LA SANSI 8 - VILADECANS

Avui diumenge ha tingut lloc una de les primeres Sansis que es faran aquest mes. La clàssica potser és la dels Nassos a BCN, però cada cop més multitudinària, la gent busca altres opcions per anar despedint l'any de la manera que ens agrada ............ fent running !!

Aquesta cursa era de 5 km, coincidint amb el campionat de Catalunya, i a més hi havia curses infantils on l'Abril avui també participava, en 800 metres, amb nens i nenes nascudes el seu any i els dos posteriors, així doncs era de les grans.

Primer hem fet la d'adults, 5 km vora el parc de la Marina de Viladecans, bastant fred, però sol i una mica de vent també. Aquesta distància t'obliga a sortir a tope desde l'inici, doncs els segons van caient ràpid. L'objectiu era baixar de 22 min, que ja és un bon ritme per a mí, però la sortida d'ahir en bici (70 km fins Olesa) no ajudava a tenir les cames fresquetes. Però és el que hi ha, som triatletes, que carai ;-)

Bons parcials en els km, mitjana de 4:17 segons championchip, 4:13 segons el garmin doncs m'han sortit 5.200 metres. Temps final de 21:29. Molt regular mantenint el ritme i classificació final 375 de 1300 participants, 127 en categoria veterans A.

Sempre penses després de la cursa que pots donar més, i haver fet un ritme i temps millor, però s'ha de ser realista, encara que ara entreni més, no puc pretendre baixar minuts de cop. De fet, no recordo tenir marca oficial de 5 km ........... o sigui que una setmana després, torno a fer MMP !! ;-). 

Pensava que això de la "marquitis" ja l'havia superat, però veig que no jejeje.

Però un cop més, la protagonista ha estat l'Abril.

Novament primera de la seva categoria. Dues voltes de 400 metres on ho ha donat tot. Anava 4ª noia en els primers 400, però sempre acaba en positiu, remontant, abans de la última curva ja anava primera, entre els 10 primers de les dues categories i entrant a l'sprint com a campiona. Sense paraules. Molt orgullós de nou del seu esforç, i dels seus resultats !!. Es molt conscient que no sempre es guanya, que la humiltat no s'ha de perdre mai, i el que fa és esport, però com que la primera que està orgullosa de la seva feina és ella, seguirem anant a les curses que vulgui. Això sí, quan l'he vist que entrava primera a la curva, ja us podeu imaginar el "subidón" jeje, doncs desde on estàvem, només veiem els últims metres.

El divendres varem fer un simulacre dels 800, perque es situés en la distància, en l'esforç que li representaria, i la veritat és que ha sabut regular-se molt bé. Potser no és l'entrenament més ortodoxe, de fer la mateixa distància, però serà l'edat que ella es recupera molt millor que jo !!!

Amb la maria Luisa, la nostra entrenadora del Casboi, qui li ha posat la medalla !!

I punt i final a nivell competitiu. Aquesta setmana intentarem seguir entrenant, però haurem de deixar espai als dinars, sopars, torrons i la carn d'olla !!!

Si no hi ha més posts, bones festes i ens retrobem el 2015 !!!

salut!

jordi

MITJA MARATÓ SALOU

El passat dia 14, coincidint amb el meu aniversari (43 taquets), vaig participar en aquesta mitja, que se celebrava a on tants estius he passat en la meva joventut, Salou. Molts records en arribar a recollir el dorsal, molts records al llarg de tot el recorregut, molt bon feeling, motiu per el qual vaig decidir inscriu-re'm fa unes setmanes.

El recorregut no era del tot pla, en la primera meitat de la cursa era força sostingut, però en la segona meitat, de camí cap a la Pineda, hi havia força desnivell, per arribar al km 16 on hi havia una pujada molt molt forta, no molt llarga, d'uns 300 metres, però que va fer "pupa" a tothom. A partir d'allà, de nou pla fins l'arribada.

21 km de run run que varem preparar les setmanes anteriors amb l'equip del Casboi. Tirades de 16 km, sèries a les pistes d'atletisme. Tot això va fer que la meva superpopular preparació fos més adient que en curses anteriors, o de fa temps, on la idea era veure com anava. En aquest cas, hi havia un objectiu que era millorar la meva marca de 1h51 (molt dolenta) de fa força anys. Al haver-me ficat tant de ple amb el triatló, no havia valorat de nou fer aquesta distància, i ara, en època de pre-temporada era una bona ocasió.

Molt important el participar també amb gent competitiva, que et fan exprèmer al màxim i no baixar la tensió durant la cursa. A part de companys del Club Atletisme Sant Boi, també s'hi van unir del Club Atletisme Viladecans, i tots varem marcar uns objectius abans d'iniciar la cursa. En el meu cas, era intentar sub 1h45', a 5 min/km de mitjana.

Viatge desde Sant boi, recollida de dorsal

En aquesta època difícil escollir quina roba portar. Molt abrigat, poc, una mica, guants, gorro ..... finalment vaig prescindir de guants, i tot i anar amb màniga llarga, em vaig sentir còmode.

9:30 inici de la cursa. Els primers km noto els muscles tibials molt carregats, massa. O per el massatge del dijous de descàrrega o les sessions de natació suaus no han acabat d'alleugerir la tirada de 16 del dilluns. Tot i mantenir el ritme una mica per sota de 5 min/km, no em sento gens còmode. No obstant no m'impideix anar fent. la veritat és que no se'm passa fins el 6-7 km on ja puc còrrer més lleuger, i pensant només en la cursa.

gairebé el km 10. 43, la xifra del dia. Merci Arnau per la foto !!

Passem el km 10 i comença la segona part de la cursa. En el 11 cau el primer gel, fa la funció psicològica també. Mantinc el ritme tot i anar trobant-me pujades. La incògnita serà cap el 15. A favor, les sensacions del dilluns en els 16km on vaig acabar fort.

Poca animació a la cursa, és la veritat. Poca gent animant excepte en la sortida-arribada. Ja se sap, una població així, a l'hivern, no és gaire cosa.

Xerro amb alguns participants, comentem el recorregut, el que falta, vaig observant els meus companys de club, quin ritme van fent, doncs hi ha alguns punts de canvi de sentit on ens anem veient i animant. això ajuda, i molt, tant a sentir-te partícep com a donar el màxim.

I arrivem al 16, faig un segon gel, supero la pujada, i enfilo cap els ultims 4 km. Encara em trobo amb forces, però la gent comença a apretar i ara és el moment de la veritat, on aconsegueixes l'objectiu, o tot queda en una cursa mes ..... o menys.

Apareix la competitivitat i donem tot el que tenim, he mantingut un bon ritme, inclús per sota de 5 tota la cursa i l'ultim km aconsegueixo anar per sota de 4:30. Els dolors musculars ja son evidents, bessons sobretot, però aixo es normal, es sobrecarreguen de l'esforç. Veig que per el garmin no farem els 21:097 oficials, segurament uns 300 metres menys. Vamos !!

Passo linea de meta en 1h42'20". Millor marca personal el dia que faig 43 anys.

Tampoc és tan bona marca, quedo per la meitat de tots els participants, però per a mi és suficient. 

Queda felicitar a tothom per la cursa i com sempre, per donar-ho tot i esforçar-se al màxim. 

La elit dels populars

 La propera serà a Viladecans, cursa de 5km per anar acomiadant l'any.

salut !!
jordi

DON'T STOP ME NOW

Avui la protagonista és l'Abril. 

Demostra una competivitat bestial per tenir gairebé 9 anys. Intento insistir en que lo important és que gaudeixi, que s'ho passi bé en el handbol o en les curses de benjamins que fa, però tot i certa presió quan te aquests esdeveniments, la veritat és que els supera a la perfecció.

Potser una part li ve del dia a dia, a l'hora del pati al cole no fan més que jugar a còrrer, a perseguir-se, i això li està donant una base que després aprofita en aquests reptes que se li plantejen. Instint de superació potser. Mai havia tingut jo aquestes ganes amb 9 anys. 

I li està donant uns fruits. La setmana passada va poder gaudir de guanyar una cursa, de 400 metres, de benjamins, on potser no hi havía moltes nenes, però on va fer la cursa somiada, sortint fort, regulant després i apretant en l'inici de l'ultima curva. Allà va avançar les nenes que anaven primeres i les va passar a tot tren. Uns quants metres més de cursa i supera també el nen que va quedar primer de tots, doncs corrien conjuntament.

Va quedar primera doncs de la Cursa de Gavà de la Casa de Aragón, a les pistes de la Bòbila, categoria benjamins. Primera femenina i segona de nens i nenes. Una passada com va controlar els nervis, abans de la sortida, però com després del tret de sortida va ser la número u. Això li ha fet tastar que se sent quan pujes a dalt de tot del calaix, cosa que jo no sabré mai. Espero que mentre vulgui, i segueixi competint així en aquestes curses populars, pugui pujar en aquest calaix moltes vegades més. Si no ho fa, però s'esforça com ho fa, a tope, com si vol quedar última. Aquest esforç segur l'ajudarà en la seva vida personal. Això també és la part positiva de l'esport. El que s'ha d'evitar es la frustració, i fer-li entendre, cosa que de moment sap molt bé, que si no guanya no passa res, i és que les altres han estat millor i punt.

 

 

Moltes felicitats !!!!!!!!!!!!!!!!!!

Després va tocar recuperació vora el mar. Unes patates fregides ben carregades de greixos saturats jejeje.

Però el cap de setmana no va acabar aquí. Aun hay más !!!

Segueix fent handbol d'extraescolar, i els partits dels dissabtes. Aquest any han fet dos equips, doncs en el femení benjamí B son 9 i totes de la mateixa edat i curs. Això ha fet que hagi agafat també el rol de tirar de l'equip, per experiència (poca pero alguna), i perque se sent més segura que l'any passat. Fintes, gols, lluita, molta lluita, és una lluitadora i no dona pilota per perduda, i això és un plus. Els dos anys anteriors potser es plantejaven mes el handbol com un joc, però en aquests primers partits crec que comencen a viure-ho com un esport. Que segueixi així !! enhorabona Abril !!

Molt orgullós d'ella. espero pugui seguir enriquint-se amb totes aquestes activitats. Que sigui feliç !!

jordi

LA NO COMPETICIÓ

Es diu que no competeixes quan fas esport per plaer, per gaudir de l'entorn, per estar en bona forma física i per gaudir amb els amics. Potser sempre tindria que ser així, però amb el tema de competir moltes vegades perdem la base de tot això, patim més que gaudir, sacrifiquem moltes coses que a vegades son dificils d'entendre desde fora, tot per aconseguir un repte o millorar les prestacions del triatló o la prova anterior. És un fet.

Aquest cap de setmana he tornat a tenir aquestes bones sensacions, primer amb una sortida en BTT el dissabte matí, a un ritme mig, per Collserola en circuits que no coneixia, amb el grup dels "Sherpas". Bona colla que tenen molt controlat tots els camins i circuits possibles. Varem fer uns 40 km amb un desnivell acumulat de 770 metres. 

Posada a punt de la bici de BTT que la tenia una mica oblidada. El millor, el fi de festa, amb un esmorçar de forquilla i ganivet que va servir per tot el dia gairebé. Això a les 11.30 del matí, :-) . I de postres, la barreta, jajajaja.

I diumenge, tot i que tenia previst fer un runrun per la carretera de les aigües, em van convidar a fer la cursa de Rubí-Sant Muç. 10 km amb un desnivell de 250 metres aprox. Sortida de Rubí, una mica pels carrers, i cap el 3 començar a pujar cap a la urbanització de Sant Muç, força pendent fins el 5k300m, entre un 2 i un 6%, per després baixar de nou amb pendent i de nou a rubí cap el 7 completar els 10km en pla.

Anava sense cap pressió, però un cop et poses el dorsal la cosa canvía, sobretot envoltat de gent que vol fer bona marca. M'he sentit a gust, la pujada l'he controlat molt bé, la baixada aguantant, per de nou a Rubí veure quin temps podia fer. He vist que podia baixar de 50 minuts, però el Garmin anava una mica desfasat en metres, i em marcava els km uns 100-200 metres abans. Aquest ha estat el parany ....... veia que feia la marca, però hi havia 200 metres que no hi comptava. En la ultima recta he apretat, amb ritme de 3:06 min/km, pero finalment el temps ha estat de ...... 50:01 jajaja

Que trist. Per dos segons. Ja veus, que me's dona oi? però aquest mon és el que té, sempre vols més.
Classificació en posició 238 de 463. 222 masculina i 111 de grup d'edat. Que no estamos tan mal !!! jajaja

La organització un deu. Cervesa, aigua, fruita, bocata, samarreta i un sorteig de pernils i material esportiu que ha tocat a uns altres. Aquí teniu la prova:

Kikoman i el menda. Bocata buti i Moritz

També la representació del Sant Boi, ha estat força alta aquest matí i l'hem completat amb dutxa i dinar a les pistes del Sant Boi.

Ara descansar i el proper diumenge, el cross de la muntanyeta, però aquí la prota serà l'Abril. Categoria benjamí. Li toca ja fer els 1000 metres. Sort petita !!!

salut!

jordi

TRIATLO OLIMPICA GAVÀ 2014

I finalitza la temporada de triatló 2014. I amb bones sensacions.

El passat 28 de setembre va tenir lloc a Gavà una de les últimes proves de la temporada, per a mí, l'última.

Prop de casa, un circuit que coneixem, molts integrants del Triatló Sant Boi i vàrem participar, amb bons resultats tots nosaltres, objectius complerts i pensar ja en la propera temporada.

Tot i ser al costat de casa, la logistica sempre obliga a matinar, tots els trastos de triatló i cap el box. Bici, material de run, complements, i el neopré per el mar.

Aquest cop sortia en la primera ona, a les 8.00 am. Cada 5 minuts anirien sortint altres atletes, per temps previst i per categories, fins completar vora els 1500 participants inscrits en Sprint i Olimpica. En el meu cas, 1500 nedant/ 40 km bici (2 voltes al circuit) i 10 k run (2 voltes).

Marquen les boies sense gaire éxit, doncs els globus de referència per quan estàs a l'aigua es deslliguen i es perden cap el cel. Molt maco però un problema afegit. Desde la sorra és una visió, però desde l'aigua, amb l'onatge i els cops de la gent, n'es un altre.

Així doncs ens posem el neopré, ben ajustat, una mica d'aigua per fer la capa entre la pell i la goma, ulleres ajustades i preparat per la botzina.

I sortim. L'entrada a l'aigua es progressiva, el nivell de l'aigua es baix i es pot còrrer certa distància fins posar-te a nedar. Enfilem la primera boia. En principi tot recte cap el fons, però les corrents i l'onatge fan que et desviis. La boia s'intueix i després d'uns 600 metres hi arrivem. Gir a la dreta i cap a l'altre de la mateixa alçada en el mar. Hem de formar un rectangle. Aquí comencen els problemes, doncs gairebé no la veig i haig d'anar aixecant el cap, amb la pèrdua de temps i d'inercia a l'aigua. Se'm entel.len les ulleres també, i a més, he agafat les fumades per protegir del sol, i de sol no res. La visibilitat és encara més baixa.

Però hi arribo, tornem a girar dreta i cap a la sorra. Falten uns 600 metres. Ara la referència és mes clara i només queda nedar. Els minuts van caient però, i començo a estar cansat. Finalment 38 minuts en creuar la marca del xip, i en lloc de 1500 m'han sortit gairebé 2000 metres. A tots els participants ens surten més metres, aixó vol dir que a més dels que es fan extres per les eses pròpies del nedar, la distància és superior a la reglamentaria.

Bona transició, ràpida i ja estic pedalant. Sortim 3 bikers amb un bon ritme, i anem fent relleus. Bona velocitat i coordinació  i anem fent km. Cap els 10 km ens passa un bon grup, un pel per sobre de ritme i ens hi afegim. Aquí no només perque som bastantes unitats, sinó perque el ritme es fort, em quedo dels últims. Anem a uns 40 km/h. Quan acabem la primera volta de 20 km perdo la conexió amb els i em toca fer una 10 km sol, acoplat i al meu ritme, sobre els 34 km/h. Bastant fort però és terreny pla i conegut. Quan en falten 10 em passa un altre grup al que m'afegeixo fins acabar els 40. 1h3m a un bon ritme. Transició també ràpida sense incidències, em poso mitjons, visera, un gel i a còrrer.

Seran 10 km de run, 2 voltes de 5 km. Mantinc un ritme constant, creuant-me amb els altres companys del club. Donant ànims i rebent-los, això és una de les coses que m'agraden d'aquest esport, tot i la competitivitat, la solidaritat és molt molt gran. Diguem que tots patim i ens sacrifiquem per el mateix objectiu. Acabo en 49 minuts els 10 km.

Finalitzo doncs en 2 hores i 35 minuts. Content, sense dolor d'antigues lesions, i el 270 de vora els 600 de la distància olímpica.

Ara toca descansar de competir, però no d'entrenar. Amb menys intensitat, i menys constància l'objectiu és anar mantenint la forma.

Resaltar que els aquiles semblen estar al seu lloc i tot i algunes lleugeres molèsties a la cama esquerre, al voltant del piramidal. Estic content per com acaba. Punt i seguit i retornem al triatló cap el febrer, on començarà el pla per el Mig Ironman de Salou, 31 de maig de 2015.

salut i km !!

jordi

ADEU ESTIU !!

Demà és dia 15 de setembre. El dia que sembla que tot comença. Les classes dels nens, la rutina dels horaris del cole, extraescolars, preparar les coses, més transit, començar a viatjar a la feina, menys mar, menys platja, menys swim amb neopré !!!

La temporada de triatló toca la seva fi i l'últim cartutx serà el dia 28 de setembre, a Gavà, triatló olímpic en distàncies 1500/40/10.

Aquest estiu ha estat suau de recuperació. Recuperació de lesions, dels aquiles, de reposar forces després de Calella i la Quebranta. Entrenaments suaus, poca bici i la veritat poc planning doncs no hi havia cap objectiu a curt plaç.

Els compis del club han fet avui el Half Sailfich de Berga. Tots uns cracks, no era un circuit fàcil. Jo no em veia en cor d'entrenar intensament el més d'agost. La motivació ara mateix tampoc és alta, doncs tot i tenir un planning sobre la taula per Gavà, tampoc l'estic fent i m'estic guiant més per les ganes de fer un esport o un altre.

Estic pujant la intensitat però. Ja han caigut algunes transicions, i avui he fet un test de 40 km bici + 7.5 run + 500 swim. La veritat es que estic molt cansat, però veig que ho puc fer bé a Gavà.

Falten dues setmanes, i amb aquesta prova s'haurà acabat la temporada de Tri. Almenys per a mí. Deprés vindran curses de 10, potser alguna mitja, duatlons .... fins que el març tornem a posar fil a l'agulla.

El que desitjo és que em respectin les lesions. El que he aprés aquest any és que ens hem de cuidar, ja no tenim 20 anys ..... estiraments, una bona alimentació (la meva assignatura pendent) i descansar. 

Ja tinc els dos reptes de 2015. L'Xtrem man a Salou al maig, aquest cop li faré el salt a Calella, i un Ican al Garraf, al costat de casa. Totes dues mitg Ironman, que requeriran constància però no la presió i dedicació que demana un Ironman.

El que espero es gaudir de tots els moments i anar complint reptes !!

Bon inici de temporada 2014-2015 a tots !!

Jordi

QUEBRANTAHUESOS 2014

La Quebranta es una cursa mítica pels cicloturistes. Aquesta va ser la 24 edició i es una cursa on s'hi entra per sorteig, degut a la gran demanda que hi ha, i només capacitat per 10.000 participants. A part de tots els populars, sempre hi prenen part figures com va ser aquest any el cas de l'Indurain (que va fer el 186), Olano (84) i d'altres menys coneguts però que venen del mon professional.

També hi ha certa polèmica perque ciclistes que han estat sancionats per dopatge hi participen i hi ha certa pressió perque aquí tampoc els deixin participar.

Jo m'hi vaig inscriure a finals de l'any passat, conjuntament amb el Diego, teniem accés directe per haver participat l'any passat a la curta, la Treparriscos de 90 km. Així doncs, tot i no haver entrenat gairebé res, i menys específic per el desnivell acumulat que ens tocaria, el passat divendres marxavem cap a Sabinánigo. Sortida el dia 21 a les 7.30 dels 200 km de la temuda cursa Quebrantahuesos. 3500 metres de desnivell, 4 ports, Somport, Marie Blanc, Portalet i Hoz de Jaca. Con un par.

Vaig decidir finalment utilitzar la bici de tres plats, l'antiga, em donaria més marge i més oxigen, sobretot en l'ultim port, on les forces ja van molt justes.

Disposem de 8 avituallaments, de líquid i solid. Agafo gels i barretes, les eines, xubasquero (doncs està prevista pluja) i tota la equipació de guants, ermilla paravents, casc, etc. Tot al cotxe i a fer km.

El divendres fem unes tapes, patata típica del bar "La Campanilla", sopem a un Italià, a Jaca, on dormirem, pasta, aigua, una cerveseta i el xupito de rigor, d'herbes, com marca la tradició. Abans, recollida de dorsal i visita exprés a la expo. Bicis de les primeres quebrantas, fotos per recordar (altres no) i empapar-nos de l'ambient. Purament ciclista.

Res comparat amb les d'ara

Dissabte. 4.45 despertador. Esmorçar a l'hotel, torrades, melmelada, café, croissant i suc. Ja tenim combustible. Cotxe i cap a Sabiñánigo. Aparquem molt bé, ben localitzats i preparem tots els estris. Repasar frens, oli a la cadena, rodes, cobertes, el material, que no falti res. El dia sembla molt bo, però ens hem d'endinssar a França i el temps pot canviar molt.

Això ens espera:

 

Desde les 6:30 que la gent va entrant als calaixos, per temps aconseguit en anys anteriors o en el gris, el nostre, primera participació. Acumulació de 10.000 ciclistes a la sortida, més uns 2000 de la cursa menor. Tensió, molta, en l'ambient.

Ens desitjem sort amb el Diego. És el moment de la veritat. 7:30 i es mouen els primers. Nosaltres passariem a les 7:38 per l'arc de sortida, marcat amb el xip. cronòmetre a zero. Comença la Quebrantahuesos. A patir.

Primers 17 km de Sabiñanigo a Jaca, en grups, plat gran, es pedala fàcil, son moments de tensió, es va ràpid, es pot caure, veus eines i gels de la gent que no l'ha fixat correctament a la bici, algun bidó.

Cap els 20, desde Jaca, s'inicia Somport. Un fals pla els primers 5, per anar augmentant el desnivell, passant per Canfranc, Candanchú, i coronant amb cert esforç després de 30 km Astún, i iniciar el descens. Ja estem a França. He cremat energies però estic bé. Paro en coronar a menjar taronja i platan i em preparo per 40 km de baixada.

Vistes impressionants. La gent, al seu ritme

 Veig alguna caiguda, gent a terra que l'estan atenent. El terra està sec, però la gent vol recuperar el temps que ha perdut a la pujada. És un error. Falta molt. La pròpia gravetat et porta al km 88 als peus de Marie Blanque, el més temut, sobretot els seus ultims 4 km.

Aquí es veu gent ja tirant de la bici caminant. Sort dels meus tres plats. El problema es que no hi ha descans. Tot és pujada, cap amunt, amunt i amunt i no pots recuperar. Faig alguna parada tècnica a l'ombra, em prenc un gel, aigua, isotònic però en tot moment sobre la bici. El port et va indicant cada km el desnivell mig i així veus el que t'espera i les forces que hauràs de gastar. No hi ha cap remei, apretar dents i cames cap amunt. Corono Marie Blanque i de nou un fort descens amb alguna fase de planeig que ens portarà a Portalet, el tercer port del dia, també mític. 30 km d'ascensió, desde el 120 al 150, tampoc hi ha descans.

Si les diferències de temps entre els ciclistes es van ampliant durant la cursa, aquí ja és brutal. Els ritmes son lents per els que m'envolten, portem ja moltes hores de cursa, unes 7 hores, i hem de seguir, no podem defallir. No hi ha rampes tampoc molt brutals, però has de pedalar continuament. A Portalet hi ha 3 avituallaments, el segon al km 18. Recuperació de forces i ens esperen els últims 10, on la pendent s'incrementa, i les forces minven.

Hi ha gent animant que et fa sentir un professional, però res mes lluny de la veritat. com poden fer una cursa de tres setmanes a nivell pro? No es el dopatge, es una professió de sacrifici, dormir poc, i exigir-te molt. el tema del dopatge és per destacar entre ells, però tots es mereixen un reconeixement. 

Nosaltres avui no gaire, intentem gaudir d'aquest esforç, però molts pensen que no tornaran, i somiaran alguns dies en el Portalet. Això és l'infern !!

Els ultims 4 km son de vent en contra per acabar de fer el complert. Justet de forces puc coronar i desde el km 150 iniciar ja el retorn, creuada la frontera, cap a Sabiñánigo. Ens espera un descens, més suau que els anteriors, i les postres, Hoz de Jaca. No seria res, sinó fos per tot el que portem a les cames acumulat. Hi ho pago. Just després de Portalet, poso plat gran, apreto, ve una petita pujada, i m'agafen dues rampes als dos quàdriceps que em deixen grogui. Però si falten 50 km !! Afluixo i tot i amb les rampes segueixo pedalant, es van fent més suaus i tot i que van avisant les vaig controlant pedalant més suau. Abans d'arribar a Hoz, em paro a una ambulància i em posen Reflex a les dues cames. Recomanat, funciona !! Han de fer parte, sortiré a les estadístiques. Parte por calambres. Que hi farem. Una mica més i Hoz de Jaca. A patir de nou, encara més per la por de les rampes, encara que les rampes son les que ens trobem amb la bici, pendents del 12 i 13% i arribem al cim.

Ja estem al 170. Falten 30. En la baixada es torna a formar un grupet d'uns 30 ciclistes, a una mitjana de 50 km/h enfilem cap a Sabiñanigo. Faltará però la sorpresa final. Uns 800 metres amb noves rampes del 10% que t'acaben de matar. última baixada, entrem al poble. Entrada a meta. 

Total, 10h 26minuts, medalla de bronze i diploma.

Esgotador. Aquesta és la definició. Acabes fonent la última espurna d'energia, però com sempre, després d'uns dies, consideres que ha valgut la pena, i ja estàs pensant en la propera. En Diego va finalitzar en uns meritoris 8h28m, medalla de plata.

Algunes dades, el que va guanyar ho va fer en 5h56m, jo vaig arribar el 7200 de 10.000 aprox. L'ultim classificat, sobre les 12.00 hores. Bastantes caigudes, molta calor i humitat, deien que una de les més dures per les condicions del clima. Una experiència més.

Ha valgut la pena, si no ho fas no saps el que et perds, perque la opció de quedar-se a casa, sempre hi és, oi que si?

La diferència solar :-)

Aquesta marxa, juntament amb el mig de Calella eren els objectius aquesta temporada. Ara m'aturo de proves i reptes fins finals de setembre, Triatló Olimpica de Gavà. Encara falta. Vull gaudir de les sortides i dels caps de setmana sense presió, sense pensar que hagi d'estar en forma per la propera. Intentarem mantenir el tó fisic, i a principis de setembre ja ens hi posarem per Gavà. Intentarem fer vacances !!

Salut i km!!

jordi

TRI CAMBRILS - SPRINT

Després de l'esforç del mig IM a Calella tocava descansar una mica, fent alguna sortida, però focalitzat després a la Quebrantahuesos del 21 de juny. Això volia dir bici, bici i més bici.

No volia perdre però l'essència del Tri i per això em vaig inscriure pel dia 15 a Cambrils, distància curta, 750/20/5 per trencar una mica la monotonia de la bici.

Sense entrenar swim i run, les imatges dels entrenaments eren les mateixes:

Sobretot matinar molt. Fa molts dies que no em desperto pel rellotge biològic, tot son alarmes. Aquest dia de Sitges, quedem amb el Diego a les 6.30. Passar les costes a aquella hora és un luxe. Sense cotxes, ocellets, el soroll del mar.... Després ell torna per Foix i jo desfaig costes de nou. Molt bona sortida i més km a les cames.

Platja de Sitges, ben ben aviat

Mirador de les costes del Garraf. Per llençar-s'hi

Uns dies després, una mica més entrenat, toca Montserrat. Amb el maillot de la Monegros BTT que finalment no vaig poder fer, fem els gairebé 100 km en unes 4 hores. Bona sortida també.

I el dia 15 tocava Cambrils. Matinada i amb el cotxe cap a aquesta vila de Tarragona, molt records dels meus estius allà, amb els amics del Cala Garbi, amics per tota la vida. Sortim amb uns quants cotxes en grup desde Sant Boi, d'altres han fet nit a Cambrils. Arribem molt be de temps, podem aparcar i agafar tot el material per portar al box. Només dos fem l'sprint, la resta la olimpica i surten a les 8.00. Els "sprinters" a les 10.30 (finalment va ser a les 11.00). Això volia dir molta espera després de deixar les coses organitzades, però sempre la logística hi està present. Hem de deixar al guardarropia el neopré i la roba per després. Son molts detalls !!

Veiem com fan la sortida els de la olimpica, la T1, café i WC i a preparar-se per la nostra sortida. L'aigua està bé. L'ús del neopré és opcional, quasi tothom el porta. 

11.00 Tret de sortida. Uns 350 participants en aquesta categoria. Gairebé sense cops entrant a l'aigua, bona orientació, em vaig sentir força bé, de menys a més, doncs feia força dies que no entrenava aigua. La transició T1 molt llarga per arribar a boxes i un temps final de 18 minuts.

Agafem la bici i fem un recorregut de 10 km per la nacional per tornar per sentit contrari. Lleugera pendent a l'anar, em criden l'atenció (3 vegades !!) els jutges per fer drafting amb noies. 

Primer m'enganxo a un grup de 5 nois, veig que el ritme és un puntet fort per mi, després d'uns 3 km, els deixo i espero el següent. Aquest es millor i és on hi ha les noies i nois barrejats, els jutges el separen. Carai, son les bicis que em trobo, no ho faig espressament. Es bo protegir-se del vent. 

Ens quedem només nois i anem fent relleus. Els km van passant ràpid, la gent que està a les portes dels campings ens animen. Els que volen sortir amb els cotxes no tant .........

Al final m'escapo del grupet i faig els ultims 7km sol a bon ritme, finalitzant el segment en 40 minuts.

Ara toca còrrer, T2 molt ràpida i a fer els 5 km. Els olímpics han acabat fa estona, la gent anima, els meus companys també. A un ritme de 4:45 de mitjana coincideixo amb un participant del CN Reus i fem el segment junts, mantenint el ritme. Veig però que el conus de canvi de sentit, pel passeig marítim, és als 3 km, no ho entenc hi això vol dir 6 km de run. És només 1 km més, però es curiós perque l'impacte psicològic és important, és com si les forces estiguessin ajustades per 5.

Anem fent, bon ritme, al final ell apreta els últims 700 i el deixo anar, vaig just i jo apreto els últims 300. Faig un temps de 29 minuts.

Foto finisher:

Temps final de 1h27min. Classificat el 122 de 327. Força bons temps en els tres segments. El millor .... haver corregut sense dolor. L'Aquiles ja es història, el millor simptoma per afrontar la temuda Quebrantahuesos.

Ja és aquí !!

jordi

70.3 IRONMAN CALELLA-BARCELONA

I la challenge va desaparèixer. I va venir Ironman. La franquicia americana es va menjar l'europea, més merchandising, tot més tamany XL, però en definitiva l'essència, i sobretot dels participants, va ser la mateixa.

Mateix run run el dissabte, dorsals, briefing, dinar, check in bici, pasta party i anar a dormir amb una mica de nus a l'estomac.

Mateixes cares de concentració el diumenge matí, mateixa tensió que anys anteriors, per la meva part a l'expectativa de com responia el tendó d'Aquiles, sense haver entrenat ni preparat la prova, aquest cop intentar ser finisher més que mai i aconseguir acabar sense dolor.

Content de veure les ganes dels meus companys del Sant Boi, que eren debutants en la distància però preparats suficientment per un half i més enllà. Amb els nervis i els dubtes que jo tenia fa 3 anys quan vaig fer la meva primera mitja distància. Tampoc soc un veterà en aquestes curses, però l'experiència és un grau.

I així va ser. Sense capficar-me en temps ni distàncies, amb el handicap de sortir a la última onada dels participants, a les 7.23 del diumenge, després d'haver estat el dissabte amb la familia, l'Àngels i l'Abril, amb els amics i companys, respirant l'ambient de la cursa, de Calella, dels carrers, de la expo i de nosaltres mateixos, iniciava el tram de natació sense gaire esperit competitiu. Potser l'excés de conservadurisme em va penalitzar en els temps, però vaig intentar gaudir el que vaig poder.

El tram de natació es va disputar amb un aigua de fàbula, transparent, en calma, anàvem passant boies, fins 8, en paralel a la costa. Alguns cops com és habitual en els primers 200m fins que es va estirar el grup. Després calma chicha, amb alguna ziga zaga seguint la sorra que em va fer nedar al final 2100 metres en lloc dels 1900, en un temps de 40 minuts.Més o menys el previst tot i que 38 hagués estat més lògic.

T1 interminable, vaig pagar aquesta falta de competició i de esgarrepar minuts. Neopré, un error amb els guants d'un parell de minuts interminables, mitjons .... caminant per el box per agafar la bici pendent de l'aquiles ... total, uns 8 minuts, de rècord, però negatiu.

I agafem la bici. Recorregut conegut i sè on toca patir. Però tiro de pinyons i de ritme lent. Les cames les tinc cansades però de l'aigua, el ritme és lent també on hauria de ser més fresc. No vaig gaire bé però se que patint podré fer els 90 km. No hi ha incidències, menjo a la bici quan toca, aigua, isotònic, gels, els voluntaris com sempre perfectes, i excepte una topada amb una bici i una moto de l'organització (ja els hi val) tot ok fins arribar, cansat, a boxes.

T2 ràpida aquest cop (o més que abans), i a còrrer. M'esperen 21 km d'incertesa, de veure com aguanto físicament, de tendons i de benzina. La primera no apareix, ja ho hagués firmat fa uns mesos, però la segona desapareix al km 12 aprox. A partir d'aquí toca lluitar contra el cansament, el vent i la solitud, doncs vaig a la cua del grup, son dues voltes a un circuit de 10, però entre el meu ritme, i que he sortit dels ultims, gairebé mitja hora més tard que els primers, no tinc companys de penes i dolor, només el terra, el vent, i petjada rera petjada.

Però ho veig arribar. M'emociono una mica abans, quan penso en el patiment desde finalitzar l'octubre l'Ironman complert. El dolor, l'error de parar de cop pensant que es recuperaria sol, les sessions amb els fisios, la fase de recuperació al sorral .... tot aixó m'emociona, però no en creuar la meta. aquest cop que vaig més lleuger, m'abraço amb l'Abril i l'Àngels que estan al final. Entro en 7h4min. Més de mitja hora respecte l'any passat mateix circuit, però en circumstàncies diferents.

Més que content, satisfet, com haver fet uns deures. I haver aprovat, res més. Content per els meus companys, que hem compartit algunes sortides, poques aquests mesos, però veig en ells la satisfacció del debutant i del finisher. S'ho mereixen tots.

I pleguem veles. Un altre cursa a la butxaca, aquest cop un 70.3, amb la medalla i samarreta dels americans, que fan conjunt amb el tatoo que ja em vaig fer a l'octubre. sóc un home anunci.

Però aixó és una etapa. D'aquí unes setmanes toca la quebrantahuesos, sensacions diferents per a mí i debut en una distancia cicloturista de 200 km i 3300 m d'altitud acumulada. Tinc uns dies per pedalar, per fer km i esperar que els ports del Tour de França no se'm facin interminables.

Aquí unes fotos de l'esdeveniment:

Sergi, Ferran, Amadeu, Kiko, Jordi, Joan Antoni i Eva. No hi erem tots encara

Els que falten. Javi, David, Aleix, Ricard i Miguel Angel. I el Toni que vindria més tard.

Tot XL. Camionarru.

A la carpa de les transicions. Amb les bosses del material.

Fent passar els nervis de qualsevol manera :-)

Anem a l'aigua? 1900 metres d'aigua fresqueta

Purito, Ferrys, Chorch i Marcelo :-

El record. 70.3 milles, 113 km. I aprop de casa. Otra más a la saca !!!

I fins aquí la crònica. Ja van 3 mitjos Ironman i un de sencer. Distàncies olímpiques i sprints. Potser la olímpica és la més equilibrada. Et pots buidar sense un entrenament excessiu. Cada una té el seu encant, tampoc cal triar avui ......

Salut i trikm !!