CRÒNICA CURSA DE LA ROCA NEGRA - SANT BOI

Amb una mica de retard gràcies als nostres amics d'Orange us faig la crònica d'aquesta cursa que tot i molt dura espero poder repetir-la sempre que pugui. Patiment, calor, però un gran esperit de superació va fer que la majoria de participants finalitzés aquesta mitja marató de muntanya, o millor dit, trail, doncs hi havia moments en que no es podia còrrer, només caminar.

Sortida a les 9 i escaig per fer el briefing de la cursa i uns 320 participants tenim només una cosa en ment, arribar a ser finishers !

Moment de la sortida des de l'estadi de Sant Boi

 Aquí teniu el perfil del trail, 1200 metres positius, 2400 acumulats repartits de la següent manera:

Des de l'estadi pujada bastant abrupte fins arribar al km gairebé 6 a la Roca Negre, dita així pel seu color, entremig del bosc i que quasi no la veiem doncs volem avançar metres doncs encara estem forts. 

ritme suau però constant per els corriols 

El primer pic que s'observa al perfil és Can Cartró, pujada forta, culminada al cim amb la Creu i a mitja baixada ens recompensen amb el primer avituallament. Un parell de minutets per beure aigua i menjar algun platan o taronja i a còrrer de nou. Vorejem Sant Antoni per darrera (vessant Torrelles) per fer un gir i atacar el pic desde la vessant de Sant Vicenç dels Horts. 

Impossible fer gaire més !!

Un cop a dalt de tot de Sant Antoni ens situem a la meitat de la cursa, km 10 i ens disposem a vorejar per la vall el Montpedròs per enllaçar amb Sant Ramon. Baixada suau, les forces encara respecten però el proper cim es veu lluny, lluny, està a 5 km però sembla molt més. Bessons i quadriceps responen per les malles de compressió, però en Diego i el Mario ja fa km que han marxat per portar un ritme molt més ràpid que jo.

Cap el km 13-14 ja començo a caminar a les mínimes pujades que trobo, fins arribar a la base de Sant Ramon on només queda apretar les dents i esperar que el suplici acabi aviat. Vaig en un grup constant, anem caminant lents però continu, encara que hagi de parar alguns segons a recuperar. Finalment, després de molta duresa, coronem en el km 17 Sant Ramon on ens espera l'ultim dels 4 avituallaments que ens haurem trobat.

Un parell de minuts de recuperació, aigua, més aigua i fem la última etapa de gairebé 5 km, que no seran només de baixada.

Veig difícil baixar de 3 hores tot i que no tinc rampes, però l'esforç ha estat important i m'es impossible portar un bon ritme. el grup s'ha reduït a uns 5 corredors, que superem la part final per arribar a l'estadi, en el meu cas en 3h10 minuts.

En Diego l'haurà fet en 2h45 i el Mario en 3h3 minuts, pagant aquest últim l'esforç intens de la primera part de la cursa.

El guanyador Agustí Roc en 1h45 minuts, simplement increïble. La meva posició, 218 de 288 arribats.

A resaltar l'emotivitat de la cursa doncs era el memorial de Ricard Vergé senior i l'entusiasme i paciència que es va tenir per organitzar, controlar i dirigir la cursa durant tot el matí. Especialment els voluntaris dispersats per el recorregut.

Butifarra final, beguda, samarreta i un regalet al sorteig, cosa gens habitual.

Una experiència més al sac, amb un molt bon record, i difìcil d'oblidar, especialment perque veig aquestes tres muntanyes cabrones cada matí quan m'aixeco !!!

salut!