L'esforç no és tal sense patiment.

Carpe diem amics !!

domingo, 29 de septiembre de 2013

TRIATLÓ GAVÀ - DISTÀNCIA SPRINT

Aquesta era la prova que havia de tancar els entrenaments abans de l'Ironman del proper diumenge. Com un entrenament de qualitat, veure sensacions intentant preveure com serà tot el proper dia 6, natació en el mar amb el neopré, bici, i còrrer patint, patint i patint.


El dissabte va ser dia de recollir dorsals. Pràcticament tot l'equip erem allà, prop de casa, ben organitzat, la Tri de Gavà de cada any és una cita que agrada.



A més és una de les últimes del calendari i per a molts, cloenda de la temporada.

Així doncs, aquest matí sortiem ben d'hora cap a Gavà, possar la bici al box, organitzar el material, les vambes de còrrer que utilitzaré el proper diumenge, un gel, visera, etc.

Un cop a la platja hem vist que el mar estava força picat. Aquest ha estat el motiu per retallar el swim dels que feien la olímpica a la mateixa distància de 750 m, com nosaltres, els de l'sprint.

A les 9.15 feiem la sortida, molt de temps per creuar les onades que et feien desorientar i et tallaven el ritme. Finalment arribo a la primera boia, amb el suport avui d'un globus lligat per poder-la veure desde l'aigua. Gir a l'esquerra, segona boia i cap a la sorra de nou. En el briefing ja havíen aconsellat de nedar cap a la dreta inicialment doncs les corrents sota mar et feien desplaçar-te cap a l'esquerra. Temps de 12:22, uns 14 minuts fins entrada a boxes. Transició sempre molt llarga a Gavà.

Agafo la bici i sense incidències he completat els 20 km amb l'ajuda del Ricard, que una mica tocat del genoll volia fer-la per gaudir-la sense apretar.
Ens juntem cap el km 2, fent un pilot de 8-10 ciclistes, mitjana de 40 km/h per circuit totalment pla. Molt d'ull de no caure i tampoc sortir del punt. He fet relleus i m'he sentit cómode.
En la distància llarga, al haver retallat la natació s'han format grups molt grans, i això ha dificultat el segment, amb moltes caigudes i fins i tot la visita de l'helicòpter del RAC. Esperem que no sigui res.

De fet, en aquesta tri ja va morir fa dos anys un nedador, i just avui, en la mitja de Sant Cugat, ha mort un corredor just creuar l'arribada. No son esports de risc, però tots hi estem ficats, sabent que pot passar-te a tu. Descansin en pau.

Així doncs arribem a boxes de nou, em surten 18 km en 30 minuts, i falten els últims 5 km de run.

Aquí és el punt clau. Porto uns dies amb molts problemes als tendons d'Aquiles, quan calento el mal va desapareixent, però em porta molt males sensacions per el diumenge. Avui era el test. El test ha dit que puc còrrer ràpid, hem fet els 5 en 23 minuts, mitjana de 4:33, però el test també ha dit que per molts ibuprofens, compex i voltaren pomada, no està sol.lucionat i el dia 6 pot ser una bomba de rellotgeria.

La part positiva és que he pogut còrrer, encara que sigui amb les molèsties, que la resta sembla que està bé, genoll, lumbars, i que tot ja està fet i només cal recuperar i pensar ja en Calella.

Temps final doncs de 1h12 minuts, esperant els resultats oficials, però content doncs s'han complert les previsions. El millor, l'ambient de tots els participants, amics del club i espectadors.


No cal posar els noms, no? ;-)

Així doncs, l'entrenament ha arribat al punt final. Desde el 20 de febrer, de manera exhaustiva he estat preparant la cursa del proper diumenge, amb el Half al maig per seguir després fins aquí.
Moltes hores de bici, de còrrer, de nedar, d'intentar compaginar la familia amb aquesta dedicació, treient temps d'on no em pensava mai que ho podria fer, matins, migdies, i tardes, alguns dies tres sessions, la majoria una diaria.

He completat un total de 3848 kilòmetres entre les 3 disciplines, 180.000 calories i unes 360 activitats. Total: 300 hores

Molt de temps invertit, moltes hores amb un objectiu, fer un Ironman, la distància màxima d'aquest esport, gairebé inhumana, on toques els límits. Esperem que aquest límit, també quedi enrera. Ho sabrem ben aviat.

Només queda pensar molt fort en un missatge:




I intentar gaudir-ho, sortir relaxat i poder acabar. No vull res més. En tantes hores de competició sortiran problemes, que espero poder superar. Tinc molts dubtes, no se si vaig preparat, però diuen que aquesta sensació és normal. També depenc de molts condicionants externs, el clima, com passi aquesta setmana, la salut, problemes mecànics, poder alimentar-me bé durant la cursa. Son moltes coses. Penseu fort en mí també el dia 6, em donareu forces on estigueu.

Ben aviat el desenllaç.
Jordi

domingo, 8 de septiembre de 2013

BANYOLES WATERWORLD

Una de les proves de triatló més decanes a Catalunya és Banyoles, que aquest dissabte era campionat de CAT absolut en distància olímpica.
Em servia com entrenament de qualitat de cara el dia 6, i així va ser, bones sensacions però un dia moooolt complicat .....

Abans de Banyoles, el divendres arribava la Vuelta ciclista a la població de Castelldefels, i ara que em sento una mica biker tocava treure el nas. El nas però van ser 60 km incloent unes quantes rampes a Rat penat amb l'Amadeu, esperant els esforçats ciclistes, per després completar els últims 9 km de l'etapa per el circuit tancat, apretant, i entrant en els últims 3 km amb les tanques i el públic esperant els bons i que com estaven avorrits, van començar a animar el grupet de 10-12 que arribàvem. Va ser molt bó, i unes sensacions de professional que no oblidarem. Cames carregades però per el dia següent, quan habitualment descanso, i a més en distància olímpica. Primera prova de com van funcionant els entrenaments.

Primer les fotos que vàrem fer en els trams més durs, del 18% i abans d'afrontar la més dura del 23%.


vista de Castelldefels, gavà i Viladecans 
Los Catacracks
                   





En totes elles es pot veure el patiment tot i dedicar-se a això i l'exigència d'aquest esport. Però és que després del divendres, tenien dues etapes als Pirineus !!! una bestièsa. Mai estarè a favor del dopatge, però si en algun esport es podria demanar i legalitzar una ajuda externa seria aquest. Han de tenir una capacitat de recuperació bestial per estar 3 setmanes amb aquest tute.

Doncs bé, amb aquestes sensacions afrontava Banyoles. Pujava tot sol del Sant Boi i la familia es quedava a casa. Sort per ells. La sortida de la prova era a les 15.30, boxes, material, decideixo sortir a les 12.00, tinc un bon tros desde Sant Boi. Parada a àrea de servei per plat de pasta. El que veieu a la foto, 9 eur. Es passen una mica, no?

Energia de ràpida assimilació. :-)

Arribo cap a les 14.00 a Banyoles, han caigut quatre gotes i la previsió desde fa uns dies és de pluja. De moment aguanta, i l'equip del Valldoreix que ja hi estan diuen que no plou. Segueixo la fila de cotxes i trobo un bon lloc per aparcar. Tanco el contacte i .................



Boooom, el diluvi. Del cotxe no surto ni boig. Uns goterons gegants i tot el material al cotxe. La gent corrents per guarir-se a on podien. Però com es pot fer una triatló així ???
Doncs la varem fer. Amb un parell com diria aquell. Això sí, resignat a estar xop tota l'estona. Aquí puc dir que es veu la experiència de totes les triatlons que he fet, de les competicions on vas aprenent i dels ajustos que vaig fer:

- pneumàtics amb menys presió per tenir més adherència
- guants per la bici quan habitualment no en porto en aquesta distància
- ulleres amb vidres transparents
- vambes tot terreny que es puguin embrutar be 
- mitjons per la bici i còrrer per evitar llagues
- paraigües ........ No, aquest no em van deixar.

Mentre pensava tot això, para de ploure. És bó però no me'n fio, no aguantarà pas, però aprofito per deixar-ho tot a boxes. 
Em poso el maillot, agafo tot, i cap a passar el control. Tot ok i col.loco la bici al meu lloc, dorsal 1066, el de federat.
Uns 880 inscrits, sortirem gairebé 700 finalment. Ho deixo tot preparat per les transicions, i amb el casquest i les ulleres faig gairebé el kilòmetre que em separa de la sortida.

15.40 sortim els federats no elit. Desde l'aigua, que no està freda, per evitar cops i caigudes doncs l'accés al llac no és molt bó. Ens tirem a l'aigua, i esperem darrera d'uns 9 ó 10 kayaks. 

Moooooccccccc, sortim. Uns quants cops tot i que vull pendre-m'ho molt suau tota la prova. En els primers metres repases la tècnica, braçada llarga, la respiració ..... no hi ha onades però si et vas trobant participants per tot arreu. com més m'acosto una linea de petites boies que marquen la distància, més acumulació de gent, em vaig desviant una mica a l'esquerra per evitar cops. Primera boia, anem bé, bons temps de moment, cap incidència. Segona boia on farem un gir a l'esquerra, aquesta a costat més d'arribar, una mica de braça per respirar i situar-me, la giro i afrontem els últims 200-300 metres fins la vorera del llac, haurem fet com una L. Falten 5 metres, l'aigua la veritat és que allà és fastigosa, fins ara estava tèrbola i d'uns quants glops mai t'escapes ......
Segment en 31 minuts, control del xip i transició llarga cap el box, d'uns 300 metres. Mitjons, guants, casc, ulleres, dorsal, agafar bici i fora !!!

Vinga a pedalar, veig un grupet, m'hi ajunto, anem tirant. Arribem al km 3 i passa el que havia de passar. Pluja. Però una pluja tropical, gotes i gotes que feien mal a la pell, mentre t'empassaves l'aigua que tirava la bici de davant i la dels cotxes que passaven per l'altre carril. Era un circuit de 40 km, obert al transit en sentit contrari, que ho feia perillós. També perillós anar en grup, doncs tens molt menys temps de reacció. Perillós frenar sobre les linies blanques, perillós anar ràpid, perillós frenar de cop ...... la ostia vaja !!

Tot aixó ho anava pensant i controlant mentre pedalava. Els km anàven passant, 10, 20, em foto un gel, bec una mica d'isotònic doncs el cos necessita aigua igualment, estic suant encara que no ho noto. Ja he vist uns quants ciclistes demanant ambulància, caigudes importants, vaig fent al meu ritme. tot i així, en un revol, em passo de frenada, no vull apretar fort i la bici se'n va, la redreço però m'he fotut al carril contrari, no venia cap cotxe però. Això encara em fa controlar més. Vaig passant i a la vegada em passen altres triatletes, però després d'una hora i 18 minuts pedalant sota la pluja arribo a boxes. 40 km. M'he fotut els dos gels i no me'n queda cap per els 10km. Resistirem. Les cames han aguantat, tot i no estar "fresc", no he patit i he mantingut els 30 km/h de mitjana tot i el trencacames del circuit.

Toca còrrer. tot xop. content perque no hi ha hagut incidències, però veient que tot està xop al box. em posso les vambes, pesen un collò, trec casc, ulleres (perque les vull ...) posso visera que protegirà de les gotes i arrenco.

Arrenco és un dir. Son 2 voltes de 5 km, entre asfalt i pista. Una pista que primer te fang, i que a la segona volta és un petit llac. Vaig mantenint ritme de 5 min/km però esquivant els tolls quan es pot, seguint al de davant que teòricament busca la millor via. Però vaig fent, avui no tinc gaire esperit competitiu, el que toca és resistir. Segueixo pensant en el tram que he fet de bici i en mantenir el ritme corrents. Les vambes son un poema, però no es pot fer res, els km van passant, 4, 3, 500 metres, passo linea de meta després de 51 minuts aprox.

Temps total de 2h45m, el 486 de gairebé 700. Satisfet. 36 retirats, suposo per diversos motius però sobretot caigudes en bici i algun lesionat corrents.
Avui ha estat dur, molt dur. Però hem resistit i aixó fa que la satisfacció sigui encara més gran.

Tot just creuar, saludo als companys del Valldoreix, que estan ja a meta, plàtan, taronja, aigua i cap a boxes a recollir-ho tot. Encara plou. No ha parat. Segueix plovent quan poso tot al cotxe, segueix plovent quan intento assecar-me a dins i canviar-me. Segueix plovent quan arrenco i li dic a Banyoles fins l'any que ve ............... però amb sol al cel siusplau !!! 
M'esperen 150 km de tornada, cansat de tot el dia però content per l'experìencia. Per això ho fem, no?

Diumenge tocava relax però ens animem entre tots i fem uns kilòmetres per El Sorral per preparar la Tri de l'Àngels a Altafulla. El seu debut. Li passo el testimoni de la pressió, els nervis i el desgast. La seva il.lusió i satisfacció quan acabi el diumenge seran molt superiors, segur. Molta sort !!!




Per part meva la propera serà Gavà el dia 29, una setmana abans del IM. Ara toquen 3 setmanes de pre-competició.

salut i km !!
jordi

lunes, 2 de septiembre de 2013

EIVISSA TRIATLÈTICA

Doncs sí, aquestes vacances les recordaré per el seguiment dels entrenaments, de les sortides en BTT (llogada a la illa), dels metres nedats (menys dels esperats) i d'una ruta runnera que no oblidarem l'Àngels i jo.

El planning no en sap de vacances, ni de setmanes d'aturada i marcava el seu ritme dia a dia. Nedar, còrrer o tirada de bici. Lògicament l'he hagut d'ajustar al dia a dia, a la família, a les condicions climàtiques, a la disponibilitat de la bici, a la copeta al sunbeach club de torn, però puc dir que estic satisfet dels entrenaments eivissencs.

No avorriré amb el que he fet les 3 setmanes de lleure, només comentar que degut a l'estat de la mar, de les maleïdes meduses tocacollons i de les poques ganes de ficar-me al mar tot sol, els metres que tocaven han estat un pel menys. No tirades llargues ni els km que m'hagués agradat fer. Ho hauré de compensar al setembre.

O podem dir que ho he compensat amb la bici i el còrrer. La bici la vaig llogar una setmana i vaig poder fer 4 sortides xules. Una tot sol seguint la ruta 11 desde Santa Eulària de 44 km, més muntanyosa, per l'interior amb dos desnivells importants, i les altres 3 amb un grup de bikers d'Eivissa, aplegats a través de la botiga Kandani de Santa Eulària. Mitjana d'edat de 40-50 anys, però supercompetitius, picant-se uns amb altres i fotent-se "puyes" cada 100 metres. Molt divertit la veritat. Jo al meu ritme vaig fer un bon paper, sempre davant dels 15-20 que varem sortir els 3 dies, dos per la tarda i un diumenge pel matí. 3 hores cada dia, uns 45 km cada sortida.


Ruta 11. Sense molts metres acumulats de desnivell però força exigent

La illa te a tota la seva extensió, a part de discos tipus Amnesia, Ushuaïa, Cafe del Mar, Blue Marlin, etc., tota una serie de rutes indicades amb cartells i marcant el camí. Asfalt, pistes, corriols i trialeres per tota la illa el conformen.

Una d'elles, en la zona nord era la ruta 5. Ja l'havia vist amb anterioritat, i era una ruta xula que uneix diverses cales orientals de l'illa en un loop que acaba per l'interior. Inicialment 25 km. en un dia que havia de ser de nùvols, vam decidir amb l'Àngels fer-la corrents. Amb les parades a les cales i algun descans l'havíem de fer be.



Sempre hi ha imprevistos ......
La ruta està ben indicada, potser falta algun cartell però es segueix força bé. Portava un Garmin del company Ferran del club (merci crack!!) que va ajudar a marcar el ritme i la ruta. No obstant, alguna cosa no varem fer be. De cales no se'n va escapar ni una, però pujar i baixar, alguna pista potser que no tocava i la duresa del retorn desde Sant Carles a Santa Eulària per carretera, uns 6 km, va fer un total de ......... 34 km !!!!
En unes 4 hores. Mig litre de cervesa i ampolla d'aigua no inclosos :-)

Tot un matí i una experiència que no oblidarem. Merci Àngels per resistir, tens la marató a 8 km de no res ............
El millor a part de la satisfacció ........ les vistes, increïbles de les cales de la zona nordest.



Cala Pada vora les 9 del matí. Ni un ànima. 


Vistes desde la pista de Cala mestella a Cala Boix

Desde s'Aigua Blanca vista del perfil de Sant  Vicent
Avui primer dia de feina. 1200 m swim pel matí i 1600 m al migdia. Demà descans i la resta de la setmana suau doncs aquesta setmana és de descàrrega del microcicle de run.

El dissabte Olímpica a Banyoles, tot un clàssic que no em volia perdre.

Després 3 setmanes de precompetició i de cap al 6 d'octubre. Encara falta però. A veure que ens depara el setembre.

Tanco amb un missatge que he trobat, bastant popular últimament. Respecte als ciclistes, una mica de cura doncs no tothom sap la feblesa amb la que circulem per les carreteres d'aquí. Va por ti César !!




Salut i km !!
jordi