CÓRRER O MORIR

Aquest és el titol d'un llibre que ha caigut a les meves mans. Parla d'en Kilian Jornet, skyrunner com es defineix. Un llibre en que parla sobretot de sacrifici, de lluita, de perseverància. I també parla de com viu les hores corrents pels cims, per les serralades, la UTMB (Ultratrail de Mont Blanc), el rècord que va fer en el Kilimanjaro, creuar els Pirineus en 8 dies ....... coses a l'abast de moment d'un de sol. Recomanable.

Us deixo un extracte:


"Fa pocs minuts que han tocat les set de la tarda, quan el camí deixa de serpentejar entre els arbres i s'aplana seguint el curs del riu. Finalment, ara sí, ara ja em puc deixar anar, ara sí que no hi ha cap límit, ara el dolor de les cames ha desaparegut i han recuperat tota l'amplitud articular; ara la força ha retornat als meus pulmons i al meu cor. Com si en tornar al punt d'inici el meu cos esborrés tot el que ha viscut des que vaig partir i tornés a copsar les sensacions que trenta-vuit hores abans sentien el meu cos i la meva ment, la mateixa força que en sortir, la mateixa motivació que en començar. De cop, durant els últims centenars de metres abans d'arribar al punt de tancar el cercle, tot el dolor i el pes dels quilòmetres han desaparegut i jo no vull conservar res, no hi ha precaucions per prendre, tot el que el meu cos ha pogut sofrir ho ha sofert. Accelero per esprintar amb els meus entrenadors, per saltar una tanca al mig del camí en comptes de rodejar-la i per poder cridar amb força a mesura que s'apropen les llums al fons del camí, fins a tornar a trepitjar les meves petjades. Miro el terra i no puc aguantar les llàgrimes. De sobte em vénen al cap totes les imatges viscudes, les llums del despertar del sol, els llacs, els arbres, la calor, el fred, la neu, la pèrdua, el dolor i la felicitat. En aquest moment no em sento orgullós de mi mateix, del que he aconseguit, ni d'haver compartit i fer partícips d'aquesta aventura física però sobretot emocional, tot l'equip que m'ha acompanyat, això vindrà més tard, quan les llàgrimes se'n vagin i la reflexió analitzi amb més claredat el que he acabat. Ara només puc deixar fluir l'emoció pura, l'emoció de veure que he estat capaç d'aconseguir el que em vaig proposar, tot i les enormes dificultats i sofriments. No sabria descriure aquesta emoció, és com si agafés l'alegria, la felicitat i la joia i els elevés a l'infinit. És com si se m'encongissin el cos i la ment fins que desapareixen, desapareixen el temps i l'espai i només existeix el cor, que batega amb força."


salut!