TREPARRISCOS 2013 - Sabiñánigo

Fa mesos que amb alguns de l'equip vàrem fer la inscripció a la Quebrantahuesos per aquest any. 200 km amb 3500m de desnivell acumulat, una bestiesa que té una increïble xifra de 10.000 participants. La sort (la bona :-)) no ens va acompanyar i vàrem quedar fora dels dorsals però varem tenir la oportunitat de fer la curta, 85 km amb 1600 de desnivell acumulat, anomenada Treparriscos. Finalment només el Diego i jo varem seguir amb el procés i el dissabte dia 22 estàvem a la sortida, a les 8 del matí.

Aquesta crònica serà més fotogràfica que escrita, però crec que el fil es seguirà igual de bé. Som-hi !

Ja fa uns dies que tenia aquesta cursa en ment, tot i estar en un moment dolç, el desnivell acumulat era exigent. Per preparar-la i fer un test vàrem pujar al tibidabo el diumenge passat. Bones sensacions i llest per la duresa prevista. Aquesta sortida l'havia fet en BTT desde la carretera de les aigües, però amb l'Orbea és més autentica. 60 km en 2h30. El motor estava a punt.

Pujant per la Creu d'olorda, desde Molins

Desde el mirador del Parc

Jordi, Carlos i Diego

I va arribar el divendres. Per la tarda, els trastos i cap a Osca, amb una mica de retard, una mica de tràfic a la sortida i enllaçant per Martorell enfilem Lleida. Havia trobat un hostal per passar les poques hores que hi estaríem. 40 eur els dos, no m'esperava el Marriot, però estava net i era prou funcional. Al bell mig d'Osca, casc antic. Això si, el de recepció ens va dir de deixar les bicis a una habitació al costat de recepció. Grrrrr, ja comencem amb l'estrés :-), no va haver-hi cap problema però. Tot al seu lloc pel matí.

Pa que queremos más !!

Llits separats. Demanat al fer la reserva :-)

Cap a les 21.30 buscàvem un lloc per sopar i carregar forces per l'endemà. No trobem cap italià per menjar pasta i després de mirar una mica entrem en un típic de tapes i vinet. Error !!! en alguns moments ens vàrme oblidar del que ens esperava en unes hores. Després d'un parell de cerveses, ampolla de vi, albariño, i uns platets de degustació: amanida d'advocat, rissoto de bolets i pinxo de carn. Nyam nyam !! va entrar com la seda !!

Txin txin !!

Però es clar, no podíem acabar sense el "chupito" de la casa, un orujito para ponerlo todo en su sitio. :-)

Cap a les 00.00 pensem que quasi toca retirada. Alguns ens desitjàven sort, no perque ens veiessin tocadets, eh? és que per allà son molt simpàtics. Gent de les taules veines, el cambrer ...... Sabiñánigo i l'entorn es bolquen en aquesta cursa, amb renom ja internacional, on hi ha vàren participar corredors de 42 paisos !!

Força sencers però cansats també del viatge (qüasi 3 hores), nos retiramos a nuestros aposentos. Decideixo fer l'última sessió de compex, 20 minuts d'oxigenació per preparar els musculs ..... i potser cremar l'alcohol :-)

5.00 AM. Despertador. En 20 minuts estem fora i ja camí de Sabiñánigo, tenim uns 40 minuts fins el poble. Tranquils no hi ha resaca, el menjar ho va aixugar tot sense problemes.

Una mica de logística. Res comparat amb el triatló.

 Desde el cotxe ho veiem tot enboirat, sense pluja però no sembla que es compliran les prediccions de molt de sol. Això ja obliga a pensar en la roba que portarem durant les 3h30 previstes.

A les 6.30 tancàven alguns accesos, aconseguim entrar i trobem ja llargues cues per aparcar.

Passem aprop d'una tanca i pensem en obrir-la i entrar, hi ha lloc. Ens decidim i el Diego l'obre. Deixo el cotxe. Torna a tancar-la. Aquí no ha passat res. Mentre preparem tot, veiem que un altre cotxe vol fer el mateix ... però no el deixen, ve un de seguretat corrents, dients que no ho pot fer, que allò és el parking per VIP i expositors ..... glups! Fem que no hem sentit res i ens fem els longuis. Per una vegada, ens surt bé.

P de l'esquerre, just després de la rotonda. Jugada mestre !

Toma parking !! we got it !!

Això ens dona més temps, i molta més tranquilitat. La sortida de la QH és a les 7.30, la nostra a les 8.00. Toca recollir dorsal, fer un café i començar a preparar-nos per col.locar-nos al calaix de sortida.

Increïble. No hi ha ningú !!!

 Fet insòlit, no hi ha ningú, però literal, agafant dorsals, o ja ho van fer ahir, o quedem poquets, o van justos, però tardem ....... menys d'un minut !!

Tot molt ben organitzat, és la 23ena edició, ja ho tenen sota control.

Les paelletes per després

 Busquem un lloc per esmorzar. Demano café sol i em porten tallat. Merda, no vull llet, però em sap greu i me'l prenc igualment. L'acompanyo amb una canyeta (de crema). En unes hores estic trencant tots els rituals: alcohol, llet i bolleria !! Veurem com surt :-)

S'ha de ser sempre educat ! Surt a compte !

Benzina extra

 Toca ja tornar cap el cotxe. tota la zona d'expo està encara tancada i obriran els stands més tard. Veiem tota la preparació dels que controlaran el trafic. Les carreteres a Espanya estaran tallades, a França no tot. Hi ha motos dels dos llocs. Un desplegament bestial !!

Els de la QH, que surten en uns minuts estan ja als calaixos. Els esperen 200 km, pujar 4 ports, Somport, Marie Blanque, Portalet i Hoz de Jaca. Molt molt dur, no ho fa qualsevol. Haurem d'entrenar fort per el 2014 !

El nostre objectiu és més suau. El perfil és molt més asequible i tot i que hi haurà moments durs, no ha de ser molt més complicat que el segment del Half que varem fer a Calella.
 

Pujarem el port de Cotefablo, d'uns 14 km d'ascensió desde Biescas. Baixarem fins a Broto, entrada del parc d'Ordesa, seguirem fins Fiscal i d'aquí tornada a Sabiñánigo per un portet de 10 km en pendents del 8% sense descans.

7.40 estem al calaix. Tot a punt, estem ben situats. Bici engreixada, finalment màniga curta amb paravents, cullote curt i esperant el moment. L'espera és tensa, la gent no parla molt. Amb una mica de retard surten els de la llarga. Bicis i més bicis, 10.000 participants, estem 40 minuts veient com passen, cares de tensió, pensant amb el que els hi espera.

8.20 aproximadament, sortim nosaltres. sort a tothom !!

Els primers 20km son una mica puja i baixa, amb alguna forta pendent que fa estirar el grup dels 2000 que hi participem. El recorregut és diferent de la QH, no coincidim. Tinc un petit ensurt amb un ciclista perque vull passar per on crec que tinc lloc però al final és que no, sense incidències. El Diego, més fort que jo, va tirant però ralentitza quan la distància és gran i tornem a trobar-nos. Això ja ho hem parlat, li dic que tiri si vol sense cap problema, però farem tot el recorregut junts. 

Després de Biescas, de passar l'avituallament que ni veiem, iniciem la pujada a Cotefablo. No és molt exigent, hi ha inclús algun punt de descans per recuperar, passem un tunel i ja estem a dalt. En la pujada, aprofito per gaudir de l'entorn, que serà el millor del dia, de la muntanya, els rius, barrejats amb els esbufegs dels ciclistes i petites converses en Basc, castellà i català.

Unic avituallament on parem. Gatorade i iniciar el descens

La baixada no és molt tècnica però s'ha d'anar en compte. Fem grupets i relleus, de nou l'entorn és magnífic, a tocar d'Ordesa. Velocitats de 50-55 km/hora, aprofito per acoplarme i menjar un gel, canviar de posició va bé per no carregar l'espatlla en excés.

Portem ja més de mitja cursa, vas coincidint amb ciclistes, xerres una mica, gaudeixes de l'ambient.

Cap el 58 arribem al segon port, que tot i no estar identificat com a tal, varen ser uns 10 km de pujada per carretera nova, amplíssima, d'un 8-9% de desnivell sense descans, passant un tunel de gairebé 3 km, tot en pujada que varem passar amb el Diego sense problemes. 

Quan falten 15km comencem el descens fins Sabiñánigo. Ens juntem un bon grup, tinc la sensació de ser un Pro, fem relleus, pic màxim de velocitat de 63 km/hora, amb molta potència, anem deixant ciclistes enrera. En la baixada veiem un accidentat, la roda fet un vuit i la cara amb sang, però està de peu, m'espanta una mica doncs penso que a la velocitat que anem i encara que tu ho controlis, et poden tocar per darrera i vas a terra de cop. Estàs a les mans de tot el grup. això crea una sol.lidaritat difícil d'explicar, tots depenem de tots, per còrrer més, i per evitar no caure !!

Finalment l'arribada. Un gran plaer, la sensació d'haver gaudit, de no haver patit en excés i de que has viscut una gran experiència.

 Arribem els 405-406 de 1700 arribats. Boníssima classificació, havent fet 3 hores 26 minuts. Medalla i diploma de la cursa. 

A l'acabar, fideuà, cervesa, passeig per l'expo, saludar algun conegut i repassar mentalment la cursa, els bons moments viscuts. El millor, cap problema mecànic ni caiguda, not ha anat perfecte.

                                   

Això ja està fet. Disposem d'un any. 365 dies per preparar una de les curses ciclistes més dures que hi ha. La Quebrantahuesos. Res comparat amb el que hem fet avui. Ens veiem ben aviat ! 

Salut!

TRAIL ROCA NEGRA 3

Primera competició després del Half de Calella. La veritat és que no he descansat gaire, el mateix dilluns deprés de la half ja estava nedant per recuperar una mica i inciar ara de veritat el camí cap el IM. Aquest és l'objectiu principal d'aquest any, però no vull deixar de gaudir dels petits o grans moments que puguin esdevenir durant l'any per les diverses proves que vagi fent.

Un d'aquests casos és el trail de la Roca Negre, que ja vaig fer en la seva primera edició, essent aquest 2013 la tercera.

21 km de muntanya per el Montpedròs, i Sant Ramon, amb sortida a l'estadi de casa, Sant Boi.

El circuit és exigent, 3 ports de muntanya on no pots còrrer, fins i tot t'has d'ajudar de mans en algun moment. Gairebé 1200 metres de desnivell positiu. Vistes i ambient però son increïbles, fent-la molt recomanable per a tothom amb una mica d'entrenament.

Jo havia sortit, estic més fort que l'any passat, però tampoc l'havia preparat específicament fent muntanya i sortint amb pendent. Un cop més, el grau d'exigència no podia ser molt dur.

Amb en Ferran, abans de començar la prova

 El trail començava a les 9.00, una mica tard per la calor que estava prevista, tot i la pluja del dia anterior. L'organització tenia previst aigua i sòlids en diversos punts, cada 4 km aprox, per tant, tampoc calia anar carregant gels ni aigua. 

Mentre esperem la sortida, la bona sorpresa de saludar en Manu, antic company d'hores d'esquaix que com jo ha anat deixant enrera les pistes de fusta per l'aire lliure. S'ha especialitzat en curses de muntanya i li dic que segur que gaudirà d'aquesta. Ens desitjem sort i ens anem mentalitzant per el que ens espera. L'objectiu és gaudir-la, inspirar natura, fulles, corriols, ocells i algun tret de caçadors també se sentirà a mitja cursa (acollona una mica).

Sortim en Ferran i jo, objectiu inicial d'anar junts, a veure si podem mantenir un bon ritme els dos i no el freno en excés. Sortim puntuals a les 9.00 i després de sortir de l'estadi, cap el km 1 ja comencem a pujar. Caldrà reservar forces, anem fent. Cap el km 2-3 se'ns uneix l'Amadeu que fins les 9:01 no ha decidit que la correrà. Fem un trio i anem pujant. Tan bon punt el veig sè que pujarà el nivell. I així és, l'Amadeu apreta una mica, el Ferran el segueix i jo començo a quedar enrera. Em van esperant però, em sap greu i no els vull frenar. Els hi dic que tirin i jo vaig al meu ritme, més cómode i sense forçar. Cap el 7-8 torno a enganxar al Ferran, l'Amadeu ja ha tirat tot sol. A partir d'aquí anirem els dos, ell sempre tirant una mica més i pendent de mi, arriba abans als punts d'avituallament i quan arribo jo ja te el got d'aigua preparat per a mi :-))

Després de Can Cartró i passar per Cesalpina ens espera la pujada a Sant Antoni, fins el cim, km 10.5 i tornar cap a casa. Baixada forta i constant, que t'obliga a estar atent. La muntanya és molt més tècnica que l'asfalt, en cada moment has de mirar on trepitjes, els turmells van patint i has d'anar frenant per no descontrolar-te baixant. Tot un repte. Hi ha gent però que baixa com cabres, no s'esclafen de miracle !!

Cap el 15, deprés del penúltim punt d'aigua, taronja o aquarius, inciem la pujada a Sant Ramon. Dura, ja vas molt tocat del que portes, poques forces, però és l'ultim esforç. Apretes dents, cames fortes, i fins amunt. Vorejem l'Ermita, km 19.5 i només falten 1.5km fins meta. Tot baixada. Ja ho tenim, sense lesions, arribarem prou sencers. Entrem ja a l'estadi, en Ferran proposa l'últim sprint, li dic que no cal, i entrem junts, unint-se els últims 10 metres l'Abril, que ha vingut amb l'Àngels a veure l'arribada.

Temps final de 2h48m per completar els 21,2 km de cursa, posició 237 de gairebè 400 participants.

Manu, Jordi, Ferran i Jordi. 4 finishers del dia.

Casualitats, ens han separat només 30 segons. Els 4 i demès finishers recuperem forces amb la buti, les begudes i l'ambient sà que es respira a l'arribada, tothom està content, satisfet, d'un repte més a la butxaca !!

N'hi va haver per tots :-)

Esment especial per els cracks del Club d'Atletisme que es van endur diversos primers llocs i molt especial per l'Abril, que va disputar el seu millor partit desde que és professional del Handbol, marcant 3 gols, donant assistències, i lluitant com sempre en defensa.

Aquest partit va ser la cloenda a la temporada, a Sant Feliu, teloneres del partit d'exhibició de la selecció catalana femenina de Handbol, a qui van sortir d'acompanyants quan va sonar els Segadors. Tot molt patriòtic.

Avui dilluns he anat al fisio i m'ha fet un reset de tot arreu, cames, lumbars, cervicals ..... cada esport em malmet una part del cos .....

Seguirem amb el planning pujant una mica la bici, doncs la propera competició i crònica serà la germana petita de la Quebrantahuesos, la Treparriscos de 90 km en bici de carretera que sortirà de Sabiñánigo el dia 22. Cap de setmana ciclista que espero poder explicar amb orgull i satisfacció com diria aquell.

salut i km !!

jordi

HALF IRONMAN CALELLA 2013 - CHALLENGE

Oblideu-vos que es una prova esportiva. Oblideu-vos que es pot prescindir perfectament d'entrenar i de fer això i que no hi ha cap necessitat.

Centreu-vos només en el repte d'algú, en un objectiu que qualsevol es fixa i que farà el que sigui necessari per aconseguir-ho. Aquesta és l'essència d'una prova com aquesta. Es posar al limit les teves aptituds, que requereix d'una constància, d'una regularitat, treient temps de dormir, dels amics, de la família, per trobar les teves 10 ó 12 hores setmanals que t'exigeix un planning d'aquestes característiques.

Intentes buscar estímuls positius però us seré franc, és tediós, es avorrit en ocasions, però és el teu entrenament, és el que necessites fer per creuar la preuada linea de meta. Perque aquest és l'objectiu, no per els demés tot i que sempre agrada que et reconeguin els merits si és que hi son, l'objectiu és per a tu, per ser capaç de realitzar allò que t'havies proposat, per el que t'ha costat, per les hores emprades, els patiments, els neguits, per arribar en forma el dia D a la hora H, on estar a la sortida ja és un premi i on el cos ha de respondre. On ha de córrer quan ja portes 4 hores i mitja lluitant, on ha d'esforçar-se quan ja estàs cansat, anar complint kilòmetres, per travessar l'arribada i dir, si senyor, aquest no era el límit, el límit deu estar encara més lluny i ha de ser més exigent. Aviat te'n oblides del que t'ha costat, del que has patit, i encara en vols més, molt més. Això és Triatló pur.

Això que heu llegit no és la crònica, és la reflexió. Tot això ho tens al cap quan comences un entrenament de 4 mesos per creuar l'arribada d'un Half, una distància de 1,9 km nedant, 90 en bici i 21 corrents. I ho tens al cap també quan estàs 6 hores i 27 minuts lluitant, contra la distància i contra tu perque si no ho tinguessis present, molts, no arribarien.

Això és un triatló de mitja distància. Això i tota la logística que implica. 

El divendres tarda toca recollir dorsals i visitar la Expo. Així ja està fet, no hi ha cues, ja ho tens i el dissabte hi ha més coses pendents.

Per l'autopista ja indica que es tallaràn
carreteres. Això serà gran !!

Expo per respirar ambient de Tri a tope

La programació del dissabte es força estressant, com tot el que implica un triatló, la veritat. Primer que no et deixis res a casa, ni dels 3 segments ni del que els envolta. Cap a les 10.00 arribem a l'hotel, deixar bici, estris i cap a la Expo, aquest any situada a la fàbrica Llobet, al bell mig de Calella.

Molt bon hotel. ens van permetre entrar abans i també fer
el check out cap a les 16.00. Tot perfecte.

Antiga fàbrica Llobet. Expo, briefing, pasta party ....

Briefing on ens expliquen totes les particularitats de la prova

El briefing no és obligatori, però és molt recomanable. Visualitzes la prova, els recorreguts, punts d'avituallament, més logística, horaris, etc.

Aquest any era campionat europeu de mitja distància, amb la presència del Gomez Noya (plata a Londres) i en McCormick, australià 3 vegades campió al bressol del triatló, Kailua-Kona, a Hawaii.

El fem a les 11.00 i ens queda fins les 14.30 on es comencen a entrar les bicis a boxes per dinar i passejar una mica. Dinem per Calella, veiem l'ambient, 2000 participants més molts acompanyants no passen desapercebuts. Roba de Triatló, samarretes de proves, bicis, bambes, gorres, ulleres, ulleres i més ulleres.

Aquest cop ens trobem uns quants a Calella. El meu cunyat Diego, l'Albert, en Jaume i en Toni. Els 5 anem parlant via whattsapp del que fem i com es presenta la prova.

Després de dinar i intentar dormir una mica, difícil, vaig a deixar la bici a boxes. Ja sé que fa vent, de fet no ho vull veure gaire, però quan arribo a linea de mar, penso que això serà o impossible, o molt divertit, triatló en estat pur. El vent és molt fort i si segueix així no crec que sortim a l'aigua l'endemà.

Mentre entrem les bicis, ens fem a la idea del que ens espera ....

 La bici ja està a dins, demà al matí es faran les comprobacions finals, de moment, tot segons el previst. Son vora les 17, els nervis ja fan acte de presència i vull anar a  preparar-ho tot a dins de les bosses.

bossa blava run. Bambes, gorra i crema solar

bossa vermella bike. Casc, bambes de bici, dorsal, mitjons .... de tot.

bossa verda. Street bag. Amb el que fas el calentament i el que et posaràs un cop acabi la cursa.

DORSAL 2054

Preparació del que menjaré a la bici. "orejones" calòrics !!

En la part de bici és on es pot menjar més bé. els gels, barretes, les receptes especials de cadascú, pa de figa, fruits secs, etc. Apart, vas passant els avituallaments, on et donen aigua, isotònic, més gels i més barretes.

Les bosses les portaré a les carpes destinades per això demà mati, encara que hi ha gent que ja les deixa per la tarda del dissabte. Jo prefereixo anar segur i que no em deixi res.

20.00 Pasta party. Coincidim amb el Diego que per fi ja ha arribat, sempre amb el temps just i menjem pasta i pollastre, aigua, i un yogur. Que típic.

Després baixem fins el mar per acordar un punt on ens trobarem amb les famílies per el circuit de run, que va per el passeig marítim, on intentaran donar-nos una mica d'alé. Perque el necessitarem.

Son ja les 23 i toca replegar-se. A les 4.45 sonarà el despertador. Dormo ràpid i bé, obro un ull a les 2.30 i de nou seguit fins l'hora. Ja hi som.

Una de les aventatges que tot el poble avui és Triatló és que l'esmorçar el comencen a servir a les 4.00 !!

 No vull omplir massa l'estòmac, començo a nedar en un parell d'hores. Una mica de pasta, arrós, formatge fresc, pa, fruits secs, plàtan, suc de poma i mermelada amb un pa de llet. Menjo sol, però sé que 2000 tius estan fent el mateix que jo.

torno a l'habitació, buido el cos tot el que puc, agafo bosses i a les 5.30 surto de l'hotel. Jo i uns quants més. hem quedat als boxes amb el Diego i el Jaume a les 6.00

Ens trobem, últims ajustos, agafem referències d'on estan les bicis, deixem bosses a la carpa, i anem xino xano cap a la zona de sortida, situada a 1500 metres, des d'on vindrem nedant fins a boxes i agafar la bici. Anem parlant i el Diego diu, bé, s'acabat la tranquilitat. És més aviat al contrari, li dic, ara és quan has de buscar la tranquilitat, nedant, anar al teu ritme i pensar en arribar quan toqui, però gaudint de la prova.

Una mica d'estrés per deixar la última bossa, possar-nos el neopré, i anar cap a la sorra. Sortim a les 7:21, per grup d'edat, 40-45. els cracks ja han sortit a les 7.00. Calentem una mica a l'aigua, està freda, bastant freda diria jo.

Càmara de sortida on ens criden per el color del casquet. Entrem, després a la zona de sortida i ara no hi ha marxa enrera. Ja hi som. Es nota la tensió, ens aplaudim nosaltres mateixos, orgullosos d'estar allà, sabent que patirem però que per aixó estem allà. Uns espartans moderns.

Comença la prova. només entrar, els dos de davant meu els fa girar la primera ona, encara toquem de peus a terra, bé, ells no perque els hi veig els peus. entro a saco, per sota la onada i apreto de valent al començament per passar els primers metres. Arribo a la primera boia, girem esquerre i a tots ens enlluerna el sol, collons, si son les 7.30 gairebé, ja hi ha sol ? doncs sí.

Entre el sol i els moviments de l'aigua, que per res son els d'ahir, gairebé no hi ha vent, però si hi ha corrents internes, ens fa fer un zig zag. Em deixo guiar per els demés, tinc nedadors a la dreta i a l'esquerra, però després entenc que estan com jo. No es poden situar. així anem passant metres, fins arribar a la segona boia, adreçant la direcció, nou gir i cap a la sorra. He begut aigua, l'he tornat a treure, el meu estòmac fa el que jo li dic, fins i tot ja controlo això, i ni rastre de l'esmorçar, tot digerit. el Garmin, gran invent, em marca 2200 metres, n'he fet 300 de més intentant anar a on tocava. Temps de 42 minuts. Volia per sota de 40, però tampoc està malament.

Una mica grogui faig la transició, primer trobar les bosses amb tot un garbell de cames i tius canviant-se. Tardo 7 minuts i surto a buscar la bici. 

El circuit es dur, ens portarà al Montseny, passarem un petit port després de girar Sant Pol,  a l'alçada d'Arenys, seguirem fins Sant Celoni (on veig caure un tio davant meu de manera espectacular al frenar sobre el pas de peatons, l'esquivo, la gent l'ajuda i sembla que està bé), enfilem cap el Montseny, coronem cap el 41 i tornada per Santa Maria Palautordera cap a Calella. Tornem a passar el primer port, per arribar a Calella havent pujat 1500 metres gairebé en els 90 kilòmetres. M'he creuat el Gomez Noya, he passat l'Albert i m'ha tornat a passar ell, el Diego també em passa pujant Montseny doncs puja com un tiro. Temps final de 3h:32m, no he anat a tope però tampoc vaig sobrat. 

És un aventatge haver entrenat ja el circuit dos vegades, ja saps el que et vindrà i com afrontar-lo. Les cames bé, excepte per unes molesties darrera del genoll esquerre. Cap més símptoma.

No hi ha hagut incidències tampoc, he menjat cada 10 km aprox., els fruits secs, gels, barretes .... quina dieta, mmmmmmmmm.

De nou a Calella, fem una mica de carrers i entrem a boxes. Bossa de run, poso bambes, gorra i a veure com responen les cames. 

El run és un puja i baixa de Calella a Pineda, sense desnivell, un enllaç de 1.5, per després 4 de 5 aprox. Uns 7 avituallaments ........ que em salvaran la cursa.

Començo suau el primer, la musculatura s'adapta, es queixa però es conforma.  Pujo el ritme, 5:15, 5:20, anem fent, penso que aquest ritme és bò, a veure que dura. I dura ......... fins el 13. No paro en sec, encara estic bé, però veig que les forces minven. Penso que si forço encara soc lluny i ho puc pagar, penso en ser conservador, ho tinc molt aprop i camino en l'avituallament per beure i menjar. Menjo taronges, estic fart de gels. torno a còrrer quan he acabat de menjar, ritme de 6 min/km i em fixo com a nou objectiu el proper punt de menjar, que estarà al 16.5. Hi arribo bé, faig el mateix, taronja nyam nyam i fins el 19. Ara sé que ja ho tinc, bec aigua, i em començo a imaginar l'arribada. L'àngels i l'Abril han estat en els punts acordats, amb la Nuri i l'Izan per el Diego. Ens hem creuat corrents els del whatsapp, tots intentant acabar el més sencers possibles. Jo ho faig en 2h 2m. 

Últims 100 metres, 50, no veig a l'Àngels que hem crida quasi a mig metre de l'orella, jo busco l'arc d'arribada, i el trobo, i el passo, i soc un home feliç, he fet un nou pas, sè que el limit no és aquí, tot i que aquest repte era més exigent que l'anterior. 
El Diego m'espera a l'arribada, ens abracem i anem cap a l'àrea de recuperació, entrepans, donuts, dolços, gelats, begudes, café .... tot el que vulguis, fins cervesa.

Temps final de 6 hores 27 minuts lluitant contra la distància, finalitzat el 754 de 1022 finishers. Alguns hauran quedat pel camí malauradament, però segur que ho tornaran a intentar.

No queda més remei, el virus del triatló que ja no et deixa, que sembla que mai et pots curar,  t'obliga a buscar més enllà, el pas natural serà a l'octubre, també a Calella, la llarga distància, l'IRONMAN.

Com sempre agraïr l'ajuda, paciéncia, a tots els que m'acompanyen en aquests mesos, l'Àngels per suportar les hores i les converses de triatlò i de triatlò com si no hagués res més, els companys del club Sant Boi que em fan sentir millor, son tots uns màquines i això et fa ser competitiu, el meu fisio en Fernando, per resetejar els musculs quan toca i alguna agulla d'acupuntura quan és necessari, en Joan de Nutrisport per l'ajuda i el suport, en definitiva, gràcies a tots els que heu patit la meva obsessió i el meu camí fins aquí.

Estic acabant la crònica i demà dissabte m'aixeco a les 6:15, toca còrrer 70 minuts en dejú. No se si dir que això no es vida, o que el triatló és un estil de vida.

Gràcies a qui no hagi saltat cap linea d'aquest post. Aquesta és la meva vivència, gràcies per compartir-la.

Pocs entendreu potser aquesta experiència, però mireu-la com us deia al començament, no penseu que és esport, penseu en un repte personal i en la satisfacció que pot representar el premi a la constància.

us deixo el video resum de la prova. A veure qui s'anima !!

http://www.youtube.com/watch?v=YUZb6Zspspg  

Maig 2013

Jordi