Amics, ja està confirmat, el diumenge 27 de maig vaig ser finisher a Calella d'una prova que mai hauria pensat fa anys que aconseguiria, ara en tinc 40. Un half ironman, de la franquicia Challenge en mitja distància: 1900 swim/90 bike/21 run, els anomenats 113 a Europa ó 70.3 a USA.
No vull que aquesta sigui una crònica que parli de sacrifici, de lluita interna, d'una cosa èpica, perque de fet això es dona per suposat en un cert grau. Hi ha altres coses a la vida molt més importants que aquesta fita, temes relacionats amb la salut, amb els fills, els negocis, la vida en general fora de l'esport.
Una prova com aquesta, un s'inscriu, un s'entrena i un la fa. L'acaba o no, això ja depen de molts factors. El que vull és explicar-vos els detalls i les curiositats per apropar-vos una mica a aquest mon, que un cop i entres, és cert, és molt adictiu, el que aconsegueixes, aviat queda enrera i busques una mica més enllà.
A diferència d'altres cròniques, vull començar també pels agraïments, gent que sense ells no hauria arribat a creuar la meta, o sí, però amb moltes més dificultats. Com no, l'Àngels, la meva dona, qui ha patit de veritat el meu entrenament, les hores fora de casa, i les de dins a les 6.00 a.m. amb la bici d'spinning al dormitori :-), el parlar tot el dia dels 3 esports, i del dia D, i del que faria l'endemà durant el planning, etc. Gràcies de tot cor per la paciència. Evidentment la resta de la familia, el Diego amb qui vaig fer el reconeixement del circuit i em va anar d'allò més bé. Amics i companys de feina a qui he dedicat menys temps o els he estat acribillant amb el monotema del "meu" half.
Als meus companys del Club d'atletisme Sant Boi, que m'han donat energia positiva i coratge per no defallir en el intent. El meu fisioterapeuta, el Fernando Latas, qui un cop cada 3 setmanes em feia un reset muscular a part de posar a lloc algunes vertebres, a l'Albert per deixar-me la bici com un PRO, al Paulo per els seus consells i no em vull oblidar del Joan de Nutrisport, qui em va nodrir dels gels i els isotònics necessaris per resistir. Ell va participar com jo a la prova, com el Jaume, el Toni i el Javi Lorente, del club, un crack de la bici que vaig conèixer després d'inscriure'm a la challenge. Si em deixo algú, perdò, però si creu que ha d'estar a la llista, és que s'ho mereix.
El planning per ser finisher d'això, va començar fa 12 setmanes, 3 mesos, després d'una base de 2 anys fent triatlons de curta distància sprint en època d'estiu, i una olímpica.
El total dels 3 mesos ha estat:
Swim: 30 kilòmetres
Bicicleta muntanya BTT: 200 km
Bicicleta carretera: 1250 km
run: 210 km
Combinat amb un parell de triatlons sprint, hores al gym i dies de descans necessaris perque això rutlli. Gairebé 1700 kilòmetres intercalats amb els viatges de feina i la vida pseudofamiliar d'aquests mesos.
També he estat prenent el Composor 08 de Soria Natural, barreja de propolis i equinàcea i també un mix de vitamines i minerals durant les 12 setmanes, doncs el desgast ha estat important.
Tot i ser regular en els entrenaments, mai saps com et respondrà el cos en un esforç així, tampoc si has fet suficient o massa, i tot això crea força neguit, també barrejat amb tota la logística necessaria per una triatló com aquesta.
Físicament em trobava bé, excepte un punt als isquios que va aparèixer dilluns i que va requerir un tractament de xoc amb gel, ibuprofé i voltaren pomada a tope.
El divendres 25 va ser el dia de recollir el pitrall, material que dona l'organització, les "bags" específiques per les transicions, visitar la expo, magnífic stand dels de Nutrisport, i tornar cap a casa doncs el dissabte pujariem amb l'Àngels i l'Abril a passar el cap de setmana triatlètic.
 |
| Nom de guerra, derivació de Jordi,a George, i finalment a Chorch. Temes del màrqueting, Jordi era massa clàssic ..... |
 |
| Expo al passeig de Calella |
 |
| zona boxes |
 |
| Circuit de swim |
 |
| Circuit de bike |
 |
| Recta d'arribada on la gent animaria el dia següent |
 |
| circuit de run |
 |
| El que busca tothom creuar !!! |
 |
| Briefing a la Sala Mozart de Calella |
Varem dinar cap a les 14.00, amb el Jaume i la family. En el meu cas, pizza calzone, carbohidrats pal nene !!
A les 20.00 cap el Pasta Party amb l'Abril, sopar que prepara l'organització, amb musica en directe, pasta i pollastre per l'energia necessaria per subsistir a l'endemà. Prometo no menjar platans en 1 mes, ni gels, ni isotònics, ni barretes ......
El dia D. 27 de maig. Tot arriba. Informació a l'autopista que la nacional II es tallava, cartells a Calella de carrers tallats. Circuit urbà, amb tanques.
5.30 am. Últims preparatius. La bici i bosses amb els materials ja estaven al box, s'havia fet el check-in la tarda abans. Només calia el material de nedar, neopré, ulleres i casquet de bany. També es podia accedir pel matí i fer les últimes revisions. A les 7.30 es tancaven definitivament.
6.00 am. Esmorzar amb el Jaume. Plàtan (uno mas), cereals, suc, torrada amb melmelada i nocilla.
6.30 am. Caminant cap el box area. L'hotel estava a 1 km, ens anem juntant tots els competidors, silenci i tensió. Fins les 7.30 ultimar els detalls a la bici, engranatge, material energètic, deixo 3 gels, uns "orejones", 2 barretes i un bidó. Bido amb reparació de punxades, plat gran, pinyó intermig, km a zero i sabatilles calades amb la goma.
A les bosses, sota la carpa, tot el material per les transicions.
 |
| Imagineu com estava en les transicions. 1500 participants |
 |
| T1 a baix vermella. T2 a dalt. Pitrall 808. |
 |
| Street bag. Per quan acabes, roba neta i el que calgui. |
7.30 Tanquen i tots cap a la platja. Calaixos de sortida. La meva "onada" o sortida, a les 8.25, grup d'edat 40-44, casquet groc. Tens però no nerviós, ja estava tot fet, ara calia intentar gaudir-ho.
8.25 sortida puntual del meu grup, 160 participants, sense gaires cops vaig passant les boies, la visibilitat és del 100%. El mar, com una piscina, calma, sense onades, tot rutlla. Malauradament, el triatleta que em va acabar de tancar el neopré per darrera (impossible fer-ho tot sol), va deixar un punt arrugat que em va martiritzar els 1900 metres. Cap problema, hem vingut a patir, però la marca al coll em durarà unes setmanes .....
Porto 1500 metres aprox, coordino malament i m'empasso una bona quantitat d'aigua de mar, sumada a la que portava de petits glops difícils d'evitar fa que el meu estòmac comenci a queixar-se. No em fa baixar el ritme i arribo a la sorra en 39 minuts, una mica més fins el pas de xip. Sobre el temps previst. Em venen però dues arcades, que penso, vinga, els platans a mig digerir cap a fora, però no, no surt res per sort del públic que hi havia i entro a la carpa de bosses. T1 en 5 minuts. Treure el neopré, casc, ulleres, crema solar, badana extra per ajudar al maillot a superar els 90 km i cap a la bici.
El fet de tenir les sabatilles calades no implica un guany de temps, i menys avui, però es pràctic. Faig un salt sobre la bici, poso els peus, velcro, i a pedalar.
Per una coincidència l'hotel estava al mateix circuit urbà, tot just abans d'agafar la NII. L'Àngels i l'Abril estan al balcó, ens saludem, em dona ànims, vaig sobre el temps previst.
Començo la part de bici de veritat, 85 km, previsió de 3 hores. Sense incidències, gaudeixo molt, acoplat em fa sentir ràpid, compacte, em passen i adelanto jo a altres, em doblen els pros (també han sortit abans i son dues voltes), van com avions. Agafo punts màxims de 55 km/hora, en algunes pujades no tinc problema per posar el plat petit, baixo el ritme però reservo cames. En aquest tram me'n adono d'on estic participant. La nacional tallada, sense cotxes, 2 punts d'avituallament on tens bidons amb aigua, amb isotònic, tot indicat, el bidó te'l dona el voluntari, tu en marxa, sembla una volta ciclista !! i jo hi estic a dins !!. També hi ha dos punts de taller mecànic que et dona tranquilitat i gent animant al llarg del circuit. Ingereixo els 3 gels, cada 20 km aprox, la fruita i els bidons. L'estòmac no enten res .... El gels no em venen de gust però sè que haig de menjar, estic gastant molt. Tinc molèsties però aguanto. hi ha dues zones de penalty box, on han de parar a qui avisen per drafting. A vegades és impossible no entrar a roda, ens juntem un grupet de 5 que no anem a roda però ens ajudem a mantenir el ritme. Tot i així passa una moto amb el de la federació i a cop de xiulet ens avisa que ens separem o targeta groga i al penalty box !!
Finalitzo les dues voltes i l'enllaç urbà fins el box de les bicis. 2h53min, mitjana de 31 km/h. Tot rutlla.
T2 en pocs segons més d'un minut. Bambes, gorra, cames adolorides però funcionen i comencem la prova de veritat, 21 km corrents cansat.
Apreto el crono. Fins ara el swim l'havia controlat amb l'hora real del dia i la bici amb el velocímetre. Controlaré el ritme i la velocitat. En el km 1, pita, m'avisa, i penso que és una broma .... encara en falten 20 i ja estic cansat. El cos però se'n recorda dels entrenaments, cap el 3 assumeix el que li espera i agafo velocitat de creuer, constant. El recorregut és fins Santa Susanna, anar i tornar els 5 km, dues vegades, 8 punts de liquid i menjar, cada 2.5 km.
Començo els primers km a 5 min/km, massa ràpid, baixo a 5.30 fins els 10 i després em vaig aproximant cap els 6 min/km. En els punts agafaré aigua per beure, per refrescar el cap, el coll, gels i esponges. Cap a la meitat de recorregut agafaré talls de platan (otro), taronja i l'apoteosi arriba al km 18. És l'unic moment que camino, mentre vaig passant les taules. Aigua, gel, isotònic, esponja. Ho liquido tot en 30 segons i dic: nanu, ara toca apretar !! ara és el moment de veritat.
I així va ser, vaig adelantar la gent que ja caminava, altres amb menys ritme, enfilant el km 21 ja ple d'emoció, ritme de 5 min/km.
En aquest tram de run m'hauré creuat amb els companys de cursa, Javi, Toni, Jaume i Joan i ens haurem donat ànims, tots quatre en tenim prou amb acabar.
Ritme mig de 5.45 min/km, 1h58min de còrrer. Els últims 500 metres els fas volant amb els ànims de la graderia, del públic, i de la familia. Ells em veuen, jo a ells no, però sè que hi son.
Arribada, sóc FINISHER, 5 hores 39 minuts 20 segons. Alço els braços, miro al cel. Ho he aconseguit, les hores invertides han donat el seu fruit.
Posició 913 de prop de 1500 participants, alguns desqualificats, altres retirats, no puc demanar més.
 |
| Quin gran record aquest. Inovidable! |
Avui és el dia després. No estic trencat, dolor a les cames però suportable, una mica cremat pel sol i per el punt crític del neopré. Sobreviuré.
Penso en el dia d'ahir, en l'experiència, un 10 a l'organització, un 10 als voluntaris, sempre atents, el públic .... realment tot va sortir com havia de sortir, com havia imaginat. No ha fallat res.
Recordo que al gener estava infiltrant-me el genoll. Està superat. Gràcies a l'Antonio Vinuesa pel tractament.
Gràcies si heu arribat fins aquí, si no ho heu fet o heu saltat lletres, ho entenc, n'hi ha unes quantes.
Ara toca descansar, digerir tota aquesta intensitat, una mica de relax i assaborir aquest triomf personal.
Aprofito per informar la meva dona, que encara no sap res, que espero el dia 7 d'octubre del 2013 poder fer un altre crònica, la del Challenge Maresme, l'Ironman complert de 3,8 swim/180 bike/42,2 run. Encara falta però, no ens excitem abans de temps .....
Una abraçada i salut a tothom!
Jordi Valldeperas
