TRI CAMBRILS - SPRINT

Després de l'esforç del mig IM a Calella tocava descansar una mica, fent alguna sortida, però focalitzat després a la Quebrantahuesos del 21 de juny. Això volia dir bici, bici i més bici.

No volia perdre però l'essència del Tri i per això em vaig inscriure pel dia 15 a Cambrils, distància curta, 750/20/5 per trencar una mica la monotonia de la bici.

Sense entrenar swim i run, les imatges dels entrenaments eren les mateixes:

Sobretot matinar molt. Fa molts dies que no em desperto pel rellotge biològic, tot son alarmes. Aquest dia de Sitges, quedem amb el Diego a les 6.30. Passar les costes a aquella hora és un luxe. Sense cotxes, ocellets, el soroll del mar.... Després ell torna per Foix i jo desfaig costes de nou. Molt bona sortida i més km a les cames.

Platja de Sitges, ben ben aviat

Mirador de les costes del Garraf. Per llençar-s'hi

Uns dies després, una mica més entrenat, toca Montserrat. Amb el maillot de la Monegros BTT que finalment no vaig poder fer, fem els gairebé 100 km en unes 4 hores. Bona sortida també.

I el dia 15 tocava Cambrils. Matinada i amb el cotxe cap a aquesta vila de Tarragona, molt records dels meus estius allà, amb els amics del Cala Garbi, amics per tota la vida. Sortim amb uns quants cotxes en grup desde Sant Boi, d'altres han fet nit a Cambrils. Arribem molt be de temps, podem aparcar i agafar tot el material per portar al box. Només dos fem l'sprint, la resta la olimpica i surten a les 8.00. Els "sprinters" a les 10.30 (finalment va ser a les 11.00). Això volia dir molta espera després de deixar les coses organitzades, però sempre la logística hi està present. Hem de deixar al guardarropia el neopré i la roba per després. Son molts detalls !!

Veiem com fan la sortida els de la olimpica, la T1, café i WC i a preparar-se per la nostra sortida. L'aigua està bé. L'ús del neopré és opcional, quasi tothom el porta. 

11.00 Tret de sortida. Uns 350 participants en aquesta categoria. Gairebé sense cops entrant a l'aigua, bona orientació, em vaig sentir força bé, de menys a més, doncs feia força dies que no entrenava aigua. La transició T1 molt llarga per arribar a boxes i un temps final de 18 minuts.

Agafem la bici i fem un recorregut de 10 km per la nacional per tornar per sentit contrari. Lleugera pendent a l'anar, em criden l'atenció (3 vegades !!) els jutges per fer drafting amb noies. 

Primer m'enganxo a un grup de 5 nois, veig que el ritme és un puntet fort per mi, després d'uns 3 km, els deixo i espero el següent. Aquest es millor i és on hi ha les noies i nois barrejats, els jutges el separen. Carai, son les bicis que em trobo, no ho faig espressament. Es bo protegir-se del vent. 

Ens quedem només nois i anem fent relleus. Els km van passant ràpid, la gent que està a les portes dels campings ens animen. Els que volen sortir amb els cotxes no tant .........

Al final m'escapo del grupet i faig els ultims 7km sol a bon ritme, finalitzant el segment en 40 minuts.

Ara toca còrrer, T2 molt ràpida i a fer els 5 km. Els olímpics han acabat fa estona, la gent anima, els meus companys també. A un ritme de 4:45 de mitjana coincideixo amb un participant del CN Reus i fem el segment junts, mantenint el ritme. Veig però que el conus de canvi de sentit, pel passeig marítim, és als 3 km, no ho entenc hi això vol dir 6 km de run. És només 1 km més, però es curiós perque l'impacte psicològic és important, és com si les forces estiguessin ajustades per 5.

Anem fent, bon ritme, al final ell apreta els últims 700 i el deixo anar, vaig just i jo apreto els últims 300. Faig un temps de 29 minuts.

Foto finisher:

Temps final de 1h27min. Classificat el 122 de 327. Força bons temps en els tres segments. El millor .... haver corregut sense dolor. L'Aquiles ja es història, el millor simptoma per afrontar la temuda Quebrantahuesos.

Ja és aquí !!

jordi

70.3 IRONMAN CALELLA-BARCELONA

I la challenge va desaparèixer. I va venir Ironman. La franquicia americana es va menjar l'europea, més merchandising, tot més tamany XL, però en definitiva l'essència, i sobretot dels participants, va ser la mateixa.

Mateix run run el dissabte, dorsals, briefing, dinar, check in bici, pasta party i anar a dormir amb una mica de nus a l'estomac.

Mateixes cares de concentració el diumenge matí, mateixa tensió que anys anteriors, per la meva part a l'expectativa de com responia el tendó d'Aquiles, sense haver entrenat ni preparat la prova, aquest cop intentar ser finisher més que mai i aconseguir acabar sense dolor.

Content de veure les ganes dels meus companys del Sant Boi, que eren debutants en la distància però preparats suficientment per un half i més enllà. Amb els nervis i els dubtes que jo tenia fa 3 anys quan vaig fer la meva primera mitja distància. Tampoc soc un veterà en aquestes curses, però l'experiència és un grau.

I així va ser. Sense capficar-me en temps ni distàncies, amb el handicap de sortir a la última onada dels participants, a les 7.23 del diumenge, després d'haver estat el dissabte amb la familia, l'Àngels i l'Abril, amb els amics i companys, respirant l'ambient de la cursa, de Calella, dels carrers, de la expo i de nosaltres mateixos, iniciava el tram de natació sense gaire esperit competitiu. Potser l'excés de conservadurisme em va penalitzar en els temps, però vaig intentar gaudir el que vaig poder.

El tram de natació es va disputar amb un aigua de fàbula, transparent, en calma, anàvem passant boies, fins 8, en paralel a la costa. Alguns cops com és habitual en els primers 200m fins que es va estirar el grup. Després calma chicha, amb alguna ziga zaga seguint la sorra que em va fer nedar al final 2100 metres en lloc dels 1900, en un temps de 40 minuts.Més o menys el previst tot i que 38 hagués estat més lògic.

T1 interminable, vaig pagar aquesta falta de competició i de esgarrepar minuts. Neopré, un error amb els guants d'un parell de minuts interminables, mitjons .... caminant per el box per agafar la bici pendent de l'aquiles ... total, uns 8 minuts, de rècord, però negatiu.

I agafem la bici. Recorregut conegut i sè on toca patir. Però tiro de pinyons i de ritme lent. Les cames les tinc cansades però de l'aigua, el ritme és lent també on hauria de ser més fresc. No vaig gaire bé però se que patint podré fer els 90 km. No hi ha incidències, menjo a la bici quan toca, aigua, isotònic, gels, els voluntaris com sempre perfectes, i excepte una topada amb una bici i una moto de l'organització (ja els hi val) tot ok fins arribar, cansat, a boxes.

T2 ràpida aquest cop (o més que abans), i a còrrer. M'esperen 21 km d'incertesa, de veure com aguanto físicament, de tendons i de benzina. La primera no apareix, ja ho hagués firmat fa uns mesos, però la segona desapareix al km 12 aprox. A partir d'aquí toca lluitar contra el cansament, el vent i la solitud, doncs vaig a la cua del grup, son dues voltes a un circuit de 10, però entre el meu ritme, i que he sortit dels ultims, gairebé mitja hora més tard que els primers, no tinc companys de penes i dolor, només el terra, el vent, i petjada rera petjada.

Però ho veig arribar. M'emociono una mica abans, quan penso en el patiment desde finalitzar l'octubre l'Ironman complert. El dolor, l'error de parar de cop pensant que es recuperaria sol, les sessions amb els fisios, la fase de recuperació al sorral .... tot aixó m'emociona, però no en creuar la meta. aquest cop que vaig més lleuger, m'abraço amb l'Abril i l'Àngels que estan al final. Entro en 7h4min. Més de mitja hora respecte l'any passat mateix circuit, però en circumstàncies diferents.

Més que content, satisfet, com haver fet uns deures. I haver aprovat, res més. Content per els meus companys, que hem compartit algunes sortides, poques aquests mesos, però veig en ells la satisfacció del debutant i del finisher. S'ho mereixen tots.

I pleguem veles. Un altre cursa a la butxaca, aquest cop un 70.3, amb la medalla i samarreta dels americans, que fan conjunt amb el tatoo que ja em vaig fer a l'octubre. sóc un home anunci.

Però aixó és una etapa. D'aquí unes setmanes toca la quebrantahuesos, sensacions diferents per a mí i debut en una distancia cicloturista de 200 km i 3300 m d'altitud acumulada. Tinc uns dies per pedalar, per fer km i esperar que els ports del Tour de França no se'm facin interminables.

Aquí unes fotos de l'esdeveniment:

Sergi, Ferran, Amadeu, Kiko, Jordi, Joan Antoni i Eva. No hi erem tots encara

Els que falten. Javi, David, Aleix, Ricard i Miguel Angel. I el Toni que vindria més tard.

Tot XL. Camionarru.

A la carpa de les transicions. Amb les bosses del material.

Fent passar els nervis de qualsevol manera :-)

Anem a l'aigua? 1900 metres d'aigua fresqueta

Purito, Ferrys, Chorch i Marcelo :-

El record. 70.3 milles, 113 km. I aprop de casa. Otra más a la saca !!!

I fins aquí la crònica. Ja van 3 mitjos Ironman i un de sencer. Distàncies olímpiques i sprints. Potser la olímpica és la més equilibrada. Et pots buidar sense un entrenament excessiu. Cada una té el seu encant, tampoc cal triar avui ......

Salut i trikm !!

SERRA DELS GATS - BTT

Tal i com em van recomanar, sortida de BTT suau, uns 25 km amb uns 500 metres de desnivell. Hora i mitja de pedalar, tirant de cames i sense molesties a l'Aquiles.

Molt de vent però i el millor del matí avui, les vistes de Cubelles, Vilanova, el mar i fins i tot Tarragona, i el megaesmorzar de forquilla i ganivet.

Les fotos parlen per si soles.

Aquesta setmana toca viatge. Compex, pomadetes i estiraments. M'emporto bambes a veure si puc còrrer uns minuts sense molesties. El proper diumenge toca Cerdanyola, DU sprint. A veure com estem.

Salut !!

CAMÍ DEL 70.3 - 18 maig CALELLA

Un camí que està sent molt diferent de l'esperat. Tot el planning, tot el temps esperat a dedicar als entrenaments han quedat en res.

La prioritat és curar el tendó d'aquiles. I no dic, millorar, recuperar, no, curar, doncs la inflamació estava allà desde mitjans de setembre 2013 i ja tocava mirar-s'ho bé.

El fisio que tinc específic per aixó m'ha fotut bronca per no mirar-ho abans, per parar en sec, conjuntament amb un dolor focalitzat al trocanter del femur, tot fa que el planning hagi estat zero !!

La recuperació però va per bon camí, a falta de dues setmanes per el Half, després de moltes sessions, de caminar/còrrer, d'anar estirant, pomades, gel, molt gel, i paciència, sembla que podrer còrrer el dia 18.

L'objectiu serà més que mai acabar, participar, gaudir, i si no em fa mal res durant tota la cursa, firmo ara mateix. Espero que de nou sigui un cap de setmana per recordar.

Sobtadament, els propietaris de la cursa, han venut la franquicia a Ironman, enlloc de Challange, però a unes setmanes vista. Tot molt precipitat però suposo que els calers han estat fonamentals. El circuit es manté, i espero que l'organització també, doncs per a mí era de 10. També fa il.lusio participar en aquesta nova franquicia, però els hi agrada molt més el merchandising, han pujat ja els preus per els nous inscrits .... per a ells, d'origen USA, tot està molt més mercantilitzat i és 100% un negoci. Per Challenge suposo que també però es veia una cura per l'atleta, veurem d'aquí dues setmanes.

Amb tot aquest panorama, aquest dissabte varem anar al mar a nedar amb el neopre, 1700 metres, 40 minuts. Vaig fent la terapia de run, i em falten molts molts km de bici. Ja no tinc temps de recuperar-los, o sigui que entre spinning, bici i apretar dents, intentarem fer una bona setmana de precompetició.

De moment el pes torna a ser el que tocava. Que es mantingui així també !!

La que no para de gaudir és l'Abril, nova cursa a Sant Boi, setena de les nascudes el seu any, posterior, i dos anteriors, competint amb nenes 2 anys més grans que ella. Donant-ho tot i a tope, amb tàctica de cursa i fent un molt bon paper. Segueix així !!

77 petons !!

DUATLÓ BANYOLES 2014

Començava la temporada podriem dir pura i dura. 

Duatló en essència, en una marc incomparable com el de Banyoles. Primer 10 km vora el llac, dues voltes de 5, per seguir amb 40 km de bike fent un loop direcció besalú, figueres i de nou Banyoles. La prova acaba amb 5 km més en el mateix circuit que el run anterior.

10 participants del Casboi amb alguna baixa d'ultima hora, feiem el trajecte fins allà per gaudir d'aquell dia.

La sort no va acompanyar per alguns de nosaltres. Tot i la perillositat del circuit de bici doncs estava obert al transit, i el vent era molt fort, no va succeir res en aquell tram.

El problema va ser el run, diferents lesions d'uns quants que van apareixer en el primer tram, en el meu cas el maleït aquiles (ja no el poso ni en majúcules el cabró).

Ja en el km 4, quan anava a un bon ritme per a mi de 4:45, apareixien les primeres molèsties. En el 6 dolor més intens. En el 8 penso en abandonar. Finalment, quasi dels ultims entro a boxes i decideixo agafar i provar la bici a veure que tal. Sentat pedalant no em fa mal, quan em poso de peu si. Així doncs tiro de lumbars i cames, fent un bon parcial de 1h:24, uns 29 km/hora.

Decideixo que provaré a còrrer a veure. Peu a terra .... coix. Faig el primer km ...... coix. No recupero. pero penso que per els 3-4 km que falten ja li foto.

Uns magnífics 38 minuts els 5 km. M'ha passat tothom però jo he acabat, com un jilipolles podriem dir perque no se de que serveix, però un finisher més.

Ara toca recuperar. Sessions de fisio, compex, voltaren, gel .... tot el protocol. L'objectiu és arribar bé a Calella. el planning se'n va a norris, però intentarem fer el que podrem.

La millor notícia d'aquests últims dies va ser la 3º posició a la Duatló infantil de Sant Boi de l'Abril en categoria prebenjamí.

400-1-200. com va còrrer !!! Molta estratègia i ganes en el correr, i no caure i amb intensitat a la bici. Va quedar a 4 segons de la segona !!

Van participar molts nens i nenes, en diferents categories. Un gran dia, sobretot per ella, que va gaudir l'esforç que havia fet i durant el parell d'entrenaments de la setmana previa i de practicar les transicions. Una crack !!

Quasi que li passaré el blog a ella ........ :-)

Salut !!

DUTALÓ VALBUENA BTT 2014

I comença la temporada.

Comença el 2014 amb aquesta clàssica duatló de muntanya, aquest any més endurida que els anteriors.

No gaires entrenaments previs, alguna sortida en BTT per intentar tornar a la rutina i algun rodatge per muntanya de trail. Una mica de posta a punt per no patir en excés però com cada any mai preparat del tot.

Aquest any eren 6 km trailrun fent la pujada a Sant Ramon, sense arribar a dalt però vorejant després la carena amb un parell de pujades extres que no hi eren el 2013, 22 km en bici amb uns 800 de desnivell acumulat, amb unes bones rampes del 23-24% per acabar amb un km planer fins arribar a meta.

El dorsal assignat feia preveure que seria un dia de molta satisfacció, però més aviat va ser de molt patiment, quasi massoquista diria jo. El mateix divendres em va tocar canviar pastilles de frens, per tant la bici estava a punt. Pasta per esmorçar-dinar a les 12.00 i al cap d'una estona cap a Viladecans doncs la cursa començava a les 15.00 !!!

Aquest és per guardar. :-)

Exemple de les rampetes. Entrenament d'aquesta setmana

Avui cuino jo ...................

165 participants. No gaires la veritat. Molt de vent, i una temperatura que ningú sap molt com anar. Maniga llarga, tres capes, dues ..... Jo prefereixo anar amb excés que després tenir fred. En aquest aspecte vaig acertar, el sol no va sortir en cap moment, i el vent anava variant, doncs amb la BTT el mateix bosc et protegeix. 

Bici al box, i a diferència de les TRI, no gaire material per portar, casc, guants i zapes de la bici.

A les 15.00 iniciem la cursa. La gent surt com boja, per sota de 4m el km. Ni boig intento seguir-los, que això és molt llarg. Faig no obstant un bon ritme però ben aviat arriba la pujada, amunt amunt i la majoria ens frenem. Còrrer-caminar-còrrer-caminar fins que arribem al punt més alt, per fer un bon descens i tornar a pujar una mica més per la baixada final fins el box. 6 km clavats, sense incidències, per la part de darrera de la cursa però això ja ho sabia ...... 34 minuts, 215 metres acumulats positius.

En el descens del primer tram. Merci Guille per la foto !!!

Transició ràpida i a pedalar. El segment s'inicia ja amb unes bones rampes, però que permeten anar fent, va passant el temps i quan miro el garmin veig que només portem .... 4km !! però es clar, tot de pujada. Aleshores comencem a fer un puja baixa suau que fa que els km passin més ràpid. Cap el km 5 però el bessò esquerre fa un avís. En el 5 ?? però si acabem de començar !!!

Suposo que el primer tram de run a castigat més del compte. De moment son avisos i en tota la cursa no arribarien a ser rampes .... però avisat estava :-)

El tram resulta ser no tant dur com ens pensavem, algunes parts tècniques, i el fi de festa amb una nova pujada a Sant Ramon en la que el isquio dret també em saluda. els últims 100 metres d'aquella última rampa maleïda els faig amb el peu a terra. Culmino i toca baixar fins el box. Temps final 1h47 min, 753 metres acumulats positius, mitjana de 12.5 km/hora.

Deixo bici, bambes i a ser finisher. Un cop més. Temps final de 2h29m, el 135 de 175 acabats, mooooolt endarrerit però és el que hi ha. Havia calculat 2 hores i mitja, temps clavat, el que hagin fet els altres és problema seu :-)))

Una cervesa, fruita i aigua en acabar i cap a casa. Content en general i amb marge per millorar el proper any.

De premi el primer cronut de la meva vida. Una bomba calorica com poques. Massa laminada i després fregit. Quien da más. Però bé, un al mes no fa mal, oi?

Bon profit !!!
jordi

INSCRITS A CALELLA !!

10 components del club d'atletisme Sant Boi participarem al Half Ironman de Calella del maig d'enguany.
Ja estem inscrits. Tots serem finishers sinó hi ha cap lesió ni entrenant ni el dia de la cursa. L'objectiu doncs serà intentar millorar la marca de l'any passat i tornar a gaudir d'un cap de setmana triatlètic.

Fins aleshores toca entrenar i començar a perdre els kilos que hem incorporat durant aquests dies. Anyoro les barretes energètiques !!

Els últims dies de Decembre i aquests primers de Gener han servit per tornar a engreixar les articulacions. sortides de 10k, BTT 50 km, tirades de natació de 1300 ..... sembla que tot torna al seu lloc. I que segueixi !!

Us presento aquest video del club del Sant Boi amb motiu de Calella. Moltes competicions, moltes trobades i grans moments. Un grup humà inmillorable. Espero que us agradi.

Demà torna la rutina, a les 7 estaré nedant i pensant ja en ser més fort, més dur i gaudir encara més si puc que en aquest any que hem deixat enrera.

salut i sort per tots en el 2014 !!
jordi