TREPARRISCOS 2013 - Sabiñánigo

Fa mesos que amb alguns de l'equip vàrem fer la inscripció a la Quebrantahuesos per aquest any. 200 km amb 3500m de desnivell acumulat, una bestiesa que té una increïble xifra de 10.000 participants. La sort (la bona :-)) no ens va acompanyar i vàrem quedar fora dels dorsals però varem tenir la oportunitat de fer la curta, 85 km amb 1600 de desnivell acumulat, anomenada Treparriscos. Finalment només el Diego i jo varem seguir amb el procés i el dissabte dia 22 estàvem a la sortida, a les 8 del matí.

Aquesta crònica serà més fotogràfica que escrita, però crec que el fil es seguirà igual de bé. Som-hi !

Ja fa uns dies que tenia aquesta cursa en ment, tot i estar en un moment dolç, el desnivell acumulat era exigent. Per preparar-la i fer un test vàrem pujar al tibidabo el diumenge passat. Bones sensacions i llest per la duresa prevista. Aquesta sortida l'havia fet en BTT desde la carretera de les aigües, però amb l'Orbea és més autentica. 60 km en 2h30. El motor estava a punt.

Pujant per la Creu d'olorda, desde Molins

Desde el mirador del Parc

Jordi, Carlos i Diego

I va arribar el divendres. Per la tarda, els trastos i cap a Osca, amb una mica de retard, una mica de tràfic a la sortida i enllaçant per Martorell enfilem Lleida. Havia trobat un hostal per passar les poques hores que hi estaríem. 40 eur els dos, no m'esperava el Marriot, però estava net i era prou funcional. Al bell mig d'Osca, casc antic. Això si, el de recepció ens va dir de deixar les bicis a una habitació al costat de recepció. Grrrrr, ja comencem amb l'estrés :-), no va haver-hi cap problema però. Tot al seu lloc pel matí.

Pa que queremos más !!

Llits separats. Demanat al fer la reserva :-)

Cap a les 21.30 buscàvem un lloc per sopar i carregar forces per l'endemà. No trobem cap italià per menjar pasta i després de mirar una mica entrem en un típic de tapes i vinet. Error !!! en alguns moments ens vàrme oblidar del que ens esperava en unes hores. Després d'un parell de cerveses, ampolla de vi, albariño, i uns platets de degustació: amanida d'advocat, rissoto de bolets i pinxo de carn. Nyam nyam !! va entrar com la seda !!

Txin txin !!

Però es clar, no podíem acabar sense el "chupito" de la casa, un orujito para ponerlo todo en su sitio. :-)

Cap a les 00.00 pensem que quasi toca retirada. Alguns ens desitjàven sort, no perque ens veiessin tocadets, eh? és que per allà son molt simpàtics. Gent de les taules veines, el cambrer ...... Sabiñánigo i l'entorn es bolquen en aquesta cursa, amb renom ja internacional, on hi ha vàren participar corredors de 42 paisos !!

Força sencers però cansats també del viatge (qüasi 3 hores), nos retiramos a nuestros aposentos. Decideixo fer l'última sessió de compex, 20 minuts d'oxigenació per preparar els musculs ..... i potser cremar l'alcohol :-)

5.00 AM. Despertador. En 20 minuts estem fora i ja camí de Sabiñánigo, tenim uns 40 minuts fins el poble. Tranquils no hi ha resaca, el menjar ho va aixugar tot sense problemes.

Una mica de logística. Res comparat amb el triatló.

 Desde el cotxe ho veiem tot enboirat, sense pluja però no sembla que es compliran les prediccions de molt de sol. Això ja obliga a pensar en la roba que portarem durant les 3h30 previstes.

A les 6.30 tancàven alguns accesos, aconseguim entrar i trobem ja llargues cues per aparcar.

Passem aprop d'una tanca i pensem en obrir-la i entrar, hi ha lloc. Ens decidim i el Diego l'obre. Deixo el cotxe. Torna a tancar-la. Aquí no ha passat res. Mentre preparem tot, veiem que un altre cotxe vol fer el mateix ... però no el deixen, ve un de seguretat corrents, dients que no ho pot fer, que allò és el parking per VIP i expositors ..... glups! Fem que no hem sentit res i ens fem els longuis. Per una vegada, ens surt bé.

P de l'esquerre, just després de la rotonda. Jugada mestre !

Toma parking !! we got it !!

Això ens dona més temps, i molta més tranquilitat. La sortida de la QH és a les 7.30, la nostra a les 8.00. Toca recollir dorsal, fer un café i començar a preparar-nos per col.locar-nos al calaix de sortida.

Increïble. No hi ha ningú !!!

 Fet insòlit, no hi ha ningú, però literal, agafant dorsals, o ja ho van fer ahir, o quedem poquets, o van justos, però tardem ....... menys d'un minut !!

Tot molt ben organitzat, és la 23ena edició, ja ho tenen sota control.

Les paelletes per després

 Busquem un lloc per esmorzar. Demano café sol i em porten tallat. Merda, no vull llet, però em sap greu i me'l prenc igualment. L'acompanyo amb una canyeta (de crema). En unes hores estic trencant tots els rituals: alcohol, llet i bolleria !! Veurem com surt :-)

S'ha de ser sempre educat ! Surt a compte !

Benzina extra

 Toca ja tornar cap el cotxe. tota la zona d'expo està encara tancada i obriran els stands més tard. Veiem tota la preparació dels que controlaran el trafic. Les carreteres a Espanya estaran tallades, a França no tot. Hi ha motos dels dos llocs. Un desplegament bestial !!

Els de la QH, que surten en uns minuts estan ja als calaixos. Els esperen 200 km, pujar 4 ports, Somport, Marie Blanque, Portalet i Hoz de Jaca. Molt molt dur, no ho fa qualsevol. Haurem d'entrenar fort per el 2014 !

El nostre objectiu és més suau. El perfil és molt més asequible i tot i que hi haurà moments durs, no ha de ser molt més complicat que el segment del Half que varem fer a Calella.
 

Pujarem el port de Cotefablo, d'uns 14 km d'ascensió desde Biescas. Baixarem fins a Broto, entrada del parc d'Ordesa, seguirem fins Fiscal i d'aquí tornada a Sabiñánigo per un portet de 10 km en pendents del 8% sense descans.

7.40 estem al calaix. Tot a punt, estem ben situats. Bici engreixada, finalment màniga curta amb paravents, cullote curt i esperant el moment. L'espera és tensa, la gent no parla molt. Amb una mica de retard surten els de la llarga. Bicis i més bicis, 10.000 participants, estem 40 minuts veient com passen, cares de tensió, pensant amb el que els hi espera.

8.20 aproximadament, sortim nosaltres. sort a tothom !!

Els primers 20km son una mica puja i baixa, amb alguna forta pendent que fa estirar el grup dels 2000 que hi participem. El recorregut és diferent de la QH, no coincidim. Tinc un petit ensurt amb un ciclista perque vull passar per on crec que tinc lloc però al final és que no, sense incidències. El Diego, més fort que jo, va tirant però ralentitza quan la distància és gran i tornem a trobar-nos. Això ja ho hem parlat, li dic que tiri si vol sense cap problema, però farem tot el recorregut junts. 

Després de Biescas, de passar l'avituallament que ni veiem, iniciem la pujada a Cotefablo. No és molt exigent, hi ha inclús algun punt de descans per recuperar, passem un tunel i ja estem a dalt. En la pujada, aprofito per gaudir de l'entorn, que serà el millor del dia, de la muntanya, els rius, barrejats amb els esbufegs dels ciclistes i petites converses en Basc, castellà i català.

Unic avituallament on parem. Gatorade i iniciar el descens

La baixada no és molt tècnica però s'ha d'anar en compte. Fem grupets i relleus, de nou l'entorn és magnífic, a tocar d'Ordesa. Velocitats de 50-55 km/hora, aprofito per acoplarme i menjar un gel, canviar de posició va bé per no carregar l'espatlla en excés.

Portem ja més de mitja cursa, vas coincidint amb ciclistes, xerres una mica, gaudeixes de l'ambient.

Cap el 58 arribem al segon port, que tot i no estar identificat com a tal, varen ser uns 10 km de pujada per carretera nova, amplíssima, d'un 8-9% de desnivell sense descans, passant un tunel de gairebé 3 km, tot en pujada que varem passar amb el Diego sense problemes. 

Quan falten 15km comencem el descens fins Sabiñánigo. Ens juntem un bon grup, tinc la sensació de ser un Pro, fem relleus, pic màxim de velocitat de 63 km/hora, amb molta potència, anem deixant ciclistes enrera. En la baixada veiem un accidentat, la roda fet un vuit i la cara amb sang, però està de peu, m'espanta una mica doncs penso que a la velocitat que anem i encara que tu ho controlis, et poden tocar per darrera i vas a terra de cop. Estàs a les mans de tot el grup. això crea una sol.lidaritat difícil d'explicar, tots depenem de tots, per còrrer més, i per evitar no caure !!

Finalment l'arribada. Un gran plaer, la sensació d'haver gaudit, de no haver patit en excés i de que has viscut una gran experiència.

 Arribem els 405-406 de 1700 arribats. Boníssima classificació, havent fet 3 hores 26 minuts. Medalla i diploma de la cursa. 

A l'acabar, fideuà, cervesa, passeig per l'expo, saludar algun conegut i repassar mentalment la cursa, els bons moments viscuts. El millor, cap problema mecànic ni caiguda, not ha anat perfecte.

                                   

Això ja està fet. Disposem d'un any. 365 dies per preparar una de les curses ciclistes més dures que hi ha. La Quebrantahuesos. Res comparat amb el que hem fet avui. Ens veiem ben aviat ! 

Salut!

TRAIL ROCA NEGRA 3

Primera competició després del Half de Calella. La veritat és que no he descansat gaire, el mateix dilluns deprés de la half ja estava nedant per recuperar una mica i inciar ara de veritat el camí cap el IM. Aquest és l'objectiu principal d'aquest any, però no vull deixar de gaudir dels petits o grans moments que puguin esdevenir durant l'any per les diverses proves que vagi fent.

Un d'aquests casos és el trail de la Roca Negre, que ja vaig fer en la seva primera edició, essent aquest 2013 la tercera.

21 km de muntanya per el Montpedròs, i Sant Ramon, amb sortida a l'estadi de casa, Sant Boi.

El circuit és exigent, 3 ports de muntanya on no pots còrrer, fins i tot t'has d'ajudar de mans en algun moment. Gairebé 1200 metres de desnivell positiu. Vistes i ambient però son increïbles, fent-la molt recomanable per a tothom amb una mica d'entrenament.

Jo havia sortit, estic més fort que l'any passat, però tampoc l'havia preparat específicament fent muntanya i sortint amb pendent. Un cop més, el grau d'exigència no podia ser molt dur.

Amb en Ferran, abans de començar la prova

 El trail començava a les 9.00, una mica tard per la calor que estava prevista, tot i la pluja del dia anterior. L'organització tenia previst aigua i sòlids en diversos punts, cada 4 km aprox, per tant, tampoc calia anar carregant gels ni aigua. 

Mentre esperem la sortida, la bona sorpresa de saludar en Manu, antic company d'hores d'esquaix que com jo ha anat deixant enrera les pistes de fusta per l'aire lliure. S'ha especialitzat en curses de muntanya i li dic que segur que gaudirà d'aquesta. Ens desitjem sort i ens anem mentalitzant per el que ens espera. L'objectiu és gaudir-la, inspirar natura, fulles, corriols, ocells i algun tret de caçadors també se sentirà a mitja cursa (acollona una mica).

Sortim en Ferran i jo, objectiu inicial d'anar junts, a veure si podem mantenir un bon ritme els dos i no el freno en excés. Sortim puntuals a les 9.00 i després de sortir de l'estadi, cap el km 1 ja comencem a pujar. Caldrà reservar forces, anem fent. Cap el km 2-3 se'ns uneix l'Amadeu que fins les 9:01 no ha decidit que la correrà. Fem un trio i anem pujant. Tan bon punt el veig sè que pujarà el nivell. I així és, l'Amadeu apreta una mica, el Ferran el segueix i jo començo a quedar enrera. Em van esperant però, em sap greu i no els vull frenar. Els hi dic que tirin i jo vaig al meu ritme, més cómode i sense forçar. Cap el 7-8 torno a enganxar al Ferran, l'Amadeu ja ha tirat tot sol. A partir d'aquí anirem els dos, ell sempre tirant una mica més i pendent de mi, arriba abans als punts d'avituallament i quan arribo jo ja te el got d'aigua preparat per a mi :-))

Després de Can Cartró i passar per Cesalpina ens espera la pujada a Sant Antoni, fins el cim, km 10.5 i tornar cap a casa. Baixada forta i constant, que t'obliga a estar atent. La muntanya és molt més tècnica que l'asfalt, en cada moment has de mirar on trepitjes, els turmells van patint i has d'anar frenant per no descontrolar-te baixant. Tot un repte. Hi ha gent però que baixa com cabres, no s'esclafen de miracle !!

Cap el 15, deprés del penúltim punt d'aigua, taronja o aquarius, inciem la pujada a Sant Ramon. Dura, ja vas molt tocat del que portes, poques forces, però és l'ultim esforç. Apretes dents, cames fortes, i fins amunt. Vorejem l'Ermita, km 19.5 i només falten 1.5km fins meta. Tot baixada. Ja ho tenim, sense lesions, arribarem prou sencers. Entrem ja a l'estadi, en Ferran proposa l'últim sprint, li dic que no cal, i entrem junts, unint-se els últims 10 metres l'Abril, que ha vingut amb l'Àngels a veure l'arribada.

Temps final de 2h48m per completar els 21,2 km de cursa, posició 237 de gairebè 400 participants.

Manu, Jordi, Ferran i Jordi. 4 finishers del dia.

Casualitats, ens han separat només 30 segons. Els 4 i demès finishers recuperem forces amb la buti, les begudes i l'ambient sà que es respira a l'arribada, tothom està content, satisfet, d'un repte més a la butxaca !!

N'hi va haver per tots :-)

Esment especial per els cracks del Club d'Atletisme que es van endur diversos primers llocs i molt especial per l'Abril, que va disputar el seu millor partit desde que és professional del Handbol, marcant 3 gols, donant assistències, i lluitant com sempre en defensa.

Aquest partit va ser la cloenda a la temporada, a Sant Feliu, teloneres del partit d'exhibició de la selecció catalana femenina de Handbol, a qui van sortir d'acompanyants quan va sonar els Segadors. Tot molt patriòtic.

Avui dilluns he anat al fisio i m'ha fet un reset de tot arreu, cames, lumbars, cervicals ..... cada esport em malmet una part del cos .....

Seguirem amb el planning pujant una mica la bici, doncs la propera competició i crònica serà la germana petita de la Quebrantahuesos, la Treparriscos de 90 km en bici de carretera que sortirà de Sabiñánigo el dia 22. Cap de setmana ciclista que espero poder explicar amb orgull i satisfacció com diria aquell.

salut i km !!

jordi

HALF IRONMAN CALELLA 2013 - CHALLENGE

Oblideu-vos que es una prova esportiva. Oblideu-vos que es pot prescindir perfectament d'entrenar i de fer això i que no hi ha cap necessitat.

Centreu-vos només en el repte d'algú, en un objectiu que qualsevol es fixa i que farà el que sigui necessari per aconseguir-ho. Aquesta és l'essència d'una prova com aquesta. Es posar al limit les teves aptituds, que requereix d'una constància, d'una regularitat, treient temps de dormir, dels amics, de la família, per trobar les teves 10 ó 12 hores setmanals que t'exigeix un planning d'aquestes característiques.

Intentes buscar estímuls positius però us seré franc, és tediós, es avorrit en ocasions, però és el teu entrenament, és el que necessites fer per creuar la preuada linea de meta. Perque aquest és l'objectiu, no per els demés tot i que sempre agrada que et reconeguin els merits si és que hi son, l'objectiu és per a tu, per ser capaç de realitzar allò que t'havies proposat, per el que t'ha costat, per les hores emprades, els patiments, els neguits, per arribar en forma el dia D a la hora H, on estar a la sortida ja és un premi i on el cos ha de respondre. On ha de córrer quan ja portes 4 hores i mitja lluitant, on ha d'esforçar-se quan ja estàs cansat, anar complint kilòmetres, per travessar l'arribada i dir, si senyor, aquest no era el límit, el límit deu estar encara més lluny i ha de ser més exigent. Aviat te'n oblides del que t'ha costat, del que has patit, i encara en vols més, molt més. Això és Triatló pur.

Això que heu llegit no és la crònica, és la reflexió. Tot això ho tens al cap quan comences un entrenament de 4 mesos per creuar l'arribada d'un Half, una distància de 1,9 km nedant, 90 en bici i 21 corrents. I ho tens al cap també quan estàs 6 hores i 27 minuts lluitant, contra la distància i contra tu perque si no ho tinguessis present, molts, no arribarien.

Això és un triatló de mitja distància. Això i tota la logística que implica. 

El divendres tarda toca recollir dorsals i visitar la Expo. Així ja està fet, no hi ha cues, ja ho tens i el dissabte hi ha més coses pendents.

Per l'autopista ja indica que es tallaràn
carreteres. Això serà gran !!

Expo per respirar ambient de Tri a tope

La programació del dissabte es força estressant, com tot el que implica un triatló, la veritat. Primer que no et deixis res a casa, ni dels 3 segments ni del que els envolta. Cap a les 10.00 arribem a l'hotel, deixar bici, estris i cap a la Expo, aquest any situada a la fàbrica Llobet, al bell mig de Calella.

Molt bon hotel. ens van permetre entrar abans i també fer
el check out cap a les 16.00. Tot perfecte.

Antiga fàbrica Llobet. Expo, briefing, pasta party ....

Briefing on ens expliquen totes les particularitats de la prova

El briefing no és obligatori, però és molt recomanable. Visualitzes la prova, els recorreguts, punts d'avituallament, més logística, horaris, etc.

Aquest any era campionat europeu de mitja distància, amb la presència del Gomez Noya (plata a Londres) i en McCormick, australià 3 vegades campió al bressol del triatló, Kailua-Kona, a Hawaii.

El fem a les 11.00 i ens queda fins les 14.30 on es comencen a entrar les bicis a boxes per dinar i passejar una mica. Dinem per Calella, veiem l'ambient, 2000 participants més molts acompanyants no passen desapercebuts. Roba de Triatló, samarretes de proves, bicis, bambes, gorres, ulleres, ulleres i més ulleres.

Aquest cop ens trobem uns quants a Calella. El meu cunyat Diego, l'Albert, en Jaume i en Toni. Els 5 anem parlant via whattsapp del que fem i com es presenta la prova.

Després de dinar i intentar dormir una mica, difícil, vaig a deixar la bici a boxes. Ja sé que fa vent, de fet no ho vull veure gaire, però quan arribo a linea de mar, penso que això serà o impossible, o molt divertit, triatló en estat pur. El vent és molt fort i si segueix així no crec que sortim a l'aigua l'endemà.

Mentre entrem les bicis, ens fem a la idea del que ens espera ....

 La bici ja està a dins, demà al matí es faran les comprobacions finals, de moment, tot segons el previst. Son vora les 17, els nervis ja fan acte de presència i vull anar a  preparar-ho tot a dins de les bosses.

bossa blava run. Bambes, gorra i crema solar

bossa vermella bike. Casc, bambes de bici, dorsal, mitjons .... de tot.

bossa verda. Street bag. Amb el que fas el calentament i el que et posaràs un cop acabi la cursa.

DORSAL 2054

Preparació del que menjaré a la bici. "orejones" calòrics !!

En la part de bici és on es pot menjar més bé. els gels, barretes, les receptes especials de cadascú, pa de figa, fruits secs, etc. Apart, vas passant els avituallaments, on et donen aigua, isotònic, més gels i més barretes.

Les bosses les portaré a les carpes destinades per això demà mati, encara que hi ha gent que ja les deixa per la tarda del dissabte. Jo prefereixo anar segur i que no em deixi res.

20.00 Pasta party. Coincidim amb el Diego que per fi ja ha arribat, sempre amb el temps just i menjem pasta i pollastre, aigua, i un yogur. Que típic.

Després baixem fins el mar per acordar un punt on ens trobarem amb les famílies per el circuit de run, que va per el passeig marítim, on intentaran donar-nos una mica d'alé. Perque el necessitarem.

Son ja les 23 i toca replegar-se. A les 4.45 sonarà el despertador. Dormo ràpid i bé, obro un ull a les 2.30 i de nou seguit fins l'hora. Ja hi som.

Una de les aventatges que tot el poble avui és Triatló és que l'esmorçar el comencen a servir a les 4.00 !!

 No vull omplir massa l'estòmac, començo a nedar en un parell d'hores. Una mica de pasta, arrós, formatge fresc, pa, fruits secs, plàtan, suc de poma i mermelada amb un pa de llet. Menjo sol, però sé que 2000 tius estan fent el mateix que jo.

torno a l'habitació, buido el cos tot el que puc, agafo bosses i a les 5.30 surto de l'hotel. Jo i uns quants més. hem quedat als boxes amb el Diego i el Jaume a les 6.00

Ens trobem, últims ajustos, agafem referències d'on estan les bicis, deixem bosses a la carpa, i anem xino xano cap a la zona de sortida, situada a 1500 metres, des d'on vindrem nedant fins a boxes i agafar la bici. Anem parlant i el Diego diu, bé, s'acabat la tranquilitat. És més aviat al contrari, li dic, ara és quan has de buscar la tranquilitat, nedant, anar al teu ritme i pensar en arribar quan toqui, però gaudint de la prova.

Una mica d'estrés per deixar la última bossa, possar-nos el neopré, i anar cap a la sorra. Sortim a les 7:21, per grup d'edat, 40-45. els cracks ja han sortit a les 7.00. Calentem una mica a l'aigua, està freda, bastant freda diria jo.

Càmara de sortida on ens criden per el color del casquet. Entrem, després a la zona de sortida i ara no hi ha marxa enrera. Ja hi som. Es nota la tensió, ens aplaudim nosaltres mateixos, orgullosos d'estar allà, sabent que patirem però que per aixó estem allà. Uns espartans moderns.

Comença la prova. només entrar, els dos de davant meu els fa girar la primera ona, encara toquem de peus a terra, bé, ells no perque els hi veig els peus. entro a saco, per sota la onada i apreto de valent al començament per passar els primers metres. Arribo a la primera boia, girem esquerre i a tots ens enlluerna el sol, collons, si son les 7.30 gairebé, ja hi ha sol ? doncs sí.

Entre el sol i els moviments de l'aigua, que per res son els d'ahir, gairebé no hi ha vent, però si hi ha corrents internes, ens fa fer un zig zag. Em deixo guiar per els demés, tinc nedadors a la dreta i a l'esquerra, però després entenc que estan com jo. No es poden situar. així anem passant metres, fins arribar a la segona boia, adreçant la direcció, nou gir i cap a la sorra. He begut aigua, l'he tornat a treure, el meu estòmac fa el que jo li dic, fins i tot ja controlo això, i ni rastre de l'esmorçar, tot digerit. el Garmin, gran invent, em marca 2200 metres, n'he fet 300 de més intentant anar a on tocava. Temps de 42 minuts. Volia per sota de 40, però tampoc està malament.

Una mica grogui faig la transició, primer trobar les bosses amb tot un garbell de cames i tius canviant-se. Tardo 7 minuts i surto a buscar la bici. 

El circuit es dur, ens portarà al Montseny, passarem un petit port després de girar Sant Pol,  a l'alçada d'Arenys, seguirem fins Sant Celoni (on veig caure un tio davant meu de manera espectacular al frenar sobre el pas de peatons, l'esquivo, la gent l'ajuda i sembla que està bé), enfilem cap el Montseny, coronem cap el 41 i tornada per Santa Maria Palautordera cap a Calella. Tornem a passar el primer port, per arribar a Calella havent pujat 1500 metres gairebé en els 90 kilòmetres. M'he creuat el Gomez Noya, he passat l'Albert i m'ha tornat a passar ell, el Diego també em passa pujant Montseny doncs puja com un tiro. Temps final de 3h:32m, no he anat a tope però tampoc vaig sobrat. 

És un aventatge haver entrenat ja el circuit dos vegades, ja saps el que et vindrà i com afrontar-lo. Les cames bé, excepte per unes molesties darrera del genoll esquerre. Cap més símptoma.

No hi ha hagut incidències tampoc, he menjat cada 10 km aprox., els fruits secs, gels, barretes .... quina dieta, mmmmmmmmm.

De nou a Calella, fem una mica de carrers i entrem a boxes. Bossa de run, poso bambes, gorra i a veure com responen les cames. 

El run és un puja i baixa de Calella a Pineda, sense desnivell, un enllaç de 1.5, per després 4 de 5 aprox. Uns 7 avituallaments ........ que em salvaran la cursa.

Començo suau el primer, la musculatura s'adapta, es queixa però es conforma.  Pujo el ritme, 5:15, 5:20, anem fent, penso que aquest ritme és bò, a veure que dura. I dura ......... fins el 13. No paro en sec, encara estic bé, però veig que les forces minven. Penso que si forço encara soc lluny i ho puc pagar, penso en ser conservador, ho tinc molt aprop i camino en l'avituallament per beure i menjar. Menjo taronges, estic fart de gels. torno a còrrer quan he acabat de menjar, ritme de 6 min/km i em fixo com a nou objectiu el proper punt de menjar, que estarà al 16.5. Hi arribo bé, faig el mateix, taronja nyam nyam i fins el 19. Ara sé que ja ho tinc, bec aigua, i em començo a imaginar l'arribada. L'àngels i l'Abril han estat en els punts acordats, amb la Nuri i l'Izan per el Diego. Ens hem creuat corrents els del whatsapp, tots intentant acabar el més sencers possibles. Jo ho faig en 2h 2m. 

Últims 100 metres, 50, no veig a l'Àngels que hem crida quasi a mig metre de l'orella, jo busco l'arc d'arribada, i el trobo, i el passo, i soc un home feliç, he fet un nou pas, sè que el limit no és aquí, tot i que aquest repte era més exigent que l'anterior. 
El Diego m'espera a l'arribada, ens abracem i anem cap a l'àrea de recuperació, entrepans, donuts, dolços, gelats, begudes, café .... tot el que vulguis, fins cervesa.

Temps final de 6 hores 27 minuts lluitant contra la distància, finalitzat el 754 de 1022 finishers. Alguns hauran quedat pel camí malauradament, però segur que ho tornaran a intentar.

No queda més remei, el virus del triatló que ja no et deixa, que sembla que mai et pots curar,  t'obliga a buscar més enllà, el pas natural serà a l'octubre, també a Calella, la llarga distància, l'IRONMAN.

Com sempre agraïr l'ajuda, paciéncia, a tots els que m'acompanyen en aquests mesos, l'Àngels per suportar les hores i les converses de triatlò i de triatlò com si no hagués res més, els companys del club Sant Boi que em fan sentir millor, son tots uns màquines i això et fa ser competitiu, el meu fisio en Fernando, per resetejar els musculs quan toca i alguna agulla d'acupuntura quan és necessari, en Joan de Nutrisport per l'ajuda i el suport, en definitiva, gràcies a tots els que heu patit la meva obsessió i el meu camí fins aquí.

Estic acabant la crònica i demà dissabte m'aixeco a les 6:15, toca còrrer 70 minuts en dejú. No se si dir que això no es vida, o que el triatló és un estil de vida.

Gràcies a qui no hagi saltat cap linea d'aquest post. Aquesta és la meva vivència, gràcies per compartir-la.

Pocs entendreu potser aquesta experiència, però mireu-la com us deia al començament, no penseu que és esport, penseu en un repte personal i en la satisfacció que pot representar el premi a la constància.

us deixo el video resum de la prova. A veure qui s'anima !!

http://www.youtube.com/watch?v=YUZb6Zspspg  

Maig 2013

Jordi

CAMPIONAT CATALUNYA PER EQUIPS 2013

El passat dissabte a el Prat de Llobregat va tenir lloc el campionat de Catalunya de triatló per equips. 

Per equips significa que la cursa es fa en grup i dona el temps final el que passa quart per meta. L'equip pot ser més nombrós, però mínim 4.

El Sant Boi participava amb un sol equip, l'A, i erem 6 els que en formàvem part. Potser un pel descompensat doncs el que nada correcte te menys capacitat en el run, el que fa bici i run molt bé pateix més nedant, etc.

L'objectiu era però intentar fer una bona marca i gaudir també del matí.

La competició va tenir lloc a la zona de platja, prop del club de Vela, allà s'iniciava la part d'aigua, sortida i entrada al mateix punt, s'entrava al box per agafar la bici, tots en grup, circuit de 20 km, tres voltes de 6 i escaig, i finalment 5 km corrents. 

hi havia 3 parkings habilitats i el primer equip sortia a les 10:15, per anar sortint consecutívament els altres cada 1:30 minuts.

El Sant Boi sortia el 49

Així doncs, ens trobàvem a Sant Boi per anar amb els cotxes cap a El Prat, aparcar, recollir dorsals, posar material a boxes i preparar-nos amb el neopré per la sortida. el dia abans havíem entrenat alguns a Gavà, per intentar anar en grup, gens fàcil quan hi ha corrents que et fan moure en excés i a més nedar intentant controlar la boia de pas, i la resta del grup, i tots al mateix ritme ..... complicat.

La mar picadeta, com ha de ser ......

L'esmorçar del triatleta :-)

César, Javi, Jordi, David, Amadeu i Joan ......los putos cracks !!!

Després d'un café i xerrar una mica, comencem el ritual de tunning de cadascú, pomadetes, proteccions, cremes, etc.

Vinga, tots preparats, espartanos, cap a la guerra ..... :-)

Camí del box pensant si et deixes quelcom

Amb les màquines ja preparades per la primera transició. Plat i pinyó adequats, vambes, casc, dorsal .......

La veritat és que la logística en aquest esport és complexe. Les dues transicions, no et pots deixar res, els jutges son molt estrictes en que pots entrar i que no, el xip, només pots agafar la bici si tens el casc ja cordat, el dorsal, etc, etc.

Finalment tot a punt. Ens posem els neoprens que estàven al cotxe, les últimes aplicacions de vaselina (cadascú la seva), xip, gorro, ulleres i a l'aigua.

Com podeu veure a l'equip no ens patrocina cap marca de neopré. 6 diferents .........

 A les 11.26.30 comença el Sant Boi. 

Les boies estàven desplaçades cap a la dreta per afavorir que les corrents no et desviessin massa, tot i que intentem anar en grup, 2 se'n van per esperar-nos a la sorra l'arribada de la resta. Toquem sorra després d'un triangle i dues boies en 16 minuts.

Fem la transició, treiem neopré, posem zapes de bici, casc, ulleres, dorsal, bici i cap el punt de pujada. Anem en grup, T1 sense incidències.

Comencem a pedalar, amb vent que al final seria fatal per a mí. anem fent relleus, controlats, i realment es nota quan vas protegit del vent amb el de davant i quan no. Quan estem apunt d'acabar la primera volta, en un dels relleus que faig, quan em deixo caure perque passi el de darrera pujo un pinyó. Cagada. Cagada gegant !!. això permet anar més lleuger, més cadència i menys força a la bici, però avances menys, penso que podré recuperar, però faig la cagada de principiant, quan estic a la cua, torno a canviar pinyó, apreto, però el grup es va distanciant. Un metre, dos, tres, vinga que pots ......... però no. La distància es fa insalvable i quan es fa forat noto el vent de cop i baixo la velocitat de 36-38 km/h que portàvem a 30 km/h. Finito pel Chorch. Game over.

Tot i així acabo el recorrecut, amb una distància que només augmenta lleugerament amb ells, però que es impossible recuperar. Faig els 20 km quan la resta ja està corrents.

Deixo la bici, agafo un gel que tenia preparat i vaig a animar-los. Em trobo el Javi que ha iniciat el tram però ha vist que tampoc podia seguir el ritme. Ell al menys ha tirat fort a la bici, jo, poc he pogut contribuir.

Queden 4 que han d'acabar, ara no hi ha més opcions. els hi cedeixo el gel quan ens veiem, doncs son 2 voltes de 2.5, i els veiem arribar en un temps total de 1h14m41 segons, els num 42.

Gust doncs agredolç, ambient molt xulo, que he gaudit, però decebut per no haver ajudat una mica més a l'equip.

L'any que vé, el pinyó ni tocar-lo !!! A còrrer amb la cadencia que toqui !!

Aquesta setmana poca cosa queda. Setmana de recuperació pensant en el diumenge, el primer gran repte de l'any, el HALF de Calella. Circuit de bici exigent, i a veure com responen les cames al run.

Aquesta serà la propera crònica, espero que positiva !!

salut i km
jordi

TRI SITGES - SPRINT 2013

Primera triatló per a mi de la temporada, que s'havia iniciat fa unes setmanes en el Fast del canal olímpic de Castelldefels.

Això ja ha començat, es respira Tri per les competicions arreu de Catalunya, aquest diumenge també hi havia la Extrem Man de Salou i la Half de Mallorca.

La veritat però és que tot i ser clarament un sport individual, avui m'he sentit una mica sol doncs ni familia ni ningú de l'equip m'acompanyava. Avui ha estat rotllo Joan palomo ............

Despertador ben aviat i tot solet cap a Sitges. El divendres havíem fet un entrenament d'aigües obertes a Gavà, amb bon rotllo entre els assistents a l'event :-)

Amb l'Amadeu i el Diego, abans del swim

És necessari combinar els entrenaments a la piscina i a mar obert, doncs les sensacions son ben diferents. La tècnica no la pots aplicar tan be, l'aigua es un puja i baixa, els altres participants, has de controlar la direcció, etc., etc.

Però el fet d'haver entrenat també et dona certa tranquilitat.

He arribat amb força temps, he aparcat a 5 minuts del box, estris diversos i cap a la zona de Tri. La logística és important, no deixar-te res a casa que puguis necessitar, i és fàcil poder deixar-te quelcom. Per megafonia es sol.licitava si algú tenia 2 cascs ....... 

           

Tot i anar amb temps, primer contratemps, l'acople curt te els cargols de la fixació no homologats i no puc entrar. Què ????? Diuen que ho arregli. Si es clar, ho porto al mecànic, diumenge a les 8.30 ........

Bé, estiguem tranquils, sempre puc treure l'acople, però haig de tornar al cotxe i el temps apreta. Nervis. Demano un rotllo de celo a on donen els dorsals i li foto a dojo per sobre els cargols fins tapar-los i que no es notin. 

Me la jugo i torno a fer la cua, em controla el mateix paio, però em deixa passar ara. Buffff. Quin estrés. Però ja estic a dins.

Preparació del material, per la T1, per la T2, gel, visera, el dorsal, etc. tot ben col.locat perque passi un i t'ho tiri a terra, però és el risc que hi ha.

Em poso el neopré només fins la cintura i vaig cap a la zona de sortida, a uns 500 metres. Avui no se que passa però arribo el primer. Però literal. Falten 20 minuts per començar, potser que la gent espabili, no? M'ajuden a pujar cremallera, controlo no hi hagi cap sortint que pugui rascar i entro a l'aigua a calentar. Aprofito per fer el que fa tothom a la platja quan entra a l'aigua i el faig sortir per el camal. Que maco. Estaré més calentet. Nedo uns metres, em recol.loco el neopré i m'ajusto les ulleres.

9.30. primera sortida de les dues que hi haurà, la segona a les 11.00

Puntuals. 250 a l'aigua. No he rebut gaires cops, algun xoc involuntari però res greu. Enfilem cap a la primera boia i amb el sol que ja està força amunt no acabo de veure la boia, però em guio per els altres nedadors. Mentre nedo vaig repassant el que em tocarà fer quan surti de l'aigua, i la T1.

Girem la primera boia on tot s'estreta més, algun cop que rebo i dono i seguim cap a la segona. El circuit és rectangular, entrada i sortida en dos punts. 

Després del primer gir començo a desorientar-me, vaig fent esses doncs no acabo de veure be la propera boia. Vaig rectificant i després del gir directes cap a la sorra. 

Últimament empasso massa aigua, això ho haig de millorar doncs em regira tot l'estòmac. Algunes arcades de regalet per el mar de Sitges i toquem sorra.

Temps de 17:50 i em surt una distància de 990 quan hauria de ser de 750 !!

Poso en pràctica el que he estat repassant. Trec neopré quan estic corrents a la sorra, la màniga per sobre el rellotge que no salti, baixo fins la cintura, passo el pas del xip i entro a boxes. Em costa una eternitat treure'l de la part de baix, m'haig d'agafar a la barra de les bicis. Després penso, collons, he fotut 1000 m en menys de 18, és un rècord :-).

Ho aconsegueixo i agafo la bici. Abans, casc, ulleres i dorsal, les sabates van calades a la bici. Salto a la bici, poso els peus i vinga, 20 km de pedalar.

El circuit son 2.5 km d'enllaç pla, per encarar un tram de carretera on farem 3 voltes de 5. Aquest bucle te una pujada interessant a l'anada que posa a cadascú al seu lloc. Sense incidències, mitjana de 32km/h, uns 35 minuts, fent relleus en un grupet de 5 i rodant còmode.

Arribem a T2. M'he posat un gel sota el maillot, trec els peus de les sabates que es mantenen calades. Peu a terra i entrada a boxes. Aquesta T és més ràpida, deixo bici, poso les de còrrer, visera i a còrrer.

En aquest últim tram m'he sentit fort, anava avançant corredors, i he anat de menys a més. Quan porto 1 km m'en recordo del gel que el porto a la cama a sota el maillot. Venga, p'adentro !! Temps del run de 21:45, els ultims 800 metres a 3:50 min/km. Mitjana de 4.20 el km.

Temps final, 1h18, el 259 de 500, tot i que hi ha hagut 18 DNF (did not finished) per caiguda lleu o problemes mecànics i 5 desqualificats, més alguns que no hauran pres la sortida.

Curiosament el mateix temps que l'any passat, aquest cop massa minuts de natació i temps extra en la primera transició, però les sensacions son millors.

El 288 de swim, el 205 de bike i el 175 de run d'un total de 453.

Posició final: 259, el 29 de la meva categoria.

Em dona seguretat per la Tri per equips de la setmana que ve ......... i per el Half, que només falten 14 dies !!!

 

Los trastos. Un cop acabada la cursa

RECUPERATION  :-)

Seguirem informant.
Bona setmana !!
jordi

ON FIRE !!!!

Comencem maig i només estem a 19 dies del Half Calella, que aquest any es presenta molt dur i un repte encara més exigent que el 2012.

aquestes son setmanes ja de pre-competició, on coincideixen al meu calendari de curses la Tri sprint de sitges el dia 5, el campionat de Catalunya per equips del dia 11 i finalment la Half.

És per això que aquests últims dies és la posta a punt per descansar força la última setmana vistes a la cursa de mitja distància i comença la lluita piscològica per saber si hi estàs o no hi estàs !!

aquesta setmana serà clau per saber el meu nivell, i de moment sembla que estic recuperat de la punxada de l'isquio de fa uns dies (curada amb compex, voltaren pomada, ibuprofeno, estiraments .....) i veure també com responc als entrenaments.

Dilluns vaig combinar dues sessions de bici, migdia i tarda, unes 2h15 min en total.

Dimarts 1500 swim en 29 min + 15 km de run a les pistes d'atletisme de Sant Boi, a un ritme mig de 4:40 min/km amb parades als 5km/5km/2.5km.

Dimecres sortida amb el club en bici de carretera, Costes del Garraf, Sant Pere de Ribes i tornada per platja de Castelldefels, 75 km totals en 2h45min.

La veritat és que m'he sentit fort, sobretot a les Costes després del tute del dia anterior corrents.

Demà swim suau i divendres combinaré potser bici+run curts amb nedar al mar per la tarda.

Com a curiositat, desde Gener que tinc el Garmin he vist el total de km, calories i hores destinades, son més doncs hi ha entrenaments no comptabilitzats, com per exemple la bici d'spinning, on no consten els km, però les calories si. Un total de 50.000 calories desde Gener, molts kilòmetres i moltes hores, unes 35 sessions de mitja al mes, per tant més d'una al dia ..... no em vull imaginar com seran els messos que venen per l'IM :-)

Penjo algunes fotos d'avui, tornada amb en Ferran, amb parada a Sitges per gaudir del magnífic dia que feia avui.

 

Camí de les costes desde Sant Boi. 6 unitats

Sitges. Carrers i platges buides a les 9h

Amb en Ferrys, makinote

CURSA BOMBERS 2013

Aprofitant els entrenaments del planning del Half i la teòrica bona forma física, volia intentar fer marca personal en 10k. La marca actual era de 45:22 aconseguida ja fa uns anys a la Cursa de la Vila Olímpica.

Una bona opció és aquesta cursa, la de Bombers, amb un bon perfil, molt de màrqueting, patrocinada per Nike.

En 3 dies d'obrir les inscripcions es varen agotar. 27.000 participants, una bojeria. 

La veritat és que tot i l'excés de màrqueting, està molt ben organitzada, recollir la samarreta-dorsal sense gaire cues, calaixos de sortida, l'ambient de runner que es respira, etc.

10 minuts intensos abans de la sortida on hem fet 1 minut de silenci per Boston i ens hem tots motivat amb un video musical, etc., etc.

 Avui sortia del calaix sub 45. Li vaig explicar a la noia que donava les pulseres d'accés que era el meu objectiu, tot i que la marca acreditada en l'ultim any era de 46:26 a Sant Boi. Es va portar bé. Gràcies des d'aquí !!

M'ha permès còrrer al meu ritme, sense avançar ni dificultar a ningú.

Sortida a les 10.00. L'objectiu era mantenir uns 4:15 el km, per intentar 42:30, potser massa agoserat però era l'objectiu.

Només sortir s'ha d'apretar de valent, aquí no hi ha calentament, a tope, doncs sinó, ja no es pot recuperar més endavant.

En el km 1 se m'ha unit l'Amadeu (gràcies crack), que avui em feia de llebre particular, quin luxe, per intentar l'objectiu.

A partir d'aquí pujem paral.lel i el ritme baixa fins 4:25 aprox., no hem vull ofegar a l'inici. Arribem a Floridablanca, i agafem Gran Via. 

Al cap d'una estona tinc males notícies, l'isquiotibial dret que m'havia tocat el dimecres entrenant comença a avisar. Es un punt de dolor, puc seguir, però el cap comença a pensar ..... si segueixo, em faré mes mal, estic al pla del Half, hauré d'estar dies parat, etc. etc. L'Amadeu em va animant, m'agafa l'aigua de l'avituallament, només cal que corri per mi :-).

el dolor va pujant d'intensitat, i penso que merda, que encara falta molt de patir, cap el 6.5 penso en abandonar, més per les consequències que per el mal, però al final tiro, penso, si estic tocat, doncs Carpe Diem, anem a intentar fer l'objectiu d'avui que és el repte, i de moment estic en temps.

I així era, cap el 7.5-8 veig que anem mantenint els 4:20-4:30 el km, que tinc moltes opcions de millorar marca, tot i que no tan bèstia com volia.

Cap el 9 toca baixar Via Laietana, tothom augmenta el ritme, la meva llebre em diu que ho faci, el meu cap també, i el meu cor, però no puc, ara el dolor es massa intens, i ha augmentat el radi de dolor, el problema és que si allargo la gambada a la baixada, em tiba tot l'isquio, no puc apretar més.

Mantenim el ritme i acabo esprintant quan s'acaba la baixada per finalitzar en 44:34. Millor marca personal, ritme de 4:23 el km.

Ritme constant, 11 minuts i alguns segons cada 2.5 km. Clavat.

Posició 3.425 dels 27.000 participants. Proporcionalment no està malament, però ........ hi ha gairebè 3.500 que han arribat abans !!!!!

Estic convençut que si hagués pogut apretar a la baixada, els ultims 1.5 km, hauria baixat de 44. Bé, serà el proper repte, tampoc ho farem tot de cop, no?

Agraïr l'esforç i la companyia de l'Amadeu, sense ell potser hagués afluixat molt més i aquesta crònica seria diferent.

Aquesta setmana toca doncs descansar, tirar de Compex per recuperar, pomadeta voltaren i algun Ibuprofé per anar curant.

Intentaré fer alguna piscina pel mig per no parar del tot. Després ja veurem.

Salut!!

jordi