SORTIDA ENTRENAMENT TRIATLÓ

La veritat es que aquestes últimes setmanes, un cop recuperat de la marató volia centrar-me més en la bici. Així hem fet algunes sortides amb BTT, també algun entrenament de running, és veritat, en els meus viatges per llevant i Itàlia de cara a la cursa de Bombers d'aquest diumenge.
Les triatlons s'acosten però, i hem de començar a fer volum de bici de carretera. Des de l'any passat els meus entrenaments han estat per un circuit sense transit, d'uns 5 km per anar entrenant les Sprint i anar adaptant-me al pedaleig cíclic que demana aquesta modalitat ciclista. També m'ha servit per les duatlons de carretera està clar, on vaig fer un paper digne a les de Granollers i Calafell.
Avui però tocava sortida amb el Master Diego i no hi havia més remei que seguir-lo i no quedar enrera. Aquí va el perfil que hem fet. Una imatge val més que mil paraules:

Han estat 1h35 minuts fent un total de 40 kilòmetres. Aquesta serà la distància de bici en la triatló olímpica que vull fer a l'octubre, però es clar, amb 1500 metres nedant primer, i 10 km corrent després. Tot arribarà, de moment les sprints.

Sprints, i més sortidetes com aquesta. Només començar, el port de la etapa, desde Sant Boi a Sant Climent, arribada a Viladecans i creuar per sobre l'autopista i l'autovia per enllaçar amb el camí Ral que ens portava a Castelldefels. Per el carril bici del passeig hem patit de debó el fort vent que feia avui, molta gent fent Kite surf, patinant i passejant.

Esta bé aprofitar aquest carril doncs quedes protegit dels cotxes i no hi ha risc de caigudes com la que he tingut en el passeig de la platja. Sense incidència, però on he blocat una roda entre les fustes de decoració. Una mica malparides si son les fustetes, amb BTT no hi hauria problema !!

Hem agafat força velocitat amb el vent a favor, fins 55 km/h en algun moment, i tots dos en posició racing amb els acoples, que precisament el Diego estrenava avui.

La tornada l'hem fet per el polígon de Sant Boi però tot i així, propineta del cunyao amb pujadeta fins prop de l'estadi d'atletisme Constantí Miranda, ronda Sant Ramón i a recollir l'Abril que venia de colònies. M'han sobrat 5 minuts, no em podia perdre la seva primera arribada en autocar després d'uns dies dormint fora !!

Demà descans i diumenge Cursa de Bombers. Objectiu: sub 47. Veurem, en breu la crònica.

Salut!

CRÒNICA COSTA FUSTERA 2011

El passat diumenge dia 3 es va celebrar la marxa popular de BTT Costa Fustera amb uns 250 participants que tenien a escollir la cursa curta (32 km) i la llarga (72 km). Organitzava el club de BTT de Sant Climent amb el suport de Ciclos Valbuena amb les carpes, xip i esmorçar al final de la cursa.


La corríem el Blas, Diego i jo, amb la idea inicial de fer la cursa curta tots tres. Com era d'esperar, en el moment de la cruïlla el Diego va tirar com les cabres, cap amunt, mentre els més populars, intentàvem fer un bon paper a la de 32 km. Aquí us mostro el prefil i el recorregut, molt xulo que es movia entre Sant Climent (d'on sortíem) - Begues - tornada a Sant Climent.

L'inici va ser una pista plena de rocs que pujava amb forta pendent, i que no tocava més remei que posar el peu a terra. Em va recordar la DU de Teià, però en aquest cas era al començament i només un parell de km si arribava. Pista ampla i pujada per asfalt que em va permetre avançar bastants participants. sobre el km 11 hi havia la pista de terra amb més pujada, anava controlant, seguint la roda d'un altre corredor fins que aquest va patinar, parar i sense temps de reaccionar per anar tant enganxat em va fer caure. La veritat es que vaig anar avall un parell de metres arrosegat per la bici però ja tinc pràctica en això de caure malauradament i només m'he endut uns quants blaus. Amunt de nou i a gaudir de la resta de la cursa que va ser un puja i baixa més suau on podies agafar força velocitat. Alguna baixada d'asfalt em va permetre enganxar els 61 km/h, però quan anava adrenalínic tot rodant .... em va adelantar un altre !! però a quan anava el tio, 70 km/h com a mínim !!

Passat el primer avituallament va començar el desastre per molts de la mala indicació de la pista a seguir, alguns diuen que els caçadors (gràcies amics cabrons) els hi emprenya que els hi espantin les preses, altres per fer la gràcia però la qüestió és que per muntanya tens mil i una opcions i si a més vas contra el crono necessites un bon marcatge. En aquest cas vaig tenir sort i seguint uns quants amb bona orientació i en els últims km per una mica de xiripa doncs pedalejava tot sol, amb el dubte de si era el camí i així va ser, vaig aconseguir arribar el 28 d'uns 120 participants en la cursa curta amb 2h21'. El Blas molt endarrerit doncs no va tenir la sort de cara per intentar seguir la ruta correcte.

Els cracks de la llarga (al final 62 km aprox) van anar arribant en un degoteix per poder gaudir tots plegats de la buti del Valbuena, mongetes i un vi peleon que va ser substituit per cocacola i/o aigua.

L'objectiu es poder repetir un diumenge la sortida al nostre ritme i gaudint del paissatge, que desde dalt de tot era bestial.

A repetir el 2012, segur !! està al costadet de casa !!

salut!

RACIÓ DE CALORIES ......

Una de les aventatges de fer esport, és que de tant en tant et pots permetre el luxe d'algun excés en forma de "assortit de postres", d'aquells que venen en "carrito" a les masies dels pobles. Aquest vas ser el cas d'ahir dissabte, a Castellbisbal. Picoteo a la bodegueta de la masia, bacallà a la catalana i aquest magnífic plat que us adjunto, en el seu procés de ingestió (clickeu per visualitzar):




Paso 1. Presentación.



Paso 2. Añadir chocolate caliente

  

Paso 3. Rebañar con cuchara y eliminar el delito

Respecte la part esportiva, sortida en bici BTT el divendres migdia com a entrenament de la Costa Fustera del dia 3 amb en Diego, Blas i Albert. Aquesta setmana intentaré entrenar una mica més al gimnàs per poder gaudir de la cursa i no patir en excés.

També a finalitzat el meu recorregut al campionat de softràquet del Bonasport, vaig caure a semis de consolació, idéntic resultat que l'anterior. El que volia comentar és el poc "fair play" que tenen alguns jugadors. Jugadors i persones que creen conflictes n'hi ha a tot arreu, però en aquest joc (i l'squaix), on comparteixes el mateix espai s'ha de ser noble. Ho dic perque vaig tenir un problema amb un jugador mentre l'estava arbitrant (en els campionats ens arbitrem nosaltres mateixos, jugadors de partits anteriors a d'altres que entren a la pista), i va demanar el canvi d'arbitre !! diferent criteri, ell deia que arribava a una pilota i jo vaig considerar que no. Doncs, sabent que no som profesionals, i que tampoc tinc cap obligació d'arbitrar-lo i no ho faig per plaer, noi, intenta jugar i dedica't al teu joc. Hi ha jugadors que haurien d'entrar a la pista amb les pulsacions i el caracter diguem una mica més suau. No diré noms, però espero jugar contra ell ......." la venganza es un plato que se sirve frio ......".

Això sí, el problema el te ell, jo estic ben tranquil !!!!!

Bona setmana a tots,

CRÒNICA CROSS COL.LEGI LLOR 2011

Aquest post va dedicat a la meva filla Abril, tota una runner que ha aconseguit la quarta posició al Cross del Llor de la seva categoria en femení a P4. Sortida amb unes 20 participants per fer una cursa de 300 metres. Aviat s'ha posicionat entre les deu primeres i ha anat dosificant i avançant corredores per enfilar la recta d'arribada la sisena i acabar la quarta en un frec a frec amb la tercera clasificada. Cursa de menys a més de la que està molt satisfeta, i el pare encara més !!

Encara que no ha pujat al podi, és tota una campiona. Observeu la claca familiar al darrere.

4arta Classificada a P4 femení

Felicitar als organitzadors de l'escola i a tots els participants, del primer a l'últim !!
Després dels petits s'ha fet la cursa open masculí de 3 km on he participat, amb un temps de 11:45 i on ha guanyat el crack César Thovar company de triatlons amb un temps proper als 10 minuts. El polar m'ha marcat una mica menys de 3 km però la mitjana per km no està malament.

Animar a tots a fer els primers km de l'any, que s'acaba l'hivern i sense fred, no hi ha excuses !!

salut!

Nova adquisició - Prince

Hola,


Avui he adquirit aquestes sabatilles de soft que espero siguin menys rígides que les Adides amb que jugava fins ara. Amb l'edat, sembla que aquestes coses cada cop importen més........ no per millorar el joc, sinó perque després de jugar, tot et faci una mica menys de mal !!

Prince. Amb molta experiència en aquesta modalitat d'sports tipus esquaix, soft, etc. A veure que tal, estrena possiblement demà a la lliga social de club, i rematada al campionat del Bonasport de la setmana que vé.

Adjunto quadre de competició:

http://www.enjoc.com/fcs/q5.pdf

A veure fins on arribem.

Us deixo amb una frase que he llegit fa poc: "En una competició, s'ha de resistir el dolor, perque el dolor és temporal, però l'orgull, l'orgull de guanyar o com a mínim de lluitar, resta per sempre".

salut!



PROPERES CITES

Un cop recuperat de la marató de BCN començo a pensar en els propers objectius. La última setmana de març tindrem campionat de softràquet al club Bonasport, que hauré de compaginar amb la lliga social del club Rocafort. Espero estar físicament bé per tots els partits que vindran.


Iniciant l'abril, esperen dos proves molt interessants, com son per una banda la marxa popular en BTT Costa Fustera, organitzat per l'equip de Ciclos Valbuena, i el dia 10 una nova edició de la Cursa de Bombers, on aquest any volen arribar als 20.000 runners. El carrer de sortida, Marqués d'Argentera es quedarà petit !!
Intentaré aquest cop apropar-me als 45 min, on tinc la millor marca personal en 45:33 al 2009, aquell cop en la cursa de la Vila Olímpica.

                      

http://www.ciclosvalbuena.com/es/Eventos/69/COSTA_FUSTERA_2011/

 http://cursabombers.com/

Hi esteu convidats !!!

salut!

CRÒNICA MARATÓ BCN 2011

El dia de la marmota. Allà on tot es torna a repetir. Doncs a la tercera encara no ha estat la vençuda. Anem a pams. Regust agredolç doncs tot i millorar la marca (4h15'), respecte els 4h36' i 4h22' anteriors, portava un bon ritme per baixar de 4h però he tornat a petar als 35 km. El ritme (alt per el poc volum acumulat), ha fet que gairebé tots els músculs de les cames reclamessin cert protagonisme en algun moment, el bessó esquerre, l'isquio dret, el tibial dret..... la història avui dia 6 ha anat així:

Despertador a les 6.00, esmorçar habitual de barretes, platan i café i arreplegar tots els estris per el tunning posterior. A les 7.00 recullo en Toni i en Diego i cap a plaça Espanya. És increïble l'ambient que es respira en aquestes curses, les cares que veus de tensió també perque ha arribat el dia D.

Ens preparem a la sortida i començo a ritme un pel més alt del previst, sobre 5:20 però és que la gent t'arrossega i físicament em notava bé. El genoll i demes dolors habituals no existien i anava mossegant kilómetres. Pas per la mitja sobre 1h55', millor que l'any passat i encara sencer de ritme i to físic.

En el km 25 m'he pres el segon gel i just he vist un home d'uns 50 i pico que se l'emportava l'ambulància. Avui ha fet calor, potser massa per una cursa així. Pas pel 30 després del puja i baixa per diagonal-torre Agbar i trobada amb l'Àngels al 34, avui feia de llebre !

Tot i el seu suport, les ganes que hi ha posat, i els gels, i les mitges compressives .... al 35 .... crack!
Parades tècniques per estirar han fet que els minuts anessin caient i canviant els objectius, un cop perdut el sub 4h, intentar sub 4h10' però es que les cames no tiraven, no era per anar ofegat sinó que els musculs es negaven a mantenir cap ritme. El parcial doncs nefast del 35 al 42 com en anys anteriors tot i que esgarrapant minuts per fer MMP respecte a la primera mitja, i al segon parcial.



Si cliqueu a sobre la imatge podreu veure-ho ampliat



Aquí podeu veure fins el 30 certa regularitat (sobre 27')i el següent parcial (30-35) fins i tot assumible per el marge que portava de la primera meitat, però a partir del 35 (collons de mur!), no hi ha marxa enrera ni possibilitat de millorar el ritme.

Així doncs aquí acaba la meva 3ª marató, amb molta feina pendent per la propera (que vindrà!), content per una nova MMP però no del tot satisfet per com ha anat tot plegat.

Moltíssimes gràcies però a la llebre d'avui, per esperar que passes i per afegir-se al suplici de tenir que tirar d'un cargol amb malles curtes i pitrall.

Felicitar als companys de km, Diego amb 3h41', Jaume i Joan sub 4h i també al Toni per ser finisher de la seva primera marató.

Poques coses son comparables a l'esforç individual que representa una prova així, les setmanes previes de preparació, la cursa en si, el patiment (pel que guanya i per el que arriba últim), és realment una demostració de voluntat i d'intentar aconseguir un repte, el teu repte que et vas marcar un dia, quan vas pensar que per què no podies fer una marató.

salut!