TRAIL ROCA NEGRA 3

Primera competició després del Half de Calella. La veritat és que no he descansat gaire, el mateix dilluns deprés de la half ja estava nedant per recuperar una mica i inciar ara de veritat el camí cap el IM. Aquest és l'objectiu principal d'aquest any, però no vull deixar de gaudir dels petits o grans moments que puguin esdevenir durant l'any per les diverses proves que vagi fent.

Un d'aquests casos és el trail de la Roca Negre, que ja vaig fer en la seva primera edició, essent aquest 2013 la tercera.

21 km de muntanya per el Montpedròs, i Sant Ramon, amb sortida a l'estadi de casa, Sant Boi.

El circuit és exigent, 3 ports de muntanya on no pots còrrer, fins i tot t'has d'ajudar de mans en algun moment. Gairebé 1200 metres de desnivell positiu. Vistes i ambient però son increïbles, fent-la molt recomanable per a tothom amb una mica d'entrenament.

Jo havia sortit, estic més fort que l'any passat, però tampoc l'havia preparat específicament fent muntanya i sortint amb pendent. Un cop més, el grau d'exigència no podia ser molt dur.

Amb en Ferran, abans de començar la prova

 El trail començava a les 9.00, una mica tard per la calor que estava prevista, tot i la pluja del dia anterior. L'organització tenia previst aigua i sòlids en diversos punts, cada 4 km aprox, per tant, tampoc calia anar carregant gels ni aigua. 

Mentre esperem la sortida, la bona sorpresa de saludar en Manu, antic company d'hores d'esquaix que com jo ha anat deixant enrera les pistes de fusta per l'aire lliure. S'ha especialitzat en curses de muntanya i li dic que segur que gaudirà d'aquesta. Ens desitjem sort i ens anem mentalitzant per el que ens espera. L'objectiu és gaudir-la, inspirar natura, fulles, corriols, ocells i algun tret de caçadors també se sentirà a mitja cursa (acollona una mica).

Sortim en Ferran i jo, objectiu inicial d'anar junts, a veure si podem mantenir un bon ritme els dos i no el freno en excés. Sortim puntuals a les 9.00 i després de sortir de l'estadi, cap el km 1 ja comencem a pujar. Caldrà reservar forces, anem fent. Cap el km 2-3 se'ns uneix l'Amadeu que fins les 9:01 no ha decidit que la correrà. Fem un trio i anem pujant. Tan bon punt el veig sè que pujarà el nivell. I així és, l'Amadeu apreta una mica, el Ferran el segueix i jo començo a quedar enrera. Em van esperant però, em sap greu i no els vull frenar. Els hi dic que tirin i jo vaig al meu ritme, més cómode i sense forçar. Cap el 7-8 torno a enganxar al Ferran, l'Amadeu ja ha tirat tot sol. A partir d'aquí anirem els dos, ell sempre tirant una mica més i pendent de mi, arriba abans als punts d'avituallament i quan arribo jo ja te el got d'aigua preparat per a mi :-))

Després de Can Cartró i passar per Cesalpina ens espera la pujada a Sant Antoni, fins el cim, km 10.5 i tornar cap a casa. Baixada forta i constant, que t'obliga a estar atent. La muntanya és molt més tècnica que l'asfalt, en cada moment has de mirar on trepitjes, els turmells van patint i has d'anar frenant per no descontrolar-te baixant. Tot un repte. Hi ha gent però que baixa com cabres, no s'esclafen de miracle !!

Cap el 15, deprés del penúltim punt d'aigua, taronja o aquarius, inciem la pujada a Sant Ramon. Dura, ja vas molt tocat del que portes, poques forces, però és l'ultim esforç. Apretes dents, cames fortes, i fins amunt. Vorejem l'Ermita, km 19.5 i només falten 1.5km fins meta. Tot baixada. Ja ho tenim, sense lesions, arribarem prou sencers. Entrem ja a l'estadi, en Ferran proposa l'últim sprint, li dic que no cal, i entrem junts, unint-se els últims 10 metres l'Abril, que ha vingut amb l'Àngels a veure l'arribada.

Temps final de 2h48m per completar els 21,2 km de cursa, posició 237 de gairebè 400 participants.

Manu, Jordi, Ferran i Jordi. 4 finishers del dia.

Casualitats, ens han separat només 30 segons. Els 4 i demès finishers recuperem forces amb la buti, les begudes i l'ambient sà que es respira a l'arribada, tothom està content, satisfet, d'un repte més a la butxaca !!

N'hi va haver per tots :-)

Esment especial per els cracks del Club d'Atletisme que es van endur diversos primers llocs i molt especial per l'Abril, que va disputar el seu millor partit desde que és professional del Handbol, marcant 3 gols, donant assistències, i lluitant com sempre en defensa.

Aquest partit va ser la cloenda a la temporada, a Sant Feliu, teloneres del partit d'exhibició de la selecció catalana femenina de Handbol, a qui van sortir d'acompanyants quan va sonar els Segadors. Tot molt patriòtic.

Avui dilluns he anat al fisio i m'ha fet un reset de tot arreu, cames, lumbars, cervicals ..... cada esport em malmet una part del cos .....

Seguirem amb el planning pujant una mica la bici, doncs la propera competició i crònica serà la germana petita de la Quebrantahuesos, la Treparriscos de 90 km en bici de carretera que sortirà de Sabiñánigo el dia 22. Cap de setmana ciclista que espero poder explicar amb orgull i satisfacció com diria aquell.

salut i km !!

jordi