El passat cap de setmana, dies 16 i 17 es va celebrar a Banyoles, un any més, varies proves de Triatló. El dissabte pel matí, triatló popular de distància curta, per la tarda, la prova classificatòria per el Campionat d'Espanya de Grups d'Edat en categoria sprint, i el diumenge, la prova ITU dels professionals en categoria olímpica.
Tot el poble es torna triatló aquests dies, sobretot al voltant del llac de Banyoles on tenen lloc els diferents segments.
Aquest cop varem pujar tota la familia per estar el cap de setmana, com la competició era el dissabte per la tarda, ens deixava el diumenge per relax, piscina, barbacoa doncs ens vàrem allotjar al Camping el Llac, tot just a uns 600 metres del box i punt de sortida i arribada.
Va ser un cap de setmana d'esport, i de club, doncs també varen pujar a Banyoles les families dels meus companys del Club Sant Boi, Ricard, David, Amadeu, i varen pujar el mateix dia en Cèsar i en Javi.
En total 6 participants del club, més altres companys com en Jaume i en Toni.
Tot un grapat de triatletes amb ganes de gaudir de l'entorn i intentar fer unes bones marques.
Aquesta prova em donava unes sensacions contraposades per a mi. Per una banda era la posterior al Half de Calella, i encara estava en fase de descompresió podriem dir, una mica relaxat, sense haver mantingut els entrenaments i fent-ho tot més suau. Per altra banda, anavem tot un grup com us he dit, i sempre hi ha aquell punt de fer una bona marca i un bon temps, en el meu cas, per no quedar molt lluny de tots els cracks amb els que anava.
Per tant, dintre el meu cap faltava una mica de concentració competitiva i era més un "anem a gaudir del cap de setmana i fer una sprint en aquest magnífic entorn".
Puntuals a les 16.30 sortien un grup d'edat de 30-35 i a les 16.39 el Cèsar i jo en el de 40-45.
No em vaig trobar còmode a l'aigua. Se'm va fer llarg. Potser estava pendent del crono i no em feia nadar relaxat, massa respiració amb la conseqüent pèrdua de temps, potser em pensava que després del Half, 750 metres no eren res ..... però ho son !!! Vaig sortir de l'aigua en 17:41, un minut més que l'any passat. Tampoc està tant malament però esperava fer millor temps.
Transició llarga doncs entres en el box/camp de futbol i son molts metres, m'equivoco de carril de bicis, intento passar a l'altre, i el jutge em diu que no es una gimcana (literal), que torni enrera i agafi el correcte. Reculo sense dir ni pio, no sigui que em desqualifiqui, perdo gairebé un minut, però estic ja sortint amb la bici i les zapes calades. Pujo d'un bot i vinga, a pedalar.
En aquest punt em dic que potser li fotem una mica de canya, aquest any el circuit es diferent, a una sola volta, vorejant el llac i amb dues puntes cap el nord a cada extrem de la part nord que seran de pujada i baixada.
El fet de sortir tard de l'aigua no em permet agafar un bon grup, tot i que cap el km 5 ens unim 3-4 bicis a un bon ritme i anem fent relleus.
Les sensacions son bones en aquest tram, m'agrada el circuit, en alguns punts exigent, veig els compis del club, doncs ens creuem en un parell de moments.
Per la meitat ingereixo un gel, el vent ens fa frenar a tots una mica, però finalment, arribo en 33 minuts, que sumant les dues T, donarà 39:30.
T2 ràpida, agafo un últim gel, les bambes "voladores", visera i vinga, que falta menys. Em trobo fort, però la veritat és que una mica decebut per la part de l'aigua, no poso ni el crono, doncs el temps en aquell moment no és un objectiu.
És curiós, però, que al ser tots populars, depenem molt del dia, de les sensacions, de com ha anat la setmana, coses que els professionals poden aïllar una mica. Per a mi, aquest tram serà el millor que hauré fet en una triatló sprint.
Ja em vaig notar fort a la sortida, vaig pendrem el gel (ara ho hauré de fer sempre ..... tema psicològic), el circuit m'agrada, son dues voltes de 2500, però el punt clau va ser cap el primer km. Anava just al costat d'un altre corredor, i ens va passar una noia a un bon ritme, superior al nostre. Ens vam mirar, i ens vam dir, vinga, l'enganxem. I així va ser, ens va fer de llebre, però cap el 3 la varem passar, i després d'altres, ens anavem motivant pas a pas, i finalment, vaig entrar en 20:30, a 4:06 de mitjana per km. De menys a més.
Això demostra quant de psicològic son els esports de fons, com pensem que no podem més, però sempre podem fer aquell últim esforç, el que ens portarà a l'arribada amb el somriure de la victòria !!
Temps total de 1:17:54. El millor temps el va fer el Cèsar amb 1:11 i entre mig, tota la resta. Ningú es va classificar per el campionat d'Espanya, el nivell és molt alt.
Satisfet per com va anar la prova, tot i la calor, el vent i la primera part de swim, però veient que encara hi ha marge de millora.
Tindré un altre oportunitat, el dia 22 de juliol, a la TRI de la Vila, a BCN.
Els Pro's. Així s'anomenen els professionals, els que viuen d'aixó, i es clar, també els "cuiden" millor. Uns exemples:
 |
| apirador perque no molesti ni una fulla. Quin luxe ..... |
 |
| box individual, subjecció per la roda .... ho haveu vist !!!!! |
S'ho mereixen però. El sacrifici per arribar aquí és molt gran. Hores i hores d'entrenament, i d'esforç.
Acabo amb el video promocional de la prova, motivador. I love this game !!!!
salut i km !!
