EL TRI QUE VA SER RUN ...... Vilanova 2012

Ja ho sabia jo que la temporada de Triatló s'havia acabat. Em vaig deixar engrescar per l'últim dels últims que es feia a Vilanova, a més Campionat de Catalunya, però el temps, amb fort vent però sobretot amb pluja no ens ha deixat competir.
Durant tota la setmana els senyors del temps ja avisaven quin seria el panorama el cap de setmana, i tot i que no potser tant greu com deien, sobretot la tormenta de la nit ens ha passat factura.
La veritat és que no tenia gaires ganes de competir. Només 20 km en bici dilluns i la resta de dies superant un fort encostipat. El "coco" ja estava mig de vacances.

Tot i així, posar-se un dorsal t'omple d'adrenalina. Les coses ja estaven preparades, tenia força clar que no podriem nedar però a les 6.00 ha sonat el despertador i cap a Vilanova.
Pel camí amb el David ens enganxa una tromba d'aigua bestial a l'alçada de Sitges però seguim fent via.
Arribada a les 7.30, aparquem i anem al punt de sortida i boxes a veure com estava la situació...... que era aquesta:

macu eh?

No plovia però feia vent i no gaire fred. Ja ens han dit que a l'aigua segur no entravem i calia veure la bici. A les 8.00 intentava sortir el sol .....

Mar picat i nùvols preparats .....

La sortida estava prevista a les 9.00. A les 8.30 briefing per explicar que les autoritats no deixàven fer cap tipus d'activitat aquàtica, i la bici la suspenia la pròpia organització per seguretat dels participants. Part inundades, vent, etc., i podia començar a ploure fort en qualsevol moment. Quin panorama !!

Avui era comprensible però. Ja sabeu que jo m'hagués fotut a l'aigua, però a vegades es millor no arriscar. La Triatló es convertia en una cursa de 10 km.
No m'ha anat del tot malament, no portava gaire espirit competitiu i m'he adaptat be. La bici es quedava al cotxe i sortiem tots a les 9.30 per còrrer.

David, Jordi i Amadeu. Abans de començar

La cursa en sí, sense pluja, amb moments de sol han estat 3 voltes de 3 km, una mica menys doncs els GPS han marcat 8.600. 
El meu temps 39:53, MMP si considerem que la distància oficial han estat 10 km, je je. Els companys com sempre uns cracks quan es tracta de còrrer, el David primer del seu grup d'edat, i l'Amadeu entre els 50 primers d'un total de 570 participants, dels 1000 inscrits !!  Quanta gent a escalfat el coixí avui !!

La sessiò tècnica post-cursa. 

 Avui també tenia lloc la Mitja del Mediterrani, amb sortida al Canal Olímpic. Sense pluja han pogut gaudir també d'una bona cursa, on segur tots han aconseguit els seus reptes, com a mínim un, eh, Javi?
Cap de setmana doncs pseudotriatlètic, on només s'ha pogut còrrer, i de valent, fugint de la pluja !!

sort a tots!
jordi

GARMIN TRIATLO 2012 BARCELONA - Olimpica

Ha finalitzat la temporada de Triatló. I ho ha fet de manera espectacular, com sempre, amb aquesta prova de principis d'octubre que aplega 6000 participants en totes les seves categories.

Distàncies de promoció, supersprint i sprint, i distància olímpica (1500/40/10).

El divendres feiem el primer contacte amb la expo de les diferents marques, recollida de dorsal i obsequis (pocs la veritat) i un bany d'una mitja hora al mar que ens va donar unes sensacions increïbles, amb la llum que va anar desapareixent i canviant-se per les artificials dels edificis i de la costa. 

21 hores de la nit. Va costar enganxar el fotògraf ......

Dissabte per descansar i començar a preparar la logística i tot el material.

La duatló de diumenge passat m'havia deixat una mica tocat de les cames, bessons encara carregats tot i el run suau i una mica de compex. el viatge de feina en cotxe no va ajudar gaire però això no es pot triar.

Diumenge. dia D. Despertador a les 5.00am. Sort que no em costa aixecar-me.

Carregar material al cotxe i cap el punt de trobada, a la avinguda icària per després poder "escapar" amb el cotxe de tota la gentada que hi haurà.

Quin plaer per la ronda litoral sense transit, aparcar sense problemes i esperar els companys. a les 6.20 arriben l'Amadeu i el David. Tots amb cares de son però la tensió al cos.

Motxilla a l'espatlla i amb bici cap el box. Sortim a les 8:10, amb l'elit i els federats amb un bon temps acreditat. Hem d'espabilar. Ens dona temps de deixar la bici, resta de coses, guardarropia i amb el neopré anar cap a la sorra.

OE, OE, OE ... Ola Elite

Amb l'Amadeu i el David

Material: neopré, ulleres, gorro ..... tot preparat

Últims preparatius, em poso un bon tros d'esparadrap al coll per evitar marques del Neopré assassí i cap a l'aigua. 

En l'escalfament i xerrant amb la gent de la col.locació de les boies que marcaran el camí, de l'estat del mar, etc., ens trobem algun famòs que també participarà amb els anònims i amb l'elit. Foto "pal recuerdo"

Fotògraf: Guillermo Calero. Gràcies per matinar, un gran record !!

Comencen els nervis de veritat. Els cracks surten a les 8:10. Després la nostra onada, 2 minuts després. No els agafarem pas. La següent no sortirà fins les 9.00, sobretot ens garanteix un bon circuit de bici.

Botzina de sortida i cap a l'aigua. Uns 500 nedadors. A buscar la primera boia. Com sempre, lluita per col.locar-se be i uns quants cops sempre rebs.

La més important però, quan ja portem uns minuts la rebo al cap, quina ostia, algú davant meu decideix fer braça i rebo una patada a tots els morros. Ulleres fora, em toco el nas per si hi ha sang .... "no hay dolor". Segueixo. Un parell de minuts i un altre cop, a sobre el cap. Serà el mateix tio ?

Dedueixo que la lluita és perque ja arribem a la primera boia, i així és. Suposo que portem uns 400 metres. Ara falta el tram més llarg fins la segona boia. el grup s'estira i ja no hi ha tan contacte. Em puc centrar més en la forma de nedar, en el ritme, puc mirar per sota l'aigua els altres nedadors .... molt millor. començo a notar el cansament i fem l'ultim gir per anar cap a la sorra de nou. El neopré comença a fer la guitza, començo a notar un fregament al coll, del moviment de respirar a l'aigua alguna cosa es desajusta i em frega la pell. Marca de regal per unes setmanes. Em desoriento una mica i un voluntari amb una canoa m'avisa que giri a l'esquerra. Si gràcies, no estem per fer metres de més ..... em dono un cop amb un altre triatleta, demano perdò (només faltaria) i em diu que tranquil que ja li han fotut uns 30 més. No vé d'un. Últim esforç i ja toco de peus a terra, 1500 metres en 32 minuts, tardaré 2 més en creuar la sorra, en pujar les dues rampes i creuar el crono del xip en 34 minuts. Esperava una mica menys però ja firmo. 

T1. Veig que darrera vé el David, fem un givemefive i ens desitjem sort. Neopré fora, casc, dorsal i ulleres i amb la bici cap a fora el box. 2min52s

Bike. Com sempre ultimament, una mica per sobre de les meves possibilitats. Formem un grup de 10-15 bicis. anem fent relleus però només 3 ó 4. Jo entre ells. Seria més fàcil deixar-me portar i reservar per el run, però vull disfrutar, vull tirar jo, vull que em vegin fort i que els hi costi seguir-me. Sento el vent, la velocitat i ho gaudeixo. Vaig cridant als que passem perque s'afegeixin. Estic una mica adrenalinic, la veritat. Pedalejo al costat de l'Anna Godoy, germana del que seria 3er en masculí. comentem si pot anar a roda, fent drafting, i sembla que si. Porta un bon ritme també. Em surt una mitja de 33 km/h, pic de 45 km/h. Hi ha bastants revolts i girs de 180 graus que t'obliga a estar molt atent tot i ser circuit pla. Ja s'ha vist una ambulància atenent algun ciclista. Cap el 36 em passa com una moto l'Amadeu, ja m'ho esperava, ens desitjem sort.

Velcro fora, peus fora, peu a terra i entrem a la T2. He fet la bici en 1h07min, bon temps, cada cop més satisfet en bici quan es pla (amb algun port la cosa canvia).

T2 sempre més ràpida, "zapas" de còrrer, visera i canyaaaa !!!

Però estic cansat. Sabia que apretar a la bici ho pagaria. No estic fresc. Encara que porto les mitjes de compressió als bessons i sè que m'ajudaran durant aquest tram em costarà. Tot i així no porto un mal ritme, vaig avançant alguns corredors, altres a mi. Hi ha gent animant, sempre ajuda. En la bici he ingerit dos gels i una mica de barreta energètica. Ara porto un gel a la ma per acabar de rematar aquest tema. Me'l pendré al km 5. Passo un punt d'aigua, bec una mica i la resta pel cap. Son les 10:20 aprox., comença la calor. Jo no ho patiré gaire, ho faran els futurs triatletes, els que comencen a les 12.00 per fer l'sprint i supersprint.

Passo l'ultim punt d'aigua, torno a beure ........ i merda. Encara porto el gel. Me'l prenc però em deixa la boca seca. Vull més aigua !! aguanto però tinc la gola seca. Arribo a l'alçada d'un participant que porta una ampolla de powerade a la ma, li demanaré una mica, sempre hi ha bon rotllo, just estic pensant això i veig com fa un intent de triple en una paperera pròxima. Collons, per uns segons i ja no tinc liquid. Tocarà resistir. Quin remei, no?

I així és, però cap el km7 el cos es queixa en excés. No hi ha cap dolor localitzat, és un cansament general, potser d'aquests mesos de competició, dels entrenaments, però carai, estic fent una olímpica, toca patir. Apreto dents i acabo amb certa dignitat. Uns pobres 51 minuts per completar un temps total de 2h38 minuts. És una bona marca per a mi, per sobre logicament dels meus companys, però satisfet.

Ara toca recuperar. Beguda, fruita, i un bon massatge, poc habitual doncs sempre esta a petar, aquest cop fer una mica de cua perque m'estobin els bessons de forma gratuita. 

Gràcies fisios, bona feina !!

Faltava recollir material i cap a casa. Falten el Diego i César que fan l'Sprint.

El César un crack, fa segón i fa podi. Jo amb la medalla ja en tinc prou.

Gran dinar després a base de pasta, explicar les sensacions i les anécdotes de la Tri, que sempre n'hi ha. 

Les dues generacions de triatletes !!

Finisher !!

I amb això acabem les triatlons aquesta temporada. Per la propera esperem poder intentar un nou Half i el repte major, l'IRONMAN a l'octubre.

El temps dirà. Ara, el descans del guerrer.

Gràcies a tots els lectors del blog per seguir-me i per animar quan cal.

Salut, braçades, pedals i km !!

jordi

La TRI que va ser DU - GAVÀ

La competició d'avui diumenge que havia de ser la Triatló de Gava en les versions sprint i olímpica ha passat a ser Duatló, doncs les condicions del mar no eren les óptimes i ahir ja van anunciar la cancel.lació del primer tram.

Tots hem vist que el mar no estava del tot malament, i més d'un i haguessim entrat a tope, però el primer és protegir l'atleta i així ho han decidit. que consti que a la Challenge que feien a Calella no l'han anulat .........

Així doncs, ens esperava una cursa de 5km run/20 km bike/5 km run. Duatló.

La veritat és que rebre la noticia i veure com estava el panorama ahir tarda al recollir el dorsal em va desmotivar una mica doncs em sentia fort per afrontar la part de natació. Havia entrenat força per aquesta prova.

Un dels mèrits però d'un bon triatleta és l'adaptació, i varem canviar ràpid de xip per competir en aquest format.

Una de les adaptacions va ser assistir a una festa d'aniversari i anar a dormir a les 3.00. No està malament, no? Em vaig portar bé però, cocacola, menjar suau i amb el que no vaig poder fer res és amb la nocturnitat ......

Avui despertador a les 6.00. Del tot grogui la veritat. Els canvis en la competició m'han trastocat tot el ritual de preparació de material, concentració, etc., i no he pensat en agafar més roba d'abric per la prova ni els compresors musculars, que haurien anat del tot bé.

Amb una cara de son espectacular arribava a Gavà. Un pel de retard segons el previst que m'ha fet aparcar una mica allunyat. Veure l'ambient del box, i tornar al cotxe per agafar la bici i fer la cua d'entrada ha estat etern, i si no he perdut el mòvil, les claus del cotxe unes 3 o 4 vegades no ho he fet cap.

Cua per entrar al box. Ennuvolat a tope !!

Finalment però, arribava al box i posicionava la bici. Al tuntun doncs no hi havia posició determinada per dorsal, i jo buscant cert ordre en les bicis ja col.locades. Bici al bell mig del box i a trobar-me amb els companys.

Aquí ja he trobat certs canvis respecte a un TRI, menys material, gairebé no era necessari deixar res al costat de la bici. Més pràctic doncs.

8.30 sortia la distància Olímpica, 9:15 la Sprint.

Aquests últims mesos no he entrenat gaire el run, primer per protegir el genoll, després perquè veig més possibilitats de millorar en menys temps en les altres disciplines. Així tocava patir doncs.

Primers 5 km en 21:39, ritme de 4:22 min/segons. Arribant bastant sencer a la primera transició.

Bike. Recordava de l'any passat que la pujada a sobre la bici és en lleugera pujada, i pot costar mantenir la linea recta. Ho he controlat bé però amb un cert desplaçament que no li ha agradat al company del darrere. 

- em diu, per la dreta o per l'esquerre? ....... poca paciència.

Avui em sentia fort, l'he enganxat, he anat a roda, i quan m'ha demanat relleu, l'he passat a tope i l'he deixat ben enrera. Que es foti. Maleducat.

He gaudit de la bici, mitjana de 36 km/h, punts màxims de 44,5 km/h, en grup, tirant de grup de 20 bicis, poca gent rel.levant. Al final he marxat sol, i m'anava juntant amb grupets més avançats. Tot es paga però, faltaven 3 km i el bessò esquerre deia que volia pujar una mica cap l'isquio. Merda, ara no !!

M'he fotut un gel, una mica d'isotònic i a buscar la segona transició.

D'aquest tram he fet el temps 74 de 540 participants. Gens malament.

T2 on he perdut una mica de temps buscant la bici i a còrrer de nou. 5 km més. Una mica més suau pendent del bessò i acabant el segon tram en 24:39 min, mitjana de 4:38 min/km.

Temps final de 1H21min, el 137 de 540. Content per com m'he trobat.

Els companys uns cracks, David 5e, Amadeu el 8e i Ricard el 11e. Sergi i Javi han fet la olímpica, amb bons temps també. Quin equip de duatló que tenim !!

Aquesta setmana he de veure com fer-la, doncs el diumenge arriba la cloenda, amb la GARMIN Olímpica de Barcelona. Ja tinc dorsal, 273, sortint a la onada d'Elit, amb el Mario Mola, que va participar als JJOO. Glups !!!

Salut i km !!
jordi

1a MARXA DEL EQUINOCCI by NISSUS

El passat dia 23 de setembre varem poder gaudir 12 privilegiats d'una magnífica experiència organitzada per el Centre d'Estètica i Perruqueria Nissus, una marxa pel Garraf, que sortint del centre de Sant Boi, arribava fins Sant Antoni, i per les pistes del Parc Natural culminar a l'ermita de Sant Ramon. 14 km fins aquest punt, 18 km aproximadament en total. Sortida a les 21.00 de la nit, com podeu imaginar, es tractava de quelcom diferent......

Tot i que no és habitual quan es tracta de grups grans, la gent va ser força puntual, i varem començar la marxa sobre l'horari previst. alguns frontals ens donarien la llum necessària en els punts compromesos, la major part de la cursa però, es va fer sense llum artificial, no hi havia gaire lluna, però les pistes eren amples i fàcils excepte en alguns punts. Vambes i motxilles complementaven la indumentaria necessària per aquesta ocasió.

El crit de Hip-Hip Hurra seria el crit de guerra del grup per superar els km que ens esperaven més enllà.

El recorregut va començar vora el Llor, per les pistes que pujen amunt, el grup s'estirava però el ritme era bó, ben aviat van començar les converses, les rialles, la proximitat d'un grup que iniciava un repte, arribar sa i estalvi a menjar-se l'entrepà a Sant Ramon.

Els protagonistes: Gustavo, Miguel Angel, Diego, Àngels, Andrés, Jordi, Tere, Nuri, Gregor, Montse, Jose i el que dispara, Toni.

Pont de l'Estret de Roques

El perfil combinava planícies amb pujades abruptes, com la última part fins Sant Antoni, els components del grup van anar gotejant fins arribar tots a dalt. Una mica d'aigua, d'isotònic i comentar la jugada de com ens veiem fins aleshores. Queixes d'alguns davant l'esforç necessari per fer el cim, però que quedava en un no res un cop es podia veure l'area del Llobregat i Barcelona, de nit, esquitxada de mil i una llums.

Qui pot contar les llums .........

Un cop a Sant Antoni i mirant el camí que encara ens quedava per recòrrer, varem poder divisar no gaire lluny tot un cercle de llums, concentrics, en mig del no res, que havien de tenir algun significat. Moltes teories ens van venir al cap, però només podia ser una, el 23 era l'equinocci de la tardor, l'equinocci és cada un dels dos moments de l'any en que el sol creua l'equador celeste, el canvi d'estació on els astrònoms tenen material per moltes conspiracions, i els esotèrics ............. encara més. 

Nosaltres els havíem vist, però ells a nosaltres també amb els frontals al cap, varies llums que es movien sense ordre a Sant Antoni. Amb una mica de por al cos varem iniciar el descens per la carena del Garraf i de Can Cartró per "atacar" la part oriental de Sant Ramon, que a les deu en punt, havia deixat d'estar il.luminat. Les retallades arriven a tot arreu .............

El que no sabíem però era que el nostre camí, el track que havíen preparat el Diego i el Toni just anava en aquella direcció. 

Fins i tot les cadenes semblaven voler dificultar el cami, i en algun parany vam caure, semblava que no ens ho volien posar fàcil.

Finalment però, el camí passava prop però sense contacte visual amb el cercle lluminós. Haguessim pogut apropar-nos, però la majoria no era del parer de fer-ho, així doncs, varem seguir la nostre via, ni sacrificis ni esoterismes, ningú podia parar la primera marxa de l'equinocci.

Tant lluny estaven les nostres ments que ni reconeixíem un bar en una cantonada. Que és això es va sentir que algu preguntava. coño, un bar, va dir un altre. 

Era com un miratge, que fotia un bar allà?, per protegir-nos d'algú?. Potser si que era un miratge doncs el varem ignorar i vam seguir avançant. Era un descens suau, que portant gairebé 10 km ens aproximava a Sant Ramon.

Uns km més i ja teniem l'estret de roques, el pont de fusta construit sobre la carretera Sant Boi-Sant Climent. Una pujada de 200 metres per el tallafocs i ja estàvem a l'ermita ............. però no. El track no deia això, el track deia que ens havíem d'endinssar en unes antigues vinyes per arribar a la falda de Sant Ramon i pujar per la Font de Golbes. Això va ser un cop dur per alguns, del que no es recuperaran mai més. Tan aprop, i tant lluny. En uns instants varem comprendre que faltava l'ultim esforç, però de 3 km. 

I així va ser. De nou el grup s'estira i va arribant a Sant Ramon. El Granada ja perdia 2-0 quan varem fer el cim. Més de 3 hores després de la sortida el grup al complert havia fet els 14 km. Cansats, però satisfets, per alguns haver aconseguit el repte de fer-ho, per altres, entrenament del "Camino" que veuran i patiran properament. Per altres, fotres el bocata d'una vegada !!

Entrepa, beguda, rialles però també el cansament que surt de cop. Estiraments i fer-se la idea que ara calia baixar. Uns 4 km més fins Can Xixol ens indicava que la marxa havia arribat al seu fi i que ja era història. Una història que portarem tots a dins, i que la recordarem, com a mínim, fins l'any que vé, on tots i segur que tots, tindrem aquella recança d'acostar-nos a un extrem de Sant Antoni, i mirar si hi ha algunes llums fent cercle no gaire lluny.

Segur que el 2013 serem molts més, i segur que ho gaudirem com aquesta vegada, o potser una mica més.

Track de la marxa on podeu trobar el recorregut, els temps parcials i el perfil i desnivell acumulat. A la part superior dreta podeu canviar a metres les dades si us apareix en sistema anglès:

http://connect.garmin.com/activity/226199915

Salut a tots!

jordi

AIXÒ NO PARA !!!!!!!!

Han passat un parell de setmanes desde la cursa en BTT. Ara mateix estic en un planning per la Triatló de Gavà del proper dia 30 i en aquests dies han tingut lloc diverses activitats.

Una d'elles va ser la cursa de Viladecans, on va participar la petita, l'Abril, en distància de 400 metres per pre-benjamins, 2055 i 2006, nens i nenes. Va fer una bona cursa i després varen fer sessió d'estiraments i tot. Just acabar, amb el cotxe ràpid cap a Santa Coloma de Cervelló on participaven la Gemma, el Pablo i l'Àngels al Cross de Santa coloma, una cursa exigent de 5.200 m amb un final dur de debò.

L'Abril va fer els últims 100 m amb ells

 Aquell diumenge, vaig combinar dues sortides, la primera, ben aviat pel matí amb un company del club i un amic seu agafàvem la bici de carretera i pujàvem a la creu d'Olorda desde Molins de Rei, seguiem fins l'altra banda de Collserola, i creuant la carretera de les aigües, feiem Esplugues i Cornellà per arribar de nou a Sant Boi. 40 km en 2 hores.

Tot seguit, canviava de bicicleta i amb la de muntanya i l'Àngels, feiem un camí del sorral fins el Prat, platja i soroll del mar per tornar rodant suau. 40 km més. Va ser un dia complert i amb les cames carregades al final del dia.

El sorral enllaça Sant Boi amb el Prat, voreja l'aeroport i arriba al mar.

 

Xiringo per reposar les forces. Encara faltava la tornada !!

 La semana posterior, va tocar viatge, amb les bambes dins la maleta, i disposant d'un parell de parcs prop l'hotel, vaig rematar el dilluns fent 8 km en 45 min aprox. Dimarts i dimecres descans, per tornar-hi el dijous amb 11 km en 1h a Burgos, vora el riu, entorn magnífic i ple de corredors.

Dissabte vaig fer uns 1200 metres, amb algunes series, i diumenge va tocar simulacre de triatló amb els del club. 1000 metres al mar per retrobar-nos amb el senyor neopré, (que apretat que et trobes ..), 20 km de bici a tope amb alguns relleus i algunes arrencades explosives, per rematar amb alguns km de run. Interessant va ser que el despertador va sonar a les 6:45, doncs vàrem quedar a les 7.30 a Gavà. 4 hores vaig tenir de son, doncs la nit, sí, la nit anterior, varem fer una caminada per les muntanyes de Sant Boi de 18 km. Cap de setmana complert !!

El punt i apart a estat avui. La idea era descansar, però tenint festa i amb el dia clar que s'ha presentat, he agafat la BTT i he anat cap a la Carretera de les Aigües, a investigar una mica el recorregut, doncs feia molts anys que no la trepitjava. La veritat és que ha estat una molt bona idea. Quines vistes, quin ambient esportiu, quin sol ..... i quin vent !! Per això no hi havia núvols !! He sortit d'Esplugues, per pujar gairebé fins Sant Pere Màrtir, on hi ha l'emisora. La pujada ja d'entrada dureta, després he vist que els cotxes arriven fins la Plaça Mireia, on hi ha un restaurant i tot. Aquí comença la carretera com a tal. son 9 km, molt plans de pistes que voreja Collserola i amb unes vistes increïbles de Barcelona, el Baix Llobregat i també el Bessòs.

En la tornada estava indicada una pista que pujava fins el Tibidabo, i al disposar de temps, cap amunt que he anat. Han estat uns 5 km més, amb força pendent i que m'ha portat fins la entrada mateix del parc d'atraccions. Quants records !! He refet el camí de baixada i de nou enllaçant les Aigues fins el punt de sortida. 35 km en 2h18m. Magnífic matí. Les fotos, tot i no mostrar les sensacions que he tingut allà dalt, serviran perque us feu una idea !!

 

Esplugues i el Baix Llobregat

  

Torre de Collserola al fons

La pista que va per la carena

 

Desde baix

Desde dalt, plaça del Tibidabo

Mirador dels Xipres, a la banda del Llobregat

La "gorda" i una de les 3 fonts que ens trobem en el recorregut

Aquest circuit l'haurem de repetir, potser en un dia de RUN !!

salut i km!!

CRÒNICA 10ª MARXA VALBUENA BTT

Collons que dur.
Avui he patit de veritat, no estava fi doncs aquesta tarda ha petat l'encostipat que estava incubant, però no només per això, les pujades eren i se'm feien llargues i he anat sempre a tope per mantenir la bici en moviment i anar sortejant les trialeres, sots, pedres, corriols, baixades, pujades, vent, terra, sorra, altres corredors que et frenen en mitja pujada i agafant forces d'on no hi eren per poder completar la cursa. Dura de veritat.

El despertador ha sonat a les 6.00 am. Cap a Castelldefels doncs la cursa sortia del castell d'aquella població a les 8.00
Tots preparats a la sortida, una mica de calor, en grup l'Albert, Blas i jo esperant el Diego que sempre arriba justet. Una mica més endavant a la fila de sortida el company de l'equip, el Javi, que feia la cursa llarga de 53 km, la nostra, la de 32 km.

No sabíem el que ens esperava ........ tan riallers ...... 

 Sortida puntual i vinga, a pujar ja d'entrada, primer tram d'asfalt fins entrar al cap d'uns 2 km al Garraf. Un cop aqui, pedra, pista i corriols, fins els últims 3 km on tornava l'asfalt. Entremig, una pujada també d'uns 2-3 km d'asfalt. Aquest és el perfil que m'ha donat el Polar.

Les pulsacions força controlades, però el que fallava avui eren les cames. Ja en les primeres rampes he vist que les sentia pesades, sense gaire ganes de rutllar. No ha ajudat uns trams en que tothom posava el peu a terra i arrosegava la bici fins d'alt de tot. Molt dur. Les baixades força tècniques on has d'anar vigilant a on poses la roda davantera, i el que vé a uns 10 metres, corriols on no et pot tocar el pedal al costat doncs te'n vas a terra segur .....

Tot i així, després d'uns 10 km les cames ja s'han rodat i he pogut mantenir un ritme constant.

El resultat final, 2h19m54s, descontant un parell de minuts de la sortida i un altres 2 de l'avituallament (taronja i aigua) per obtenir el temps real de rodatge. Posició 98 suposo d'uns 400 com l'any passat.

Total acumulat, 820 metres, pulsacions mitjes 157.

En resum, he patit més del que m'esperava, però el recorregut era diferent del de l'any passat, dificil comparar sensacions, temps, etc.

Avui he aconseguit mantenir l'equilibri en els punts complicats i no caure, tot i una lluita amb una branca en un punt concret. Ha guanyat ella.

Suposo que l'any que ve repetirem, però la bici descansarà uns quants dies.

No vull acabar sense fer una menció a la Vuelta que acaba avui. Contador guanyador, però quines tres setmanes ens han oferit amb el Valverde i el "Purito" Rodriguez. Lluita, sacrifici, constància. Diuen que la millor Vuelta de la història. L'hem pogut gaudir.

Salut i km !!
jordi

MÉS PINYONS, MÉS PUJADA ...... BTT !!!

Després de rependre la temporada amb la triatló de Banyoles, tocava aquesta setmana reciclar-se doncs demà tinc la 10ena Marxa Valbuena en bicicleta de muntanya. M'esperen 32 km amb una pendent positiva acumulada de 995m.

Aquest tipus de curses sempre son dures, son competitives doncs portes el xip, hi ha força desnivell acumulat però ajuda que el plats i pinyons permeten també mantenir una cadència adeqüada i anar pujant al teu ritme. Moltes pistes i trialeres serien imposibles pels cicloturistes de fer amb una bici de carretera standar.

Així doncs aquesta setmana va tocar sortir dimarts, dimecres i divendres, una primera rodada pel camí del Sorral fins la platja del Prat, uns 40 km força plans excepte per una última pujada pel parc de l'Ordal tocant Sant Boi.

Perfil de la sortida i gràfica del pulsómetre

He tornat a recuperar l'us del pulsòmetre, per veure com recupero i "pateixo" les pujades. Sembla que el cor pot arribar a 183 però es recupera ràpidament a mitjanes de 120-130. Van ser una mica més de dues hores.

         Per la platja del Prat lluint la nova adquisició mitjançant Wiggle, el maillot de Contador. A veure si s'enganxa alguna cosa perque ell és un escalador nat !!






El dimecres va tocar pujar a Sant Ramon, baixar fins Viladecans i un petit circuit per Sant Boi. Ara cap a les 20.15 ja és fosc, no pots sortir gaire bé més sense llum frontal.

Desde Sant Ramon, espectacular vista del Baix Llobregat i Barcelona

Finalment ahir divendres, només vaig poder pujar a Sant Ramon i baixar, força ràpid i agressiu com a entrenament per demà.

Pulsacions regulars i baixada ràpida cap a la normalitat

El que és impagable però son les vistes desde l'ermita, només 300 metres d'altitud però amb espectaculars postes de sol com aquesta amb Sant Climent a baix.

Ara he estat mirant els resultats de l'any passat d'aquesta cursa, en la distància curta, de 32 km, doncs també hi ha possibilitat de fer la llarga de 53 km aprox. En la curta doncs, tot hi la dura caiguda que vaig tenir (encara tinc les marques de les cremades), vaig quedar el 95 de 375 participants, fent un temps de 2h11min08s.
A veure demà, sobretot acabar sa i estalvi, i després, si es millora temps millor que millor.

demà més,
salut !