Per primera vegada feia aquesta cursa organitzada per Ciclos Valbuena de Viladecans, la 9ª marxa per la zona del Garraf, en BTT amb dues distàncies a escollir. La curta de 32 km amb el següent perfil:
i la distància llarga de 52 km, amb una pujada extra més tècnica i amb un desnivell acumulat logicament superior.
En la linea de sortida en Diego, Blas i Jordi a la foto i uns minuts després s'afegirien els Vivó brothers, Albert i Guillem tots preparats per sortir a les 8.20, una mica més tard del previst per la organització.
Tots 5 havíem decidit fer la distància de 32km, cadascú al seu ritme. Diego es va desmarcar ben aviat anant en el grup capdavanter i finalitzant el 31 (3er de grup d'edat) en 1h52 min. Blas no va poder acabar per problemes físics i els Vivó van finalitzar al seu ritme, però "finishers" al cap i a la fi.
Pel que fa al que subscriu, em vaig trobar més fort del que pensava inicialment, tot i els problemes lumbars del dissabte (viatge de feina+pujada Sant Ramon el divendres en BTT en sprint+2000 swim = lumbalgia), em va ajudar molt l'antiinflamatori, l'esterilla calenteta i massatge de la familia.
Així doncs el diumenge era bastant escèptic de com em podia trobar però això d'anar xutat va anar molt be. Ni rastre de dolor, i apretar fort els quàdriceps per no carregar l'esquena. Vaig sortir amb bon ritme, avançant força gent en la primera pujada d'asfalt i sense que ningú m'avancés fins el km 10. Aquí hi havia la primera pujada important que seguiria amb tot un desnivell positiu fins arribar a La Clota, culminant en el km 16 aprox. Abans ens vàrem trobar un punt d'aigua on reompliem els bidons, i més endavant l'avituallament amb fruita, isotònica i fruits secs. Parada tècnica d'uns 3 minuts i iniciavem la baixada.
Seguia amb forces, sense dolor i amb ganes d'anar pedalant kilòmetres. Baixada ràpida, no molt tècnica però amb revolts i controlant velocitat doncs la meva bici es bastant "ferro".
Quan faltaven un parell de km veig que puc baixar de 2 hores, comença més endavant l'asfalt i augmento la cadència, tot anava bé fins que ................. boooooom !, per intentar sortejar un baden de goma pels cotxes se'm bloqueja la bici a uns 35 km/h i veig el terra més aprop del que voldria. Vaig patinar per terra uns 10 metres, fins i tot em va avançar la meva bicicleta i quan vaig parar el primer que vaig voler comprovar era que no hi havia res trencat. Això semblava. Aigua com a primers auxilis, ajudat per un parell de policies, em demanen si vull l'ambulància (tant malament estava?) però veig que puc acabar (rocky forever, no hay dolor).
La roda davantera no acaba d'anar be però es l'ultim dels meus problemes, em fa mal tot. Finalment, acabo en 2h11m, el 95 dels 375 finalitzats.
Mitja hora d'ambulància amb 3 voluntaris (gràcies!) que m'omplen d'aposits i benes i enfilo la cua de la botifarra (però si he vingut avui per això !!). Tinc la prova:
 |
| Títol de la foto: El cromo |
Cervesa, aquarius i cap a casa a reconstruir-me.
Avui dimarts estic millor, tot ha quedat en rascades i un parell de cremades d'importància però que seguiran el seu curs. Vacuna gratis tot i els retalls de la Generalitat però crec que seré baixa per la TRI de Calafell.
L'unic culpable, el nene per ser tant competitiu, ja veus quina diferència entrar el 95 del 70, però volia fer una entrada triunfal, no tant com la que va sortir al final. Servirà d'experiència per la 10ª marxa !!!!
Aquesta setmana doncs no hi haurà gaire planning per la Olímpica. Repòs, i potser alguna cosa suau el cap de setmana. L'aigua de piscina o mar la tinc prohibida !!!
L'any que ve repetirem, alguna cosa es podria millorar del traçat, com alguna coincidència en la baixada dels màquines mentre alguns encara estan pujant, però en general tot força be i el que no es pot posar en dubte son les ganes i la voluntat que posen en organitzar-ho tot.
salut, km i Betadine !!
Avui vull acabar afegint un video, amb una cançó coneguda per tots que expressa el sentiment després d'un esforç com la cursa del diumenge, o una marató, o una triatló ..... quan et pares, mires el cel, i veus que ho has aconseguit, que aquell repte ja està a la butxaca, i pots anar per el següent, només et queda el record.
Aquest "gran" home es deia Israel "Iz" i potser no va fer moltes triatlons, però les seves cendres van arribar molt mes lluny que mai ningú ho farà.
que tingueu sort !
