QUEBRANTAHUESOS 2014

La Quebranta es una cursa mítica pels cicloturistes. Aquesta va ser la 24 edició i es una cursa on s'hi entra per sorteig, degut a la gran demanda que hi ha, i només capacitat per 10.000 participants. A part de tots els populars, sempre hi prenen part figures com va ser aquest any el cas de l'Indurain (que va fer el 186), Olano (84) i d'altres menys coneguts però que venen del mon professional.

També hi ha certa polèmica perque ciclistes que han estat sancionats per dopatge hi participen i hi ha certa pressió perque aquí tampoc els deixin participar.

Jo m'hi vaig inscriure a finals de l'any passat, conjuntament amb el Diego, teniem accés directe per haver participat l'any passat a la curta, la Treparriscos de 90 km. Així doncs, tot i no haver entrenat gairebé res, i menys específic per el desnivell acumulat que ens tocaria, el passat divendres marxavem cap a Sabinánigo. Sortida el dia 21 a les 7.30 dels 200 km de la temuda cursa Quebrantahuesos. 3500 metres de desnivell, 4 ports, Somport, Marie Blanc, Portalet i Hoz de Jaca. Con un par.

Vaig decidir finalment utilitzar la bici de tres plats, l'antiga, em donaria més marge i més oxigen, sobretot en l'ultim port, on les forces ja van molt justes.

Disposem de 8 avituallaments, de líquid i solid. Agafo gels i barretes, les eines, xubasquero (doncs està prevista pluja) i tota la equipació de guants, ermilla paravents, casc, etc. Tot al cotxe i a fer km.

El divendres fem unes tapes, patata típica del bar "La Campanilla", sopem a un Italià, a Jaca, on dormirem, pasta, aigua, una cerveseta i el xupito de rigor, d'herbes, com marca la tradició. Abans, recollida de dorsal i visita exprés a la expo. Bicis de les primeres quebrantas, fotos per recordar (altres no) i empapar-nos de l'ambient. Purament ciclista.

Res comparat amb les d'ara

Dissabte. 4.45 despertador. Esmorçar a l'hotel, torrades, melmelada, café, croissant i suc. Ja tenim combustible. Cotxe i cap a Sabiñánigo. Aparquem molt bé, ben localitzats i preparem tots els estris. Repasar frens, oli a la cadena, rodes, cobertes, el material, que no falti res. El dia sembla molt bo, però ens hem d'endinssar a França i el temps pot canviar molt.

Això ens espera:

 

Desde les 6:30 que la gent va entrant als calaixos, per temps aconseguit en anys anteriors o en el gris, el nostre, primera participació. Acumulació de 10.000 ciclistes a la sortida, més uns 2000 de la cursa menor. Tensió, molta, en l'ambient.

Ens desitjem sort amb el Diego. És el moment de la veritat. 7:30 i es mouen els primers. Nosaltres passariem a les 7:38 per l'arc de sortida, marcat amb el xip. cronòmetre a zero. Comença la Quebrantahuesos. A patir.

Primers 17 km de Sabiñanigo a Jaca, en grups, plat gran, es pedala fàcil, son moments de tensió, es va ràpid, es pot caure, veus eines i gels de la gent que no l'ha fixat correctament a la bici, algun bidó.

Cap els 20, desde Jaca, s'inicia Somport. Un fals pla els primers 5, per anar augmentant el desnivell, passant per Canfranc, Candanchú, i coronant amb cert esforç després de 30 km Astún, i iniciar el descens. Ja estem a França. He cremat energies però estic bé. Paro en coronar a menjar taronja i platan i em preparo per 40 km de baixada.

Vistes impressionants. La gent, al seu ritme

 Veig alguna caiguda, gent a terra que l'estan atenent. El terra està sec, però la gent vol recuperar el temps que ha perdut a la pujada. És un error. Falta molt. La pròpia gravetat et porta al km 88 als peus de Marie Blanque, el més temut, sobretot els seus ultims 4 km.

Aquí es veu gent ja tirant de la bici caminant. Sort dels meus tres plats. El problema es que no hi ha descans. Tot és pujada, cap amunt, amunt i amunt i no pots recuperar. Faig alguna parada tècnica a l'ombra, em prenc un gel, aigua, isotònic però en tot moment sobre la bici. El port et va indicant cada km el desnivell mig i així veus el que t'espera i les forces que hauràs de gastar. No hi ha cap remei, apretar dents i cames cap amunt. Corono Marie Blanque i de nou un fort descens amb alguna fase de planeig que ens portarà a Portalet, el tercer port del dia, també mític. 30 km d'ascensió, desde el 120 al 150, tampoc hi ha descans.

Si les diferències de temps entre els ciclistes es van ampliant durant la cursa, aquí ja és brutal. Els ritmes son lents per els que m'envolten, portem ja moltes hores de cursa, unes 7 hores, i hem de seguir, no podem defallir. No hi ha rampes tampoc molt brutals, però has de pedalar continuament. A Portalet hi ha 3 avituallaments, el segon al km 18. Recuperació de forces i ens esperen els últims 10, on la pendent s'incrementa, i les forces minven.

Hi ha gent animant que et fa sentir un professional, però res mes lluny de la veritat. com poden fer una cursa de tres setmanes a nivell pro? No es el dopatge, es una professió de sacrifici, dormir poc, i exigir-te molt. el tema del dopatge és per destacar entre ells, però tots es mereixen un reconeixement. 

Nosaltres avui no gaire, intentem gaudir d'aquest esforç, però molts pensen que no tornaran, i somiaran alguns dies en el Portalet. Això és l'infern !!

Els ultims 4 km son de vent en contra per acabar de fer el complert. Justet de forces puc coronar i desde el km 150 iniciar ja el retorn, creuada la frontera, cap a Sabiñánigo. Ens espera un descens, més suau que els anteriors, i les postres, Hoz de Jaca. No seria res, sinó fos per tot el que portem a les cames acumulat. Hi ho pago. Just després de Portalet, poso plat gran, apreto, ve una petita pujada, i m'agafen dues rampes als dos quàdriceps que em deixen grogui. Però si falten 50 km !! Afluixo i tot i amb les rampes segueixo pedalant, es van fent més suaus i tot i que van avisant les vaig controlant pedalant més suau. Abans d'arribar a Hoz, em paro a una ambulància i em posen Reflex a les dues cames. Recomanat, funciona !! Han de fer parte, sortiré a les estadístiques. Parte por calambres. Que hi farem. Una mica més i Hoz de Jaca. A patir de nou, encara més per la por de les rampes, encara que les rampes son les que ens trobem amb la bici, pendents del 12 i 13% i arribem al cim.

Ja estem al 170. Falten 30. En la baixada es torna a formar un grupet d'uns 30 ciclistes, a una mitjana de 50 km/h enfilem cap a Sabiñanigo. Faltará però la sorpresa final. Uns 800 metres amb noves rampes del 10% que t'acaben de matar. última baixada, entrem al poble. Entrada a meta. 

Total, 10h 26minuts, medalla de bronze i diploma.

Esgotador. Aquesta és la definició. Acabes fonent la última espurna d'energia, però com sempre, després d'uns dies, consideres que ha valgut la pena, i ja estàs pensant en la propera. En Diego va finalitzar en uns meritoris 8h28m, medalla de plata.

Algunes dades, el que va guanyar ho va fer en 5h56m, jo vaig arribar el 7200 de 10.000 aprox. L'ultim classificat, sobre les 12.00 hores. Bastantes caigudes, molta calor i humitat, deien que una de les més dures per les condicions del clima. Una experiència més.

Ha valgut la pena, si no ho fas no saps el que et perds, perque la opció de quedar-se a casa, sempre hi és, oi que si?

La diferència solar :-)

Aquesta marxa, juntament amb el mig de Calella eren els objectius aquesta temporada. Ara m'aturo de proves i reptes fins finals de setembre, Triatló Olimpica de Gavà. Encara falta. Vull gaudir de les sortides i dels caps de setmana sense presió, sense pensar que hagi d'estar en forma per la propera. Intentarem mantenir el tó fisic, i a principis de setembre ja ens hi posarem per Gavà. Intentarem fer vacances !!

Salut i km!!

jordi