CRÒNICA BTT SITGES

I finalment, varem consumar.
Després d'un intent de caput per conquerir Sitges fa unes setmanes, aquest cop ho varem tornar a intentar i aconseguir un grupet de quatre, Mario, Javi, Blas i el que escriu, que no sense dificultats i després d'unes eternes més de 3 hores i mitja varem pedalar la ruta Sant Boi-Sitges en BTT.
Dic Sant Boi-Sitges perque la tornada la varem fer via Renfe que és més cómode, fins Viladecans i en uns km ja erem a casa.
El perfil desde casa és el que adjunto:

jo no se vosaltres, però jo veig més pujada que baixada ......

La veritat és que la primera hora i mitja va ser molt dura per a mi, doncs després d'una pujada inicial per arribar a Sant climent i una segona pujada per arribar al cementiri de la mateixa població (gairebé al punt de la mitja hora que es veu al gràfic) semblava que m'havia fos tota la energia, tant la positiva com la negativa. Tot l'ascens per part de la costa fustera fins arribar a Begues  (hora i 45 del gràfic) va ser una tortura doncs mai m'havia agafat una "pajara" (segons el Mario és el nom tècnic) d'aquesta categoria. Parada tècnica per seure i descansar, agafar aire, beure una mica, caiguda sense consequències en la pujada més dura del recorregut i que després no podia ni gairebé arrosegar la bici, tot això amb les conyes dels grans companys d'escapada.

Un cop arribat a Begues, i encara que amb algunes pujades per el camí la cosa va canviar i el cos es va adaptar tot i la calor per les pistes de Pla de Novella, on hi ha el monestir budista.

Algú pot posar un arbre, si us plau?

Ja recuperat de la "pájara"

com la sortida era de costellada ens vàrem permetre fer una paradeta al monestir, saludar alguns monjos i fer unes aigües i una coca-cola, necessitava la meva dosi de sucre !!

Los 4 jinetes: Blas, Jordi, Javi i Mario davant el monestir

Des d'aquí era gairebé tot baixada excepte una pujada d'un 3-4% que un cop a dalt de tot ens permetia divisar ja el mar i l'olor de sal de la població de Sitges. Només era deixar-se caure uns 4 km i ja hi erem.

Finalment i després d'uns 36 km i menys de 4 hores plenes d'anècdotes, conyes, parades per seguir el track, recuperacions de consciència, hidratació i xerrades amb altres ciclistes, vàrem posar la bandera a Sitges, i com a mostra una foto:

Només faltava veure al migdia la gent del Tour de França per valorar l'esforç que fan, tants km durant 3 setmanes.
Avui dilluns gairebé 7 km de running per posar a punt el cos de cara a la Triatló de diumenge a Barcelona (a casa !!!) i veure quin temps fem en un circuit ciclista que es preveu molt ràpid. Veurem. 
Salut i km !!