TREPARRISCOS 2013 - Sabiñánigo

Fa mesos que amb alguns de l'equip vàrem fer la inscripció a la Quebrantahuesos per aquest any. 200 km amb 3500m de desnivell acumulat, una bestiesa que té una increïble xifra de 10.000 participants. La sort (la bona :-)) no ens va acompanyar i vàrem quedar fora dels dorsals però varem tenir la oportunitat de fer la curta, 85 km amb 1600 de desnivell acumulat, anomenada Treparriscos. Finalment només el Diego i jo varem seguir amb el procés i el dissabte dia 22 estàvem a la sortida, a les 8 del matí.

Aquesta crònica serà més fotogràfica que escrita, però crec que el fil es seguirà igual de bé. Som-hi !

Ja fa uns dies que tenia aquesta cursa en ment, tot i estar en un moment dolç, el desnivell acumulat era exigent. Per preparar-la i fer un test vàrem pujar al tibidabo el diumenge passat. Bones sensacions i llest per la duresa prevista. Aquesta sortida l'havia fet en BTT desde la carretera de les aigües, però amb l'Orbea és més autentica. 60 km en 2h30. El motor estava a punt.

Pujant per la Creu d'olorda, desde Molins

Desde el mirador del Parc

Jordi, Carlos i Diego

I va arribar el divendres. Per la tarda, els trastos i cap a Osca, amb una mica de retard, una mica de tràfic a la sortida i enllaçant per Martorell enfilem Lleida. Havia trobat un hostal per passar les poques hores que hi estaríem. 40 eur els dos, no m'esperava el Marriot, però estava net i era prou funcional. Al bell mig d'Osca, casc antic. Això si, el de recepció ens va dir de deixar les bicis a una habitació al costat de recepció. Grrrrr, ja comencem amb l'estrés :-), no va haver-hi cap problema però. Tot al seu lloc pel matí.

Pa que queremos más !!

Llits separats. Demanat al fer la reserva :-)

Cap a les 21.30 buscàvem un lloc per sopar i carregar forces per l'endemà. No trobem cap italià per menjar pasta i després de mirar una mica entrem en un típic de tapes i vinet. Error !!! en alguns moments ens vàrme oblidar del que ens esperava en unes hores. Després d'un parell de cerveses, ampolla de vi, albariño, i uns platets de degustació: amanida d'advocat, rissoto de bolets i pinxo de carn. Nyam nyam !! va entrar com la seda !!

Txin txin !!

Però es clar, no podíem acabar sense el "chupito" de la casa, un orujito para ponerlo todo en su sitio. :-)

Cap a les 00.00 pensem que quasi toca retirada. Alguns ens desitjàven sort, no perque ens veiessin tocadets, eh? és que per allà son molt simpàtics. Gent de les taules veines, el cambrer ...... Sabiñánigo i l'entorn es bolquen en aquesta cursa, amb renom ja internacional, on hi ha vàren participar corredors de 42 paisos !!

Força sencers però cansats també del viatge (qüasi 3 hores), nos retiramos a nuestros aposentos. Decideixo fer l'última sessió de compex, 20 minuts d'oxigenació per preparar els musculs ..... i potser cremar l'alcohol :-)

5.00 AM. Despertador. En 20 minuts estem fora i ja camí de Sabiñánigo, tenim uns 40 minuts fins el poble. Tranquils no hi ha resaca, el menjar ho va aixugar tot sense problemes.

Una mica de logística. Res comparat amb el triatló.

 Desde el cotxe ho veiem tot enboirat, sense pluja però no sembla que es compliran les prediccions de molt de sol. Això ja obliga a pensar en la roba que portarem durant les 3h30 previstes.

A les 6.30 tancàven alguns accesos, aconseguim entrar i trobem ja llargues cues per aparcar.

Passem aprop d'una tanca i pensem en obrir-la i entrar, hi ha lloc. Ens decidim i el Diego l'obre. Deixo el cotxe. Torna a tancar-la. Aquí no ha passat res. Mentre preparem tot, veiem que un altre cotxe vol fer el mateix ... però no el deixen, ve un de seguretat corrents, dients que no ho pot fer, que allò és el parking per VIP i expositors ..... glups! Fem que no hem sentit res i ens fem els longuis. Per una vegada, ens surt bé.

P de l'esquerre, just després de la rotonda. Jugada mestre !

Toma parking !! we got it !!

Això ens dona més temps, i molta més tranquilitat. La sortida de la QH és a les 7.30, la nostra a les 8.00. Toca recollir dorsal, fer un café i començar a preparar-nos per col.locar-nos al calaix de sortida.

Increïble. No hi ha ningú !!!

 Fet insòlit, no hi ha ningú, però literal, agafant dorsals, o ja ho van fer ahir, o quedem poquets, o van justos, però tardem ....... menys d'un minut !!

Tot molt ben organitzat, és la 23ena edició, ja ho tenen sota control.

Les paelletes per després

 Busquem un lloc per esmorzar. Demano café sol i em porten tallat. Merda, no vull llet, però em sap greu i me'l prenc igualment. L'acompanyo amb una canyeta (de crema). En unes hores estic trencant tots els rituals: alcohol, llet i bolleria !! Veurem com surt :-)

S'ha de ser sempre educat ! Surt a compte !

Benzina extra

 Toca ja tornar cap el cotxe. tota la zona d'expo està encara tancada i obriran els stands més tard. Veiem tota la preparació dels que controlaran el trafic. Les carreteres a Espanya estaran tallades, a França no tot. Hi ha motos dels dos llocs. Un desplegament bestial !!

Els de la QH, que surten en uns minuts estan ja als calaixos. Els esperen 200 km, pujar 4 ports, Somport, Marie Blanque, Portalet i Hoz de Jaca. Molt molt dur, no ho fa qualsevol. Haurem d'entrenar fort per el 2014 !

El nostre objectiu és més suau. El perfil és molt més asequible i tot i que hi haurà moments durs, no ha de ser molt més complicat que el segment del Half que varem fer a Calella.
 

Pujarem el port de Cotefablo, d'uns 14 km d'ascensió desde Biescas. Baixarem fins a Broto, entrada del parc d'Ordesa, seguirem fins Fiscal i d'aquí tornada a Sabiñánigo per un portet de 10 km en pendents del 8% sense descans.

7.40 estem al calaix. Tot a punt, estem ben situats. Bici engreixada, finalment màniga curta amb paravents, cullote curt i esperant el moment. L'espera és tensa, la gent no parla molt. Amb una mica de retard surten els de la llarga. Bicis i més bicis, 10.000 participants, estem 40 minuts veient com passen, cares de tensió, pensant amb el que els hi espera.

8.20 aproximadament, sortim nosaltres. sort a tothom !!

Els primers 20km son una mica puja i baixa, amb alguna forta pendent que fa estirar el grup dels 2000 que hi participem. El recorregut és diferent de la QH, no coincidim. Tinc un petit ensurt amb un ciclista perque vull passar per on crec que tinc lloc però al final és que no, sense incidències. El Diego, més fort que jo, va tirant però ralentitza quan la distància és gran i tornem a trobar-nos. Això ja ho hem parlat, li dic que tiri si vol sense cap problema, però farem tot el recorregut junts. 

Després de Biescas, de passar l'avituallament que ni veiem, iniciem la pujada a Cotefablo. No és molt exigent, hi ha inclús algun punt de descans per recuperar, passem un tunel i ja estem a dalt. En la pujada, aprofito per gaudir de l'entorn, que serà el millor del dia, de la muntanya, els rius, barrejats amb els esbufegs dels ciclistes i petites converses en Basc, castellà i català.

Unic avituallament on parem. Gatorade i iniciar el descens

La baixada no és molt tècnica però s'ha d'anar en compte. Fem grupets i relleus, de nou l'entorn és magnífic, a tocar d'Ordesa. Velocitats de 50-55 km/hora, aprofito per acoplarme i menjar un gel, canviar de posició va bé per no carregar l'espatlla en excés.

Portem ja més de mitja cursa, vas coincidint amb ciclistes, xerres una mica, gaudeixes de l'ambient.

Cap el 58 arribem al segon port, que tot i no estar identificat com a tal, varen ser uns 10 km de pujada per carretera nova, amplíssima, d'un 8-9% de desnivell sense descans, passant un tunel de gairebé 3 km, tot en pujada que varem passar amb el Diego sense problemes. 

Quan falten 15km comencem el descens fins Sabiñánigo. Ens juntem un bon grup, tinc la sensació de ser un Pro, fem relleus, pic màxim de velocitat de 63 km/hora, amb molta potència, anem deixant ciclistes enrera. En la baixada veiem un accidentat, la roda fet un vuit i la cara amb sang, però està de peu, m'espanta una mica doncs penso que a la velocitat que anem i encara que tu ho controlis, et poden tocar per darrera i vas a terra de cop. Estàs a les mans de tot el grup. això crea una sol.lidaritat difícil d'explicar, tots depenem de tots, per còrrer més, i per evitar no caure !!

Finalment l'arribada. Un gran plaer, la sensació d'haver gaudit, de no haver patit en excés i de que has viscut una gran experiència.

 Arribem els 405-406 de 1700 arribats. Boníssima classificació, havent fet 3 hores 26 minuts. Medalla i diploma de la cursa. 

A l'acabar, fideuà, cervesa, passeig per l'expo, saludar algun conegut i repassar mentalment la cursa, els bons moments viscuts. El millor, cap problema mecànic ni caiguda, not ha anat perfecte.

                                   

Això ja està fet. Disposem d'un any. 365 dies per preparar una de les curses ciclistes més dures que hi ha. La Quebrantahuesos. Res comparat amb el que hem fet avui. Ens veiem ben aviat ! 

Salut!

TRAIL ROCA NEGRA 3

Primera competició després del Half de Calella. La veritat és que no he descansat gaire, el mateix dilluns deprés de la half ja estava nedant per recuperar una mica i inciar ara de veritat el camí cap el IM. Aquest és l'objectiu principal d'aquest any, però no vull deixar de gaudir dels petits o grans moments que puguin esdevenir durant l'any per les diverses proves que vagi fent.

Un d'aquests casos és el trail de la Roca Negre, que ja vaig fer en la seva primera edició, essent aquest 2013 la tercera.

21 km de muntanya per el Montpedròs, i Sant Ramon, amb sortida a l'estadi de casa, Sant Boi.

El circuit és exigent, 3 ports de muntanya on no pots còrrer, fins i tot t'has d'ajudar de mans en algun moment. Gairebé 1200 metres de desnivell positiu. Vistes i ambient però son increïbles, fent-la molt recomanable per a tothom amb una mica d'entrenament.

Jo havia sortit, estic més fort que l'any passat, però tampoc l'havia preparat específicament fent muntanya i sortint amb pendent. Un cop més, el grau d'exigència no podia ser molt dur.

Amb en Ferran, abans de començar la prova

 El trail començava a les 9.00, una mica tard per la calor que estava prevista, tot i la pluja del dia anterior. L'organització tenia previst aigua i sòlids en diversos punts, cada 4 km aprox, per tant, tampoc calia anar carregant gels ni aigua. 

Mentre esperem la sortida, la bona sorpresa de saludar en Manu, antic company d'hores d'esquaix que com jo ha anat deixant enrera les pistes de fusta per l'aire lliure. S'ha especialitzat en curses de muntanya i li dic que segur que gaudirà d'aquesta. Ens desitjem sort i ens anem mentalitzant per el que ens espera. L'objectiu és gaudir-la, inspirar natura, fulles, corriols, ocells i algun tret de caçadors també se sentirà a mitja cursa (acollona una mica).

Sortim en Ferran i jo, objectiu inicial d'anar junts, a veure si podem mantenir un bon ritme els dos i no el freno en excés. Sortim puntuals a les 9.00 i després de sortir de l'estadi, cap el km 1 ja comencem a pujar. Caldrà reservar forces, anem fent. Cap el km 2-3 se'ns uneix l'Amadeu que fins les 9:01 no ha decidit que la correrà. Fem un trio i anem pujant. Tan bon punt el veig sè que pujarà el nivell. I així és, l'Amadeu apreta una mica, el Ferran el segueix i jo començo a quedar enrera. Em van esperant però, em sap greu i no els vull frenar. Els hi dic que tirin i jo vaig al meu ritme, més cómode i sense forçar. Cap el 7-8 torno a enganxar al Ferran, l'Amadeu ja ha tirat tot sol. A partir d'aquí anirem els dos, ell sempre tirant una mica més i pendent de mi, arriba abans als punts d'avituallament i quan arribo jo ja te el got d'aigua preparat per a mi :-))

Després de Can Cartró i passar per Cesalpina ens espera la pujada a Sant Antoni, fins el cim, km 10.5 i tornar cap a casa. Baixada forta i constant, que t'obliga a estar atent. La muntanya és molt més tècnica que l'asfalt, en cada moment has de mirar on trepitjes, els turmells van patint i has d'anar frenant per no descontrolar-te baixant. Tot un repte. Hi ha gent però que baixa com cabres, no s'esclafen de miracle !!

Cap el 15, deprés del penúltim punt d'aigua, taronja o aquarius, inciem la pujada a Sant Ramon. Dura, ja vas molt tocat del que portes, poques forces, però és l'ultim esforç. Apretes dents, cames fortes, i fins amunt. Vorejem l'Ermita, km 19.5 i només falten 1.5km fins meta. Tot baixada. Ja ho tenim, sense lesions, arribarem prou sencers. Entrem ja a l'estadi, en Ferran proposa l'últim sprint, li dic que no cal, i entrem junts, unint-se els últims 10 metres l'Abril, que ha vingut amb l'Àngels a veure l'arribada.

Temps final de 2h48m per completar els 21,2 km de cursa, posició 237 de gairebè 400 participants.

Manu, Jordi, Ferran i Jordi. 4 finishers del dia.

Casualitats, ens han separat només 30 segons. Els 4 i demès finishers recuperem forces amb la buti, les begudes i l'ambient sà que es respira a l'arribada, tothom està content, satisfet, d'un repte més a la butxaca !!

N'hi va haver per tots :-)

Esment especial per els cracks del Club d'Atletisme que es van endur diversos primers llocs i molt especial per l'Abril, que va disputar el seu millor partit desde que és professional del Handbol, marcant 3 gols, donant assistències, i lluitant com sempre en defensa.

Aquest partit va ser la cloenda a la temporada, a Sant Feliu, teloneres del partit d'exhibició de la selecció catalana femenina de Handbol, a qui van sortir d'acompanyants quan va sonar els Segadors. Tot molt patriòtic.

Avui dilluns he anat al fisio i m'ha fet un reset de tot arreu, cames, lumbars, cervicals ..... cada esport em malmet una part del cos .....

Seguirem amb el planning pujant una mica la bici, doncs la propera competició i crònica serà la germana petita de la Quebrantahuesos, la Treparriscos de 90 km en bici de carretera que sortirà de Sabiñánigo el dia 22. Cap de setmana ciclista que espero poder explicar amb orgull i satisfacció com diria aquell.

salut i km !!

jordi