo la partida.
Km 8 torre Mapfre, ritme constant, cómode i falten només 2. Km 9, es comença a sentir la gent, últim esforç, veus els arcs dels sponsors, veus la catifa blava, veus el teu temps al crono. Parcial en 47:55. Ja ho tens. FINISHER.

2 hores 31 minuts 13 segons

En els últims 2 km penso en tot l'esforç, matinar per nedar, sortides en bici, sacrifici per anar a còrrer tot i les punxades al genoll. Menys temps per la familia, pels amics, potser no ho entenen, espero que ho facin, però aquest moment és de glória, d'emoció, potser només la meva, però és el premi a un esforç i a un repte que un dia et vas fixar.

Potser això és el més important, el que t'enganxa d'aquest esport, bé, potser de tots els que requereixen d'una constància, d'un entrenament, d'un sacrifici, les hores dedicades a que? a creuar la linea d'arribada. Assaborir aquest moment perque l'has guanyat amb el teu esforç.

Les xifres parlaven de 6.000 participants, 36.000 espectadors. Impressionant.

Els dos regals: la medalla i el suport dels teus !!
La conclusió és que tot és proporcional. Com més dur és arribar a fer quelcom, més grau de satisfacció et dona ....... per això mai n'hi ha prou .....sempre en volem més. 
Continuarà .............................

jordi. 16 d'octubre 2011


No hay comentarios:

Publicar un comentario