CAMPIONAT CATALUNYA PER EQUIPS 2013

El passat dissabte a el Prat de Llobregat va tenir lloc el campionat de Catalunya de triatló per equips. 

Per equips significa que la cursa es fa en grup i dona el temps final el que passa quart per meta. L'equip pot ser més nombrós, però mínim 4.

El Sant Boi participava amb un sol equip, l'A, i erem 6 els que en formàvem part. Potser un pel descompensat doncs el que nada correcte te menys capacitat en el run, el que fa bici i run molt bé pateix més nedant, etc.

L'objectiu era però intentar fer una bona marca i gaudir també del matí.

La competició va tenir lloc a la zona de platja, prop del club de Vela, allà s'iniciava la part d'aigua, sortida i entrada al mateix punt, s'entrava al box per agafar la bici, tots en grup, circuit de 20 km, tres voltes de 6 i escaig, i finalment 5 km corrents. 

hi havia 3 parkings habilitats i el primer equip sortia a les 10:15, per anar sortint consecutívament els altres cada 1:30 minuts.

El Sant Boi sortia el 49

Així doncs, ens trobàvem a Sant Boi per anar amb els cotxes cap a El Prat, aparcar, recollir dorsals, posar material a boxes i preparar-nos amb el neopré per la sortida. el dia abans havíem entrenat alguns a Gavà, per intentar anar en grup, gens fàcil quan hi ha corrents que et fan moure en excés i a més nedar intentant controlar la boia de pas, i la resta del grup, i tots al mateix ritme ..... complicat.

La mar picadeta, com ha de ser ......

L'esmorçar del triatleta :-)

César, Javi, Jordi, David, Amadeu i Joan ......los putos cracks !!!

Després d'un café i xerrar una mica, comencem el ritual de tunning de cadascú, pomadetes, proteccions, cremes, etc.

Vinga, tots preparats, espartanos, cap a la guerra ..... :-)

Camí del box pensant si et deixes quelcom

Amb les màquines ja preparades per la primera transició. Plat i pinyó adequats, vambes, casc, dorsal .......

La veritat és que la logística en aquest esport és complexe. Les dues transicions, no et pots deixar res, els jutges son molt estrictes en que pots entrar i que no, el xip, només pots agafar la bici si tens el casc ja cordat, el dorsal, etc, etc.

Finalment tot a punt. Ens posem els neoprens que estàven al cotxe, les últimes aplicacions de vaselina (cadascú la seva), xip, gorro, ulleres i a l'aigua.

Com podeu veure a l'equip no ens patrocina cap marca de neopré. 6 diferents .........

 A les 11.26.30 comença el Sant Boi. 

Les boies estàven desplaçades cap a la dreta per afavorir que les corrents no et desviessin massa, tot i que intentem anar en grup, 2 se'n van per esperar-nos a la sorra l'arribada de la resta. Toquem sorra després d'un triangle i dues boies en 16 minuts.

Fem la transició, treiem neopré, posem zapes de bici, casc, ulleres, dorsal, bici i cap el punt de pujada. Anem en grup, T1 sense incidències.

Comencem a pedalar, amb vent que al final seria fatal per a mí. anem fent relleus, controlats, i realment es nota quan vas protegit del vent amb el de davant i quan no. Quan estem apunt d'acabar la primera volta, en un dels relleus que faig, quan em deixo caure perque passi el de darrera pujo un pinyó. Cagada. Cagada gegant !!. això permet anar més lleuger, més cadència i menys força a la bici, però avances menys, penso que podré recuperar, però faig la cagada de principiant, quan estic a la cua, torno a canviar pinyó, apreto, però el grup es va distanciant. Un metre, dos, tres, vinga que pots ......... però no. La distància es fa insalvable i quan es fa forat noto el vent de cop i baixo la velocitat de 36-38 km/h que portàvem a 30 km/h. Finito pel Chorch. Game over.

Tot i així acabo el recorrecut, amb una distància que només augmenta lleugerament amb ells, però que es impossible recuperar. Faig els 20 km quan la resta ja està corrents.

Deixo la bici, agafo un gel que tenia preparat i vaig a animar-los. Em trobo el Javi que ha iniciat el tram però ha vist que tampoc podia seguir el ritme. Ell al menys ha tirat fort a la bici, jo, poc he pogut contribuir.

Queden 4 que han d'acabar, ara no hi ha més opcions. els hi cedeixo el gel quan ens veiem, doncs son 2 voltes de 2.5, i els veiem arribar en un temps total de 1h14m41 segons, els num 42.

Gust doncs agredolç, ambient molt xulo, que he gaudit, però decebut per no haver ajudat una mica més a l'equip.

L'any que vé, el pinyó ni tocar-lo !!! A còrrer amb la cadencia que toqui !!

Aquesta setmana poca cosa queda. Setmana de recuperació pensant en el diumenge, el primer gran repte de l'any, el HALF de Calella. Circuit de bici exigent, i a veure com responen les cames al run.

Aquesta serà la propera crònica, espero que positiva !!

salut i km
jordi