L'esforç no és tal sense patiment.

Carpe diem amics !!

sábado, 17 de diciembre de 2011

CHALLENGE 2012

En breu faré la inscripció al meu primer half, organitzat per Challenge, que serà el proper 27 de maig de 2012 a Calella, zona del maresme. 
Entrenament d'uns 4 mesos amb diverses fases de càrrega, recuperació i activació per poder ser finisher en aquesta dura i exigent prova.
Tot començarà al febrer, però per anar fent boca he muntat aquest video que espero us agradi. Serà la crisi dels 40 que comença ja, però he volgut combinar música amb diverses fotos que he anat trobant i algunes d'afegides meves. 


El títol, 113. El sumatori de les 3 distàncies: 1.9/90/21


Salut!
jordi

sábado, 10 de diciembre de 2011

RELAX ACTIU - DECEMBRE 2011

Estem en época baixa d'entrenaments, però aquesta setmana, una mica rara amb els dies de festa de la Inmaculada i la Constitució he pogut fer diverses "sortides" dels 3 esports que composen una triatló.

El dia 6 vaig participar a la XXX Pujada al Castell de Castelldefels, un recorregut de 4.9 km amb pujades constants però molt atractiva. És gratuita, a les 10.00 del matí, al costat de casa ......

Aquest és el perfil i la foto de sortida:



Podeu observar la pujada pronunciada dels primers kilòmetres, i l'ascens continu excepte una baixada fins els últims 300 metres d'ascens al castell. Cursa curta però intensa. Tot i la duresa, mitjana de 4:40 min/km, punts de 4 min/km per completar la cursa en 22:30. Just tres segons menys que l'any passat, tot i haver entrenat menys. 
L'Àngels i Montse amb un temps sobre 28 minuts i els cracks Cèsar i David entre els 20 primers de gairebé 700. No hi ha res com entrenar .........

El dia següent pel matí vaig tornar a tastar la piscina després de gairebé 2 mesos. Com es perd sense entrenar en aquest esport !!!
Tot i així, 1000 metres matutins per retrobar el medi aquàtic i tornar a tenir sensacions.

La tercera part de la TRI la vaig fer ahir divendres en BTT. Amb en Blas varem sortir de casa cap a les 8 per estar un hora més tard amb l'Edu a la falda del Garraf inici Vilanova. Alguns km d'asfalt per la vila fins endinsar-nos al parc natural. Camins de terra amb força pedra en lleugera pujada que ens havíen de portar per un circuit ja fixat fins tornar a casa. Aquesta era la proposta del nostre    biker Eduard, que espero que amb bona fe va tornar a modificar sobre la marxa al més pur estil "llanero solitario". 
Finalment varen ser 30 kilòmetres amb pujada a un turó espectacular i una vista que va valer la pena. Es clar, varem arribar de casualitat i després de menjar-nos varies vies que ni les cabres. Caiguda del de sempre: jo, aquest cop per culpa d'un arbre massa prop del camí que va moure una branca just quan passava. Sense importància però nova marca al genoll. 
Aquí el recull fotogràfic:

P'arriba como las cabras !!!

Vilanova al fons

Blas, Jordi i Edu

I el perfil que ens va sortir després de dues hores de biking:

Sembla el Red Canyon ......
El millor del matí, entrepa de truita de patata amb coca-cola per reposar les forces i de nou cap a casa.
Així doncs, setmana de festes, ponts i triatló espaiada en el temps però que fa recordar grans moments de la temporada.

salut!




domingo, 13 de noviembre de 2011

MI PEPINO

Doncs sí, després de molt mirar i remirar, finalment i amb l'ajuda inestimable del departament de crèdits de La Caixa, els dos hem comprat aquesta bicicleta de carretera, adaptada a Triatló i que aniré pagant mica en mica fins que sigui 100% meva. De moment, només la gaudiré jo, La Caixa no.

Aquí la susodicha:

Orbea Orca - Ultegra 6700 i rodes Fast Forward de 60 mm - acople llarg - 9 kilets
L'objectiu és entrenar fort per el Half Ironman del 27 de maig 2012, a Calella. Ara, ja no tinc excusa, el ser o no ser seran les cames. I ja ho he començat a descobrir......
El divendres vaig fer l'estrena, 20km suaus per el vial sense trafic que tenim prop de casa. Canviant plats, pinyons, i amb cert vent, provar les rodes. La bici és lleugera, rígida i la geometria fa que es pugui anar acoplat sense patir, fins i tot ajuda a canviar de posició i relaxar musculatura.
L'estrena oficial ha estat aquest matí, 7.30 tirada de 63 km desde Sant Boi, per Sant Climent arribar a Viladecans, Gavà, Castelldefels fins Port Ginesta, tornada per l'interior, La Sentiu per tornar a Castelldefels i acabar de nou a Sant Boi. 
El plat és un 50/34 i el cassete un 11/28. L'aventatge en pujades és el pes (sempre comparant amb la Medina que portava), que permet possar-te de peu i anar fent, però s'ha de tirar de cames i ronyons igualment.
La diferència clara està en pla, apretes, agafes inèrcia, i és molt més fàcil mantenir els 40-43 km/h on amb l'anterior bicicleta marcaves els 35-37 km/h. Això si, cap el final, que ja apretava el vent, s'ha de vigilar les rotondes doncs la bici es desestabilitza una mica per les rodes de perfil, però es pot controlar bé.
Els canvis, més sòlids, i l'estètica molt agressiva. Molt content !!

Abans d'arribar a casa, m'he aturat al circuit nou inaugurat a Sant Boi. No està malament doncs evites el tràfic, hi ha llum si hi vas de nit, però 1 km es fa curt després de diverses voltes, i el preu, doncs esporàdicament es pot pagar, 3 eur, però si ho fas com a rutina crec que no compensa. He fet alguna foto:


Bastants revolts, poques rectes per agafar velocitat. La mitjana acaba sortint uns 30 km/h aprox.

Demà dilluns inicio la temporada de softràket i ho combinarem amb alguna cursa. La més propera, el Cros per la salut mental de Sant Boi. 6 km. 

Adjunto el link d'un immens video agafat del you tube, 1h25m. tothom l'hauria de veure alguna vegada, sacrifici, honor, un punt de bogeria. Les imatges i el montatge és magnífic. El recomano al 100%:


    IRONMAN HAWAII 2010 - Amazing !!!!!

Salut a tots!

viernes, 11 de noviembre de 2011

BERGA-BERGA EN BTT - 6 de Novembre

Un cop acabada la temporada de Triatló i després d'uns dies ben bons de descans, uns quants ens vàrem apuntar a aquesta marxa de Berga, un clàssic d'aquella zona doncs era el 14é any que ho organitzaven els Mussols del Pedraforca, grup ciclista del Berguedà.
Aquesta cursa ja l'havia fet fa uns anys i va estar molt bé recordar moments de les edicions anteriors i de la zona de Berga.

Varem haver de matinar bastant els 4 magnífics, Diego, Edu, Albert i el que escriu. Cita a les 7 a un bar de Gironella i cap a les 8.15 recollida de dorsals i preparació del material.

D'esquerra a dreta: Edu, Albert, Jordi i Diego.
Hi havia dues curses, curta i llarga. L'unic valent va ser el Diego que va fer la de 61 km quedant en molt bona posició. La resta varem fer la cursa dels nens, 31 km quedant tots en molt bona posició, dintre del primer terç, en el meu cas el 21 de 168 participants.
Cursa però dura per l'estat del terreny, tot i no ploure, força fang i corriols bastant tècnics, a diferència de les Valbuena que son pistes més amples però amb molt més desnivell.
El perfil va ser el següent:




31 km en 1h 52 minuts. Desde el km gairebe 20 em vaig unir amb un altre corredor, ritmes similars, per anar fent km i una mica més endavant 2 més, per formar un grup de 4 durant força km, sense competir, xerrant una mica i comentant altres curses i anècdotes. Exemple del bon rotllo que es respira habitualment en aquestes curses. Desde el 28 aproximadament, entrada a Berga, terreny d'asfalt i els altres es frenen una mica, arribant jo amb uns minuts d'antelació.


El premi, butifarra amb llauneta de beguda i content d'haver repetit aquesta pedalada amb un estat de forma molt superior a altres anys. Això sí, vaig preferir no apretar al final, encara tenia el record del setembre on vaig "acaronar l'asfalt". L'experiència és un grau !!

Salut! 

viernes, 21 de octubre de 2011

ON ESTAN ELS LÍMITS?

Doncs sí, aquesta és la pregunta que un es fa quan aconsegueix el repte que s'havia proposat. Aquest ha estat el meu cas en el 2011, ser finisher d'un Triatló en distància Olímpica, 1500 nedant, 40 en bici i 10 corrents.
És curiós com tot sempre te un recorregut i ara miro enrera, cap al setembre de 2010 quan varem fer amb uns amics el meu primer triatló, en distància sprint i com he anat evolucionant fins aquest octubre. 
Seguretat, confiança, material, i sobretot, càrrega d'entrenaments i paciència dels que t'envolten per preparar-te bé per el teu repte. La olímpica ja no és un límit, s'ha superat, el proper pas és obvi, Mitja distància (1900-90-21), ara falta saber quan .........................
El dia va començar ben aviat, 5:20 despertador, intentar menjar una mica (difícil en aquestes hores) per no tenir que pensar-hi més, agafar el material que ja estava preparat i cap a la Mar Bella.
Vaig arribar amb prou temps per deixar el box preparat, xerrar una mica amb en Toni i l'Eduard (un crack, ve a un triatlo com si anés a buscar el diari a la cantonada, just de temps, el material mínim necessari ..), i després posar-me el neopré i deixar la bossa al pavelló.
A la sorra ens informen que s'ha escurçat el recorregut d'aigua per la situació de la mar, corrents internes, volen evitar passar prop de l'espigó. La retallada de distància es veurà compensat per la duresa del recorregut, lluitar contra les onades i el desplaçament involuntari dins de l'aigua. De fet, podem veure com l'onada anterior, la d'elit, no fa el camí desde boia a arc d'arribada, fa una esse monumental, degut a totes aquestes corrents.
Aquí un parell de fotos per corroborar tot això:

Difícil orientar-se i visualitzar la boia en el dia d'avui

moment complicat, arribada a la sorra: pels costats, per sobre .......

Sortida de la onada vermella (O1) puntual a les 9.10 del matí. Grup de 500 nedadors que intentem situar-nos i nedar cap a la boia. Rebo algun cop de més però acabo agafant posició i ritme. En un moment rebo una patada a la cara que em desplaça les ulleres, pero m'ajuda a desentelar-les (gràcies company!), a la segona boia (el trajecte entre elles és foça curt) també rebo a la cama (però deixeu-me nedar!), faig una mica de braça i veig com s'ha dispersat increiblement el grup i l'unic objectiu és l'arc negre de la Garmin que inidica el punt de sortida de l'aigua.
Temps del segment: 26:56 per fer els aprox 1250 metres de distància.

Transició llarga, em vaig treient el neopré i perdo uns segons en posar-me el dorsal (fins a la tercera no el col.loco bé), la noia del costat ja s'ha endut la bici i hem arribat al mateix temps de l'aigua ! agafo la bici i fem uns bons 300 metres amb la bici a la ma fins el punt de pujada.Temps: 3:38. Salto a la bici i perdo una bota (collons!), un voluntari me la passa i finalment arrenco. He perdut alguns segons però es dilueixen pensant que això és molt llarg, lógicament com més distància menys incidència tenen aquests entrebancs.

He gaudit molt en aquest segment. Dues fases ben diferenciades, dues primeres voltes de 10 km sense gaire gent, unint-me a diversos grups per anar fent km. Espai, relleus, controlant els giravolts. tot i unes petites molèsties en els quàdriceps al començar, em trobo fort, però no vull apretar en excés doncs faltarà el segment de còrrer, i per primera vegada faré els 10. Tampoc hagués pogut apretar molt, els segons 20 km es van unint més ciclistes que venen de les diferents sortides i tot i que cadascú en la seva volta particular, acabem sent un gran grup pel circuit on s'ha de vigilar més que mai de no caure ni xocar en els revolts. Temps del segment en 1h:10m, ritme aprox de 33 km/h.

Encara que no ho sembli erem molts ....
Transició més curta, TR2 en 2:12 i arrenco a còrrer. L'Àngels i l'Abril no em veuran sortir del box doncs vaig bastant per endavant de l'hora prevista.
Aquest és un moment clau, com el cos s'adapta per aquest canvi, la musculatura, l'exigència, el còrrer cansat ! ho faig en progressio i em reconforta veure que els entrenaments han donat el seu fruit, porto molt bon temps global i em sento encara fort.
Per les bambes que porto, les Adizero amb velcro no puc portar el comptekm però corro per sensacions i el recorregut te marcats els punts kilomètrics.
Algun intent de flato, dolor lleuger al genoll, dolor lleuger a l'espatlla. Avui no podreu amb mi penso, els entrenament també et preparen el "coco" i finalment desapareixen.
Cap el km 4 veig l'Eduard i que si mantenim els ritmes acabaré agafant-lo. Sense competir entre nosaltres m'ajuda com a referència i passen un parell de km més. Quan ens saludem anem camí del 7 i ja veig que ho tinc, en uns 20 minutets més ho hauré aconseguit.
El recorregut és variat doncs entrem a Ciutadella, passem per l'Arc del Triomf, i  correm per el passeig de circumvalació (on tant pateixo en la Marató, km 36, camí de Colom) però que avui li guanyo la partida.
Km 8 torre Mapfre, ritme constant, cómode i falten només 2. Km 9, es comença a sentir la gent, últim esforç, veus els arcs dels sponsors, veus la catifa blava, veus el teu temps al crono. Parcial en 47:55. Ja ho tens. FINISHER.

2 hores 31 minuts 13 segons

En els últims 2 km penso en tot l'esforç, matinar per nedar, sortides en bici, sacrifici per anar a còrrer tot i les punxades al genoll. Menys temps per la familia, pels amics, potser no ho entenen, espero que ho facin, però aquest moment és de glória, d'emoció, potser només la meva, però és el premi a un esforç i a un repte que un dia et vas fixar.

Potser això és el més important, el que t'enganxa d'aquest esport, bé, potser de tots els que requereixen d'una constància, d'un entrenament, d'un sacrifici, les hores dedicades a que? a creuar la linea d'arribada. Assaborir aquest moment perque l'has guanyat amb el teu esforç.

Les xifres parlaven de 6.000 participants, 36.000 espectadors. Impressionant.

Els dos regals: la medalla i el suport dels teus !!
La conclusió és que tot és proporcional. Com més dur és arribar a fer quelcom, més grau de satisfacció et dona ....... per això mai n'hi ha prou .....sempre en volem més. 
Continuarà .............................

jordi. 16 d'octubre 2011


sábado, 8 de octubre de 2011

ULTIMS ENTRENAMENTS

S'acosta el dia de la Olímpica i s'ha d'aprofitar el poc temps que queda per seguir entrenant, encara que sigui per una qüestió de confiança. Quan arribi el dia D, haver pogut fer tots els deures possibles.
En el meu cas, en un planning de 8 setmanes, 56 dies, hauré estat parat uns 12 dies per la caiguda a la marxa Valbuena i la veritat és que ncara no estic al 100%. El braç esquerra es queixa en moviments forçats i això minva una mica la moral, sobretot pensant en que mai he fet els 1500 metres amb neopré, que sempre et cansa més al tenir menys flexibilitat.
Aquesta setmana, tot i el viatge de feina, he pogut combinar algun entrenament:

Dimecres, 19 km en cinta o mitja hora en piscina suau.
Divendres per la tarda, un entrenament que tardaré en oblidar. Ha estat a la Corunya, doncs el vol de Vueling sortia cap a les 21.30 de la nit.
He sortit de l'estadi Riazor, a un extrem del mateix nom i runneijant tot el passeig que voreja la platja fins pujar a la Torre d'Hèrcules.

L'Ermita de Sant Ramon Corunyesa .........

Únic far romà i el més antic en funcionament del mon. Patrimoni de la humanitat.
Inspiració d'aire fresc per els maltrets muscles després de tants dies de cotxe:


Inmens mosaic de la Rosa dels Vents

Tornada cap a l'estadi. Amb estiraments uns 50 minuts. Temperatura ideal i fins i tot m'he pogut remullar els peus a l'Atlàntic.

Podeu veure la punta de la torre al fons de tot, a l'esquerra

Entorn idoni per renovar confiança i recordar aquest moment quan comenci a patir de veritat el dia 16!

salut i km!

lunes, 3 de octubre de 2011

CRÒNICA GAVÀ TRIATLON-TOUR 2011

I a les 6.00 sonava el despertador. I el menda deia que uns minutets més que al llit s'estava molt bé. Realment aquesta no era la manera de començar un dia de competició......
Després de 2 setmanes de K.O. total, recuperant-me de la caiguda en BTT, i havent-me perdut Calafell, molt malament però tenia que estar per no participar a Gavà. 
Va anar bé el dia abans agafar el pitrall i començar a ensumar l'ambient triatlètic i tornar a pensar en el camí que havia començat fa unes 6 setmanes, el planning per la Triatló Olímpica. Ahir era una etapa més i no podia fallar.

El dissabte s'escalfaven els motors:




 I finalment, després de la mandra, conseqüència dels xutes de Ibu i Diclo, cap a les 7.00 feia l'entrada triunfal a Gavà, per poder aparcar ben aprop i començar a preparar tota la logística triatlètica, que no es poca.
Aquí teniu les imatges del box, pels neòfits, explicar que tot s'utilitza, no es perd res i cadascú sap quina bici és la seva!










Aquest cop les transicions eren llarguíssimes, la T1 gairebé de 3 minuts de mitjana, doncs sortint de l'aigua s'havia de travessar la sorra, el passeig, una rotonda i un cop dintre el box fer el bucle pels que estavem a la segona fila. Però bé, això era per tots els participants.
Jo sortia a la onada de la distància Sprint, abans ho havien fet els Olímpics. La veritat és que els moments abans de la sortida es respira molta tensió, nervis i fins i tot certs pensaments de "però que faig jo amb aquesta fila a aquestes hores del matí ...."

Pels no miops podeu veure les dues boies a l'horitzó i el primer grup d'olimpics
La part de swim eren dues voltes de 750, sortint de l'aigua !! Això psicològicament deu pesar força, doncs encara falten uns bons minuts a l'aigua .......... uns 15 mínim ..........

Sortint del mar i tornant a entrar ........... a fer 750 més !!
En tot de cas, ahir no era el meu torn. Serà d'aquí 15 dies si tot va bé. Ahir tocava ser conservador, vigilar amb la bici i acabar sencer.
A l'aigua em va costar arrencar, vaig decidir usar el neopré, i després d'uns 200 metres vaig agafar una bona velocitat i constància fins gairebé el final. Una mica de braça per agafar aire i situar-me però més segur que en anteriors sprints. Suposo que les tirades de 2000 metres a piscina ajuden.
T1 interminable, agafo la bici i al saltar a sobre en sortir del box perdo la trajectoria i es desvia cap a l'esquerra. Tot queda en un petit ensurt i ben aviat poso els peus a dins les "zapes" i vinga, que només son 20 km. Vaig anar passant ciclistes, alguns els hi deia que tiressin amb mi, d'altres em posava jo al darrera i feia algun relleu. Així anaven passant els km, molt planers excepte per els badens de goma en la part intermitja del circuit (com arriben a emprenyar !!!). Arribant al box decideixo ser conservador i tot i que ja descalç, baixo amb la bici aturada. Just davant meu un ciclista cau en no poder treure el peu a temps. No sempre em toca a mi ........
T2 més ràpida i comencem els 5.200 metres. Ritme suau el primer km, no em fa mal res (cosa estranya) i avanço corredors mentre que ocasionalment també m'adelanten. Més o menys queda compensat tot i que es circumstancial, no penso variar el ritme per això. Entrada en meta en 1h23. Tot i que havia pensat baixar de 1h20, veient que el primer ha marcat 1h04 penso que no està tant malament, acabo sencer i el 159 de 425 participants.


Petem la xerrada una mica amb l'Eduard Solà i el Toni (els 2 olímpics i amb bona marca) i ens emplacem per reptes futurs. 
La propera serà la bona: La Garmin en distància olímpica, el 16 d'octubre.

salut!