I finalitza la temporada de triatló 2014. I amb bones sensacions.
El passat 28 de setembre va tenir lloc a Gavà una de les últimes proves de la temporada, per a mí, l'última.
Prop de casa, un circuit que coneixem, molts integrants del Triatló Sant Boi i vàrem participar, amb bons resultats tots nosaltres, objectius complerts i pensar ja en la propera temporada.
Tot i ser al costat de casa, la logistica sempre obliga a matinar, tots els trastos de triatló i cap el box. Bici, material de run, complements, i el neopré per el mar.
Aquest cop sortia en la primera ona, a les 8.00 am. Cada 5 minuts anirien sortint altres atletes, per temps previst i per categories, fins completar vora els 1500 participants inscrits en Sprint i Olimpica. En el meu cas, 1500 nedant/ 40 km bici (2 voltes al circuit) i 10 k run (2 voltes).
Marquen les boies sense gaire éxit, doncs els globus de referència per quan estàs a l'aigua es deslliguen i es perden cap el cel. Molt maco però un problema afegit. Desde la sorra és una visió, però desde l'aigua, amb l'onatge i els cops de la gent, n'es un altre.
Així doncs ens posem el neopré, ben ajustat, una mica d'aigua per fer la capa entre la pell i la goma, ulleres ajustades i preparat per la botzina.
I sortim. L'entrada a l'aigua es progressiva, el nivell de l'aigua es baix i es pot còrrer certa distància fins posar-te a nedar. Enfilem la primera boia. En principi tot recte cap el fons, però les corrents i l'onatge fan que et desviis. La boia s'intueix i després d'uns 600 metres hi arrivem. Gir a la dreta i cap a l'altre de la mateixa alçada en el mar. Hem de formar un rectangle. Aquí comencen els problemes, doncs gairebé no la veig i haig d'anar aixecant el cap, amb la pèrdua de temps i d'inercia a l'aigua. Se'm entel.len les ulleres també, i a més, he agafat les fumades per protegir del sol, i de sol no res. La visibilitat és encara més baixa.
Però hi arribo, tornem a girar dreta i cap a la sorra. Falten uns 600 metres. Ara la referència és mes clara i només queda nedar. Els minuts van caient però, i començo a estar cansat. Finalment 38 minuts en creuar la marca del xip, i en lloc de 1500 m'han sortit gairebé 2000 metres. A tots els participants ens surten més metres, aixó vol dir que a més dels que es fan extres per les eses pròpies del nedar, la distància és superior a la reglamentaria.
Bona transició, ràpida i ja estic pedalant. Sortim 3 bikers amb un bon ritme, i anem fent relleus. Bona velocitat i coordinació i anem fent km. Cap els 10 km ens passa un bon grup, un pel per sobre de ritme i ens hi afegim. Aquí no només perque som bastantes unitats, sinó perque el ritme es fort, em quedo dels últims. Anem a uns 40 km/h. Quan acabem la primera volta de 20 km perdo la conexió amb els i em toca fer una 10 km sol, acoplat i al meu ritme, sobre els 34 km/h. Bastant fort però és terreny pla i conegut. Quan en falten 10 em passa un altre grup al que m'afegeixo fins acabar els 40. 1h3m a un bon ritme. Transició també ràpida sense incidències, em poso mitjons, visera, un gel i a còrrer.
Seran 10 km de run, 2 voltes de 5 km. Mantinc un ritme constant, creuant-me amb els altres companys del club. Donant ànims i rebent-los, això és una de les coses que m'agraden d'aquest esport, tot i la competitivitat, la solidaritat és molt molt gran. Diguem que tots patim i ens sacrifiquem per el mateix objectiu. Acabo en 49 minuts els 10 km.
Finalitzo doncs en 2 hores i 35 minuts. Content, sense dolor d'antigues lesions, i el 270 de vora els 600 de la distància olímpica.
Ara toca descansar de competir, però no d'entrenar. Amb menys intensitat, i menys constància l'objectiu és anar mantenint la forma.
Resaltar que els aquiles semblen estar al seu lloc i tot i algunes lleugeres molèsties a la cama esquerre, al voltant del piramidal. Estic content per com acaba. Punt i seguit i retornem al triatló cap el febrer, on començarà el pla per el Mig Ironman de Salou, 31 de maig de 2015.
salut i km !!
jordi
No hay comentarios:
Publicar un comentario