DUATLÓ CERDANYOLA 2015

I amb aquesta prova acabem la temporada de duatlons 2014-2015.

De menys a més. Puc dir que sense que còrrer sigui un dels meus punts forts ni segments preferits, m'he sentit còmode en aquesta última competició.

Molt ben organitzada i amb una mica de tot, pujades, tant en el run com en la bici, zones on podies apretar, baixades ... força complerta.

Coincidint amb el canvi horari, la sortida per noies era a les 10:35 i la d'homes a les 10:50. Distància sprint 5/20/2.5 km.

El meu objectiu era poder estar una mica més endavant que Banyoles, en el grup del mig.

La sortida doncs ja la faig per la meitat del grupet, i faig uns ritmes un cop donada la sortida una mica més forts que fa dues setmanes. 4:15/4:20 que es descompensen a les pujades. Trams de terra compacta per la vora de la riera de Sant Cugat, però bastant irregular on tenies que mirar be on posaves els peus. Combinat amb asfalt per els carrers del Parc Tecnológic.

Temps del primer tram de 22 i escaig. Bona T1 i agafem la bici.

Tardo uns segons més dels que tocarien en posar la cala (està ja molt gastada i toca canviar) i arrenco a pedalar. Després d'uns 800 metres girem cap a Bellaterra on tot és pujada. diferents desnivells fins arribar a un del 12% uns 200 metres. El gruix dels participants ja ha passat, però aquest cop veig més gent darrera meu i puc avançar també uns quants a la bici. 

la baixada és després ràpida i tot i tenir una mica de vent de cara en un tram direcció Llobregat, després es tornar a favor a la tornada i permet apretar. En aquest  tram de 3 km aprox es on em sento fort i avanço força gent. Son dues voltes de 10 km, mateix recorregut.

37 minuts de bici donant-t'ho tot. T2 una mica cutre, doncs em trec una sabatilla a la bici posant el preu a sobre però la velocitat es alta, no calculo be i no em dona temps de fer el mateix amb el peu esquerre. Així doncs vaig per el box amb el peu dret descalç i la zapa a la bici calada, i de l'altre la porto a la ma. Quin duatleta !!! jejeje

Però faig la T2 ràpid. Ara toca apretar dents de nou. Al km 15 de bici m'he pres un gel i em dona seguretat. El temps final de la prova està en 1h15'50", uns 20 segons menys que Banyoles tot i que és molt dificil comparar, per diferències en el terreny, distàncies que no son exactes, etc.

Posició 251 de 390. Content. Content de poder gaudir de la competició, sense gaire pressió, no tenir lesions i encarar bé la temporada de TRI que s'apropa.

L'abril s'ho va passar d'alló més be, i varem poder fer la entrada junts a meta. De fet em va ajudar a entrar jajajaja !!

Agraïr el reportatge fotogràfic a Rosalia, al Kiko el magnific dinar que varem fer, i felicitar a Paula per el seu segon lloc de categoria Sub23 i al David el seu tercer de V1M.

Com només erem tres nois vaig donar temps a la classificació per equips, que es el sumatori dels tres primer de cada equip. Mira, fa gràcia jeje.

Us deixo el recull de les fotos del dia. Un parell de la sortida en bici del dia anterior, 50 km en la pujada i baixada al tibidabo. Un recorregut especial i que m'agrada i la mesura de les pulsacions el dia de la prova. 46 per minut, en superepós nomes llevar-me, però no està malament.

 Salut i km a tots !!
Jordi

DUATLÓ BANYOLES 2015

L'any passat vaig tocar fons en aquesta Duatló. Va ser distància olímpica i els meus tendons d'aquiles van dir prou doncs venia de tota el tute del Ironman. Vaig acabar-la amb molt de dolor, caminant en trams i passant després per fisio i recuperació durant 3 mesos per poder recuperar.

Puc dir que ara tinc més cura, que els protegeixo més i tinc assumit que cal estirar i molt per evitar sobrecàrreges. De fet ho hauríem de fer amb tots els tendons i tots el muscles. No hi ha temps per a tots .... això és cert.

Doncs bé, tornàvem a l'escena del crim, un any després i en distància sprint. Diuen que ho han canviat per temes logístics i de permisos veïnals.

Puc dir però que la cursa va ser l'excusa. Juntament amb Rosalia, Kiko i Carlos varem passar un cap de setmana molt bó, de desconnexió, i de bons àpats, on enmig hi havia la duatló.

La prova en si va ser positiva, sense incidències remarcables. Puc dir que molt nivell dels 400 participants, 362 acabats, on els primers 5 km anava a ritme de 4:30 i anava dels últims. No cal afegir més. 

La bici força ràpida, on el fred ens va fer dubtar tot el matí de quina roba possar-nos. Amb un bon desnivell a la sortida i un parell de km del 8% i algun baixada també que ajudava a recuperar.

Vaig juntar-me amb un parell de grups de 3-4 unitats, on anavem fent relleus per intentar enganxar els grups que veiem davant. En aquests moments es viu l'essència d'aquest esport. De competició i d'esforç.

Transicions també correctes, casc i canvi de calçat i apretar en els últims 2.5km.

Parcials de 21:15/43:35/11.28 per comptabilitzar un total de 1h16'10"

Cal dir que hi va haver un problema informàtic i alguns parcials i temps finals no es van recollir. La fede està recopilant les dades.

Ja us dic però que la posició va ser vora el 280 dels 362 participants.

Però content de com vàrem acabar tots. Bona matinal del CASBOI !!!

Amb en Carlos i la Paula, segona a categoria sub 23 !!

Un cop més però, la crack de les cracks és l'Abril. En una cursa perfecte al Cross del Llor va acabar segona de la seva categoria femenina 3er de primària.

On la primera posició era impossible, va fer una tàctica ideal d'apretar al començament, i regular per esprintar en els últims metres i recuperant posicions que la van fer pujar al calaix com a segona.

Fusta de lluitadora, d'apretar les dents, que si segueix així la faran arribar lluny.

Ella molt contenta i satisfeta de la cursa, i els pares més jeje.

Enhorabona Abril !!!

Salut !!

BARCELONA MAGIC LINE i MÉS

El passat cap de setmana va tenir lloc la BML 2015, organitzada per Sant Joan de Deu, la Barcelona Magic Line es va crear amb espirit solidari i per recaptar fons per els més necessitats.

El diumenge passat aquesta solidaritat es va transformar en equips que feien 4 recorreguts, al voltant de Barcelona, 40, 30, 20 i 10 km la majoria caminant però també n'hi havia que corrents, més de 10.000 participants, dividits en equips, per tal d'assolir les distàncies.

Aquest cop em va tocar estar a l'altra banda, a la del voluntariat, on uns 600 voluntaris varem ajudar a les indicacions, organització i logística de la prova.

Varen ser 7 hores de veure passar tots els participants de les 3 distàncies més llargues, en el punt de Sant Pere Màrtir, tot just on comença la carretera de les Aigües. Cares d'il.lusió de nens, adults i més grans, amb l'objectiu de trobar-se tots a la plaça de la Catedral de Barcelona.

Varem donar doncs suport a 5.000 participants, animant i amb el repetit "bon dia!" els dirigiem cap el camí correcte. Rialles i bon rotllo entre la Yolanda, Rosa, Jose i jo per fer passar aquestes 7 hores, que varem rematar amb un bon dinar a l'Espai Mireia.

Bona experiència que valdrà la pena repetir l'any que vé.

El dissabte va tenir lloc també un nou entrenament de l'escola de Triatló, a el Prat de Llobregat, Swim i run per els més petits, que van gaudir com sempre de les pautes d'en Jordi Arias, el crack que els entrena a ells i a nosaltres els adults en el swim cada dijous. Segons ell, progressem adequadament. No se jo .... segur que els petits ho fan millor ;-)

I finalment aquest dissabte per la it varem fer la primera trobada i sortida de nit del Casboi per la carretera de les Aigües. Concentració a les 20:30, sortida desde plaça Mireia, a la zona d'Esplugues de LLobregat, i tirada de 12 km amb Barcelona als peus, gaudint de les seves llums i de l'esport. Varem incloure la pujada a Sant Pere Màrtir, de bons records per alguns de nosaltres després del diumenge passat :-).

Alguns dels 13 que varem sortir no coneixien aquesta zona i la veritat és que val molt la pena, tant de dia com de nit.

El circuit en sí te 9 km, per la carena de collserola vessant Barcelona, arribant a la falda del tibidabo passant per Vallvidrera. Excepte el primer km, tot pla per gaudir de l'entrenament ..... i de les vistes !!

d'amunt a avall: Carlos, David, Mabel, Maria, Jordi, Amadeu, Kiko, Mónica i Rosalia

 I per acabar com es tradició, una sessió de recuperació amb un bon sopar en bona companyia.

Avui diumenge sessió de no fer res que el cos ja ho necessitava.

Demà dilluns comença el camí de preparació per el mig Ironman de Salou, de finals de Maig. Distància de 1900/90/21.  I aquest diumenge, una Duatló sprint a Banyoles.

Ben aviat la crònica.

salut !! 

CAMPIONAT CATALUNYA DUATLÓ PER EQUIPS

El passat 15 de febrer es va disputar a la localitat de El Prat de Llobregat el Campionat de Catalunya de Duatló per equips. Dues catègories, elit i open per masculins i femenins.

El Casboi Triatló presentava dos equips a cada categoria, esperant passar una bona matinal d'esport i competició, gaudint de sensacions diferents a les habituals, per el fet de competir en equip, tots mateix ritme, tots en grup, en tots els trams, 5.2 km run/17.5 km bike/2.6 km run en aquesta ocasió, per com estaven configurats els trams i el circuit.

Malauradament l'equip A femení (Eva, Toñi, Paula) no va poder disputar la prova per problemes tècnics i la jornada va ser disputada doncs únicament per els altres 3 equips. A última hora del matí va participar l'equip A masculí (Amadeu, Cèsar, David, Miguel) que en un magnífic esforç van aconseguir la posició 41 en la categoria elit. Aquesta disciplina obliga a un equilibri entre els components de l'equip, havent-hi molta comunicació entre tots per anar veient les forces de cada un, els relleus a la bici, etc.

A primera hora però va ser el torn dels equips B, dels pipiolins, que amb un nivell inferior que l'elit, varem intentar fer tambe un bon paper i que el CASBOI TRIATLÓ quedés ben representat. Sense dubte les noies ho varen fer doncs Rosa, Lia i Nicole van aconseguir una magnífica tercera plaça demostrant que ho van donar tot a la cursa i que tots els esforços en els entrenaments i el sacrifici tenen una raó de ser. Enhorabona noies !!

Amb el dorsal 39 participàvem l'equip B masculí. Javi, Joan Antoni, Kiko, Jordi, Carlos i Josep. Els veritables cracks jeje. Un gran equip, que respirava amistat i ganes de passar-ho be desde el primer moment, però tambe de fer-ho el millor possible. 

Després d'arribar a primera hora per recollir dorsals i preparar material, entrada de bici a boxes i una mica d'escalfament en grup per veure les primeres sensacions. De tots els components, jo era el mes fluix en el run i jo marcaria el ritme de tot el grup. En aquesta disciplina, el quart membre es qui marca el temps, no es necessari que entrin els sis, però desde el primer moment varem decidir que si no hi havia lesió, tots aniriem en grup fins el final. 

I així va ser. Fotos inicials per la història i preparats a la cambra de sortida, 5 minuts abans de l'hora de sortida estipulada. La prova va començar amb uns 45 minuts de retard per la oblitagorietat que hi hagues un metge disponible, i inicialment només hi era l'ambulancia i l'assistència.

No semblem gaire professionals jeje. Molta conya i gran esperit d'equip !! 

cambra de sortida. Tensió minuts abans de donar la sortida oficial 

Canvien ja les cares. Cal donar-ho tot

Toca patir. Distància sprint que t'obliga anar a tope en tot moment. Com a mínim ho vaig intentar. Mitjana de 4:30 el primer tram, 23:57 minuts, en grup, 4 voltes al circuit de run, dins del Parc Nou del Prat. Els equips van sortint cada minut i mig. Transició ràpida de tot l'equip, i inici del tram ciclista. ens esperaven 5 voltes a un circuit ràpid, curt, amb un parell de revolts complicats a les rotondes però que varem finalitzar força bé. Un inici una mica complicat dels sis components, que no ens posavem gaire d'acord en els relleus, però que després del primer kilòmetre varem saber rodar en grup, fent relleus, parlant, avisant quan es despenjava algú, quan un altre grup ens avançava, animant-nos ..... molt bona experiència i sensacions de treballar tots per tots.

És un segment perillós, on qualsevol topada entre bicis fa que tothom vagi a terra, amb velocitats prop dels 40 km/hora. Ens va sortir una mitjana d'uns 35 km/h aprox, fent el tram en 30 minuts.

T2 també ràpida i inici de l'ultim tram. 2.5 km que varem realitzar en 11 minuts, amb mitjana final també de 4:30. En aquest tram, quan les forces ja van justes després de l'esforç continu a la bici, es veu l'essencia d'aquest esport doncs a tots els equips es veia aquest desig de donar-ho tot i creuar la meta en el millor temps possible. Està permés també recolzar la ma a les lumbars del company per mantenir el ritme, situacio que a mi em va anar molt be jeje, per així poder entrar tots junts i que ningú quedés despenjat.

Temps final en creuar l'arribada de 1.08:27, posició 27 de 54 equips B

I després de la DU, un dinar tots plegats. Merescut !!!

Molt satisfets i amb sensació d'haver-ho donat tot. Gràcies companys per aquesta matinal !! un plaer !!

 salut i km!! 

LA SANSI 8 - VILADECANS

Avui diumenge ha tingut lloc una de les primeres Sansis que es faran aquest mes. La clàssica potser és la dels Nassos a BCN, però cada cop més multitudinària, la gent busca altres opcions per anar despedint l'any de la manera que ens agrada ............ fent running !!

Aquesta cursa era de 5 km, coincidint amb el campionat de Catalunya, i a més hi havia curses infantils on l'Abril avui també participava, en 800 metres, amb nens i nenes nascudes el seu any i els dos posteriors, així doncs era de les grans.

Primer hem fet la d'adults, 5 km vora el parc de la Marina de Viladecans, bastant fred, però sol i una mica de vent també. Aquesta distància t'obliga a sortir a tope desde l'inici, doncs els segons van caient ràpid. L'objectiu era baixar de 22 min, que ja és un bon ritme per a mí, però la sortida d'ahir en bici (70 km fins Olesa) no ajudava a tenir les cames fresquetes. Però és el que hi ha, som triatletes, que carai ;-)

Bons parcials en els km, mitjana de 4:17 segons championchip, 4:13 segons el garmin doncs m'han sortit 5.200 metres. Temps final de 21:29. Molt regular mantenint el ritme i classificació final 375 de 1300 participants, 127 en categoria veterans A.

Sempre penses després de la cursa que pots donar més, i haver fet un ritme i temps millor, però s'ha de ser realista, encara que ara entreni més, no puc pretendre baixar minuts de cop. De fet, no recordo tenir marca oficial de 5 km ........... o sigui que una setmana després, torno a fer MMP !! ;-). 

Pensava que això de la "marquitis" ja l'havia superat, però veig que no jejeje.

Però un cop més, la protagonista ha estat l'Abril.

Novament primera de la seva categoria. Dues voltes de 400 metres on ho ha donat tot. Anava 4ª noia en els primers 400, però sempre acaba en positiu, remontant, abans de la última curva ja anava primera, entre els 10 primers de les dues categories i entrant a l'sprint com a campiona. Sense paraules. Molt orgullós de nou del seu esforç, i dels seus resultats !!. Es molt conscient que no sempre es guanya, que la humiltat no s'ha de perdre mai, i el que fa és esport, però com que la primera que està orgullosa de la seva feina és ella, seguirem anant a les curses que vulgui. Això sí, quan l'he vist que entrava primera a la curva, ja us podeu imaginar el "subidón" jeje, doncs desde on estàvem, només veiem els últims metres.

El divendres varem fer un simulacre dels 800, perque es situés en la distància, en l'esforç que li representaria, i la veritat és que ha sabut regular-se molt bé. Potser no és l'entrenament més ortodoxe, de fer la mateixa distància, però serà l'edat que ella es recupera molt millor que jo !!!

Amb la maria Luisa, la nostra entrenadora del Casboi, qui li ha posat la medalla !!

I punt i final a nivell competitiu. Aquesta setmana intentarem seguir entrenant, però haurem de deixar espai als dinars, sopars, torrons i la carn d'olla !!!

Si no hi ha més posts, bones festes i ens retrobem el 2015 !!!

salut!

jordi

MITJA MARATÓ SALOU

El passat dia 14, coincidint amb el meu aniversari (43 taquets), vaig participar en aquesta mitja, que se celebrava a on tants estius he passat en la meva joventut, Salou. Molts records en arribar a recollir el dorsal, molts records al llarg de tot el recorregut, molt bon feeling, motiu per el qual vaig decidir inscriu-re'm fa unes setmanes.

El recorregut no era del tot pla, en la primera meitat de la cursa era força sostingut, però en la segona meitat, de camí cap a la Pineda, hi havia força desnivell, per arribar al km 16 on hi havia una pujada molt molt forta, no molt llarga, d'uns 300 metres, però que va fer "pupa" a tothom. A partir d'allà, de nou pla fins l'arribada.

21 km de run run que varem preparar les setmanes anteriors amb l'equip del Casboi. Tirades de 16 km, sèries a les pistes d'atletisme. Tot això va fer que la meva superpopular preparació fos més adient que en curses anteriors, o de fa temps, on la idea era veure com anava. En aquest cas, hi havia un objectiu que era millorar la meva marca de 1h51 (molt dolenta) de fa força anys. Al haver-me ficat tant de ple amb el triatló, no havia valorat de nou fer aquesta distància, i ara, en època de pre-temporada era una bona ocasió.

Molt important el participar també amb gent competitiva, que et fan exprèmer al màxim i no baixar la tensió durant la cursa. A part de companys del Club Atletisme Sant Boi, també s'hi van unir del Club Atletisme Viladecans, i tots varem marcar uns objectius abans d'iniciar la cursa. En el meu cas, era intentar sub 1h45', a 5 min/km de mitjana.

Viatge desde Sant boi, recollida de dorsal

En aquesta època difícil escollir quina roba portar. Molt abrigat, poc, una mica, guants, gorro ..... finalment vaig prescindir de guants, i tot i anar amb màniga llarga, em vaig sentir còmode.

9:30 inici de la cursa. Els primers km noto els muscles tibials molt carregats, massa. O per el massatge del dijous de descàrrega o les sessions de natació suaus no han acabat d'alleugerir la tirada de 16 del dilluns. Tot i mantenir el ritme una mica per sota de 5 min/km, no em sento gens còmode. No obstant no m'impideix anar fent. la veritat és que no se'm passa fins el 6-7 km on ja puc còrrer més lleuger, i pensant només en la cursa.

gairebé el km 10. 43, la xifra del dia. Merci Arnau per la foto !!

Passem el km 10 i comença la segona part de la cursa. En el 11 cau el primer gel, fa la funció psicològica també. Mantinc el ritme tot i anar trobant-me pujades. La incògnita serà cap el 15. A favor, les sensacions del dilluns en els 16km on vaig acabar fort.

Poca animació a la cursa, és la veritat. Poca gent animant excepte en la sortida-arribada. Ja se sap, una població així, a l'hivern, no és gaire cosa.

Xerro amb alguns participants, comentem el recorregut, el que falta, vaig observant els meus companys de club, quin ritme van fent, doncs hi ha alguns punts de canvi de sentit on ens anem veient i animant. això ajuda, i molt, tant a sentir-te partícep com a donar el màxim.

I arrivem al 16, faig un segon gel, supero la pujada, i enfilo cap els ultims 4 km. Encara em trobo amb forces, però la gent comença a apretar i ara és el moment de la veritat, on aconsegueixes l'objectiu, o tot queda en una cursa mes ..... o menys.

Apareix la competitivitat i donem tot el que tenim, he mantingut un bon ritme, inclús per sota de 5 tota la cursa i l'ultim km aconsegueixo anar per sota de 4:30. Els dolors musculars ja son evidents, bessons sobretot, però aixo es normal, es sobrecarreguen de l'esforç. Veig que per el garmin no farem els 21:097 oficials, segurament uns 300 metres menys. Vamos !!

Passo linea de meta en 1h42'20". Millor marca personal el dia que faig 43 anys.

Tampoc és tan bona marca, quedo per la meitat de tots els participants, però per a mi és suficient. 

Queda felicitar a tothom per la cursa i com sempre, per donar-ho tot i esforçar-se al màxim. 

La elit dels populars

 La propera serà a Viladecans, cursa de 5km per anar acomiadant l'any.

salut !!
jordi

DON'T STOP ME NOW

Avui la protagonista és l'Abril. 

Demostra una competivitat bestial per tenir gairebé 9 anys. Intento insistir en que lo important és que gaudeixi, que s'ho passi bé en el handbol o en les curses de benjamins que fa, però tot i certa presió quan te aquests esdeveniments, la veritat és que els supera a la perfecció.

Potser una part li ve del dia a dia, a l'hora del pati al cole no fan més que jugar a còrrer, a perseguir-se, i això li està donant una base que després aprofita en aquests reptes que se li plantejen. Instint de superació potser. Mai havia tingut jo aquestes ganes amb 9 anys. 

I li està donant uns fruits. La setmana passada va poder gaudir de guanyar una cursa, de 400 metres, de benjamins, on potser no hi havía moltes nenes, però on va fer la cursa somiada, sortint fort, regulant després i apretant en l'inici de l'ultima curva. Allà va avançar les nenes que anaven primeres i les va passar a tot tren. Uns quants metres més de cursa i supera també el nen que va quedar primer de tots, doncs corrien conjuntament.

Va quedar primera doncs de la Cursa de Gavà de la Casa de Aragón, a les pistes de la Bòbila, categoria benjamins. Primera femenina i segona de nens i nenes. Una passada com va controlar els nervis, abans de la sortida, però com després del tret de sortida va ser la número u. Això li ha fet tastar que se sent quan pujes a dalt de tot del calaix, cosa que jo no sabré mai. Espero que mentre vulgui, i segueixi competint així en aquestes curses populars, pugui pujar en aquest calaix moltes vegades més. Si no ho fa, però s'esforça com ho fa, a tope, com si vol quedar última. Aquest esforç segur l'ajudarà en la seva vida personal. Això també és la part positiva de l'esport. El que s'ha d'evitar es la frustració, i fer-li entendre, cosa que de moment sap molt bé, que si no guanya no passa res, i és que les altres han estat millor i punt.

 

 

Moltes felicitats !!!!!!!!!!!!!!!!!!

Després va tocar recuperació vora el mar. Unes patates fregides ben carregades de greixos saturats jejeje.

Però el cap de setmana no va acabar aquí. Aun hay más !!!

Segueix fent handbol d'extraescolar, i els partits dels dissabtes. Aquest any han fet dos equips, doncs en el femení benjamí B son 9 i totes de la mateixa edat i curs. Això ha fet que hagi agafat també el rol de tirar de l'equip, per experiència (poca pero alguna), i perque se sent més segura que l'any passat. Fintes, gols, lluita, molta lluita, és una lluitadora i no dona pilota per perduda, i això és un plus. Els dos anys anteriors potser es plantejaven mes el handbol com un joc, però en aquests primers partits crec que comencen a viure-ho com un esport. Que segueixi així !! enhorabona Abril !!

Molt orgullós d'ella. espero pugui seguir enriquint-se amb totes aquestes activitats. Que sigui feliç !!

jordi