LA NO COMPETICIÓ

Es diu que no competeixes quan fas esport per plaer, per gaudir de l'entorn, per estar en bona forma física i per gaudir amb els amics. Potser sempre tindria que ser així, però amb el tema de competir moltes vegades perdem la base de tot això, patim més que gaudir, sacrifiquem moltes coses que a vegades son dificils d'entendre desde fora, tot per aconseguir un repte o millorar les prestacions del triatló o la prova anterior. És un fet.

Aquest cap de setmana he tornat a tenir aquestes bones sensacions, primer amb una sortida en BTT el dissabte matí, a un ritme mig, per Collserola en circuits que no coneixia, amb el grup dels "Sherpas". Bona colla que tenen molt controlat tots els camins i circuits possibles. Varem fer uns 40 km amb un desnivell acumulat de 770 metres. 

Posada a punt de la bici de BTT que la tenia una mica oblidada. El millor, el fi de festa, amb un esmorçar de forquilla i ganivet que va servir per tot el dia gairebé. Això a les 11.30 del matí, :-) . I de postres, la barreta, jajajaja.

I diumenge, tot i que tenia previst fer un runrun per la carretera de les aigües, em van convidar a fer la cursa de Rubí-Sant Muç. 10 km amb un desnivell de 250 metres aprox. Sortida de Rubí, una mica pels carrers, i cap el 3 començar a pujar cap a la urbanització de Sant Muç, força pendent fins el 5k300m, entre un 2 i un 6%, per després baixar de nou amb pendent i de nou a rubí cap el 7 completar els 10km en pla.

Anava sense cap pressió, però un cop et poses el dorsal la cosa canvía, sobretot envoltat de gent que vol fer bona marca. M'he sentit a gust, la pujada l'he controlat molt bé, la baixada aguantant, per de nou a Rubí veure quin temps podia fer. He vist que podia baixar de 50 minuts, però el Garmin anava una mica desfasat en metres, i em marcava els km uns 100-200 metres abans. Aquest ha estat el parany ....... veia que feia la marca, però hi havia 200 metres que no hi comptava. En la ultima recta he apretat, amb ritme de 3:06 min/km, pero finalment el temps ha estat de ...... 50:01 jajaja

Que trist. Per dos segons. Ja veus, que me's dona oi? però aquest mon és el que té, sempre vols més.
Classificació en posició 238 de 463. 222 masculina i 111 de grup d'edat. Que no estamos tan mal !!! jajaja

La organització un deu. Cervesa, aigua, fruita, bocata, samarreta i un sorteig de pernils i material esportiu que ha tocat a uns altres. Aquí teniu la prova:

Kikoman i el menda. Bocata buti i Moritz

També la representació del Sant Boi, ha estat força alta aquest matí i l'hem completat amb dutxa i dinar a les pistes del Sant Boi.

Ara descansar i el proper diumenge, el cross de la muntanyeta, però aquí la prota serà l'Abril. Categoria benjamí. Li toca ja fer els 1000 metres. Sort petita !!!

salut!

jordi

TRIATLO OLIMPICA GAVÀ 2014

I finalitza la temporada de triatló 2014. I amb bones sensacions.

El passat 28 de setembre va tenir lloc a Gavà una de les últimes proves de la temporada, per a mí, l'última.

Prop de casa, un circuit que coneixem, molts integrants del Triatló Sant Boi i vàrem participar, amb bons resultats tots nosaltres, objectius complerts i pensar ja en la propera temporada.

Tot i ser al costat de casa, la logistica sempre obliga a matinar, tots els trastos de triatló i cap el box. Bici, material de run, complements, i el neopré per el mar.

Aquest cop sortia en la primera ona, a les 8.00 am. Cada 5 minuts anirien sortint altres atletes, per temps previst i per categories, fins completar vora els 1500 participants inscrits en Sprint i Olimpica. En el meu cas, 1500 nedant/ 40 km bici (2 voltes al circuit) i 10 k run (2 voltes).

Marquen les boies sense gaire éxit, doncs els globus de referència per quan estàs a l'aigua es deslliguen i es perden cap el cel. Molt maco però un problema afegit. Desde la sorra és una visió, però desde l'aigua, amb l'onatge i els cops de la gent, n'es un altre.

Així doncs ens posem el neopré, ben ajustat, una mica d'aigua per fer la capa entre la pell i la goma, ulleres ajustades i preparat per la botzina.

I sortim. L'entrada a l'aigua es progressiva, el nivell de l'aigua es baix i es pot còrrer certa distància fins posar-te a nedar. Enfilem la primera boia. En principi tot recte cap el fons, però les corrents i l'onatge fan que et desviis. La boia s'intueix i després d'uns 600 metres hi arrivem. Gir a la dreta i cap a l'altre de la mateixa alçada en el mar. Hem de formar un rectangle. Aquí comencen els problemes, doncs gairebé no la veig i haig d'anar aixecant el cap, amb la pèrdua de temps i d'inercia a l'aigua. Se'm entel.len les ulleres també, i a més, he agafat les fumades per protegir del sol, i de sol no res. La visibilitat és encara més baixa.

Però hi arribo, tornem a girar dreta i cap a la sorra. Falten uns 600 metres. Ara la referència és mes clara i només queda nedar. Els minuts van caient però, i començo a estar cansat. Finalment 38 minuts en creuar la marca del xip, i en lloc de 1500 m'han sortit gairebé 2000 metres. A tots els participants ens surten més metres, aixó vol dir que a més dels que es fan extres per les eses pròpies del nedar, la distància és superior a la reglamentaria.

Bona transició, ràpida i ja estic pedalant. Sortim 3 bikers amb un bon ritme, i anem fent relleus. Bona velocitat i coordinació  i anem fent km. Cap els 10 km ens passa un bon grup, un pel per sobre de ritme i ens hi afegim. Aquí no només perque som bastantes unitats, sinó perque el ritme es fort, em quedo dels últims. Anem a uns 40 km/h. Quan acabem la primera volta de 20 km perdo la conexió amb els i em toca fer una 10 km sol, acoplat i al meu ritme, sobre els 34 km/h. Bastant fort però és terreny pla i conegut. Quan en falten 10 em passa un altre grup al que m'afegeixo fins acabar els 40. 1h3m a un bon ritme. Transició també ràpida sense incidències, em poso mitjons, visera, un gel i a còrrer.

Seran 10 km de run, 2 voltes de 5 km. Mantinc un ritme constant, creuant-me amb els altres companys del club. Donant ànims i rebent-los, això és una de les coses que m'agraden d'aquest esport, tot i la competitivitat, la solidaritat és molt molt gran. Diguem que tots patim i ens sacrifiquem per el mateix objectiu. Acabo en 49 minuts els 10 km.

Finalitzo doncs en 2 hores i 35 minuts. Content, sense dolor d'antigues lesions, i el 270 de vora els 600 de la distància olímpica.

Ara toca descansar de competir, però no d'entrenar. Amb menys intensitat, i menys constància l'objectiu és anar mantenint la forma.

Resaltar que els aquiles semblen estar al seu lloc i tot i algunes lleugeres molèsties a la cama esquerre, al voltant del piramidal. Estic content per com acaba. Punt i seguit i retornem al triatló cap el febrer, on començarà el pla per el Mig Ironman de Salou, 31 de maig de 2015.

salut i km !!

jordi