CRÒNICA COSTA FUSTERA 2011

El passat diumenge dia 3 es va celebrar la marxa popular de BTT Costa Fustera amb uns 250 participants que tenien a escollir la cursa curta (32 km) i la llarga (72 km). Organitzava el club de BTT de Sant Climent amb el suport de Ciclos Valbuena amb les carpes, xip i esmorçar al final de la cursa.


La corríem el Blas, Diego i jo, amb la idea inicial de fer la cursa curta tots tres. Com era d'esperar, en el moment de la cruïlla el Diego va tirar com les cabres, cap amunt, mentre els més populars, intentàvem fer un bon paper a la de 32 km. Aquí us mostro el prefil i el recorregut, molt xulo que es movia entre Sant Climent (d'on sortíem) - Begues - tornada a Sant Climent.

L'inici va ser una pista plena de rocs que pujava amb forta pendent, i que no tocava més remei que posar el peu a terra. Em va recordar la DU de Teià, però en aquest cas era al començament i només un parell de km si arribava. Pista ampla i pujada per asfalt que em va permetre avançar bastants participants. sobre el km 11 hi havia la pista de terra amb més pujada, anava controlant, seguint la roda d'un altre corredor fins que aquest va patinar, parar i sense temps de reaccionar per anar tant enganxat em va fer caure. La veritat es que vaig anar avall un parell de metres arrosegat per la bici però ja tinc pràctica en això de caure malauradament i només m'he endut uns quants blaus. Amunt de nou i a gaudir de la resta de la cursa que va ser un puja i baixa més suau on podies agafar força velocitat. Alguna baixada d'asfalt em va permetre enganxar els 61 km/h, però quan anava adrenalínic tot rodant .... em va adelantar un altre !! però a quan anava el tio, 70 km/h com a mínim !!

Passat el primer avituallament va començar el desastre per molts de la mala indicació de la pista a seguir, alguns diuen que els caçadors (gràcies amics cabrons) els hi emprenya que els hi espantin les preses, altres per fer la gràcia però la qüestió és que per muntanya tens mil i una opcions i si a més vas contra el crono necessites un bon marcatge. En aquest cas vaig tenir sort i seguint uns quants amb bona orientació i en els últims km per una mica de xiripa doncs pedalejava tot sol, amb el dubte de si era el camí i així va ser, vaig aconseguir arribar el 28 d'uns 120 participants en la cursa curta amb 2h21'. El Blas molt endarrerit doncs no va tenir la sort de cara per intentar seguir la ruta correcte.

Els cracks de la llarga (al final 62 km aprox) van anar arribant en un degoteix per poder gaudir tots plegats de la buti del Valbuena, mongetes i un vi peleon que va ser substituit per cocacola i/o aigua.

L'objectiu es poder repetir un diumenge la sortida al nostre ritme i gaudint del paissatge, que desde dalt de tot era bestial.

A repetir el 2012, segur !! està al costadet de casa !!

salut!