VAMOS !!

Avui he fet la inscripció a l'Ironman de l'octubre. Sí, molt aviat, però és que a finals de decembre canvien el preu. I també és una manera de no tirar enrera. Ja està fet. A tope, vamos !!

Per anar fent boca, avui he fet amb el Blas i Javi una nova ruta per el Montbaig, de nou els corriols i pistes de la part posterior de Sant Ramon, per acabar pujant de nou pel dur tram, curt però intens de l'ermita desde la part oest.

Han sortit uns 25 km, que he acabat de rematar amb 5 km de run amb l'Àngels per completar una transició de BTT/run bastant decent.

http://connect.garmin.com/activity/252113230#.UM3FBDBS3aA.email 

Aquí teniu la info del 5 km de run, via Garmin, el Fore 910xt.El bitxo aquest ja treu fum. Ja l'he pogut estrenar a totes tres disciplines i és increïble la quantitat d'info que t'arriba a donar, sobretot al swim, nombre de braçades, nombre de llargs, distància ......

Una molt bona compra la veritat.

Ahir però va ser el moment de la petita. l'Abril va fer es seu partit de handbol i va estar una estona .... de portera !!! Ni amb el travesser més baix pot cobrir la porteria, els de primer son minis !!!

Això a les 9.00, però a la tarda va ser la presentació de tots els equips en totes les seves categories del Handbol Cooperativa, tots els escolars, infantils, juvenils ..... més de 120 futurs handbolistes !! Bé, de fet ja ho són !!

Seguirem informant.

salut !!

GARMIN 910 TX i a entrenar !!!

Després d'unes setmanes una mica de desintoxicació d'esport i de guanyar uns kilets entre els primers turrons de la temporada i no rebutjar cap postre pecador, el punt d'inflexió per dir fins aquí hem arribat va ser l'adquisició d'una "maquina que sirve para todo" anomenada GARMIN 910 TX HRM.

Una evolució per a mi del polar RS800, que em permet ara disposar de GPS i de controlar distància i ritmes a natació. Important per la preparació del Ironman del proper octubre. Per cert, encara m'he d'apuntar !!

A on ja estic inscrit és al HALF, igual que l'any passat, tot i que aquest 2013 serà campionat europeu i milloraran el recorregut. Mateixa distància : 1900/90/21

Doncs després d'activar una mica els muscles aquesta setmana corrents per les Aigües i a la cinta del gimnàs, tot i sentir-me pesat-pesat, aquest pont de 4 dies ha estat l'estrena del rellotge.

El passat divendres, ruta amb BTT, on després pots bolcar tota la info recollida a la web de Garmin, on us adjunto l'enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/249949964#.UMShRUG3PeA.email

L'objectiu era intentar reproduïr el mateix circuit el diumenge, cosa que lògicament no va succeïr, massa debutant per anar tocant botons sense empapar-me les instruccions !!

Els gràfics, ruta, informació ..... està tot, tot. No falta de ná !!

El dissabte camí del sorral amb la family, 10 km suaus, tot pla, per suavitzar la càrrega del dia anterior.

L'abril amb la mascota actual, encara no sè que és .......

 I avui diumenge, amb el meu cosí Xavi i l'Albert, ruta de nou en BTT. Semblem trets del APM .......

Hem començat bé, seguint el GPS, ara acoblat a la bici, però ens hem liat en un punt on semblava les rambles i tothom tirava amunt. A nosaltres ens tocava a l'esquerra ...... Al final però hem salvat una bona sortida, 33 km en 2h30 aprox, finalitzant a Sant Ramon pujant per la cara oest, que no està gens malament.

Les vistes desde Sant Ramon, mai hem cansaré de dir-ho ....... espectaculars en un dia clar !!

I fins aquí la crònica esportiva, aquesta setmana toca swim, a estrenar el Garmin sota l'aigua !!

salut!

I MARXA SANT BOI EN BTT

Primera marxa de Sant Boi .......... i per alguns potser la última. Com es varen passar amb el recorregut. Un track per autentics bikers, on gairebé tot era pujada i de les bones. Necessitaves molt bones cames per poder mantenir un bon ritme i no morir en el intent.

La veritat és que no portava uns dies gaire fins, amb sensació de que el "gripazo" sortiria en qualsevol moment. Tot i així, vaig preparar el material doncs el NO a la sortida sempre el pots fer en l'últim moment.

Ens varem trobar amb els companys, en la foto amb en Joan Valbuena i a ratlla de sortida per començar a les 8.30.

Fa uns dies ja havíem fer un simulacre dels primers km, i ja sabíem que ens esperava. Pujada cap el cel de la qual tinc la sensació que ja mai la vàrem deixar. La crònica es redueix a pujar, pujar, pujar, amb plat petit i pinyons molt grans ...........

En una primera parada tècnica del grup per anar passant un a un per una trialera complicada li comento al Blas que potser ho deixo, el circuit és i serà massa exigent i no em sento gens bé, estic marejat i sense forces. Abans d'arribar però a creuar la carretera per l'estret de roques i tornar a Sant Boi, veig que m'he recuperat una mica, ja portem uns 6-7 km i el que falta no sembla tant dur. Segueixo doncs.

Mica en mica anem pedalejant junts gent del mateix nivell, això és el que te curses com aquesta, en el camió de cua, pocs adelantaments !!

Algunes rampes en que posem el peu a terra, parada tècnica a l'avituallament on aquest cop m'ho prenc amb molta calma, taronja, platan, isostar, aigua pel bidó ........

Reprenem el circuit, que seguirà sent dur fins la meta. Total, 33 km fent un desnivell positiu acumulat de 1300 metres !!. Casiná !!

Posició final, 200 de 278, temps invertit, 3h18min. els cracks de l'equip, gairebé una hora menys .......... no comments.

Us deixo el perfil, bonic de debó.

Encara em fan mal les lumbars després d'una setmana, però també us he de dir, que ara molt plorar, molt plorar, però segurament estaré present a la segona Marxa. L'espirit dels triatletes i esportistes en general és així :-)

Salut i .......... descans !!

jordi

MARXA DEL GARRAF

El passat diumenge vaig participar a la marxa del garraf que organitza el centre d'excursionisme d'aquesta població.
Dues distàncies, 21km i 45km per fer-les corrents o caminant. 
En aquesta ocasió la vàrem fer uns quants sense dorsal, fent la ruta curta de 21, acompanyant els primers 9 km una altre grupet que es va atrevir amb els 47km.
Mira que n'es de dura la muntanya !!
Despertador a les 4:30. Diumenge, benvingut al club dels massoques, roba d'abric, pomadetes varies, bido amb isotònic i a viure una aventura sense espirit competitiu. Es tractava de gaudir de la marxa i del recorregut i dels amics.
Petard a les 6.00 i comença la cursa de 45km. La de 21 sortia a les 8.00
Nosaltres fariem quelcom intermig, en el punt de separació, agafaríem de nou el camí de tornada, tot sols doncs els d'aquesta segona ruta encara no havien sortit.

Gent que desde el km 1 ja va sortir corrents, quins cracks, temps finals de 4h els 45 km .... no va ser el nostre cas, caminar i caminar, de nit, tot fosc amb alguns frontals fins que a les 7.20 va començar a sortir el sol.

Sort dels frontals, tot eren pedres en la pujada

El mar i la costa al fons. primer raigs de sol

El ritme no era fort però anavem fent. Arribada al km 9 aprox en 2h. Una mica d'aigua, un gel i ens acomiadem dels valents per iniciar la tornada.

Alex, Diego, Ricard, Jordi, Mario, Albert, Andrés

Encara ens faltava 1 km més de pujada, per pista, en la que vam agafar un bon ritme. Això anava minvant les forces. Que incrèdul pensar que faria un bon ritme, baixada de cabres, amb pedres, desnivell important. Risc de torçar un tormell (o els dos), aixecar be els peus per evitar les pedres, amb l'exigència muscular que comporta ..... total, que cap el 14 la benzina s'esgota. Ni aigua, ni gels, necessitava una moto !!
Vaig retardar el grup fins que varem arribar a pista i es van despenjar.
Patint molt, unes 3h45 minuts, una quants minuts menys el grupet.
Molt bona experiència, per repetir però en millor estat de forma.
El grup dels 45km, en 10h11m. 

Prova de molta duresa si vols competir, i de resistència, també mental, si ho vols gaudir !!

salut i km !!
jordi

A LA LLUM .................. DEL FRONTAL

El passat dimarts varem viure una experiència amb bones sensacions que va ser una ruta en BTT de nit, només amb llum de frontal.
Uns 20 km en dues rodes un grup de 4 que ens va permetre gaudir de totes les llums, artificials això sí, del Baix Llobregat en tota la seva esplendor !!

Van ser una hora i 40 minuts de pedaleig amb una mica de no saber ben be per on vas, de patir igualment a les pujades i de guiar-te només de la teva llum i la dels companys.

La ruta va ser força exigent la veritat, una primera pujada a Sant Ramon, per la font de Golbes, per baixar posteriorment rectes cap a l'estadi d'atletisme, i tornar a pujar per aquells desnivells del 15-17% que seran una part de la Marxa en BTT de Sant Boi del proper dia 18.
Varem acabar per la zona de l'estret de roques, creu de Querol i per la Masia Santa Bárbara fins Sant Boi de nou.
Un perfil que no deixa indiferent:

1er cim sant Ramon - 2on a mitja pujada - 3er Creu de Querol

Amb el Jose i el Blas i l'imponent are metropolitana al fons

Falda de l'Ermita. Amb el Diego.

En total uns 500 m de desnivell positiu acumulat. 

Recomanable, sempre amb força cura i no buscar corriols complicats.

Salut !!

EL TRI QUE VA SER RUN ...... Vilanova 2012

Ja ho sabia jo que la temporada de Triatló s'havia acabat. Em vaig deixar engrescar per l'últim dels últims que es feia a Vilanova, a més Campionat de Catalunya, però el temps, amb fort vent però sobretot amb pluja no ens ha deixat competir.
Durant tota la setmana els senyors del temps ja avisaven quin seria el panorama el cap de setmana, i tot i que no potser tant greu com deien, sobretot la tormenta de la nit ens ha passat factura.
La veritat és que no tenia gaires ganes de competir. Només 20 km en bici dilluns i la resta de dies superant un fort encostipat. El "coco" ja estava mig de vacances.

Tot i així, posar-se un dorsal t'omple d'adrenalina. Les coses ja estaven preparades, tenia força clar que no podriem nedar però a les 6.00 ha sonat el despertador i cap a Vilanova.
Pel camí amb el David ens enganxa una tromba d'aigua bestial a l'alçada de Sitges però seguim fent via.
Arribada a les 7.30, aparquem i anem al punt de sortida i boxes a veure com estava la situació...... que era aquesta:

macu eh?

No plovia però feia vent i no gaire fred. Ja ens han dit que a l'aigua segur no entravem i calia veure la bici. A les 8.00 intentava sortir el sol .....

Mar picat i nùvols preparats .....

La sortida estava prevista a les 9.00. A les 8.30 briefing per explicar que les autoritats no deixàven fer cap tipus d'activitat aquàtica, i la bici la suspenia la pròpia organització per seguretat dels participants. Part inundades, vent, etc., i podia començar a ploure fort en qualsevol moment. Quin panorama !!

Avui era comprensible però. Ja sabeu que jo m'hagués fotut a l'aigua, però a vegades es millor no arriscar. La Triatló es convertia en una cursa de 10 km.
No m'ha anat del tot malament, no portava gaire espirit competitiu i m'he adaptat be. La bici es quedava al cotxe i sortiem tots a les 9.30 per còrrer.

David, Jordi i Amadeu. Abans de començar

La cursa en sí, sense pluja, amb moments de sol han estat 3 voltes de 3 km, una mica menys doncs els GPS han marcat 8.600. 
El meu temps 39:53, MMP si considerem que la distància oficial han estat 10 km, je je. Els companys com sempre uns cracks quan es tracta de còrrer, el David primer del seu grup d'edat, i l'Amadeu entre els 50 primers d'un total de 570 participants, dels 1000 inscrits !!  Quanta gent a escalfat el coixí avui !!

La sessiò tècnica post-cursa. 

 Avui també tenia lloc la Mitja del Mediterrani, amb sortida al Canal Olímpic. Sense pluja han pogut gaudir també d'una bona cursa, on segur tots han aconseguit els seus reptes, com a mínim un, eh, Javi?
Cap de setmana doncs pseudotriatlètic, on només s'ha pogut còrrer, i de valent, fugint de la pluja !!

sort a tots!
jordi

GARMIN TRIATLO 2012 BARCELONA - Olimpica

Ha finalitzat la temporada de Triatló. I ho ha fet de manera espectacular, com sempre, amb aquesta prova de principis d'octubre que aplega 6000 participants en totes les seves categories.

Distàncies de promoció, supersprint i sprint, i distància olímpica (1500/40/10).

El divendres feiem el primer contacte amb la expo de les diferents marques, recollida de dorsal i obsequis (pocs la veritat) i un bany d'una mitja hora al mar que ens va donar unes sensacions increïbles, amb la llum que va anar desapareixent i canviant-se per les artificials dels edificis i de la costa. 

21 hores de la nit. Va costar enganxar el fotògraf ......

Dissabte per descansar i començar a preparar la logística i tot el material.

La duatló de diumenge passat m'havia deixat una mica tocat de les cames, bessons encara carregats tot i el run suau i una mica de compex. el viatge de feina en cotxe no va ajudar gaire però això no es pot triar.

Diumenge. dia D. Despertador a les 5.00am. Sort que no em costa aixecar-me.

Carregar material al cotxe i cap el punt de trobada, a la avinguda icària per després poder "escapar" amb el cotxe de tota la gentada que hi haurà.

Quin plaer per la ronda litoral sense transit, aparcar sense problemes i esperar els companys. a les 6.20 arriben l'Amadeu i el David. Tots amb cares de son però la tensió al cos.

Motxilla a l'espatlla i amb bici cap el box. Sortim a les 8:10, amb l'elit i els federats amb un bon temps acreditat. Hem d'espabilar. Ens dona temps de deixar la bici, resta de coses, guardarropia i amb el neopré anar cap a la sorra.

OE, OE, OE ... Ola Elite

Amb l'Amadeu i el David

Material: neopré, ulleres, gorro ..... tot preparat

Últims preparatius, em poso un bon tros d'esparadrap al coll per evitar marques del Neopré assassí i cap a l'aigua. 

En l'escalfament i xerrant amb la gent de la col.locació de les boies que marcaran el camí, de l'estat del mar, etc., ens trobem algun famòs que també participarà amb els anònims i amb l'elit. Foto "pal recuerdo"

Fotògraf: Guillermo Calero. Gràcies per matinar, un gran record !!

Comencen els nervis de veritat. Els cracks surten a les 8:10. Després la nostra onada, 2 minuts després. No els agafarem pas. La següent no sortirà fins les 9.00, sobretot ens garanteix un bon circuit de bici.

Botzina de sortida i cap a l'aigua. Uns 500 nedadors. A buscar la primera boia. Com sempre, lluita per col.locar-se be i uns quants cops sempre rebs.

La més important però, quan ja portem uns minuts la rebo al cap, quina ostia, algú davant meu decideix fer braça i rebo una patada a tots els morros. Ulleres fora, em toco el nas per si hi ha sang .... "no hay dolor". Segueixo. Un parell de minuts i un altre cop, a sobre el cap. Serà el mateix tio ?

Dedueixo que la lluita és perque ja arribem a la primera boia, i així és. Suposo que portem uns 400 metres. Ara falta el tram més llarg fins la segona boia. el grup s'estira i ja no hi ha tan contacte. Em puc centrar més en la forma de nedar, en el ritme, puc mirar per sota l'aigua els altres nedadors .... molt millor. començo a notar el cansament i fem l'ultim gir per anar cap a la sorra de nou. El neopré comença a fer la guitza, començo a notar un fregament al coll, del moviment de respirar a l'aigua alguna cosa es desajusta i em frega la pell. Marca de regal per unes setmanes. Em desoriento una mica i un voluntari amb una canoa m'avisa que giri a l'esquerra. Si gràcies, no estem per fer metres de més ..... em dono un cop amb un altre triatleta, demano perdò (només faltaria) i em diu que tranquil que ja li han fotut uns 30 més. No vé d'un. Últim esforç i ja toco de peus a terra, 1500 metres en 32 minuts, tardaré 2 més en creuar la sorra, en pujar les dues rampes i creuar el crono del xip en 34 minuts. Esperava una mica menys però ja firmo. 

T1. Veig que darrera vé el David, fem un givemefive i ens desitjem sort. Neopré fora, casc, dorsal i ulleres i amb la bici cap a fora el box. 2min52s

Bike. Com sempre ultimament, una mica per sobre de les meves possibilitats. Formem un grup de 10-15 bicis. anem fent relleus però només 3 ó 4. Jo entre ells. Seria més fàcil deixar-me portar i reservar per el run, però vull disfrutar, vull tirar jo, vull que em vegin fort i que els hi costi seguir-me. Sento el vent, la velocitat i ho gaudeixo. Vaig cridant als que passem perque s'afegeixin. Estic una mica adrenalinic, la veritat. Pedalejo al costat de l'Anna Godoy, germana del que seria 3er en masculí. comentem si pot anar a roda, fent drafting, i sembla que si. Porta un bon ritme també. Em surt una mitja de 33 km/h, pic de 45 km/h. Hi ha bastants revolts i girs de 180 graus que t'obliga a estar molt atent tot i ser circuit pla. Ja s'ha vist una ambulància atenent algun ciclista. Cap el 36 em passa com una moto l'Amadeu, ja m'ho esperava, ens desitjem sort.

Velcro fora, peus fora, peu a terra i entrem a la T2. He fet la bici en 1h07min, bon temps, cada cop més satisfet en bici quan es pla (amb algun port la cosa canvia).

T2 sempre més ràpida, "zapas" de còrrer, visera i canyaaaa !!!

Però estic cansat. Sabia que apretar a la bici ho pagaria. No estic fresc. Encara que porto les mitjes de compressió als bessons i sè que m'ajudaran durant aquest tram em costarà. Tot i així no porto un mal ritme, vaig avançant alguns corredors, altres a mi. Hi ha gent animant, sempre ajuda. En la bici he ingerit dos gels i una mica de barreta energètica. Ara porto un gel a la ma per acabar de rematar aquest tema. Me'l pendré al km 5. Passo un punt d'aigua, bec una mica i la resta pel cap. Son les 10:20 aprox., comença la calor. Jo no ho patiré gaire, ho faran els futurs triatletes, els que comencen a les 12.00 per fer l'sprint i supersprint.

Passo l'ultim punt d'aigua, torno a beure ........ i merda. Encara porto el gel. Me'l prenc però em deixa la boca seca. Vull més aigua !! aguanto però tinc la gola seca. Arribo a l'alçada d'un participant que porta una ampolla de powerade a la ma, li demanaré una mica, sempre hi ha bon rotllo, just estic pensant això i veig com fa un intent de triple en una paperera pròxima. Collons, per uns segons i ja no tinc liquid. Tocarà resistir. Quin remei, no?

I així és, però cap el km7 el cos es queixa en excés. No hi ha cap dolor localitzat, és un cansament general, potser d'aquests mesos de competició, dels entrenaments, però carai, estic fent una olímpica, toca patir. Apreto dents i acabo amb certa dignitat. Uns pobres 51 minuts per completar un temps total de 2h38 minuts. És una bona marca per a mi, per sobre logicament dels meus companys, però satisfet.

Ara toca recuperar. Beguda, fruita, i un bon massatge, poc habitual doncs sempre esta a petar, aquest cop fer una mica de cua perque m'estobin els bessons de forma gratuita. 

Gràcies fisios, bona feina !!

Faltava recollir material i cap a casa. Falten el Diego i César que fan l'Sprint.

El César un crack, fa segón i fa podi. Jo amb la medalla ja en tinc prou.

Gran dinar després a base de pasta, explicar les sensacions i les anécdotes de la Tri, que sempre n'hi ha. 

Les dues generacions de triatletes !!

Finisher !!

I amb això acabem les triatlons aquesta temporada. Per la propera esperem poder intentar un nou Half i el repte major, l'IRONMAN a l'octubre.

El temps dirà. Ara, el descans del guerrer.

Gràcies a tots els lectors del blog per seguir-me i per animar quan cal.

Salut, braçades, pedals i km !!

jordi

La TRI que va ser DU - GAVÀ

La competició d'avui diumenge que havia de ser la Triatló de Gava en les versions sprint i olímpica ha passat a ser Duatló, doncs les condicions del mar no eren les óptimes i ahir ja van anunciar la cancel.lació del primer tram.

Tots hem vist que el mar no estava del tot malament, i més d'un i haguessim entrat a tope, però el primer és protegir l'atleta i així ho han decidit. que consti que a la Challenge que feien a Calella no l'han anulat .........

Així doncs, ens esperava una cursa de 5km run/20 km bike/5 km run. Duatló.

La veritat és que rebre la noticia i veure com estava el panorama ahir tarda al recollir el dorsal em va desmotivar una mica doncs em sentia fort per afrontar la part de natació. Havia entrenat força per aquesta prova.

Un dels mèrits però d'un bon triatleta és l'adaptació, i varem canviar ràpid de xip per competir en aquest format.

Una de les adaptacions va ser assistir a una festa d'aniversari i anar a dormir a les 3.00. No està malament, no? Em vaig portar bé però, cocacola, menjar suau i amb el que no vaig poder fer res és amb la nocturnitat ......

Avui despertador a les 6.00. Del tot grogui la veritat. Els canvis en la competició m'han trastocat tot el ritual de preparació de material, concentració, etc., i no he pensat en agafar més roba d'abric per la prova ni els compresors musculars, que haurien anat del tot bé.

Amb una cara de son espectacular arribava a Gavà. Un pel de retard segons el previst que m'ha fet aparcar una mica allunyat. Veure l'ambient del box, i tornar al cotxe per agafar la bici i fer la cua d'entrada ha estat etern, i si no he perdut el mòvil, les claus del cotxe unes 3 o 4 vegades no ho he fet cap.

Cua per entrar al box. Ennuvolat a tope !!

Finalment però, arribava al box i posicionava la bici. Al tuntun doncs no hi havia posició determinada per dorsal, i jo buscant cert ordre en les bicis ja col.locades. Bici al bell mig del box i a trobar-me amb els companys.

Aquí ja he trobat certs canvis respecte a un TRI, menys material, gairebé no era necessari deixar res al costat de la bici. Més pràctic doncs.

8.30 sortia la distància Olímpica, 9:15 la Sprint.

Aquests últims mesos no he entrenat gaire el run, primer per protegir el genoll, després perquè veig més possibilitats de millorar en menys temps en les altres disciplines. Així tocava patir doncs.

Primers 5 km en 21:39, ritme de 4:22 min/segons. Arribant bastant sencer a la primera transició.

Bike. Recordava de l'any passat que la pujada a sobre la bici és en lleugera pujada, i pot costar mantenir la linea recta. Ho he controlat bé però amb un cert desplaçament que no li ha agradat al company del darrere. 

- em diu, per la dreta o per l'esquerre? ....... poca paciència.

Avui em sentia fort, l'he enganxat, he anat a roda, i quan m'ha demanat relleu, l'he passat a tope i l'he deixat ben enrera. Que es foti. Maleducat.

He gaudit de la bici, mitjana de 36 km/h, punts màxims de 44,5 km/h, en grup, tirant de grup de 20 bicis, poca gent rel.levant. Al final he marxat sol, i m'anava juntant amb grupets més avançats. Tot es paga però, faltaven 3 km i el bessò esquerre deia que volia pujar una mica cap l'isquio. Merda, ara no !!

M'he fotut un gel, una mica d'isotònic i a buscar la segona transició.

D'aquest tram he fet el temps 74 de 540 participants. Gens malament.

T2 on he perdut una mica de temps buscant la bici i a còrrer de nou. 5 km més. Una mica més suau pendent del bessò i acabant el segon tram en 24:39 min, mitjana de 4:38 min/km.

Temps final de 1H21min, el 137 de 540. Content per com m'he trobat.

Els companys uns cracks, David 5e, Amadeu el 8e i Ricard el 11e. Sergi i Javi han fet la olímpica, amb bons temps també. Quin equip de duatló que tenim !!

Aquesta setmana he de veure com fer-la, doncs el diumenge arriba la cloenda, amb la GARMIN Olímpica de Barcelona. Ja tinc dorsal, 273, sortint a la onada d'Elit, amb el Mario Mola, que va participar als JJOO. Glups !!!

Salut i km !!
jordi

1a MARXA DEL EQUINOCCI by NISSUS

El passat dia 23 de setembre varem poder gaudir 12 privilegiats d'una magnífica experiència organitzada per el Centre d'Estètica i Perruqueria Nissus, una marxa pel Garraf, que sortint del centre de Sant Boi, arribava fins Sant Antoni, i per les pistes del Parc Natural culminar a l'ermita de Sant Ramon. 14 km fins aquest punt, 18 km aproximadament en total. Sortida a les 21.00 de la nit, com podeu imaginar, es tractava de quelcom diferent......

Tot i que no és habitual quan es tracta de grups grans, la gent va ser força puntual, i varem començar la marxa sobre l'horari previst. alguns frontals ens donarien la llum necessària en els punts compromesos, la major part de la cursa però, es va fer sense llum artificial, no hi havia gaire lluna, però les pistes eren amples i fàcils excepte en alguns punts. Vambes i motxilles complementaven la indumentaria necessària per aquesta ocasió.

El crit de Hip-Hip Hurra seria el crit de guerra del grup per superar els km que ens esperaven més enllà.

El recorregut va començar vora el Llor, per les pistes que pujen amunt, el grup s'estirava però el ritme era bó, ben aviat van començar les converses, les rialles, la proximitat d'un grup que iniciava un repte, arribar sa i estalvi a menjar-se l'entrepà a Sant Ramon.

Els protagonistes: Gustavo, Miguel Angel, Diego, Àngels, Andrés, Jordi, Tere, Nuri, Gregor, Montse, Jose i el que dispara, Toni.

Pont de l'Estret de Roques

El perfil combinava planícies amb pujades abruptes, com la última part fins Sant Antoni, els components del grup van anar gotejant fins arribar tots a dalt. Una mica d'aigua, d'isotònic i comentar la jugada de com ens veiem fins aleshores. Queixes d'alguns davant l'esforç necessari per fer el cim, però que quedava en un no res un cop es podia veure l'area del Llobregat i Barcelona, de nit, esquitxada de mil i una llums.

Qui pot contar les llums .........

Un cop a Sant Antoni i mirant el camí que encara ens quedava per recòrrer, varem poder divisar no gaire lluny tot un cercle de llums, concentrics, en mig del no res, que havien de tenir algun significat. Moltes teories ens van venir al cap, però només podia ser una, el 23 era l'equinocci de la tardor, l'equinocci és cada un dels dos moments de l'any en que el sol creua l'equador celeste, el canvi d'estació on els astrònoms tenen material per moltes conspiracions, i els esotèrics ............. encara més. 

Nosaltres els havíem vist, però ells a nosaltres també amb els frontals al cap, varies llums que es movien sense ordre a Sant Antoni. Amb una mica de por al cos varem iniciar el descens per la carena del Garraf i de Can Cartró per "atacar" la part oriental de Sant Ramon, que a les deu en punt, havia deixat d'estar il.luminat. Les retallades arriven a tot arreu .............

El que no sabíem però era que el nostre camí, el track que havíen preparat el Diego i el Toni just anava en aquella direcció. 

Fins i tot les cadenes semblaven voler dificultar el cami, i en algun parany vam caure, semblava que no ens ho volien posar fàcil.

Finalment però, el camí passava prop però sense contacte visual amb el cercle lluminós. Haguessim pogut apropar-nos, però la majoria no era del parer de fer-ho, així doncs, varem seguir la nostre via, ni sacrificis ni esoterismes, ningú podia parar la primera marxa de l'equinocci.

Tant lluny estaven les nostres ments que ni reconeixíem un bar en una cantonada. Que és això es va sentir que algu preguntava. coño, un bar, va dir un altre. 

Era com un miratge, que fotia un bar allà?, per protegir-nos d'algú?. Potser si que era un miratge doncs el varem ignorar i vam seguir avançant. Era un descens suau, que portant gairebé 10 km ens aproximava a Sant Ramon.

Uns km més i ja teniem l'estret de roques, el pont de fusta construit sobre la carretera Sant Boi-Sant Climent. Una pujada de 200 metres per el tallafocs i ja estàvem a l'ermita ............. però no. El track no deia això, el track deia que ens havíem d'endinssar en unes antigues vinyes per arribar a la falda de Sant Ramon i pujar per la Font de Golbes. Això va ser un cop dur per alguns, del que no es recuperaran mai més. Tan aprop, i tant lluny. En uns instants varem comprendre que faltava l'ultim esforç, però de 3 km. 

I així va ser. De nou el grup s'estira i va arribant a Sant Ramon. El Granada ja perdia 2-0 quan varem fer el cim. Més de 3 hores després de la sortida el grup al complert havia fet els 14 km. Cansats, però satisfets, per alguns haver aconseguit el repte de fer-ho, per altres, entrenament del "Camino" que veuran i patiran properament. Per altres, fotres el bocata d'una vegada !!

Entrepa, beguda, rialles però també el cansament que surt de cop. Estiraments i fer-se la idea que ara calia baixar. Uns 4 km més fins Can Xixol ens indicava que la marxa havia arribat al seu fi i que ja era història. Una història que portarem tots a dins, i que la recordarem, com a mínim, fins l'any que vé, on tots i segur que tots, tindrem aquella recança d'acostar-nos a un extrem de Sant Antoni, i mirar si hi ha algunes llums fent cercle no gaire lluny.

Segur que el 2013 serem molts més, i segur que ho gaudirem com aquesta vegada, o potser una mica més.

Track de la marxa on podeu trobar el recorregut, els temps parcials i el perfil i desnivell acumulat. A la part superior dreta podeu canviar a metres les dades si us apareix en sistema anglès:

http://connect.garmin.com/activity/226199915

Salut a tots!

jordi

AIXÒ NO PARA !!!!!!!!

Han passat un parell de setmanes desde la cursa en BTT. Ara mateix estic en un planning per la Triatló de Gavà del proper dia 30 i en aquests dies han tingut lloc diverses activitats.

Una d'elles va ser la cursa de Viladecans, on va participar la petita, l'Abril, en distància de 400 metres per pre-benjamins, 2055 i 2006, nens i nenes. Va fer una bona cursa i després varen fer sessió d'estiraments i tot. Just acabar, amb el cotxe ràpid cap a Santa Coloma de Cervelló on participaven la Gemma, el Pablo i l'Àngels al Cross de Santa coloma, una cursa exigent de 5.200 m amb un final dur de debò.

L'Abril va fer els últims 100 m amb ells

 Aquell diumenge, vaig combinar dues sortides, la primera, ben aviat pel matí amb un company del club i un amic seu agafàvem la bici de carretera i pujàvem a la creu d'Olorda desde Molins de Rei, seguiem fins l'altra banda de Collserola, i creuant la carretera de les aigües, feiem Esplugues i Cornellà per arribar de nou a Sant Boi. 40 km en 2 hores.

Tot seguit, canviava de bicicleta i amb la de muntanya i l'Àngels, feiem un camí del sorral fins el Prat, platja i soroll del mar per tornar rodant suau. 40 km més. Va ser un dia complert i amb les cames carregades al final del dia.

El sorral enllaça Sant Boi amb el Prat, voreja l'aeroport i arriba al mar.

 

Xiringo per reposar les forces. Encara faltava la tornada !!

 La semana posterior, va tocar viatge, amb les bambes dins la maleta, i disposant d'un parell de parcs prop l'hotel, vaig rematar el dilluns fent 8 km en 45 min aprox. Dimarts i dimecres descans, per tornar-hi el dijous amb 11 km en 1h a Burgos, vora el riu, entorn magnífic i ple de corredors.

Dissabte vaig fer uns 1200 metres, amb algunes series, i diumenge va tocar simulacre de triatló amb els del club. 1000 metres al mar per retrobar-nos amb el senyor neopré, (que apretat que et trobes ..), 20 km de bici a tope amb alguns relleus i algunes arrencades explosives, per rematar amb alguns km de run. Interessant va ser que el despertador va sonar a les 6:45, doncs vàrem quedar a les 7.30 a Gavà. 4 hores vaig tenir de son, doncs la nit, sí, la nit anterior, varem fer una caminada per les muntanyes de Sant Boi de 18 km. Cap de setmana complert !!

El punt i apart a estat avui. La idea era descansar, però tenint festa i amb el dia clar que s'ha presentat, he agafat la BTT i he anat cap a la Carretera de les Aigües, a investigar una mica el recorregut, doncs feia molts anys que no la trepitjava. La veritat és que ha estat una molt bona idea. Quines vistes, quin ambient esportiu, quin sol ..... i quin vent !! Per això no hi havia núvols !! He sortit d'Esplugues, per pujar gairebé fins Sant Pere Màrtir, on hi ha l'emisora. La pujada ja d'entrada dureta, després he vist que els cotxes arriven fins la Plaça Mireia, on hi ha un restaurant i tot. Aquí comença la carretera com a tal. son 9 km, molt plans de pistes que voreja Collserola i amb unes vistes increïbles de Barcelona, el Baix Llobregat i també el Bessòs.

En la tornada estava indicada una pista que pujava fins el Tibidabo, i al disposar de temps, cap amunt que he anat. Han estat uns 5 km més, amb força pendent i que m'ha portat fins la entrada mateix del parc d'atraccions. Quants records !! He refet el camí de baixada i de nou enllaçant les Aigues fins el punt de sortida. 35 km en 2h18m. Magnífic matí. Les fotos, tot i no mostrar les sensacions que he tingut allà dalt, serviran perque us feu una idea !!

 

Esplugues i el Baix Llobregat

  

Torre de Collserola al fons

La pista que va per la carena

 

Desde baix

Desde dalt, plaça del Tibidabo

Mirador dels Xipres, a la banda del Llobregat

La "gorda" i una de les 3 fonts que ens trobem en el recorregut

Aquest circuit l'haurem de repetir, potser en un dia de RUN !!

salut i km!!