S'acosta el dia de la Olímpica i s'ha d'aprofitar el poc temps que queda per seguir entrenant, encara que sigui per una qüestió de confiança. Quan arribi el dia D, haver pogut fer tots els deures possibles.
En el meu cas, en un planning de 8 setmanes, 56 dies, hauré estat parat uns 12 dies per la caiguda a la marxa Valbuena i la veritat és que ncara no estic al 100%. El braç esquerra es queixa en moviments forçats i això minva una mica la moral, sobretot pensant en que mai he fet els 1500 metres amb neopré, que sempre et cansa més al tenir menys flexibilitat.
Aquesta setmana, tot i el viatge de feina, he pogut combinar algun entrenament:
Dimecres, 19 km en cinta o mitja hora en piscina suau.
Divendres per la tarda, un entrenament que tardaré en oblidar. Ha estat a la Corunya, doncs el vol de Vueling sortia cap a les 21.30 de la nit.
He sortit de l'estadi Riazor, a un extrem del mateix nom i runneijant tot el passeig que voreja la platja fins pujar a la Torre d'Hèrcules.
L'Ermita de Sant Ramon Corunyesa .........
Únic far romà i el més antic en funcionament del mon. Patrimoni de la humanitat.
Inspiració d'aire fresc per els maltrets muscles després de tants dies de cotxe:
Inmens mosaic de la Rosa dels Vents
Tornada cap a l'estadi. Amb estiraments uns 50 minuts. Temperatura ideal i fins i tot m'he pogut remullar els peus a l'Atlàntic.
 |
| Podeu veure la punta de la torre al fons de tot, a l'esquerra |
Entorn idoni per renovar confiança i recordar aquest moment quan comenci a patir de veritat el dia 16!
salut i km!
No hay comentarios:
Publicar un comentario