CRÒNICA MITJA MARATO DE BARCELONA 2012

Després del tractament al genoll amb infiltracions d'antiinflamatoris i analgèsics, 5 sessions, avui era la prova de foc. He deixat passar unes setmanes, sense gaire tute, una mica de peses, alguna sortida suau, i avui, després de 21 km sabria si el genoll encara te sol.lució o no. 

Doncs la resposta és .............. SI !!!

El procés ha valgut la pena, el deixar aparcat el soft i l'esquaix sembla que tindrà un motiu, i aquest és preservar al màxim el genoll dret.

Aquesta mitja no l'havia fet mai, i tot i que el recorregut era força conegut, de fet unia gairebé dos curses habituals com son Sant Antoni i la dels Nassos, feia més d'un any que no m'enfrontava a aquesta distància, i tenint molt aprop l'inici del planning per la Half, avui era un bon repte.

Despertador a les 7.00, esmorzar lleuger i amb la moto i el meu cunyat Diego de paquet anem cap a la cursa. Sortida a les 8:45. 12500 participants. Molt poc ambient de públic en tot el recorregut, 4 grups animant amb percusió i punts d'avituallament cada 5 km.

Tot i que el temps no era important avui, m'agrada anar controlant el ritme i els km, molt poques vegades corro per sensacions. Els trams han estat els següents:

Primers 5 km en 26:25, del 5 al 10 en 25:12, completant els 10 en 51:37

Del 10 al 15 km en 26:30.

A partir del 15 el cos es comença a queixar, però de cansament, no hi ha punts de dolor, ni genoll, ni muscular, només esgotament, noto la falta d'entrenament i tirades llargues. Aguanto fins el 17 però estic ja en reserva.

Diego m'anima, en excés hi tot, li foto un "moc" i li dic que vaig molt just. Fem el quart tram en 28 minuts doncs els parcials ja son de 5:25 aprox quan abans eren de 5:05.

Temps final 1h55:51, uns 5 minuts per sobre de la MMP però no puc demanar més.

Mitjana final de 5:22, veig punts després de la cursa que hem corregut a 4:30 i cap al final vora els 6 el km. De més a menys, associat a falta d'entrenament, però molt content doncs el genoll no ha dit ni mú.

Gràcies Diego per la companyia, espero no t'hagis adormit corrents, sobretot els últims 4 km. Hem vist un parell de corredors a terra cap el km 19, un d'ells amb convulsions. Espero no hagi estat res, la veritat és que cap el final la calor apretava una mica. 

Medalla de finisher, beguda, estiraments i tornada a casa, arribant just a les 12.00 per poder aprofitar una mica de matí amb la familia.

salut i km!

DUATLO PER EQUIPS - EL PRAT 2012

Aquest matí he estat testimoni d'excepció de la Duatló que s'ha fet a El Prat de Llobregat per equips, on participaven dos equips del Sant Boi, el A i B.

Els ritmes esperats de tots dos son impossibles per a mí, ni plantejar-me de participar-hi o sigui que sense cap presió, amb la familia, hem anat a fer les fotos de rigor.

Enveja sana de poder participar-hi, encara que hagués quedat l'últim .......... bé, el penúltim millor, era un goig veure-ho per una vegada desde la barrera. 

L'ambient, els companys corrent, els altres participants, caigudes, errors, equivocacions, ànims entre ells, més ànims, tot molt espectacular.

Aquesta disciplina te una presió afegida doncs on habitualment compiteixes per a tu, en aquest cas no et pots despenjar del grup ni fer-los minvar el ritme per a tu ........ mal rotllo.

S'ha d'entrar a meta un mínim de 4. Eren 130 equips entre masculins i femenins, on els de Sant Boi han quedat molt bé classificats, gairebé com "pros", l'equip A, el 24 (1:00:32) i el B, el 43, en 1:00:54.

Aquí us deixo el video de les fotos.

A veure si el 2013 podem fer un equipet, no molt ambiciós, amb ganes de participar.

Aquesta setmana ja he apretat una mica el trainning. run+bike, tot indoor però que va molt bé com a base per el planning de veritat que comença el dia 5 de març.

Demà, sortida pel Sorral de 15 km, suau, molt suau.

Salut !

QUINES COSTES QUE TENIM !!!

Aquest matí, tot i la mandra inicial, com ho tenia tot preparat he sortit a pedalar amb la bici de carretera.

He decidit, per la part de linterior arribar a Castelldefels i d'allà travessar les costes del Garraf per posar un peu a Sitges i tornar.

És d'aquelles rutes que sempre tens en ment, que has passat en cotxe, en els temps actuals i amb els teus pares al seient de darrera !! Recordo que abans no hi havia els tunels ........... Es feien llargues però, avui anava amb molt de respecte.

Al final han estat 2h30min per fer els 70 km totals, un cop a Sitges he fet un vol pel passeig, gairebé desert doncs la temperatura era d'uns 3 graus.

La vista però, val la pena !!

Les costes en sí son dures però no en excés. Al teu ritme vas fent. M'he enganxat a un grupet de 5 ciclistes i tot i que tocant sense altre opció els nassos als conductors (un diumenge pel matí, les costes son dels ciclistes !!), es van superant les pujades sense moltes dificultats. Se m'ha fet més dura la tornada, a part dels km que ja portes a les cames, tot sol, sembla que el desnivell es menor però més distància i pot passar factura. Això sí, les vistes son impressionants desde els punts més alts, mar, mar i mar i els ports de Port Ginesta i de Sitges.

Un cop en pla, a lluitar contra el vent i arribar a casa sa i estalvi.

A les 11.00 a casa i a gaudir del diumenge amb la familia.

Salut i km !!

CRÒNICA DUATLO VILADECANS BTT

Gelada matinal el passat diumenge on uns valents van decidir oblidar el fred i a les 9.00 del matí estar a la linea de sortida de la 4ª Duatlo Valbuena.

Magnificament organitzat com sempre (potser falten les catifes que marquin els parcials), el recorregut estava ben marcat, amb voluntaris i un meritori entrepà de butifarra al final amb cervesa i café.

Això si, fins que l'últim no va acabar no varem poder agafar les bicis i la roba d'abric. La gairebé 1 hora d'espera ens va literalment congelar.

Un cop col.locades les bicis al box, amb les "zapas" de bici a punt, només calia esperar el tret de sortida. Ben abrigadets això sí.

Els cracks Jordi, Paulo, Diego, Jordi i Blas

Sortida amb cert retard com és habitual a les Valbuenas i a còrrer. Tots vàrem fer el recorregut curt, 5 km de pujada i baixada fins mig camí de l'ermita de Sant Ramon, 18 km en bici per les carenes de Viladecans i finalment, 2.5 km més pels terrenys adjacents al box fins el punt d'arribada.

Era el mateix recorregut de l'anys passat però el varem gaudir molt doncs no és excessivament dur però pot també marcar diferències.

Aqui em teniu fent un exterior ....... o m'avançaven per dins ??? 

La part final de la bici pedalava per la riera, i entre pedres més grans de l'habitual vaig tenir una petita caiguda sense consequències. Potser és que intento còrrer massa. La veritat és que el dia que no caigui no serà una cursa com cal ;-)

Vaig tenir sort però, es va obrir la tanca de la roda de darrera amb alguna pedra i només en vaig ser conscient quan penjava la bici a la barra del box per iniciar el tercer tram. La roda es subjectava només per la cadena. La gardela hagués pogut ser important .......

Últims 2,5 km apretant les dents i temps final de 1:48:43, en posició 94 d'uns 200 participants.

La resta de Duatletes i els polis i bombers (era el campionat nacional), varen fer el recorregut llarg, que pujava fins l'Ermita i en la bici tenia un pic "extra".

El Diego va pulveritzar el crono en 1:19 en posició 14é, quedant la resta de compis entre 1h50 i per sota les dues hores.

El supercrack Cesar aquest cop en 4ª posició.

Una més al sac i a pensar en la propera competició.

Us adjunto el video de la cursa de la web de Valbuena. Al començament sortim, en moments de la cursa també, evidentment, en la entrega de premis ................. ja no.

                                  

Fins aviat !!