CRÒNICA MARATÓ BCN 2011

El dia de la marmota. Allà on tot es torna a repetir. Doncs a la tercera encara no ha estat la vençuda. Anem a pams. Regust agredolç doncs tot i millorar la marca (4h15'), respecte els 4h36' i 4h22' anteriors, portava un bon ritme per baixar de 4h però he tornat a petar als 35 km. El ritme (alt per el poc volum acumulat), ha fet que gairebé tots els músculs de les cames reclamessin cert protagonisme en algun moment, el bessó esquerre, l'isquio dret, el tibial dret..... la història avui dia 6 ha anat així:

Despertador a les 6.00, esmorçar habitual de barretes, platan i café i arreplegar tots els estris per el tunning posterior. A les 7.00 recullo en Toni i en Diego i cap a plaça Espanya. És increïble l'ambient que es respira en aquestes curses, les cares que veus de tensió també perque ha arribat el dia D.

Ens preparem a la sortida i començo a ritme un pel més alt del previst, sobre 5:20 però és que la gent t'arrossega i físicament em notava bé. El genoll i demes dolors habituals no existien i anava mossegant kilómetres. Pas per la mitja sobre 1h55', millor que l'any passat i encara sencer de ritme i to físic.

En el km 25 m'he pres el segon gel i just he vist un home d'uns 50 i pico que se l'emportava l'ambulància. Avui ha fet calor, potser massa per una cursa així. Pas pel 30 després del puja i baixa per diagonal-torre Agbar i trobada amb l'Àngels al 34, avui feia de llebre !

Tot i el seu suport, les ganes que hi ha posat, i els gels, i les mitges compressives .... al 35 .... crack!
Parades tècniques per estirar han fet que els minuts anessin caient i canviant els objectius, un cop perdut el sub 4h, intentar sub 4h10' però es que les cames no tiraven, no era per anar ofegat sinó que els musculs es negaven a mantenir cap ritme. El parcial doncs nefast del 35 al 42 com en anys anteriors tot i que esgarrapant minuts per fer MMP respecte a la primera mitja, i al segon parcial.



Si cliqueu a sobre la imatge podreu veure-ho ampliat



Aquí podeu veure fins el 30 certa regularitat (sobre 27')i el següent parcial (30-35) fins i tot assumible per el marge que portava de la primera meitat, però a partir del 35 (collons de mur!), no hi ha marxa enrera ni possibilitat de millorar el ritme.

Així doncs aquí acaba la meva 3ª marató, amb molta feina pendent per la propera (que vindrà!), content per una nova MMP però no del tot satisfet per com ha anat tot plegat.

Moltíssimes gràcies però a la llebre d'avui, per esperar que passes i per afegir-se al suplici de tenir que tirar d'un cargol amb malles curtes i pitrall.

Felicitar als companys de km, Diego amb 3h41', Jaume i Joan sub 4h i també al Toni per ser finisher de la seva primera marató.

Poques coses son comparables a l'esforç individual que representa una prova així, les setmanes previes de preparació, la cursa en si, el patiment (pel que guanya i per el que arriba últim), és realment una demostració de voluntat i d'intentar aconseguir un repte, el teu repte que et vas marcar un dia, quan vas pensar que per què no podies fer una marató.

salut!