Ha començat de nou la temporada. La segona part de la temporada podríem dir. Després d'un estiu de gos, però gos-gos, només menjant, platja i piscina, sabia que m'havia de posar les piles per el setembre.
Començava fort, amb una distància olímpica (1500/40/10) que no estava prevista al calendari, però que el fet de ser Banyoles (entorn magnífic) i anar quasi tothom del club em vaig decidir apuntar.
Per una banda no hi havia presió de temps, l'objectiu era gaudir, però ja se sap que un cop "en el fregao" l'adrenalina es dispara......
L'entrenament doncs havia estat molt just, manteniment en piscina, alguna sortida en bici, però poc run.
Amb aquest bagatge doncs, estava jo a la vorera per saltar a l'aigua a les 15.30. Havia fet el viatge amb el company Ruben, amb el Cèsar havíem menjat una mica de pasta i justets de temps com sempre arribaven la resta de l'equip, Ricard (purito), Amadeu i David.
 |
| 1000 inscrits, finalment sortim 880 |
Entrada de material, sense incidències, deixem la bici al box i caminem una mica més d'un km per arribar al punt de sortida amb el Cèsar, a la zona sud del llac. La resta de companys els havíem perdut per el box, i tot i pensar que ens trobaríem a la sortida, no va ser així. El box estava a un punt intermig del llac, i haviem de fer com una L per nedar els 1500 metres.
tots a l'aigua !!
Abans de sortir ens indica la fede que hem de saltar de cap, que el nivell de l'aigua és baix i de peus ens podem fer mal. Ja ho intento, però quan vull saltar hi ha tot de gent a l'aigua, com cigrons, i si salto de cap em fotré a sobre d'algú ...... total, salto com sempre i a nedar.
Avui era complicat. Gairebé 700, menys noies i no federats que sortien després fins completar els 880. Cops, cops i més cops, al cap, a les cames, agafant-me el turmell ...... que pot saltar el xip !!!
També és cert que vaig buscar la linia més recte per trovar la boia, i sempre rebs més, però ahir va ser intens de veritat. Crec que tot i això, i empassar aigua que em donaria problemes posteriorment, vaig nedar força correctament en 31:20, el temps num 264 de tots els participants.
T1 ràpida, pujo a la bici i a fer els 40 km que es presentaven en un puja i baixa trencacames. el que no ens pensavem era el vent que faria ...aterridor !!
Vaig patir força. Pel vent que et dominava la bici en alguns moments, per les pujades on em deixaven enrera els grupets, que després tornava a agafar baixant, i per l'estòmac. Al km 10 ja rondinava, i no hi havia manera de fer entrar beguda isotònica. Vaig tirar només d'aigua i d'un gel al km 30 i molt obligat pensant en el run de després.
Els companys del club m'anaven passant, menys el Cèsar que va sortir de l'aigua abans que jo.
Tot i així, tampoc considero que fos una bici desastrosa, una mitjana real de quasi 29 km/h, velocitat màxima de 62 km/hora, temps de 1h:21
En els resultats finals la bici inclou les dues transicions, i sempre baixa doncs la mitjana.
En alguns moments de la bici volia que acabés ja, entre el vent, les sensacions, volia deixar de pedalar. En altres moments en canvi, pensava que després hauria de còrrer, i que uns minutets més a la bici no estarien malament.........
Faig la transició, ràpida, em poso els mitjons que m'havia deixat en la T1 i començo a intentar adaptar la musculatura i a veure que tal es comporta l'estòmac. Ja us ho dic: fatal !!
La panxa em fa un dolor horrible, que m'obliga a còrrer molt lent, i al km 2, em paro, em separo del track, i vomito la pasta del migdia, les barretes, l'aigua del llac i segur que també hi era el gel de la bici. Quin fàstic !!
La veritat és que últimament el nedar em dona aquests problemes, per poca aigua que empassi, em senta com un tiro. Pel matí em vaig pendre un omeprazol per protegir l'estòmac, però veig que ni així.
Bé, vaig dubtar a retirar-me, però em va venir al cap tots els reportatges de Tri que havia vist, imatges de patiment, i vaig recordar que hem vingut a això, a patir, res de disfrutar, per tant, dret i a còrrer xaval !!
Així ho vaig fer, amb més pena que gloria, per acabar en uns 54:36 tristos minuts, que tot i els entrebancs, és una mitjana de 5:30 el km.
El recorregut molt xulo vora el llac, dues voltes de 5 km que em van semblar 25.
Temps total: 2h52m, el 621 dels 880 que van pendre la sortida, 3 desqualificats, 36 retirats.
Amb un millor parcial de run, al menys per sota de 50, ja hagués estat per el 500.
Però bé, la idea d'aquest TRI era intentar gaudir-lo, que no va ser ben bé així, el temps no era important, però l'any que vé, haurem d'entrenar una miqueta més a l'agost !!
Avui és diumenge i estic fent la crònica. Per rematar el cap de setmana, aquest matí he participat en la 34ena pujada a Sant Ramon, 5.4 km corrents tot pujada que m'ha fet maleir el que va inventar l'esport.
El temps ha acompanyat però, i la family també, molt bona organització, aigua a l'arribada, sindria, barretes, tot molt ben senyalitzat, mocador commemoratiu i tot per ZERO euros. Que n'aprenguin els del Garmin, Polar, Challenge, Ironman i resta de xupasang, que amb ganes i no tant afany de lucre poden guanyar-se la vida també !!
Salut i km!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario