L'esforç no és tal sense patiment.

Carpe diem amics !!

lunes, 27 de febrero de 2012

CRÒNICA MITJA MARATO DE BARCELONA 2012

Després del tractament al genoll amb infiltracions d'antiinflamatoris i analgèsics, 5 sessions, avui era la prova de foc. He deixat passar unes setmanes, sense gaire tute, una mica de peses, alguna sortida suau, i avui, després de 21 km sabria si el genoll encara te sol.lució o no. 
Doncs la resposta és .............. SI !!!
El procés ha valgut la pena, el deixar aparcat el soft i l'esquaix sembla que tindrà un motiu, i aquest és preservar al màxim el genoll dret.
Aquesta mitja no l'havia fet mai, i tot i que el recorregut era força conegut, de fet unia gairebé dos curses habituals com son Sant Antoni i la dels Nassos, feia més d'un any que no m'enfrontava a aquesta distància, i tenint molt aprop l'inici del planning per la Half, avui era un bon repte.


Despertador a les 7.00, esmorzar lleuger i amb la moto i el meu cunyat Diego de paquet anem cap a la cursa. Sortida a les 8:45. 12500 participants. Molt poc ambient de públic en tot el recorregut, 4 grups animant amb percusió i punts d'avituallament cada 5 km.
Tot i que el temps no era important avui, m'agrada anar controlant el ritme i els km, molt poques vegades corro per sensacions. Els trams han estat els següents:

Primers 5 km en 26:25, del 5 al 10 en 25:12, completant els 10 en 51:37
Del 10 al 15 km en 26:30.
A partir del 15 el cos es comença a queixar, però de cansament, no hi ha punts de dolor, ni genoll, ni muscular, només esgotament, noto la falta d'entrenament i tirades llargues. Aguanto fins el 17 però estic ja en reserva.
Diego m'anima, en excés hi tot, li foto un "moc" i li dic que vaig molt just. Fem el quart tram en 28 minuts doncs els parcials ja son de 5:25 aprox quan abans eren de 5:05.
Temps final 1h55:51, uns 5 minuts per sobre de la MMP però no puc demanar més.

Mitjana final de 5:22, veig punts després de la cursa que hem corregut a 4:30 i cap al final vora els 6 el km. De més a menys, associat a falta d'entrenament, però molt content doncs el genoll no ha dit ni mú.

Gràcies Diego per la companyia, espero no t'hagis adormit corrents, sobretot els últims 4 km. Hem vist un parell de corredors a terra cap el km 19, un d'ells amb convulsions. Espero no hagi estat res, la veritat és que cap el final la calor apretava una mica. 

Medalla de finisher, beguda, estiraments i tornada a casa, arribant just a les 12.00 per poder aprofitar una mica de matí amb la familia.

salut i km!

No hay comentarios:

Publicar un comentario