Ha finalitzat la temporada de Triatló. I ho ha fet de manera espectacular, com sempre, amb aquesta prova de principis d'octubre que aplega 6000 participants en totes les seves categories.
Distàncies de promoció, supersprint i sprint, i distància olímpica (1500/40/10).
El divendres feiem el primer contacte amb la expo de les diferents marques, recollida de dorsal i obsequis (pocs la veritat) i un bany d'una mitja hora al mar que ens va donar unes sensacions increïbles, amb la llum que va anar desapareixent i canviant-se per les artificials dels edificis i de la costa.
 |
| 21 hores de la nit. Va costar enganxar el fotògraf ...... |
Dissabte per descansar i començar a preparar la logística i tot el material.
La duatló de diumenge passat m'havia deixat una mica tocat de les cames, bessons encara carregats tot i el run suau i una mica de compex. el viatge de feina en cotxe no va ajudar gaire però això no es pot triar.
Diumenge. dia D. Despertador a les 5.00am. Sort que no em costa aixecar-me.
Carregar material al cotxe i cap el punt de trobada, a la avinguda icària per després poder "escapar" amb el cotxe de tota la gentada que hi haurà.
Quin plaer per la ronda litoral sense transit, aparcar sense problemes i esperar els companys. a les 6.20 arriben l'Amadeu i el David. Tots amb cares de son però la tensió al cos.
Motxilla a l'espatlla i amb bici cap el box. Sortim a les 8:10, amb l'elit i els federats amb un bon temps acreditat. Hem d'espabilar. Ens dona temps de deixar la bici, resta de coses, guardarropia i amb el neopré anar cap a la sorra.
 |
| OE, OE, OE ... Ola Elite |
 |
| Amb l'Amadeu i el David |
 |
| Material: neopré, ulleres, gorro ..... tot preparat |
Últims preparatius, em poso un bon tros d'esparadrap al coll per evitar marques del Neopré assassí i cap a l'aigua.
En l'escalfament i xerrant amb la gent de la col.locació de les boies que marcaran el camí, de l'estat del mar, etc., ens trobem algun famòs que també participarà amb els anònims i amb l'elit. Foto "pal recuerdo"
 |
| Fotògraf: Guillermo Calero. Gràcies per matinar, un gran record !! |
Comencen els nervis de veritat. Els cracks surten a les 8:10. Després la nostra onada, 2 minuts després. No els agafarem pas. La següent no sortirà fins les 9.00, sobretot ens garanteix un bon circuit de bici.
Botzina de sortida i cap a l'aigua. Uns 500 nedadors. A buscar la primera boia. Com sempre, lluita per col.locar-se be i uns quants cops sempre rebs.
La més important però, quan ja portem uns minuts la rebo al cap, quina ostia, algú davant meu decideix fer braça i rebo una patada a tots els morros. Ulleres fora, em toco el nas per si hi ha sang .... "no hay dolor". Segueixo. Un parell de minuts i un altre cop, a sobre el cap. Serà el mateix tio ?
Dedueixo que la lluita és perque ja arribem a la primera boia, i així és. Suposo que portem uns 400 metres. Ara falta el tram més llarg fins la segona boia. el grup s'estira i ja no hi ha tan contacte. Em puc centrar més en la forma de nedar, en el ritme, puc mirar per sota l'aigua els altres nedadors .... molt millor. començo a notar el cansament i fem l'ultim gir per anar cap a la sorra de nou. El neopré comença a fer la guitza, començo a notar un fregament al coll, del moviment de respirar a l'aigua alguna cosa es desajusta i em frega la pell. Marca de regal per unes setmanes. Em desoriento una mica i un voluntari amb una canoa m'avisa que giri a l'esquerra. Si gràcies, no estem per fer metres de més ..... em dono un cop amb un altre triatleta, demano perdò (només faltaria) i em diu que tranquil que ja li han fotut uns 30 més. No vé d'un. Últim esforç i ja toco de peus a terra, 1500 metres en 32 minuts, tardaré 2 més en creuar la sorra, en pujar les dues rampes i creuar el crono del xip en 34 minuts. Esperava una mica menys però ja firmo.
T1. Veig que darrera vé el David, fem un givemefive i ens desitjem sort. Neopré fora, casc, dorsal i ulleres i amb la bici cap a fora el box. 2min52s
Bike. Com sempre ultimament, una mica per sobre de les meves possibilitats. Formem un grup de 10-15 bicis. anem fent relleus però només 3 ó 4. Jo entre ells. Seria més fàcil deixar-me portar i reservar per el run, però vull disfrutar, vull tirar jo, vull que em vegin fort i que els hi costi seguir-me. Sento el vent, la velocitat i ho gaudeixo. Vaig cridant als que passem perque s'afegeixin. Estic una mica adrenalinic, la veritat. Pedalejo al costat de l'Anna Godoy, germana del que seria 3er en masculí. comentem si pot anar a roda, fent drafting, i sembla que si. Porta un bon ritme també. Em surt una mitja de 33 km/h, pic de 45 km/h. Hi ha bastants revolts i girs de 180 graus que t'obliga a estar molt atent tot i ser circuit pla. Ja s'ha vist una ambulància atenent algun ciclista. Cap el 36 em passa com una moto l'Amadeu, ja m'ho esperava, ens desitjem sort.
Velcro fora, peus fora, peu a terra i entrem a la T2. He fet la bici en 1h07min, bon temps, cada cop més satisfet en bici quan es pla (amb algun port la cosa canvia).
T2 sempre més ràpida, "zapas" de còrrer, visera i canyaaaa !!!
Però estic cansat. Sabia que apretar a la bici ho pagaria. No estic fresc. Encara que porto les mitjes de compressió als bessons i sè que m'ajudaran durant aquest tram em costarà. Tot i així no porto un mal ritme, vaig avançant alguns corredors, altres a mi. Hi ha gent animant, sempre ajuda. En la bici he ingerit dos gels i una mica de barreta energètica. Ara porto un gel a la ma per acabar de rematar aquest tema. Me'l pendré al km 5. Passo un punt d'aigua, bec una mica i la resta pel cap. Son les 10:20 aprox., comença la calor. Jo no ho patiré gaire, ho faran els futurs triatletes, els que comencen a les 12.00 per fer l'sprint i supersprint.
Passo l'ultim punt d'aigua, torno a beure ........ i merda. Encara porto el gel. Me'l prenc però em deixa la boca seca. Vull més aigua !! aguanto però tinc la gola seca. Arribo a l'alçada d'un participant que porta una ampolla de powerade a la ma, li demanaré una mica, sempre hi ha bon rotllo, just estic pensant això i veig com fa un intent de triple en una paperera pròxima. Collons, per uns segons i ja no tinc liquid. Tocarà resistir. Quin remei, no?
I així és, però cap el km7 el cos es queixa en excés. No hi ha cap dolor localitzat, és un cansament general, potser d'aquests mesos de competició, dels entrenaments, però carai, estic fent una olímpica, toca patir. Apreto dents i acabo amb certa dignitat. Uns pobres 51 minuts per completar un temps total de 2h38 minuts. És una bona marca per a mi, per sobre logicament dels meus companys, però satisfet.
Ara toca recuperar. Beguda, fruita, i un bon massatge, poc habitual doncs sempre esta a petar, aquest cop fer una mica de cua perque m'estobin els bessons de forma gratuita.
 |
| Gràcies fisios, bona feina !! |
Faltava recollir material i cap a casa. Falten el Diego i César que fan l'Sprint.
El César un crack, fa segón i fa podi. Jo amb la medalla ja en tinc prou.
Gran dinar després a base de pasta, explicar les sensacions i les anécdotes de la Tri, que sempre n'hi ha.
 |
| Les dues generacions de triatletes !! |
 |
Finisher !!
|
I amb això acabem les triatlons aquesta temporada. Per la propera esperem poder intentar un nou Half i el repte major, l'IRONMAN a l'octubre.
El temps dirà. Ara, el descans del guerrer.
Gràcies a tots els lectors del blog per seguir-me i per animar quan cal.
Salut, braçades, pedals i km !!
jordi
