Aquest matí sortida amb l'Orbea d'un grupet de 5 ciclistes, tots de Sant Boi, just quan començava a sortir el sol. 8.20 del matí. Molt protegits pel fred hem fet un recorregut nord per Pallejà, Sant andreu, Castellbisbal i pujada fins el restaurant Torre del Conill de camí a Terrassa. Aquí he girat cua doncs em faltaba la segona part del matí. La resta ha seguit la ruta encara amb pendent pronunciat fins a fer un bon entrenament. Aquí podeu veure el perfil, fa una miqueta de por la veritat, però un cop sobre la bici no és tant. no us enganayaré que un pinyó més no hagués estat malament ........
Al punt més alt he girat cua, amb l'Orbea he arribat a uns bons 52 km/h de baixada per acabar en pla una mica de rodatge per estirar cames. Total uns 45 km en unes dues hores aprox.
Arribada a casa i a estrenar la BTT amb la family pel camí del Sorral. A l'Abril ja se li queda petita la bici però tot i així hem fet uns bons 13 km amb alguna parada tècnica. Un dia d'aquests arribarem a la platja ........ Magnífic poder pedalar els 4, aviat repetirem. Foto de record i cap a casa a dinar.
Bona matinal ciclista doncs i el genoll que gairebé no es queixa. Anem per bon camí. Salut !!
Primer de tot agraïr les més de 1700 visites que he rebut el 2011. Per a mi aquest blog és un quadern on anotar les curses i els reptes que van apareixent i m'agrada poder compartir-ho amb qui ho vulgui llegir. Així doncs, moltes gràcies per seguir-ho.
Com diu el títol, comença l'any, i ho fa sense descans després d'uns dies de relax força total, una escapada a esquiar, una sortideta amb BTT ..... però ja s'acosten les Duatlons !!
El dia 22, DU a Cerdanyola, el dia 29 DU de BTT a Viladecans. Les duatlons em permeten seguir actiu i de moment no em plantejo fer cap Mitja Marató. Segueix el procés d'intentar veure la llum amb el meu genoll dret, i després d'unes quantes sesions d'un aparell anomenat Papimi (pulsos magnetics), he fet el salt cap a unes infiltracions sense corticoides, barreja de Feldene i Procaina (Novocaina). Sembla que va un pel millor però de moment faig repòs, no se si és valorable. La Marató de BCN també la descarto aquest any i em centraré en el Half ironman del maig.
En la duatló de Cerdanyola estrenaré en competició l'Orbea Orca i en la de Viladecans de muntanya aquesta nova bici que han portat els reis:
RX7 MENDIZ
Marca que fins fa no gaire era desconeguda per a mi, però l'estètica és molt agresiva, la geometria del quadre també es molt "racing" i els components tenen un nivell sobrat per a mi. No es carboni, és alumini però li dona mil voltes a la que tenia fins ara, sobretot en quant a seguretat (frens, suspensió ...). Prou caigudes !!
Veurem doncs que deparen aquestes primeres competicions de Gener. Espero estar al nivell !
Aquest és el nom que se li dona a l'antiga "San Silvestre" de Barcelona, última cursa de l'any i que serveix per acomiadar l'any fent una mica de running. La cursa però, és una festa on el menys important és la marca, el que val la pena és l'ambient i còrrer en familia.
Fa dos anys corrents per Barcelona vàrem decidir que el 2010 l'acomiadaríem a Madrid, com així va ser, i aquest 2011 l'hem repetit pels nostres carrers.
fira del corredor el mateix dissabte
Gustavo,Toni,Diego,Jordi i Àngels
Simplement una cursa diferent .................................
Tot i ser 31, ens varem juntar 10.000 runners !
El recorregut és força entretingut, amb molt gent animant pels carrers i veient com es fa de nit mentre vas corrent. Fer finisher, dutza ràpida i a preparar el raïm !!
Des d'aquí, us desitjo un 2012 ple de felicitat per a tots.
En breu faré la inscripció al meu primer half, organitzat per Challenge, que serà el proper 27 de maig de 2012 a Calella, zona del maresme.
Entrenament d'uns 4 mesos amb diverses fases de càrrega, recuperació i activació per poder ser finisher en aquesta dura i exigent prova.
Tot començarà al febrer, però per anar fent boca he muntat aquest video que espero us agradi. Serà la crisi dels 40 que comença ja, però he volgut combinar música amb diverses fotos que he anat trobant i algunes d'afegides meves.
El títol, 113. El sumatori de les 3 distàncies: 1.9/90/21
Estem en época baixa d'entrenaments, però aquesta setmana, una mica rara amb els dies de festa de la Inmaculada i la Constitució he pogut fer diverses "sortides" dels 3 esports que composen una triatló.
El dia 6 vaig participar a la XXX Pujada al Castell de Castelldefels, un recorregut de 4.9 km amb pujades constants però molt atractiva. És gratuita, a les 10.00 del matí, al costat de casa ......
Aquest és el perfil i la foto de sortida:
Podeu observar la pujada pronunciada dels primers kilòmetres, i l'ascens continu excepte una baixada fins els últims 300 metres d'ascens al castell. Cursa curta però intensa. Tot i la duresa, mitjana de 4:40 min/km, punts de 4 min/km per completar la cursa en 22:30. Just tres segons menys que l'any passat, tot i haver entrenat menys.
L'Àngels i Montse amb un temps sobre 28 minuts i els cracks Cèsar i David entre els 20 primers de gairebé 700. No hi ha res com entrenar .........
El dia següent pel matí vaig tornar a tastar la piscina després de gairebé 2 mesos. Com es perd sense entrenar en aquest esport !!!
Tot i així, 1000 metres matutins per retrobar el medi aquàtic i tornar a tenir sensacions.
La tercera part de la TRI la vaig fer ahir divendres en BTT. Amb en Blas varem sortir de casa cap a les 8 per estar un hora més tard amb l'Edu a la falda del Garraf inici Vilanova. Alguns km d'asfalt per la vila fins endinsar-nos al parc natural. Camins de terra amb força pedra en lleugera pujada que ens havíen de portar per un circuit ja fixat fins tornar a casa. Aquesta era la proposta del nostre biker Eduard, que espero que amb bona fe va tornar a modificar sobre la marxa al més pur estil "llanero solitario".
Finalment varen ser 30 kilòmetres amb pujada a un turó espectacular i una vista que va valer la pena. Es clar, varem arribar de casualitat i després de menjar-nos varies vies que ni les cabres. Caiguda del de sempre: jo, aquest cop per culpa d'un arbre massa prop del camí que va moure una branca just quan passava. Sense importància però nova marca al genoll.
Aquí el recull fotogràfic:
P'arriba como las cabras !!!
Vilanova al fons
Blas, Jordi i Edu
I el perfil que ens va sortir després de dues hores de biking:
Sembla el Red Canyon ......
El millor del matí, entrepa de truita de patata amb coca-cola per reposar les forces i de nou cap a casa.
Així doncs, setmana de festes, ponts i triatló espaiada en el temps però que fa recordar grans moments de la temporada.
Doncs sí, després de molt mirar i remirar, finalment i amb l'ajuda inestimable del departament de crèdits de La Caixa, els dos hem comprat aquesta bicicleta de carretera, adaptada a Triatló i que aniré pagant mica en mica fins que sigui 100% meva. De moment, només la gaudiré jo, La Caixa no.
Aquí la susodicha:
Orbea Orca - Ultegra 6700 i rodes Fast Forward de 60 mm - acople llarg - 9 kilets
L'objectiu és entrenar fort per el Half Ironman del 27 de maig 2012, a Calella. Ara, ja no tinc excusa, el ser o no ser seran les cames. I ja ho he començat a descobrir......
El divendres vaig fer l'estrena, 20km suaus per el vial sense trafic que tenim prop de casa. Canviant plats, pinyons, i amb cert vent, provar les rodes. La bici és lleugera, rígida i la geometria fa que es pugui anar acoplat sense patir, fins i tot ajuda a canviar de posició i relaxar musculatura.
L'estrena oficial ha estat aquest matí, 7.30 tirada de 63 km desde Sant Boi, per Sant Climent arribar a Viladecans, Gavà, Castelldefels fins Port Ginesta, tornada per l'interior, La Sentiu per tornar a Castelldefels i acabar de nou a Sant Boi.
El plat és un 50/34 i el cassete un 11/28. L'aventatge en pujades és el pes (sempre comparant amb la Medina que portava), que permet possar-te de peu i anar fent, però s'ha de tirar de cames i ronyons igualment.
La diferència clara està en pla, apretes, agafes inèrcia, i és molt més fàcil mantenir els 40-43 km/h on amb l'anterior bicicleta marcaves els 35-37 km/h. Això si, cap el final, que ja apretava el vent, s'ha de vigilar les rotondes doncs la bici es desestabilitza una mica per les rodes de perfil, però es pot controlar bé.
Els canvis, més sòlids, i l'estètica molt agressiva. Molt content !!
Abans d'arribar a casa, m'he aturat al circuit nou inaugurat a Sant Boi. No està malament doncs evites el tràfic, hi ha llum si hi vas de nit, però 1 km es fa curt després de diverses voltes, i el preu, doncs esporàdicament es pot pagar, 3 eur, però si ho fas com a rutina crec que no compensa. He fet alguna foto:
Bastants revolts, poques rectes per agafar velocitat. La mitjana acaba sortint uns 30 km/h aprox.
Demà dilluns inicio la temporada de softràket i ho combinarem amb alguna cursa. La més propera, el Cros per la salut mental de Sant Boi. 6 km.
Adjunto el link d'un immens video agafat del you tube, 1h25m. tothom l'hauria de veure alguna vegada, sacrifici, honor, un punt de bogeria. Les imatges i el montatge és magnífic. El recomano al 100%:
Un cop acabada la temporada de Triatló i després d'uns dies ben bons de descans, uns quants ens vàrem apuntar a aquesta marxa de Berga, un clàssic d'aquella zona doncs era el 14é any que ho organitzaven els Mussols del Pedraforca, grup ciclista del Berguedà.
Aquesta cursa ja l'havia fet fa uns anys i va estar molt bé recordar moments de les edicions anteriors i de la zona de Berga.
Varem haver de matinar bastant els 4 magnífics, Diego, Edu, Albert i el que escriu. Cita a les 7 a un bar de Gironella i cap a les 8.15 recollida de dorsals i preparació del material.
D'esquerra a dreta: Edu, Albert, Jordi i Diego.
Hi havia dues curses, curta i llarga. L'unic valent va ser el Diego que va fer la de 61 km quedant en molt bona posició. La resta varem fer la cursa dels nens, 31 km quedant tots en molt bona posició, dintre del primer terç, en el meu cas el 21 de 168 participants.
Cursa però dura per l'estat del terreny, tot i no ploure, força fang i corriols bastant tècnics, a diferència de les Valbuena que son pistes més amples però amb molt més desnivell.
El perfil va ser el següent:
31 km en 1h 52 minuts. Desde el km gairebe 20 em vaig unir amb un altre corredor, ritmes similars, per anar fent km i una mica més endavant 2 més, per formar un grup de 4 durant força km, sense competir, xerrant una mica i comentant altres curses i anècdotes. Exemple del bon rotllo que es respira habitualment en aquestes curses. Desde el 28 aproximadament, entrada a Berga, terreny d'asfalt i els altres es frenen una mica, arribant jo amb uns minuts d'antelació.
El premi, butifarra amb llauneta de beguda i content d'haver repetit aquesta pedalada amb un estat de forma molt superior a altres anys. Això sí, vaig preferir no apretar al final, encara tenia el record del setembre on vaig "acaronar l'asfalt". L'experiència és un grau !!
