Oblideu-vos que es una prova esportiva. Oblideu-vos que es pot prescindir perfectament d'entrenar i de fer això i que no hi ha cap necessitat.
Centreu-vos només en el repte d'algú, en un objectiu que qualsevol es fixa i que farà el que sigui necessari per aconseguir-ho. Aquesta és l'essència d'una prova com aquesta. Es posar al limit les teves aptituds, que requereix d'una constància, d'una regularitat, treient temps de dormir, dels amics, de la família, per trobar les teves 10 ó 12 hores setmanals que t'exigeix un planning d'aquestes característiques.
Intentes buscar estímuls positius però us seré franc, és tediós, es avorrit en ocasions, però és el teu entrenament, és el que necessites fer per creuar la preuada linea de meta. Perque aquest és l'objectiu, no per els demés tot i que sempre agrada que et reconeguin els merits si és que hi son, l'objectiu és per a tu, per ser capaç de realitzar allò que t'havies proposat, per el que t'ha costat, per les hores emprades, els patiments, els neguits, per arribar en forma el dia D a la hora H, on estar a la sortida ja és un premi i on el cos ha de respondre. On ha de córrer quan ja portes 4 hores i mitja lluitant, on ha d'esforçar-se quan ja estàs cansat, anar complint kilòmetres, per travessar l'arribada i dir, si senyor, aquest no era el límit, el límit deu estar encara més lluny i ha de ser més exigent. Aviat te'n oblides del que t'ha costat, del que has patit, i encara en vols més, molt més. Això és Triatló pur.
Això que heu llegit no és la crònica, és la reflexió. Tot això ho tens al cap quan comences un entrenament de 4 mesos per creuar l'arribada d'un Half, una distància de 1,9 km nedant, 90 en bici i 21 corrents. I ho tens al cap també quan estàs 6 hores i 27 minuts lluitant, contra la distància i contra tu perque si no ho tinguessis present, molts, no arribarien.
Això és un triatló de mitja distància. Això i tota la logística que implica.
El divendres tarda toca recollir dorsals i visitar la Expo. Així ja està fet, no hi ha cues, ja ho tens i el dissabte hi ha més coses pendents.
 |
| Per l'autopista ja indica que es tallaràn carreteres. Això serà gran !! |
 |
| Expo per respirar ambient de Tri a tope |
La programació del dissabte es força estressant, com tot el que implica un triatló, la veritat. Primer que no et deixis res a casa, ni dels 3 segments ni del que els envolta. Cap a les 10.00 arribem a l'hotel, deixar bici, estris i cap a la Expo, aquest any situada a la fàbrica Llobet, al bell mig de Calella.
 |
| Molt bon hotel. ens van permetre entrar abans i també fer el check out cap a les 16.00. Tot perfecte. |
 |
| Antiga fàbrica Llobet. Expo, briefing, pasta party .... |
 |
| Briefing on ens expliquen totes les particularitats de la prova |
El briefing no és obligatori, però és molt recomanable. Visualitzes la prova, els recorreguts, punts d'avituallament, més logística, horaris, etc.
Aquest any era campionat europeu de mitja distància, amb la presència del Gomez Noya (plata a Londres) i en McCormick, australià 3 vegades campió al bressol del triatló, Kailua-Kona, a Hawaii.
El fem a les 11.00 i ens queda fins les 14.30 on es comencen a entrar les bicis a boxes per dinar i passejar una mica. Dinem per Calella, veiem l'ambient, 2000 participants més molts acompanyants no passen desapercebuts. Roba de Triatló, samarretes de proves, bicis, bambes, gorres, ulleres, ulleres i més ulleres.
Aquest cop ens trobem uns quants a Calella. El meu cunyat Diego, l'Albert, en Jaume i en Toni. Els 5 anem parlant via whattsapp del que fem i com es presenta la prova.
Després de dinar i intentar dormir una mica, difícil, vaig a deixar la bici a boxes. Ja sé que fa vent, de fet no ho vull veure gaire, però quan arribo a linea de mar, penso que això serà o impossible, o molt divertit, triatló en estat pur. El vent és molt fort i si segueix així no crec que sortim a l'aigua l'endemà.
 |
| Mentre entrem les bicis, ens fem a la idea del que ens espera .... |
La bici ja està a dins, demà al matí es faran les comprobacions finals, de moment, tot segons el previst. Son vora les 17, els nervis ja fan acte de presència i vull anar a preparar-ho tot a dins de les bosses.
bossa blava run. Bambes, gorra i crema solar
bossa vermella bike. Casc, bambes de bici, dorsal, mitjons .... de tot.
bossa verda. Street bag. Amb el que fas el calentament i el que et posaràs un cop acabi la cursa.
 |
| DORSAL 2054 |
 |
| Preparació del que menjaré a la bici. "orejones" calòrics !! |
En la part de bici és on es pot menjar més bé. els gels, barretes, les receptes especials de cadascú, pa de figa, fruits secs, etc. Apart, vas passant els avituallaments, on et donen aigua, isotònic, més gels i més barretes.
Les bosses les portaré a les carpes destinades per això demà mati, encara que hi ha gent que ja les deixa per la tarda del dissabte. Jo prefereixo anar segur i que no em deixi res.
20.00 Pasta party. Coincidim amb el Diego que per fi ja ha arribat, sempre amb el temps just i menjem pasta i pollastre, aigua, i un yogur. Que típic.
Després baixem fins el mar per acordar un punt on ens trobarem amb les famílies per el circuit de run, que va per el passeig marítim, on intentaran donar-nos una mica d'alé. Perque el necessitarem.
Son ja les 23 i toca replegar-se. A les 4.45 sonarà el despertador. Dormo ràpid i bé, obro un ull a les 2.30 i de nou seguit fins l'hora. Ja hi som.
Una de les aventatges que tot el poble avui és Triatló és que l'esmorçar el comencen a servir a les 4.00 !!
No vull omplir massa l'estòmac, començo a nedar en un parell d'hores. Una mica de pasta, arrós, formatge fresc, pa, fruits secs, plàtan, suc de poma i mermelada amb un pa de llet. Menjo sol, però sé que 2000 tius estan fent el mateix que jo.
torno a l'habitació, buido el cos tot el que puc, agafo bosses i a les 5.30 surto de l'hotel. Jo i uns quants més. hem quedat als boxes amb el Diego i el Jaume a les 6.00
Ens trobem, últims ajustos, agafem referències d'on estan les bicis, deixem bosses a la carpa, i anem xino xano cap a la zona de sortida, situada a 1500 metres, des d'on vindrem nedant fins a boxes i agafar la bici. Anem parlant i el Diego diu, bé, s'acabat la tranquilitat. És més aviat al contrari, li dic, ara és quan has de buscar la tranquilitat, nedant, anar al teu ritme i pensar en arribar quan toqui, però gaudint de la prova.
Una mica d'estrés per deixar la última bossa, possar-nos el neopré, i anar cap a la sorra. Sortim a les 7:21, per grup d'edat, 40-45. els cracks ja han sortit a les 7.00. Calentem una mica a l'aigua, està freda, bastant freda diria jo.
Càmara de sortida on ens criden per el color del casquet. Entrem, després a la zona de sortida i ara no hi ha marxa enrera. Ja hi som. Es nota la tensió, ens aplaudim nosaltres mateixos, orgullosos d'estar allà, sabent que patirem però que per aixó estem allà. Uns espartans moderns.
Comença la prova. només entrar, els dos de davant meu els fa girar la primera ona, encara toquem de peus a terra, bé, ells no perque els hi veig els peus. entro a saco, per sota la onada i apreto de valent al començament per passar els primers metres. Arribo a la primera boia, girem esquerre i a tots ens enlluerna el sol, collons, si son les 7.30 gairebé, ja hi ha sol ? doncs sí.
Entre el sol i els moviments de l'aigua, que per res son els d'ahir, gairebé no hi ha vent, però si hi ha corrents internes, ens fa fer un zig zag. Em deixo guiar per els demés, tinc nedadors a la dreta i a l'esquerra, però després entenc que estan com jo. No es poden situar. així anem passant metres, fins arribar a la segona boia, adreçant la direcció, nou gir i cap a la sorra. He begut aigua, l'he tornat a treure, el meu estòmac fa el que jo li dic, fins i tot ja controlo això, i ni rastre de l'esmorçar, tot digerit. el Garmin, gran invent, em marca 2200 metres, n'he fet 300 de més intentant anar a on tocava. Temps de 42 minuts. Volia per sota de 40, però tampoc està malament.
Una mica grogui faig la transició, primer trobar les bosses amb tot un garbell de cames i tius canviant-se. Tardo 7 minuts i surto a buscar la bici.
El circuit es dur, ens portarà al Montseny, passarem un petit port després de girar Sant Pol, a l'alçada d'Arenys, seguirem fins Sant Celoni (on veig caure un tio davant meu de manera espectacular al frenar sobre el pas de peatons, l'esquivo, la gent l'ajuda i sembla que està bé), enfilem cap el Montseny, coronem cap el 41 i tornada per Santa Maria Palautordera cap a Calella. Tornem a passar el primer port, per arribar a Calella havent pujat 1500 metres gairebé en els 90 kilòmetres. M'he creuat el Gomez Noya, he passat l'Albert i m'ha tornat a passar ell, el Diego també em passa pujant Montseny doncs puja com un tiro. Temps final de 3h:32m, no he anat a tope però tampoc vaig sobrat.
És un aventatge haver entrenat ja el circuit dos vegades, ja saps el que et vindrà i com afrontar-lo. Les cames bé, excepte per unes molesties darrera del genoll esquerre. Cap més símptoma.
No hi ha hagut incidències tampoc, he menjat cada 10 km aprox., els fruits secs, gels, barretes .... quina dieta, mmmmmmmmm.
De nou a Calella, fem una mica de carrers i entrem a boxes. Bossa de run, poso bambes, gorra i a veure com responen les cames.
El run és un puja i baixa de Calella a Pineda, sense desnivell, un enllaç de 1.5, per després 4 de 5 aprox. Uns 7 avituallaments ........ que em salvaran la cursa.
Començo suau el primer, la musculatura s'adapta, es queixa però es conforma. Pujo el ritme, 5:15, 5:20, anem fent, penso que aquest ritme és bò, a veure que dura. I dura ......... fins el 13. No paro en sec, encara estic bé, però veig que les forces minven. Penso que si forço encara soc lluny i ho puc pagar, penso en ser conservador, ho tinc molt aprop i camino en l'avituallament per beure i menjar. Menjo taronges, estic fart de gels. torno a còrrer quan he acabat de menjar, ritme de 6 min/km i em fixo com a nou objectiu el proper punt de menjar, que estarà al 16.5. Hi arribo bé, faig el mateix, taronja nyam nyam i fins el 19. Ara sé que ja ho tinc, bec aigua, i em començo a imaginar l'arribada. L'àngels i l'Abril han estat en els punts acordats, amb la Nuri i l'Izan per el Diego. Ens hem creuat corrents els del whatsapp, tots intentant acabar el més sencers possibles. Jo ho faig en 2h 2m.
Últims 100 metres, 50, no veig a l'Àngels que hem crida quasi a mig metre de l'orella, jo busco l'arc d'arribada, i el trobo, i el passo, i soc un home feliç, he fet un nou pas, sè que el limit no és aquí, tot i que aquest repte era més exigent que l'anterior.
El Diego m'espera a l'arribada, ens abracem i anem cap a l'àrea de recuperació, entrepans, donuts, dolços, gelats, begudes, café .... tot el que vulguis, fins cervesa.
El Diego m'espera a l'arribada, ens abracem i anem cap a l'àrea de recuperació, entrepans, donuts, dolços, gelats, begudes, café .... tot el que vulguis, fins cervesa.
Temps final de 6 hores 27 minuts lluitant contra la distància, finalitzat el 754 de 1022 finishers. Alguns hauran quedat pel camí malauradament, però segur que ho tornaran a intentar.
No queda més remei, el virus del triatló que ja no et deixa, que sembla que mai et pots curar, t'obliga a buscar més enllà, el pas natural serà a l'octubre, també a Calella, la llarga distància, l'IRONMAN.
Com sempre agraïr l'ajuda, paciéncia, a tots els que m'acompanyen en aquests mesos, l'Àngels per suportar les hores i les converses de triatlò i de triatlò com si no hagués res més, els companys del club Sant Boi que em fan sentir millor, son tots uns màquines i això et fa ser competitiu, el meu fisio en Fernando, per resetejar els musculs quan toca i alguna agulla d'acupuntura quan és necessari, en Joan de Nutrisport per l'ajuda i el suport, en definitiva, gràcies a tots els que heu patit la meva obsessió i el meu camí fins aquí.
Com sempre agraïr l'ajuda, paciéncia, a tots els que m'acompanyen en aquests mesos, l'Àngels per suportar les hores i les converses de triatlò i de triatlò com si no hagués res més, els companys del club Sant Boi que em fan sentir millor, son tots uns màquines i això et fa ser competitiu, el meu fisio en Fernando, per resetejar els musculs quan toca i alguna agulla d'acupuntura quan és necessari, en Joan de Nutrisport per l'ajuda i el suport, en definitiva, gràcies a tots els que heu patit la meva obsessió i el meu camí fins aquí.
Estic acabant la crònica i demà dissabte m'aixeco a les 6:15, toca còrrer 70 minuts en dejú. No se si dir que això no es vida, o que el triatló és un estil de vida.
Gràcies a qui no hagi saltat cap linea d'aquest post. Aquesta és la meva vivència, gràcies per compartir-la.
Pocs entendreu potser aquesta experiència, però mireu-la com us deia al començament, no penseu que és esport, penseu en un repte personal i en la satisfacció que pot representar el premi a la constància.
us deixo el video resum de la prova. A veure qui s'anima !!
http://www.youtube.com/watch?v=YUZb6Zspspg
us deixo el video resum de la prova. A veure qui s'anima !!
http://www.youtube.com/watch?v=YUZb6Zspspg
Maig 2013
Jordi
