BANYOLES WATERWORLD

Una de les proves de triatló més decanes a Catalunya és Banyoles, que aquest dissabte era campionat de CAT absolut en distància olímpica.

Em servia com entrenament de qualitat de cara el dia 6, i així va ser, bones sensacions però un dia moooolt complicat .....

Abans de Banyoles, el divendres arribava la Vuelta ciclista a la població de Castelldefels, i ara que em sento una mica biker tocava treure el nas. El nas però van ser 60 km incloent unes quantes rampes a Rat penat amb l'Amadeu, esperant els esforçats ciclistes, per després completar els últims 9 km de l'etapa per el circuit tancat, apretant, i entrant en els últims 3 km amb les tanques i el públic esperant els bons i que com estaven avorrits, van començar a animar el grupet de 10-12 que arribàvem. Va ser molt bó, i unes sensacions de professional que no oblidarem. Cames carregades però per el dia següent, quan habitualment descanso, i a més en distància olímpica. Primera prova de com van funcionant els entrenaments.

Primer les fotos que vàrem fer en els trams més durs, del 18% i abans d'afrontar la més dura del 23%.

vista de Castelldefels, gavà i Viladecans 

Los Catacracks

                   

En totes elles es pot veure el patiment tot i dedicar-se a això i l'exigència d'aquest esport. Però és que després del divendres, tenien dues etapes als Pirineus !!! una bestièsa. Mai estarè a favor del dopatge, però si en algun esport es podria demanar i legalitzar una ajuda externa seria aquest. Han de tenir una capacitat de recuperació bestial per estar 3 setmanes amb aquest tute.

Doncs bé, amb aquestes sensacions afrontava Banyoles. Pujava tot sol del Sant Boi i la familia es quedava a casa. Sort per ells. La sortida de la prova era a les 15.30, boxes, material, decideixo sortir a les 12.00, tinc un bon tros desde Sant Boi. Parada a àrea de servei per plat de pasta. El que veieu a la foto, 9 eur. Es passen una mica, no?

Energia de ràpida assimilació. :-)

Arribo cap a les 14.00 a Banyoles, han caigut quatre gotes i la previsió desde fa uns dies és de pluja. De moment aguanta, i l'equip del Valldoreix que ja hi estan diuen que no plou. Segueixo la fila de cotxes i trobo un bon lloc per aparcar. Tanco el contacte i .................

Boooom, el diluvi. Del cotxe no surto ni boig. Uns goterons gegants i tot el material al cotxe. La gent corrents per guarir-se a on podien. Però com es pot fer una triatló així ???

Doncs la varem fer. Amb un parell com diria aquell. Això sí, resignat a estar xop tota l'estona. Aquí puc dir que es veu la experiència de totes les triatlons que he fet, de les competicions on vas aprenent i dels ajustos que vaig fer:

- pneumàtics amb menys presió per tenir més adherència

- guants per la bici quan habitualment no en porto en aquesta distància

- ulleres amb vidres transparents

- vambes tot terreny que es puguin embrutar be 

- mitjons per la bici i còrrer per evitar llagues

- paraigües ........ No, aquest no em van deixar.

Mentre pensava tot això, para de ploure. És bó però no me'n fio, no aguantarà pas, però aprofito per deixar-ho tot a boxes. 

Em poso el maillot, agafo tot, i cap a passar el control. Tot ok i col.loco la bici al meu lloc, dorsal 1066, el de federat.

Uns 880 inscrits, sortirem gairebé 700 finalment. Ho deixo tot preparat per les transicions, i amb el casquest i les ulleres faig gairebé el kilòmetre que em separa de la sortida.

15.40 sortim els federats no elit. Desde l'aigua, que no està freda, per evitar cops i caigudes doncs l'accés al llac no és molt bó. Ens tirem a l'aigua, i esperem darrera d'uns 9 ó 10 kayaks. 

Moooooccccccc, sortim. Uns quants cops tot i que vull pendre-m'ho molt suau tota la prova. En els primers metres repases la tècnica, braçada llarga, la respiració ..... no hi ha onades però si et vas trobant participants per tot arreu. com més m'acosto una linea de petites boies que marquen la distància, més acumulació de gent, em vaig desviant una mica a l'esquerra per evitar cops. Primera boia, anem bé, bons temps de moment, cap incidència. Segona boia on farem un gir a l'esquerra, aquesta a costat més d'arribar, una mica de braça per respirar i situar-me, la giro i afrontem els últims 200-300 metres fins la vorera del llac, haurem fet com una L. Falten 5 metres, l'aigua la veritat és que allà és fastigosa, fins ara estava tèrbola i d'uns quants glops mai t'escapes ......

Segment en 31 minuts, control del xip i transició llarga cap el box, d'uns 300 metres. Mitjons, guants, casc, ulleres, dorsal, agafar bici i fora !!!

Vinga a pedalar, veig un grupet, m'hi ajunto, anem tirant. Arribem al km 3 i passa el que havia de passar. Pluja. Però una pluja tropical, gotes i gotes que feien mal a la pell, mentre t'empassaves l'aigua que tirava la bici de davant i la dels cotxes que passaven per l'altre carril. Era un circuit de 40 km, obert al transit en sentit contrari, que ho feia perillós. També perillós anar en grup, doncs tens molt menys temps de reacció. Perillós frenar sobre les linies blanques, perillós anar ràpid, perillós frenar de cop ...... la ostia vaja !!

Tot aixó ho anava pensant i controlant mentre pedalava. Els km anàven passant, 10, 20, em foto un gel, bec una mica d'isotònic doncs el cos necessita aigua igualment, estic suant encara que no ho noto. Ja he vist uns quants ciclistes demanant ambulància, caigudes importants, vaig fent al meu ritme. tot i així, en un revol, em passo de frenada, no vull apretar fort i la bici se'n va, la redreço però m'he fotut al carril contrari, no venia cap cotxe però. Això encara em fa controlar més. Vaig passant i a la vegada em passen altres triatletes, però després d'una hora i 18 minuts pedalant sota la pluja arribo a boxes. 40 km. M'he fotut els dos gels i no me'n queda cap per els 10km. Resistirem. Les cames han aguantat, tot i no estar "fresc", no he patit i he mantingut els 30 km/h de mitjana tot i el trencacames del circuit.

Toca còrrer. tot xop. content perque no hi ha hagut incidències, però veient que tot està xop al box. em posso les vambes, pesen un collò, trec casc, ulleres (perque les vull ...) posso visera que protegirà de les gotes i arrenco.

Arrenco és un dir. Son 2 voltes de 5 km, entre asfalt i pista. Una pista que primer te fang, i que a la segona volta és un petit llac. Vaig mantenint ritme de 5 min/km però esquivant els tolls quan es pot, seguint al de davant que teòricament busca la millor via. Però vaig fent, avui no tinc gaire esperit competitiu, el que toca és resistir. Segueixo pensant en el tram que he fet de bici i en mantenir el ritme corrents. Les vambes son un poema, però no es pot fer res, els km van passant, 4, 3, 500 metres, passo linea de meta després de 51 minuts aprox.

Temps total de 2h45m, el 486 de gairebé 700. Satisfet. 36 retirats, suposo per diversos motius però sobretot caigudes en bici i algun lesionat corrents.

Avui ha estat dur, molt dur. Però hem resistit i aixó fa que la satisfacció sigui encara més gran.

Tot just creuar, saludo als companys del Valldoreix, que estan ja a meta, plàtan, taronja, aigua i cap a boxes a recollir-ho tot. Encara plou. No ha parat. Segueix plovent quan poso tot al cotxe, segueix plovent quan intento assecar-me a dins i canviar-me. Segueix plovent quan arrenco i li dic a Banyoles fins l'any que ve ............... però amb sol al cel siusplau !!! 

M'esperen 150 km de tornada, cansat de tot el dia però content per l'experìencia. Per això ho fem, no?

Diumenge tocava relax però ens animem entre tots i fem uns kilòmetres per El Sorral per preparar la Tri de l'Àngels a Altafulla. El seu debut. Li passo el testimoni de la pressió, els nervis i el desgast. La seva il.lusió i satisfacció quan acabi el diumenge seran molt superiors, segur. Molta sort !!!

Per part meva la propera serà Gavà el dia 29, una setmana abans del IM. Ara toquen 3 setmanes de pre-competició.

salut i km !!

jordi