TRIATLÓ GAVÀ - DISTÀNCIA SPRINT

Aquesta era la prova que havia de tancar els entrenaments abans de l'Ironman del proper diumenge. Com un entrenament de qualitat, veure sensacions intentant preveure com serà tot el proper dia 6, natació en el mar amb el neopré, bici, i còrrer patint, patint i patint.

El dissabte va ser dia de recollir dorsals. Pràcticament tot l'equip erem allà, prop de casa, ben organitzat, la Tri de Gavà de cada any és una cita que agrada.

A més és una de les últimes del calendari i per a molts, cloenda de la temporada.

Així doncs, aquest matí sortiem ben d'hora cap a Gavà, possar la bici al box, organitzar el material, les vambes de còrrer que utilitzaré el proper diumenge, un gel, visera, etc.

Un cop a la platja hem vist que el mar estava força picat. Aquest ha estat el motiu per retallar el swim dels que feien la olímpica a la mateixa distància de 750 m, com nosaltres, els de l'sprint.

A les 9.15 feiem la sortida, molt de temps per creuar les onades que et feien desorientar i et tallaven el ritme. Finalment arribo a la primera boia, amb el suport avui d'un globus lligat per poder-la veure desde l'aigua. Gir a l'esquerra, segona boia i cap a la sorra de nou. En el briefing ja havíen aconsellat de nedar cap a la dreta inicialment doncs les corrents sota mar et feien desplaçar-te cap a l'esquerra. Temps de 12:22, uns 14 minuts fins entrada a boxes. Transició sempre molt llarga a Gavà.

Agafo la bici i sense incidències he completat els 20 km amb l'ajuda del Ricard, que una mica tocat del genoll volia fer-la per gaudir-la sense apretar.

Ens juntem cap el km 2, fent un pilot de 8-10 ciclistes, mitjana de 40 km/h per circuit totalment pla. Molt d'ull de no caure i tampoc sortir del punt. He fet relleus i m'he sentit cómode.

En la distància llarga, al haver retallat la natació s'han format grups molt grans, i això ha dificultat el segment, amb moltes caigudes i fins i tot la visita de l'helicòpter del RAC. Esperem que no sigui res.

De fet, en aquesta tri ja va morir fa dos anys un nedador, i just avui, en la mitja de Sant Cugat, ha mort un corredor just creuar l'arribada. No son esports de risc, però tots hi estem ficats, sabent que pot passar-te a tu. Descansin en pau.

Així doncs arribem a boxes de nou, em surten 18 km en 30 minuts, i falten els últims 5 km de run.

Aquí és el punt clau. Porto uns dies amb molts problemes als tendons d'Aquiles, quan calento el mal va desapareixent, però em porta molt males sensacions per el diumenge. Avui era el test. El test ha dit que puc còrrer ràpid, hem fet els 5 en 23 minuts, mitjana de 4:33, però el test també ha dit que per molts ibuprofens, compex i voltaren pomada, no està sol.lucionat i el dia 6 pot ser una bomba de rellotgeria.

La part positiva és que he pogut còrrer, encara que sigui amb les molèsties, que la resta sembla que està bé, genoll, lumbars, i que tot ja està fet i només cal recuperar i pensar ja en Calella.

Temps final doncs de 1h12 minuts, esperant els resultats oficials, però content doncs s'han complert les previsions. El millor, l'ambient de tots els participants, amics del club i espectadors.

No cal posar els noms, no? ;-)

Així doncs, l'entrenament ha arribat al punt final. Desde el 20 de febrer, de manera exhaustiva he estat preparant la cursa del proper diumenge, amb el Half al maig per seguir després fins aquí.

Moltes hores de bici, de còrrer, de nedar, d'intentar compaginar la familia amb aquesta dedicació, treient temps d'on no em pensava mai que ho podria fer, matins, migdies, i tardes, alguns dies tres sessions, la majoria una diaria.

He completat un total de 3848 kilòmetres entre les 3 disciplines, 180.000 calories i unes 360 activitats. Total: 300 hores

Molt de temps invertit, moltes hores amb un objectiu, fer un Ironman, la distància màxima d'aquest esport, gairebé inhumana, on toques els límits. Esperem que aquest límit, també quedi enrera. Ho sabrem ben aviat.

Només queda pensar molt fort en un missatge:

I intentar gaudir-ho, sortir relaxat i poder acabar. No vull res més. En tantes hores de competició sortiran problemes, que espero poder superar. Tinc molts dubtes, no se si vaig preparat, però diuen que aquesta sensació és normal. També depenc de molts condicionants externs, el clima, com passi aquesta setmana, la salut, problemes mecànics, poder alimentar-me bé durant la cursa. Son moltes coses. Penseu fort en mí també el dia 6, em donareu forces on estigueu.

Ben aviat el desenllaç.

Jordi