L'esforç no és tal sense patiment.

Carpe diem amics !!

sábado, 24 de noviembre de 2012

I MARXA SANT BOI EN BTT


Primera marxa de Sant Boi .......... i per alguns potser la última. Com es varen passar amb el recorregut. Un track per autentics bikers, on gairebé tot era pujada i de les bones. Necessitaves molt bones cames per poder mantenir un bon ritme i no morir en el intent.
La veritat és que no portava uns dies gaire fins, amb sensació de que el "gripazo" sortiria en qualsevol moment. Tot i així, vaig preparar el material doncs el NO a la sortida sempre el pots fer en l'últim moment.
Ens varem trobar amb els companys, en la foto amb en Joan Valbuena i a ratlla de sortida per començar a les 8.30.



Fa uns dies ja havíem fer un simulacre dels primers km, i ja sabíem que ens esperava. Pujada cap el cel de la qual tinc la sensació que ja mai la vàrem deixar. La crònica es redueix a pujar, pujar, pujar, amb plat petit i pinyons molt grans ...........
En una primera parada tècnica del grup per anar passant un a un per una trialera complicada li comento al Blas que potser ho deixo, el circuit és i serà massa exigent i no em sento gens bé, estic marejat i sense forces. Abans d'arribar però a creuar la carretera per l'estret de roques i tornar a Sant Boi, veig que m'he recuperat una mica, ja portem uns 6-7 km i el que falta no sembla tant dur. Segueixo doncs.
Mica en mica anem pedalejant junts gent del mateix nivell, això és el que te curses com aquesta, en el camió de cua, pocs adelantaments !!
Algunes rampes en que posem el peu a terra, parada tècnica a l'avituallament on aquest cop m'ho prenc amb molta calma, taronja, platan, isostar, aigua pel bidó ........

Reprenem el circuit, que seguirà sent dur fins la meta. Total, 33 km fent un desnivell positiu acumulat de 1300 metres !!. Casiná !!
Posició final, 200 de 278, temps invertit, 3h18min. els cracks de l'equip, gairebé una hora menys .......... no comments.
Us deixo el perfil, bonic de debó.



Encara em fan mal les lumbars després d'una setmana, però també us he de dir, que ara molt plorar, molt plorar, però segurament estaré present a la segona Marxa. L'espirit dels triatletes i esportistes en general és així :-)

Salut i .......... descans !!
jordi

No hay comentarios:

Publicar un comentario