El passat dia 23 de setembre varem poder gaudir 12 privilegiats d'una magnífica experiència organitzada per el Centre d'Estètica i Perruqueria Nissus, una marxa pel Garraf, que sortint del centre de Sant Boi, arribava fins Sant Antoni, i per les pistes del Parc Natural culminar a l'ermita de Sant Ramon. 14 km fins aquest punt, 18 km aproximadament en total. Sortida a les 21.00 de la nit, com podeu imaginar, es tractava de quelcom diferent......
Tot i que no és habitual quan es tracta de grups grans, la gent va ser força puntual, i varem començar la marxa sobre l'horari previst. alguns frontals ens donarien la llum necessària en els punts compromesos, la major part de la cursa però, es va fer sense llum artificial, no hi havia gaire lluna, però les pistes eren amples i fàcils excepte en alguns punts. Vambes i motxilles complementaven la indumentaria necessària per aquesta ocasió.
El crit de Hip-Hip Hurra seria el crit de guerra del grup per superar els km que ens esperaven més enllà.
El recorregut va començar vora el Llor, per les pistes que pujen amunt, el grup s'estirava però el ritme era bó, ben aviat van començar les converses, les rialles, la proximitat d'un grup que iniciava un repte, arribar sa i estalvi a menjar-se l'entrepà a Sant Ramon.
Els protagonistes: Gustavo, Miguel Angel, Diego, Àngels, Andrés, Jordi, Tere, Nuri, Gregor, Montse, Jose i el que dispara, Toni.
 |
| Pont de l'Estret de Roques |
El perfil combinava planícies amb pujades abruptes, com la última part fins Sant Antoni, els components del grup van anar gotejant fins arribar tots a dalt. Una mica d'aigua, d'isotònic i comentar la jugada de com ens veiem fins aleshores. Queixes d'alguns davant l'esforç necessari per fer el cim, però que quedava en un no res un cop es podia veure l'area del Llobregat i Barcelona, de nit, esquitxada de mil i una llums.
 |
| Qui pot contar les llums ......... |
Un cop a Sant Antoni i mirant el camí que encara ens quedava per recòrrer, varem poder divisar no gaire lluny tot un cercle de llums, concentrics, en mig del no res, que havien de tenir algun significat. Moltes teories ens van venir al cap, però només podia ser una, el 23 era l'equinocci de la tardor, l'equinocci és cada un dels dos moments de l'any en que el sol creua l'equador celeste, el canvi d'estació on els astrònoms tenen material per moltes conspiracions, i els esotèrics ............. encara més.
Nosaltres els havíem vist, però ells a nosaltres també amb els frontals al cap, varies llums que es movien sense ordre a Sant Antoni. Amb una mica de por al cos varem iniciar el descens per la carena del Garraf i de Can Cartró per "atacar" la part oriental de Sant Ramon, que a les deu en punt, havia deixat d'estar il.luminat. Les retallades arriven a tot arreu .............
El que no sabíem però era que el nostre camí, el track que havíen preparat el Diego i el Toni just anava en aquella direcció.
Fins i tot les cadenes semblaven voler dificultar el cami, i en algun parany vam caure, semblava que no ens ho volien posar fàcil.
Finalment però, el camí passava prop però sense contacte visual amb el cercle lluminós. Haguessim pogut apropar-nos, però la majoria no era del parer de fer-ho, així doncs, varem seguir la nostre via, ni sacrificis ni esoterismes, ningú podia parar la primera marxa de l'equinocci.
Tant lluny estaven les nostres ments que ni reconeixíem un bar en una cantonada. Que és això es va sentir que algu preguntava. coño, un bar, va dir un altre.
Era com un miratge, que fotia un bar allà?, per protegir-nos d'algú?. Potser si que era un miratge doncs el varem ignorar i vam seguir avançant. Era un descens suau, que portant gairebé 10 km ens aproximava a Sant Ramon.
Uns km més i ja teniem l'estret de roques, el pont de fusta construit sobre la carretera Sant Boi-Sant Climent. Una pujada de 200 metres per el tallafocs i ja estàvem a l'ermita ............. però no. El track no deia això, el track deia que ens havíem d'endinssar en unes antigues vinyes per arribar a la falda de Sant Ramon i pujar per la Font de Golbes. Això va ser un cop dur per alguns, del que no es recuperaran mai més. Tan aprop, i tant lluny. En uns instants varem comprendre que faltava l'ultim esforç, però de 3 km.
I així va ser. De nou el grup s'estira i va arribant a Sant Ramon. El Granada ja perdia 2-0 quan varem fer el cim. Més de 3 hores després de la sortida el grup al complert havia fet els 14 km. Cansats, però satisfets, per alguns haver aconseguit el repte de fer-ho, per altres, entrenament del "Camino" que veuran i patiran properament. Per altres, fotres el bocata d'una vegada !!
Entrepa, beguda, rialles però també el cansament que surt de cop. Estiraments i fer-se la idea que ara calia baixar. Uns 4 km més fins Can Xixol ens indicava que la marxa havia arribat al seu fi i que ja era història. Una història que portarem tots a dins, i que la recordarem, com a mínim, fins l'any que vé, on tots i segur que tots, tindrem aquella recança d'acostar-nos a un extrem de Sant Antoni, i mirar si hi ha algunes llums fent cercle no gaire lluny.
Segur que el 2013 serem molts més, i segur que ho gaudirem com aquesta vegada, o potser una mica més.
http://connect.garmin.com/activity/226199915
Salut a tots!
jordi
