TRIATLÓ GAVÀ - DISTÀNCIA SPRINT

Aquesta era la prova que havia de tancar els entrenaments abans de l'Ironman del proper diumenge. Com un entrenament de qualitat, veure sensacions intentant preveure com serà tot el proper dia 6, natació en el mar amb el neopré, bici, i còrrer patint, patint i patint.

El dissabte va ser dia de recollir dorsals. Pràcticament tot l'equip erem allà, prop de casa, ben organitzat, la Tri de Gavà de cada any és una cita que agrada.

A més és una de les últimes del calendari i per a molts, cloenda de la temporada.

Així doncs, aquest matí sortiem ben d'hora cap a Gavà, possar la bici al box, organitzar el material, les vambes de còrrer que utilitzaré el proper diumenge, un gel, visera, etc.

Un cop a la platja hem vist que el mar estava força picat. Aquest ha estat el motiu per retallar el swim dels que feien la olímpica a la mateixa distància de 750 m, com nosaltres, els de l'sprint.

A les 9.15 feiem la sortida, molt de temps per creuar les onades que et feien desorientar i et tallaven el ritme. Finalment arribo a la primera boia, amb el suport avui d'un globus lligat per poder-la veure desde l'aigua. Gir a l'esquerra, segona boia i cap a la sorra de nou. En el briefing ja havíen aconsellat de nedar cap a la dreta inicialment doncs les corrents sota mar et feien desplaçar-te cap a l'esquerra. Temps de 12:22, uns 14 minuts fins entrada a boxes. Transició sempre molt llarga a Gavà.

Agafo la bici i sense incidències he completat els 20 km amb l'ajuda del Ricard, que una mica tocat del genoll volia fer-la per gaudir-la sense apretar.

Ens juntem cap el km 2, fent un pilot de 8-10 ciclistes, mitjana de 40 km/h per circuit totalment pla. Molt d'ull de no caure i tampoc sortir del punt. He fet relleus i m'he sentit cómode.

En la distància llarga, al haver retallat la natació s'han format grups molt grans, i això ha dificultat el segment, amb moltes caigudes i fins i tot la visita de l'helicòpter del RAC. Esperem que no sigui res.

De fet, en aquesta tri ja va morir fa dos anys un nedador, i just avui, en la mitja de Sant Cugat, ha mort un corredor just creuar l'arribada. No son esports de risc, però tots hi estem ficats, sabent que pot passar-te a tu. Descansin en pau.

Així doncs arribem a boxes de nou, em surten 18 km en 30 minuts, i falten els últims 5 km de run.

Aquí és el punt clau. Porto uns dies amb molts problemes als tendons d'Aquiles, quan calento el mal va desapareixent, però em porta molt males sensacions per el diumenge. Avui era el test. El test ha dit que puc còrrer ràpid, hem fet els 5 en 23 minuts, mitjana de 4:33, però el test també ha dit que per molts ibuprofens, compex i voltaren pomada, no està sol.lucionat i el dia 6 pot ser una bomba de rellotgeria.

La part positiva és que he pogut còrrer, encara que sigui amb les molèsties, que la resta sembla que està bé, genoll, lumbars, i que tot ja està fet i només cal recuperar i pensar ja en Calella.

Temps final doncs de 1h12 minuts, esperant els resultats oficials, però content doncs s'han complert les previsions. El millor, l'ambient de tots els participants, amics del club i espectadors.

No cal posar els noms, no? ;-)

Així doncs, l'entrenament ha arribat al punt final. Desde el 20 de febrer, de manera exhaustiva he estat preparant la cursa del proper diumenge, amb el Half al maig per seguir després fins aquí.

Moltes hores de bici, de còrrer, de nedar, d'intentar compaginar la familia amb aquesta dedicació, treient temps d'on no em pensava mai que ho podria fer, matins, migdies, i tardes, alguns dies tres sessions, la majoria una diaria.

He completat un total de 3848 kilòmetres entre les 3 disciplines, 180.000 calories i unes 360 activitats. Total: 300 hores

Molt de temps invertit, moltes hores amb un objectiu, fer un Ironman, la distància màxima d'aquest esport, gairebé inhumana, on toques els límits. Esperem que aquest límit, també quedi enrera. Ho sabrem ben aviat.

Només queda pensar molt fort en un missatge:

I intentar gaudir-ho, sortir relaxat i poder acabar. No vull res més. En tantes hores de competició sortiran problemes, que espero poder superar. Tinc molts dubtes, no se si vaig preparat, però diuen que aquesta sensació és normal. També depenc de molts condicionants externs, el clima, com passi aquesta setmana, la salut, problemes mecànics, poder alimentar-me bé durant la cursa. Son moltes coses. Penseu fort en mí també el dia 6, em donareu forces on estigueu.

Ben aviat el desenllaç.

Jordi

BANYOLES WATERWORLD

Una de les proves de triatló més decanes a Catalunya és Banyoles, que aquest dissabte era campionat de CAT absolut en distància olímpica.

Em servia com entrenament de qualitat de cara el dia 6, i així va ser, bones sensacions però un dia moooolt complicat .....

Abans de Banyoles, el divendres arribava la Vuelta ciclista a la població de Castelldefels, i ara que em sento una mica biker tocava treure el nas. El nas però van ser 60 km incloent unes quantes rampes a Rat penat amb l'Amadeu, esperant els esforçats ciclistes, per després completar els últims 9 km de l'etapa per el circuit tancat, apretant, i entrant en els últims 3 km amb les tanques i el públic esperant els bons i que com estaven avorrits, van començar a animar el grupet de 10-12 que arribàvem. Va ser molt bó, i unes sensacions de professional que no oblidarem. Cames carregades però per el dia següent, quan habitualment descanso, i a més en distància olímpica. Primera prova de com van funcionant els entrenaments.

Primer les fotos que vàrem fer en els trams més durs, del 18% i abans d'afrontar la més dura del 23%.

vista de Castelldefels, gavà i Viladecans 

Los Catacracks

                   

En totes elles es pot veure el patiment tot i dedicar-se a això i l'exigència d'aquest esport. Però és que després del divendres, tenien dues etapes als Pirineus !!! una bestièsa. Mai estarè a favor del dopatge, però si en algun esport es podria demanar i legalitzar una ajuda externa seria aquest. Han de tenir una capacitat de recuperació bestial per estar 3 setmanes amb aquest tute.

Doncs bé, amb aquestes sensacions afrontava Banyoles. Pujava tot sol del Sant Boi i la familia es quedava a casa. Sort per ells. La sortida de la prova era a les 15.30, boxes, material, decideixo sortir a les 12.00, tinc un bon tros desde Sant Boi. Parada a àrea de servei per plat de pasta. El que veieu a la foto, 9 eur. Es passen una mica, no?

Energia de ràpida assimilació. :-)

Arribo cap a les 14.00 a Banyoles, han caigut quatre gotes i la previsió desde fa uns dies és de pluja. De moment aguanta, i l'equip del Valldoreix que ja hi estan diuen que no plou. Segueixo la fila de cotxes i trobo un bon lloc per aparcar. Tanco el contacte i .................

Boooom, el diluvi. Del cotxe no surto ni boig. Uns goterons gegants i tot el material al cotxe. La gent corrents per guarir-se a on podien. Però com es pot fer una triatló així ???

Doncs la varem fer. Amb un parell com diria aquell. Això sí, resignat a estar xop tota l'estona. Aquí puc dir que es veu la experiència de totes les triatlons que he fet, de les competicions on vas aprenent i dels ajustos que vaig fer:

- pneumàtics amb menys presió per tenir més adherència

- guants per la bici quan habitualment no en porto en aquesta distància

- ulleres amb vidres transparents

- vambes tot terreny que es puguin embrutar be 

- mitjons per la bici i còrrer per evitar llagues

- paraigües ........ No, aquest no em van deixar.

Mentre pensava tot això, para de ploure. És bó però no me'n fio, no aguantarà pas, però aprofito per deixar-ho tot a boxes. 

Em poso el maillot, agafo tot, i cap a passar el control. Tot ok i col.loco la bici al meu lloc, dorsal 1066, el de federat.

Uns 880 inscrits, sortirem gairebé 700 finalment. Ho deixo tot preparat per les transicions, i amb el casquest i les ulleres faig gairebé el kilòmetre que em separa de la sortida.

15.40 sortim els federats no elit. Desde l'aigua, que no està freda, per evitar cops i caigudes doncs l'accés al llac no és molt bó. Ens tirem a l'aigua, i esperem darrera d'uns 9 ó 10 kayaks. 

Moooooccccccc, sortim. Uns quants cops tot i que vull pendre-m'ho molt suau tota la prova. En els primers metres repases la tècnica, braçada llarga, la respiració ..... no hi ha onades però si et vas trobant participants per tot arreu. com més m'acosto una linea de petites boies que marquen la distància, més acumulació de gent, em vaig desviant una mica a l'esquerra per evitar cops. Primera boia, anem bé, bons temps de moment, cap incidència. Segona boia on farem un gir a l'esquerra, aquesta a costat més d'arribar, una mica de braça per respirar i situar-me, la giro i afrontem els últims 200-300 metres fins la vorera del llac, haurem fet com una L. Falten 5 metres, l'aigua la veritat és que allà és fastigosa, fins ara estava tèrbola i d'uns quants glops mai t'escapes ......

Segment en 31 minuts, control del xip i transició llarga cap el box, d'uns 300 metres. Mitjons, guants, casc, ulleres, dorsal, agafar bici i fora !!!

Vinga a pedalar, veig un grupet, m'hi ajunto, anem tirant. Arribem al km 3 i passa el que havia de passar. Pluja. Però una pluja tropical, gotes i gotes que feien mal a la pell, mentre t'empassaves l'aigua que tirava la bici de davant i la dels cotxes que passaven per l'altre carril. Era un circuit de 40 km, obert al transit en sentit contrari, que ho feia perillós. També perillós anar en grup, doncs tens molt menys temps de reacció. Perillós frenar sobre les linies blanques, perillós anar ràpid, perillós frenar de cop ...... la ostia vaja !!

Tot aixó ho anava pensant i controlant mentre pedalava. Els km anàven passant, 10, 20, em foto un gel, bec una mica d'isotònic doncs el cos necessita aigua igualment, estic suant encara que no ho noto. Ja he vist uns quants ciclistes demanant ambulància, caigudes importants, vaig fent al meu ritme. tot i així, en un revol, em passo de frenada, no vull apretar fort i la bici se'n va, la redreço però m'he fotut al carril contrari, no venia cap cotxe però. Això encara em fa controlar més. Vaig passant i a la vegada em passen altres triatletes, però després d'una hora i 18 minuts pedalant sota la pluja arribo a boxes. 40 km. M'he fotut els dos gels i no me'n queda cap per els 10km. Resistirem. Les cames han aguantat, tot i no estar "fresc", no he patit i he mantingut els 30 km/h de mitjana tot i el trencacames del circuit.

Toca còrrer. tot xop. content perque no hi ha hagut incidències, però veient que tot està xop al box. em posso les vambes, pesen un collò, trec casc, ulleres (perque les vull ...) posso visera que protegirà de les gotes i arrenco.

Arrenco és un dir. Son 2 voltes de 5 km, entre asfalt i pista. Una pista que primer te fang, i que a la segona volta és un petit llac. Vaig mantenint ritme de 5 min/km però esquivant els tolls quan es pot, seguint al de davant que teòricament busca la millor via. Però vaig fent, avui no tinc gaire esperit competitiu, el que toca és resistir. Segueixo pensant en el tram que he fet de bici i en mantenir el ritme corrents. Les vambes son un poema, però no es pot fer res, els km van passant, 4, 3, 500 metres, passo linea de meta després de 51 minuts aprox.

Temps total de 2h45m, el 486 de gairebé 700. Satisfet. 36 retirats, suposo per diversos motius però sobretot caigudes en bici i algun lesionat corrents.

Avui ha estat dur, molt dur. Però hem resistit i aixó fa que la satisfacció sigui encara més gran.

Tot just creuar, saludo als companys del Valldoreix, que estan ja a meta, plàtan, taronja, aigua i cap a boxes a recollir-ho tot. Encara plou. No ha parat. Segueix plovent quan poso tot al cotxe, segueix plovent quan intento assecar-me a dins i canviar-me. Segueix plovent quan arrenco i li dic a Banyoles fins l'any que ve ............... però amb sol al cel siusplau !!! 

M'esperen 150 km de tornada, cansat de tot el dia però content per l'experìencia. Per això ho fem, no?

Diumenge tocava relax però ens animem entre tots i fem uns kilòmetres per El Sorral per preparar la Tri de l'Àngels a Altafulla. El seu debut. Li passo el testimoni de la pressió, els nervis i el desgast. La seva il.lusió i satisfacció quan acabi el diumenge seran molt superiors, segur. Molta sort !!!

Per part meva la propera serà Gavà el dia 29, una setmana abans del IM. Ara toquen 3 setmanes de pre-competició.

salut i km !!

jordi

EIVISSA TRIATLÈTICA

Doncs sí, aquestes vacances les recordaré per el seguiment dels entrenaments, de les sortides en BTT (llogada a la illa), dels metres nedats (menys dels esperats) i d'una ruta runnera que no oblidarem l'Àngels i jo.

El planning no en sap de vacances, ni de setmanes d'aturada i marcava el seu ritme dia a dia. Nedar, còrrer o tirada de bici. Lògicament l'he hagut d'ajustar al dia a dia, a la família, a les condicions climàtiques, a la disponibilitat de la bici, a la copeta al sunbeach club de torn, però puc dir que estic satisfet dels entrenaments eivissencs.

No avorriré amb el que he fet les 3 setmanes de lleure, només comentar que degut a l'estat de la mar, de les maleïdes meduses tocacollons i de les poques ganes de ficar-me al mar tot sol, els metres que tocaven han estat un pel menys. No tirades llargues ni els km que m'hagués agradat fer. Ho hauré de compensar al setembre.

O podem dir que ho he compensat amb la bici i el còrrer. La bici la vaig llogar una setmana i vaig poder fer 4 sortides xules. Una tot sol seguint la ruta 11 desde Santa Eulària de 44 km, més muntanyosa, per l'interior amb dos desnivells importants, i les altres 3 amb un grup de bikers d'Eivissa, aplegats a través de la botiga Kandani de Santa Eulària. Mitjana d'edat de 40-50 anys, però supercompetitius, picant-se uns amb altres i fotent-se "puyes" cada 100 metres. Molt divertit la veritat. Jo al meu ritme vaig fer un bon paper, sempre davant dels 15-20 que varem sortir els 3 dies, dos per la tarda i un diumenge pel matí. 3 hores cada dia, uns 45 km cada sortida.

Ruta 11. Sense molts metres acumulats de desnivell però força exigent

La illa te a tota la seva extensió, a part de discos tipus Amnesia, Ushuaïa, Cafe del Mar, Blue Marlin, etc., tota una serie de rutes indicades amb cartells i marcant el camí. Asfalt, pistes, corriols i trialeres per tota la illa el conformen.

Una d'elles, en la zona nord era la ruta 5. Ja l'havia vist amb anterioritat, i era una ruta xula que uneix diverses cales orientals de l'illa en un loop que acaba per l'interior. Inicialment 25 km. en un dia que havia de ser de nùvols, vam decidir amb l'Àngels fer-la corrents. Amb les parades a les cales i algun descans l'havíem de fer be.

Sempre hi ha imprevistos ......
La ruta està ben indicada, potser falta algun cartell però es segueix força bé. Portava un Garmin del company Ferran del club (merci crack!!) que va ajudar a marcar el ritme i la ruta. No obstant, alguna cosa no varem fer be. De cales no se'n va escapar ni una, però pujar i baixar, alguna pista potser que no tocava i la duresa del retorn desde Sant Carles a Santa Eulària per carretera, uns 6 km, va fer un total de ......... 34 km !!!!
En unes 4 hores. Mig litre de cervesa i ampolla d'aigua no inclosos :-)

Tot un matí i una experiència que no oblidarem. Merci Àngels per resistir, tens la marató a 8 km de no res ............
El millor a part de la satisfacció ........ les vistes, increïbles de les cales de la zona nordest.

Cala Pada vora les 9 del matí. Ni un ànima. 

Vistes desde la pista de Cala mestella a Cala Boix

Desde s'Aigua Blanca vista del perfil de Sant  Vicent

Avui primer dia de feina. 1200 m swim pel matí i 1600 m al migdia. Demà descans i la resta de la setmana suau doncs aquesta setmana és de descàrrega del microcicle de run.

El dissabte Olímpica a Banyoles, tot un clàssic que no em volia perdre.

Després 3 setmanes de precompetició i de cap al 6 d'octubre. Encara falta però. A veure que ens depara el setembre.

Tanco amb un missatge que he trobat, bastant popular últimament. Respecte als ciclistes, una mica de cura doncs no tothom sap la feblesa amb la que circulem per les carreteres d'aquí. Va por ti César !!

Salut i km !!

jordi

RAT PENAT

Segueixo amb el microcicle de bici, part que acaba aquesta setmana amb certa descàrrega de volum, i la propera ja tocarà centrar-se en el segment de run. Coincideix bé doncs serà més fàcil combinar-ho durant les vacances.

En aquest post m'agradaria resaltar 3 sortides que vaig fer amb la bici durant aquestes setmanes centrades en la bike.

La primera va ser una tarda en que no disposava de molot temps. La ruta em va agradar per novedosa per a mí, per circular per carretera sense gaire transit i amb cert desnivell que augmentava la dificultat.

La ruta va ser sortir de Sant Boi, Sant Vicens dels Horts i abans d'arribar a Pallejà, girar per la cimentera per la N-340 i a la primera rotonda girar cap a la Palma de Cervelló. És un puja-puja amb pendents del 6%, del 8% alguna del 10% en el recorregut de Palma a Corbera de Llobregat fons arribar al punt més alt, sempre per carretera que és la Creu d'Aregall.

A partir d'aquí, baixada pronunciada, serpentejant fins arribar just a Gelida, passar Martorell i enllaçar de nou la carretera de Sant Andreu de la Barca, Palleja i de nou Sant Boi. 55 km aprox en 2h30 minuts, gaudint del recorregut.

La segona sortida va ser més arriscada. Tenia feia temps al cap la pujada de Rat Penat. És una urbanització a l'altura de Port Ginesta, abans d'agafar les curves del Garraf. Desde la rotonda no hi ha descans amb unes rampes bestials, etapa de la volta ciclista a Espanya, fins el 23% !!! i que arriba a l'antena per coronar, o desviar-te uns metres abans per arribas al Pla de Novella, temple budista, i pobles d'Olivella, etc per l'altre cara del Garraf.

Com sabia de l'exigència, vaig decidir agafar la BTT, amb més pinyons enrera, i més viable el pujar. 

No em vaig equivocar. Que dur. Son 6 km de duresa sense descans amb unes vistes impresionants. Puc dir que un cop a dalt val la pena .... mentre pujes dius ..... podria estar a la platja, no? :-)

Les fotos ho diuen tot:

  

inici desde la rotonda

pendent del 20%

Vistes impresionants en tot el recorregut. Gaudeixes més de baixada ;-)

Vista desde Gavà platja, durant la tornada. L'antena al fons, a dalt de la muntanya

 En total varen sortir uns 50 km en BTT, amb la pujada i el recorregut desde Sant Boi a Castelldefels i tornada per la platja, Gavà i Sant Boi de nou.

Així com aquestes dues varen ser en solitari, ahir divendres vaig tornar a fer el cim del Tibidabo amb en Diego i en Jose. 2h30m sense arribar els 60 km, pujada constant desde Molins fins arribar a la Creu d'Olorda, baixada fins la cruïlla del Tibi i tornar a pujar fins el parc. Molt bona ruta també !! i gran companyia !!

Amb la nova equipació !! i BCN al fons 

No vull tancar sense enviar una abraçada a l'Àlex, que està en aquests moments gaudint i patint a la vegada de la muntanya, en una ruta solitaria per França i els Pirineus de 8 dies. Coco i cames no li falten. Sort amic !!

Falten 56 dies per l'ironman. Em veig capaç en el segment de natació. Ritme suau i anar fent. Sobre una hora trenta. La bici serà dura però el perfil és planer. 6 hores i mitja de pedalar que espero resistir, no només de cames sinó també postural, esquena, cul .... Ara falta intensificar l'ultim segment, el run.

Aquí ja patiran més les cames. tirades llargues a un ritme baix, per anar "castigant" el cos. La teoria és molt maca ....... veurem la pràctica !!

Seguirem informant.

Bones vacances a qui li toqui !!! JoJaSi :-)

salut!

CAMÍ DEL IM

Mica en mica es va acostant la data. El 6 d'Octubre encara queda lluny, però l'entrenament necessari per arribar en condicions, desgasta, esgota, i em fa pensar que si ho aconsegueixo, serà només un cop a la vida. 

Però encara és aviat per valorar-ho. Estic content de la regularitat que estic mantenint, potser no complint al 100% el planning previst, però tampoc puc dedicar tot el meu temps, encara que la familia cregui que és així .......

El dia a dia t'obliga, i la veritat, disposo de pocs dies de descans. Cada dia toca quelcom, i un acabes l'entrenament d'aquell dia, el pots haver gaudit o no, però penses segur que ja ha passat un dia més ..... o menys, com es vulgui mirar.

Un exemple d'aquesta agonia?? va ser el cap de setmana passat. Vaig enllaçar uns bons entrenaments que varen ser els següents:

- divendres. 3000 metres swim en 1h 18. alternant pull boy, braça i croll, però sense parar. Nit festa d'aniversari, juerga tropical i a dormir a les 4.40am

- dissabte. 30 km en BTT en pla en 1h45 i transició de 5 km en 27 minuts amb l'Angels els dos segments. Després sopar i cinema posant el cap al coixí a les 3.00am

- diumenge. 3 hores després despertador a les 6.00am, i 135 km bike en 5 hores, passant dues vegades per les costes de Garraf, acompanyant un grupet del club al Ferran, que feia Aquatló a Cunit. Molts bidons però em faltava aigua els últims km i no hi havia una font !!! prou retallades !!!

La dificultat per un super-amateur-popular com jo és la recuperació. Pots deixar-te la pell un dia, potser al següent, però l'obligació de la regularitat t'apreta i has de recuperar com sigui per mantenir el nivell. I intentar dormir més hores que aquest cap de setmana, és clar .......

El cap de setmana va ser dur, els ritme no van ser exigents però les hores hi son, i es clar, dilluns va tocar 2500 swim, i dimarts 1h30 spinning .....

Potser aquest és el merit de poder fer un Ironman. La prova en sí es pot fer, no cal ser un superhome (o dona), tampoc diré que qualsevol, cal una preparació previa, això està clar, però l'exigència està en aquest dia a dia, en no defallir i mantenir la regularitat. Això et portarà a la linea de sortida, el que passi després ...... ja depen de molts més factors !!

De moment segueixo el ritme, ara amb més temps per la jornada intensiva de la feina i les tardes lliures. Les vacances estan a tocar i aquest any més que cap altre penso en la platja (per fer swim), en els corriols (per fer run) i en la bici que llogaré per no perdre el tó de bike. Aquest és el camí, de moment no hi ha altre.

Us deixo unes fotos del cap de setmana:

En BTT fins la platja del Prat. Planer però a un bon ritme !!

Pizza recuperadora del dissabte nit

Joan, Sergi, Jordi, Ferran, Joan Antoni i David. Amb maillot de tri els dos que feien l'aquatló

Parada tècnica de recuperació

La companya per rodar. Ja sumem 3000 kilometrets junts :-)

 Aquest dissabte toca pujada al Turò de l'Home, em puc tremcar del tot, però la pròxima setmana tinc dos dies de descans .... no m'ho puc creure .....

salut, km i vacances qui les tingui !!
jordi

DE OLÍMPIC A OLÍMPIC ...... SENSE VOLER-HO

El passat dia 21 vaig realitzar la distància Olímpica al triatló de Palamós.

Organitzat per B dream, hi ha una sèrie de seus arreu de l'estat, on una d'elles és aquest poble de la costa.

Vàrem decidir anar-hi de camping, marxant el divendres tarda doncs la prova era el dissabte per el matí. Això ens deixava gairebé tot el cap de setmana per gaudir també de la platja i el relax.

Ens varem juntar també tot un grup del Club atletisme Sant Boi, en diferents sortides per grups d'edat, varem completar la distància per fer després un bon dinar tot comentant la jugada.

La sortida va ser a les 8:50, dues voltes a un circuit de boies de 750 metres, dins del port esportiu de Palamós. El neopré estava prohibit, temperatura per sobre de 23 graus. Després de la primera volta però, havies de còrrer per la sorra per tornar a entrar a l'aigua uns 100 metres més enllà, poc acostumat al canvi, es va fer dur. Vaig acabar però en uns 33 minuts, per començar posteriorment el circuit de bike:

La bike eren 4 voltes a un circuit dur, amb moltes pujades i baixades, on havies de cambiar de plat i alleugerir la bici. Vaig gaudir-ho però, no et permetia anar fent grups però el patiment a la bici es converteix en satisfacció un cop acabes.

El temps va ser modest, 1h 30 aproximadament, per afrontar posteriorment 4 voltes de 2.5km de run.

Aquesta part de còrrer es va fer llarga, amb molta calor, sort de l'aigua que donava l'organització cada 2 km aprox. Temps parcial de 53 minuts.

Aigua al cap, als bessons, a la cara, per glopejar, per beure ..... 

La cursa va ser intel.ligent, conservador en els dos primers trams, transicions correctes, sense entrebancs, i donar-ho tot en la part final ..... fins que la gasofa aguanta. Content i satisfet, només quedava gaudir del cap de setmana ...... i de la caravana que ens esperava el diumenge per la tarda .... :-(

David, Sergi, Amadeu, Juan, Javi, Jordi i Antonio ..... los cracks !!

Carrito de mojito recuperador :-)

Aquesta va ser la primera part. La segona va ser Andorra.

Un triatló on estàvem inscrits desde feia temps. Nedar a Engolasters, circuit de bici exigent i tram de run per Andorra la Vella. Hotel prop de boxes i tarjeta de crèdit per cremar ..... que més vols !!!

el divendres però és va deslluir tot una miqueta. Degut a les nevades últimes i desgel de les muntanyes adjacents, la temperatura de l'aigua era no apte per nedar, per sota de 13 graus i s'anul.lava el tram.

Això va fer quedar-se a casa a molta gent, males llengües diuen que ho sabien desde dilluns (m'ho crec), però no podien perdre reserves i dinars, i sopars, i compres ..... hi van avisar justet.

Tot i així, varem pujar cap Andorra, no com altres del Club, i finalment varem fer el salt de l'Sprint on estàvem inscrits a la distància Olímpica, per això d'amortitzar una mica el tema. 

La prova va ser finalment una primera part de run de 6 km, 32 en bike pujant dues vegades a la Comella desde el poble, i 10 km de run per acabar de treure el fetge per la boca. No hay dolor.

A les 9.15 del diumenge doncs tots a linea de sortida. Els primers 6, amb certa pendent, a un bon ritme de 4:30, per completar en 27 minuts. Transició i puja a sobre de la bici per suar de valent. I així va ser, només sortir ja comencem a notar el pendent, percentatges del 5%, del 6% per trobar-nos prop de culminar alguna "herradura" o "paella" del 12%. Fins el 6 tot era puja puja, per després baixar amb força risc per baixada molt tècnica, amb molts revolts i veient 4 caigudes, algunes importants amb ambulància i reanimació incloses. Una part més planera on podies fer algun relleu i rodar bé, per tornar a repetir el mateix circuit. total: 1h32 els 32 kilòmetres.

Deixàvem la bici i havíem de completar 2 voltes de 5km, més aviat planes, on em va sortir un temps de 51 minuts. força bé fins el km 7 i des d'allà apretar per acabar amb dignitat. Temps total 2h55m, el 251 de 377 acabats.

Estic content, satisfet de com he gaudit d'aquestes dues proves i de com ha gaudit la família i els amics del club. De com anem posant a punt la màquina per el dia 6, doncs tot son entrenaments de qualitat per el dia D.

I el ritme no para. Ahir dimarts sortida en bici. BTT per provar cames, amb els cracks del club que no feien més que deixar-me enrera, rampes del 20% !!! per pujar a Sant Antoni desde la cara nord, les creus i Sant Ramon per Font de Golbes. I seguim ....... això sí, equipació nova !! Que es vegi que som un club com cal i anem ben modats:

Chorch, Purito, Quintana i Ferrys

Amb el Master Rubén

Seguirem informant. De moment s'acaben les competicions fins la primera de setembre on si tot va bé tornaré a fer olímpica, aquest cop Banyoles, un clàssic. Després tocarà Gavà sprint el dia 29 com a pre-competició, i d'aquí de cap a Calella.

Aquest matí he nedat i ara toca bici. Això és un no parar !!!

salut i km!

jordi

TIRADES LLARGUES

Això és el que toca fer. Sumar km i km, nedant, bici, corrents, tot suma i encara que no arribi a la exigència del planning que em vaig marcar, només el fet de mantenir una regularitat ja es bó. Veurem si suficient.

Ha estat un mes de viatges, amunt i avall, i només em toca que agafar les sabatilles de run i fer km.

Així va estar en el meu últim viatge a Holanda, concretament a Amersfoort, un poblet prop d'Utrech, 2 dies allà, 2 sortides de run. el primer dia 10 km, per fer-ne 16 al dia següent. Fa mesos que només matino, o per anar a treballar, o els caps de setmana per entrenar. És dur, però és el que toca ara mateix.

Les sensacions per aquest poblet molt cuidat varen ser magnífiques, corriols, camins, coberts per arbres, una mica de pluja a estones, després sol ....

La tirada llarga la vaig fer a les 6.15. Us puc ben assegurar que era l'unic despert aquella hora.

I aquest cap de setmana em vaig proposar fer una tirada llarga però de bike. Ja tocava passar dels 100, encara que fos psicològic i encara no hagi començat el microcicle específic de bici.

La zona, el maresme, on tocarà patir el dia 6 d'Octubre. Companys en Joan i un amic seu David. Ben equipats amb gels, bidons, isotònic, un parell d'entrepans petits de pernil .... no faltava res.

Despertador a les 6 per estar puntual a les 7 a Mataró. I a pedalar. comencem a Mataró i anem passant poblets de la costa sense gairebé cotxes. 

Arenys, Canet, Sant Pol, Calella, Pineda, Malgrat, Palafolls i arribada a Lloret de Mar. Fins aquí uns 45km a ritme d'uns 30 km/h. aleshores hem tornat per l'interior, hem tornat a Blanes i d'allà cap a Tordera, Hostalric, Sant Celoni, parada a benzinera a omplir diposits d'aigua, Cardedeu, Granollers i pujada al coll de Perpers per arribar a Argentona. De nou Mataró. El David que és el més fort diu que plega i ens quedem amb en Joan per fer l'ultim tram, de nou cap a Calella. Arribem però només a Arenys, son les 12.30 aprox i la riuada de cotxes és espectacular, no pots passar, fum, sidral. Fem mitja volta.

Decidim doncs tornar i fer una mica més en direcció contraria, arribant fins a Vilassar i tornada a Mataró.

Finalitzem en 143 km, en 5h30 eficients de pedaleig, 6h30 en total i 1.100 metres d'altitud acumulada.

Velocitat mitja de 26 km/h.

Les cames més senceres del que pensava, tot i que no faig 3 km corrents ni que em disparin. Ara ........ el cul, el meu cul, està fet un cromo, cap el 90km ja no sabia com posar-me a la bici, ajuda posar-te de peu i pedalar, però tampoc pots carregar massa els quàdriceps ...... una mica un suplici vaja, però precisament per això era el test. haurem d'entrenar més.

Ara finalitzo la setmana de càrrega i la que vé és descàrrega, molt més suau, amb 2 dies de descans !!! increïble !!!

M'ajudarà a estar fi per Palamós, nova parada. Triatló Olímpica el dissabte dia 13. 1500 nedant/40 bici (4 voltes de 9.2) i 10 de run.

I la següent ......... Andorra. Aquí en distància sprint, però nedant al llac d'Engolasters, amb molta altitud i molt fred. anirem informant ;-)

Vaig a posar-me gel al cul.

salut!