CAMPIONAT CATALUNYA DUATLÓ PER EQUIPS

El passat 15 de febrer es va disputar a la localitat de El Prat de Llobregat el Campionat de Catalunya de Duatló per equips. Dues catègories, elit i open per masculins i femenins.

El Casboi Triatló presentava dos equips a cada categoria, esperant passar una bona matinal d'esport i competició, gaudint de sensacions diferents a les habituals, per el fet de competir en equip, tots mateix ritme, tots en grup, en tots els trams, 5.2 km run/17.5 km bike/2.6 km run en aquesta ocasió, per com estaven configurats els trams i el circuit.

Malauradament l'equip A femení (Eva, Toñi, Paula) no va poder disputar la prova per problemes tècnics i la jornada va ser disputada doncs únicament per els altres 3 equips. A última hora del matí va participar l'equip A masculí (Amadeu, Cèsar, David, Miguel) que en un magnífic esforç van aconseguir la posició 41 en la categoria elit. Aquesta disciplina obliga a un equilibri entre els components de l'equip, havent-hi molta comunicació entre tots per anar veient les forces de cada un, els relleus a la bici, etc.

A primera hora però va ser el torn dels equips B, dels pipiolins, que amb un nivell inferior que l'elit, varem intentar fer tambe un bon paper i que el CASBOI TRIATLÓ quedés ben representat. Sense dubte les noies ho varen fer doncs Rosa, Lia i Nicole van aconseguir una magnífica tercera plaça demostrant que ho van donar tot a la cursa i que tots els esforços en els entrenaments i el sacrifici tenen una raó de ser. Enhorabona noies !!

Amb el dorsal 39 participàvem l'equip B masculí. Javi, Joan Antoni, Kiko, Jordi, Carlos i Josep. Els veritables cracks jeje. Un gran equip, que respirava amistat i ganes de passar-ho be desde el primer moment, però tambe de fer-ho el millor possible. 

Després d'arribar a primera hora per recollir dorsals i preparar material, entrada de bici a boxes i una mica d'escalfament en grup per veure les primeres sensacions. De tots els components, jo era el mes fluix en el run i jo marcaria el ritme de tot el grup. En aquesta disciplina, el quart membre es qui marca el temps, no es necessari que entrin els sis, però desde el primer moment varem decidir que si no hi havia lesió, tots aniriem en grup fins el final. 

I així va ser. Fotos inicials per la història i preparats a la cambra de sortida, 5 minuts abans de l'hora de sortida estipulada. La prova va començar amb uns 45 minuts de retard per la oblitagorietat que hi hagues un metge disponible, i inicialment només hi era l'ambulancia i l'assistència.

No semblem gaire professionals jeje. Molta conya i gran esperit d'equip !! 

cambra de sortida. Tensió minuts abans de donar la sortida oficial 

Canvien ja les cares. Cal donar-ho tot

Toca patir. Distància sprint que t'obliga anar a tope en tot moment. Com a mínim ho vaig intentar. Mitjana de 4:30 el primer tram, 23:57 minuts, en grup, 4 voltes al circuit de run, dins del Parc Nou del Prat. Els equips van sortint cada minut i mig. Transició ràpida de tot l'equip, i inici del tram ciclista. ens esperaven 5 voltes a un circuit ràpid, curt, amb un parell de revolts complicats a les rotondes però que varem finalitzar força bé. Un inici una mica complicat dels sis components, que no ens posavem gaire d'acord en els relleus, però que després del primer kilòmetre varem saber rodar en grup, fent relleus, parlant, avisant quan es despenjava algú, quan un altre grup ens avançava, animant-nos ..... molt bona experiència i sensacions de treballar tots per tots.

És un segment perillós, on qualsevol topada entre bicis fa que tothom vagi a terra, amb velocitats prop dels 40 km/hora. Ens va sortir una mitjana d'uns 35 km/h aprox, fent el tram en 30 minuts.

T2 també ràpida i inici de l'ultim tram. 2.5 km que varem realitzar en 11 minuts, amb mitjana final també de 4:30. En aquest tram, quan les forces ja van justes després de l'esforç continu a la bici, es veu l'essencia d'aquest esport doncs a tots els equips es veia aquest desig de donar-ho tot i creuar la meta en el millor temps possible. Està permés també recolzar la ma a les lumbars del company per mantenir el ritme, situacio que a mi em va anar molt be jeje, per així poder entrar tots junts i que ningú quedés despenjat.

Temps final en creuar l'arribada de 1.08:27, posició 27 de 54 equips B

I després de la DU, un dinar tots plegats. Merescut !!!

Molt satisfets i amb sensació d'haver-ho donat tot. Gràcies companys per aquesta matinal !! un plaer !!

 salut i km!! 

LA SANSI 8 - VILADECANS

Avui diumenge ha tingut lloc una de les primeres Sansis que es faran aquest mes. La clàssica potser és la dels Nassos a BCN, però cada cop més multitudinària, la gent busca altres opcions per anar despedint l'any de la manera que ens agrada ............ fent running !!

Aquesta cursa era de 5 km, coincidint amb el campionat de Catalunya, i a més hi havia curses infantils on l'Abril avui també participava, en 800 metres, amb nens i nenes nascudes el seu any i els dos posteriors, així doncs era de les grans.

Primer hem fet la d'adults, 5 km vora el parc de la Marina de Viladecans, bastant fred, però sol i una mica de vent també. Aquesta distància t'obliga a sortir a tope desde l'inici, doncs els segons van caient ràpid. L'objectiu era baixar de 22 min, que ja és un bon ritme per a mí, però la sortida d'ahir en bici (70 km fins Olesa) no ajudava a tenir les cames fresquetes. Però és el que hi ha, som triatletes, que carai ;-)

Bons parcials en els km, mitjana de 4:17 segons championchip, 4:13 segons el garmin doncs m'han sortit 5.200 metres. Temps final de 21:29. Molt regular mantenint el ritme i classificació final 375 de 1300 participants, 127 en categoria veterans A.

Sempre penses després de la cursa que pots donar més, i haver fet un ritme i temps millor, però s'ha de ser realista, encara que ara entreni més, no puc pretendre baixar minuts de cop. De fet, no recordo tenir marca oficial de 5 km ........... o sigui que una setmana després, torno a fer MMP !! ;-). 

Pensava que això de la "marquitis" ja l'havia superat, però veig que no jejeje.

Però un cop més, la protagonista ha estat l'Abril.

Novament primera de la seva categoria. Dues voltes de 400 metres on ho ha donat tot. Anava 4ª noia en els primers 400, però sempre acaba en positiu, remontant, abans de la última curva ja anava primera, entre els 10 primers de les dues categories i entrant a l'sprint com a campiona. Sense paraules. Molt orgullós de nou del seu esforç, i dels seus resultats !!. Es molt conscient que no sempre es guanya, que la humiltat no s'ha de perdre mai, i el que fa és esport, però com que la primera que està orgullosa de la seva feina és ella, seguirem anant a les curses que vulgui. Això sí, quan l'he vist que entrava primera a la curva, ja us podeu imaginar el "subidón" jeje, doncs desde on estàvem, només veiem els últims metres.

El divendres varem fer un simulacre dels 800, perque es situés en la distància, en l'esforç que li representaria, i la veritat és que ha sabut regular-se molt bé. Potser no és l'entrenament més ortodoxe, de fer la mateixa distància, però serà l'edat que ella es recupera molt millor que jo !!!

Amb la maria Luisa, la nostra entrenadora del Casboi, qui li ha posat la medalla !!

I punt i final a nivell competitiu. Aquesta setmana intentarem seguir entrenant, però haurem de deixar espai als dinars, sopars, torrons i la carn d'olla !!!

Si no hi ha més posts, bones festes i ens retrobem el 2015 !!!

salut!

jordi

MITJA MARATÓ SALOU

El passat dia 14, coincidint amb el meu aniversari (43 taquets), vaig participar en aquesta mitja, que se celebrava a on tants estius he passat en la meva joventut, Salou. Molts records en arribar a recollir el dorsal, molts records al llarg de tot el recorregut, molt bon feeling, motiu per el qual vaig decidir inscriu-re'm fa unes setmanes.

El recorregut no era del tot pla, en la primera meitat de la cursa era força sostingut, però en la segona meitat, de camí cap a la Pineda, hi havia força desnivell, per arribar al km 16 on hi havia una pujada molt molt forta, no molt llarga, d'uns 300 metres, però que va fer "pupa" a tothom. A partir d'allà, de nou pla fins l'arribada.

21 km de run run que varem preparar les setmanes anteriors amb l'equip del Casboi. Tirades de 16 km, sèries a les pistes d'atletisme. Tot això va fer que la meva superpopular preparació fos més adient que en curses anteriors, o de fa temps, on la idea era veure com anava. En aquest cas, hi havia un objectiu que era millorar la meva marca de 1h51 (molt dolenta) de fa força anys. Al haver-me ficat tant de ple amb el triatló, no havia valorat de nou fer aquesta distància, i ara, en època de pre-temporada era una bona ocasió.

Molt important el participar també amb gent competitiva, que et fan exprèmer al màxim i no baixar la tensió durant la cursa. A part de companys del Club Atletisme Sant Boi, també s'hi van unir del Club Atletisme Viladecans, i tots varem marcar uns objectius abans d'iniciar la cursa. En el meu cas, era intentar sub 1h45', a 5 min/km de mitjana.

Viatge desde Sant boi, recollida de dorsal

En aquesta època difícil escollir quina roba portar. Molt abrigat, poc, una mica, guants, gorro ..... finalment vaig prescindir de guants, i tot i anar amb màniga llarga, em vaig sentir còmode.

9:30 inici de la cursa. Els primers km noto els muscles tibials molt carregats, massa. O per el massatge del dijous de descàrrega o les sessions de natació suaus no han acabat d'alleugerir la tirada de 16 del dilluns. Tot i mantenir el ritme una mica per sota de 5 min/km, no em sento gens còmode. No obstant no m'impideix anar fent. la veritat és que no se'm passa fins el 6-7 km on ja puc còrrer més lleuger, i pensant només en la cursa.

gairebé el km 10. 43, la xifra del dia. Merci Arnau per la foto !!

Passem el km 10 i comença la segona part de la cursa. En el 11 cau el primer gel, fa la funció psicològica també. Mantinc el ritme tot i anar trobant-me pujades. La incògnita serà cap el 15. A favor, les sensacions del dilluns en els 16km on vaig acabar fort.

Poca animació a la cursa, és la veritat. Poca gent animant excepte en la sortida-arribada. Ja se sap, una població així, a l'hivern, no és gaire cosa.

Xerro amb alguns participants, comentem el recorregut, el que falta, vaig observant els meus companys de club, quin ritme van fent, doncs hi ha alguns punts de canvi de sentit on ens anem veient i animant. això ajuda, i molt, tant a sentir-te partícep com a donar el màxim.

I arrivem al 16, faig un segon gel, supero la pujada, i enfilo cap els ultims 4 km. Encara em trobo amb forces, però la gent comença a apretar i ara és el moment de la veritat, on aconsegueixes l'objectiu, o tot queda en una cursa mes ..... o menys.

Apareix la competitivitat i donem tot el que tenim, he mantingut un bon ritme, inclús per sota de 5 tota la cursa i l'ultim km aconsegueixo anar per sota de 4:30. Els dolors musculars ja son evidents, bessons sobretot, però aixo es normal, es sobrecarreguen de l'esforç. Veig que per el garmin no farem els 21:097 oficials, segurament uns 300 metres menys. Vamos !!

Passo linea de meta en 1h42'20". Millor marca personal el dia que faig 43 anys.

Tampoc és tan bona marca, quedo per la meitat de tots els participants, però per a mi és suficient. 

Queda felicitar a tothom per la cursa i com sempre, per donar-ho tot i esforçar-se al màxim. 

La elit dels populars

 La propera serà a Viladecans, cursa de 5km per anar acomiadant l'any.

salut !!
jordi

DON'T STOP ME NOW

Avui la protagonista és l'Abril. 

Demostra una competivitat bestial per tenir gairebé 9 anys. Intento insistir en que lo important és que gaudeixi, que s'ho passi bé en el handbol o en les curses de benjamins que fa, però tot i certa presió quan te aquests esdeveniments, la veritat és que els supera a la perfecció.

Potser una part li ve del dia a dia, a l'hora del pati al cole no fan més que jugar a còrrer, a perseguir-se, i això li està donant una base que després aprofita en aquests reptes que se li plantejen. Instint de superació potser. Mai havia tingut jo aquestes ganes amb 9 anys. 

I li està donant uns fruits. La setmana passada va poder gaudir de guanyar una cursa, de 400 metres, de benjamins, on potser no hi havía moltes nenes, però on va fer la cursa somiada, sortint fort, regulant després i apretant en l'inici de l'ultima curva. Allà va avançar les nenes que anaven primeres i les va passar a tot tren. Uns quants metres més de cursa i supera també el nen que va quedar primer de tots, doncs corrien conjuntament.

Va quedar primera doncs de la Cursa de Gavà de la Casa de Aragón, a les pistes de la Bòbila, categoria benjamins. Primera femenina i segona de nens i nenes. Una passada com va controlar els nervis, abans de la sortida, però com després del tret de sortida va ser la número u. Això li ha fet tastar que se sent quan pujes a dalt de tot del calaix, cosa que jo no sabré mai. Espero que mentre vulgui, i segueixi competint així en aquestes curses populars, pugui pujar en aquest calaix moltes vegades més. Si no ho fa, però s'esforça com ho fa, a tope, com si vol quedar última. Aquest esforç segur l'ajudarà en la seva vida personal. Això també és la part positiva de l'esport. El que s'ha d'evitar es la frustració, i fer-li entendre, cosa que de moment sap molt bé, que si no guanya no passa res, i és que les altres han estat millor i punt.

 

 

Moltes felicitats !!!!!!!!!!!!!!!!!!

Després va tocar recuperació vora el mar. Unes patates fregides ben carregades de greixos saturats jejeje.

Però el cap de setmana no va acabar aquí. Aun hay más !!!

Segueix fent handbol d'extraescolar, i els partits dels dissabtes. Aquest any han fet dos equips, doncs en el femení benjamí B son 9 i totes de la mateixa edat i curs. Això ha fet que hagi agafat també el rol de tirar de l'equip, per experiència (poca pero alguna), i perque se sent més segura que l'any passat. Fintes, gols, lluita, molta lluita, és una lluitadora i no dona pilota per perduda, i això és un plus. Els dos anys anteriors potser es plantejaven mes el handbol com un joc, però en aquests primers partits crec que comencen a viure-ho com un esport. Que segueixi així !! enhorabona Abril !!

Molt orgullós d'ella. espero pugui seguir enriquint-se amb totes aquestes activitats. Que sigui feliç !!

jordi

LA NO COMPETICIÓ

Es diu que no competeixes quan fas esport per plaer, per gaudir de l'entorn, per estar en bona forma física i per gaudir amb els amics. Potser sempre tindria que ser així, però amb el tema de competir moltes vegades perdem la base de tot això, patim més que gaudir, sacrifiquem moltes coses que a vegades son dificils d'entendre desde fora, tot per aconseguir un repte o millorar les prestacions del triatló o la prova anterior. És un fet.

Aquest cap de setmana he tornat a tenir aquestes bones sensacions, primer amb una sortida en BTT el dissabte matí, a un ritme mig, per Collserola en circuits que no coneixia, amb el grup dels "Sherpas". Bona colla que tenen molt controlat tots els camins i circuits possibles. Varem fer uns 40 km amb un desnivell acumulat de 770 metres. 

Posada a punt de la bici de BTT que la tenia una mica oblidada. El millor, el fi de festa, amb un esmorçar de forquilla i ganivet que va servir per tot el dia gairebé. Això a les 11.30 del matí, :-) . I de postres, la barreta, jajajaja.

I diumenge, tot i que tenia previst fer un runrun per la carretera de les aigües, em van convidar a fer la cursa de Rubí-Sant Muç. 10 km amb un desnivell de 250 metres aprox. Sortida de Rubí, una mica pels carrers, i cap el 3 començar a pujar cap a la urbanització de Sant Muç, força pendent fins el 5k300m, entre un 2 i un 6%, per després baixar de nou amb pendent i de nou a rubí cap el 7 completar els 10km en pla.

Anava sense cap pressió, però un cop et poses el dorsal la cosa canvía, sobretot envoltat de gent que vol fer bona marca. M'he sentit a gust, la pujada l'he controlat molt bé, la baixada aguantant, per de nou a Rubí veure quin temps podia fer. He vist que podia baixar de 50 minuts, però el Garmin anava una mica desfasat en metres, i em marcava els km uns 100-200 metres abans. Aquest ha estat el parany ....... veia que feia la marca, però hi havia 200 metres que no hi comptava. En la ultima recta he apretat, amb ritme de 3:06 min/km, pero finalment el temps ha estat de ...... 50:01 jajaja

Que trist. Per dos segons. Ja veus, que me's dona oi? però aquest mon és el que té, sempre vols més.
Classificació en posició 238 de 463. 222 masculina i 111 de grup d'edat. Que no estamos tan mal !!! jajaja

La organització un deu. Cervesa, aigua, fruita, bocata, samarreta i un sorteig de pernils i material esportiu que ha tocat a uns altres. Aquí teniu la prova:

Kikoman i el menda. Bocata buti i Moritz

També la representació del Sant Boi, ha estat força alta aquest matí i l'hem completat amb dutxa i dinar a les pistes del Sant Boi.

Ara descansar i el proper diumenge, el cross de la muntanyeta, però aquí la prota serà l'Abril. Categoria benjamí. Li toca ja fer els 1000 metres. Sort petita !!!

salut!

jordi

TRIATLO OLIMPICA GAVÀ 2014

I finalitza la temporada de triatló 2014. I amb bones sensacions.

El passat 28 de setembre va tenir lloc a Gavà una de les últimes proves de la temporada, per a mí, l'última.

Prop de casa, un circuit que coneixem, molts integrants del Triatló Sant Boi i vàrem participar, amb bons resultats tots nosaltres, objectius complerts i pensar ja en la propera temporada.

Tot i ser al costat de casa, la logistica sempre obliga a matinar, tots els trastos de triatló i cap el box. Bici, material de run, complements, i el neopré per el mar.

Aquest cop sortia en la primera ona, a les 8.00 am. Cada 5 minuts anirien sortint altres atletes, per temps previst i per categories, fins completar vora els 1500 participants inscrits en Sprint i Olimpica. En el meu cas, 1500 nedant/ 40 km bici (2 voltes al circuit) i 10 k run (2 voltes).

Marquen les boies sense gaire éxit, doncs els globus de referència per quan estàs a l'aigua es deslliguen i es perden cap el cel. Molt maco però un problema afegit. Desde la sorra és una visió, però desde l'aigua, amb l'onatge i els cops de la gent, n'es un altre.

Així doncs ens posem el neopré, ben ajustat, una mica d'aigua per fer la capa entre la pell i la goma, ulleres ajustades i preparat per la botzina.

I sortim. L'entrada a l'aigua es progressiva, el nivell de l'aigua es baix i es pot còrrer certa distància fins posar-te a nedar. Enfilem la primera boia. En principi tot recte cap el fons, però les corrents i l'onatge fan que et desviis. La boia s'intueix i després d'uns 600 metres hi arrivem. Gir a la dreta i cap a l'altre de la mateixa alçada en el mar. Hem de formar un rectangle. Aquí comencen els problemes, doncs gairebé no la veig i haig d'anar aixecant el cap, amb la pèrdua de temps i d'inercia a l'aigua. Se'm entel.len les ulleres també, i a més, he agafat les fumades per protegir del sol, i de sol no res. La visibilitat és encara més baixa.

Però hi arribo, tornem a girar dreta i cap a la sorra. Falten uns 600 metres. Ara la referència és mes clara i només queda nedar. Els minuts van caient però, i començo a estar cansat. Finalment 38 minuts en creuar la marca del xip, i en lloc de 1500 m'han sortit gairebé 2000 metres. A tots els participants ens surten més metres, aixó vol dir que a més dels que es fan extres per les eses pròpies del nedar, la distància és superior a la reglamentaria.

Bona transició, ràpida i ja estic pedalant. Sortim 3 bikers amb un bon ritme, i anem fent relleus. Bona velocitat i coordinació  i anem fent km. Cap els 10 km ens passa un bon grup, un pel per sobre de ritme i ens hi afegim. Aquí no només perque som bastantes unitats, sinó perque el ritme es fort, em quedo dels últims. Anem a uns 40 km/h. Quan acabem la primera volta de 20 km perdo la conexió amb els i em toca fer una 10 km sol, acoplat i al meu ritme, sobre els 34 km/h. Bastant fort però és terreny pla i conegut. Quan en falten 10 em passa un altre grup al que m'afegeixo fins acabar els 40. 1h3m a un bon ritme. Transició també ràpida sense incidències, em poso mitjons, visera, un gel i a còrrer.

Seran 10 km de run, 2 voltes de 5 km. Mantinc un ritme constant, creuant-me amb els altres companys del club. Donant ànims i rebent-los, això és una de les coses que m'agraden d'aquest esport, tot i la competitivitat, la solidaritat és molt molt gran. Diguem que tots patim i ens sacrifiquem per el mateix objectiu. Acabo en 49 minuts els 10 km.

Finalitzo doncs en 2 hores i 35 minuts. Content, sense dolor d'antigues lesions, i el 270 de vora els 600 de la distància olímpica.

Ara toca descansar de competir, però no d'entrenar. Amb menys intensitat, i menys constància l'objectiu és anar mantenint la forma.

Resaltar que els aquiles semblen estar al seu lloc i tot i algunes lleugeres molèsties a la cama esquerre, al voltant del piramidal. Estic content per com acaba. Punt i seguit i retornem al triatló cap el febrer, on començarà el pla per el Mig Ironman de Salou, 31 de maig de 2015.

salut i km !!

jordi

ADEU ESTIU !!

Demà és dia 15 de setembre. El dia que sembla que tot comença. Les classes dels nens, la rutina dels horaris del cole, extraescolars, preparar les coses, més transit, començar a viatjar a la feina, menys mar, menys platja, menys swim amb neopré !!!

La temporada de triatló toca la seva fi i l'últim cartutx serà el dia 28 de setembre, a Gavà, triatló olímpic en distàncies 1500/40/10.

Aquest estiu ha estat suau de recuperació. Recuperació de lesions, dels aquiles, de reposar forces després de Calella i la Quebranta. Entrenaments suaus, poca bici i la veritat poc planning doncs no hi havia cap objectiu a curt plaç.

Els compis del club han fet avui el Half Sailfich de Berga. Tots uns cracks, no era un circuit fàcil. Jo no em veia en cor d'entrenar intensament el més d'agost. La motivació ara mateix tampoc és alta, doncs tot i tenir un planning sobre la taula per Gavà, tampoc l'estic fent i m'estic guiant més per les ganes de fer un esport o un altre.

Estic pujant la intensitat però. Ja han caigut algunes transicions, i avui he fet un test de 40 km bici + 7.5 run + 500 swim. La veritat es que estic molt cansat, però veig que ho puc fer bé a Gavà.

Falten dues setmanes, i amb aquesta prova s'haurà acabat la temporada de Tri. Almenys per a mí. Deprés vindran curses de 10, potser alguna mitja, duatlons .... fins que el març tornem a posar fil a l'agulla.

El que desitjo és que em respectin les lesions. El que he aprés aquest any és que ens hem de cuidar, ja no tenim 20 anys ..... estiraments, una bona alimentació (la meva assignatura pendent) i descansar. 

Ja tinc els dos reptes de 2015. L'Xtrem man a Salou al maig, aquest cop li faré el salt a Calella, i un Ican al Garraf, al costat de casa. Totes dues mitg Ironman, que requeriran constància però no la presió i dedicació que demana un Ironman.

El que espero es gaudir de tots els moments i anar complint reptes !!

Bon inici de temporada 2014-2015 a tots !!

Jordi