Yes, you are an Ironman !!!!
Aquest és el crit amb el que reben als finishers dels ironman, els que han pogut finalitzar 3.800 metres nedant, 180 km en bike i 42 km corrents en una cursa, entre 8 hores els primers i fins a 15 els últims, tots ells uns privilegiats de poder ser-ho.
Des de diumenge que em trobo entre aquests triatletes, no us podeu imaginar la satisfacció que dona haver-ho aconseguit, tot l'esforç i constància dipositats en un dia, el dia D, desde l'1 de gener entrenant, i seguint un planning més específic desde el 20 de febrer, per poder estar el dia 6 d'octubre a Calella, en la linea de sortida, preparat per el repte més gran que m'havia enfrontat. Sessions dobles, fins i tot triples, poc descans, matinar, entrenar al migdia, estant de viatge, els caps de setmana, treient temps dels teus amics i de la família. Tot per poder creuar la meta, l'arc d'arribada, per poder ser un Ironman ......
No puc només amb paraules agraïr la paciència i la comprensió de l'Àngels i de les meves filles per permetre aquesta constància, discusions n'hi ha hagut, és clar, però suposo que ho ha entés, o al menys, ho ha permés ;-). Els amics una mica deixats de banda, i només poder dedicar el temps lliure i una mica de l'altre a entrenar, entrenar, entrenar. Alguns dies a disgust, altres gaudint, uns altres sota la pluja, de nit o de matinada. Però tot ara ha valgut la pena, tots aquests moments han estat petites espurnes de resistència que m'han ajudat a ser fort quan tocava, doncs moments complicats, n'han aparegut.
Menció especial per els companys del club, del club Atletisme Sant Boi. Amb ells he compartit molts entrenaments, patiment, intentar anar a roda, curses i competicions aquest any que m'han fet ser millor que abans. Suport d'amics menys vinculats al triatló, també d'altres clubs com el Jaume del Valldoreix, el Toni que haviat també ho serà d'IM ......
El what's up ha estat una via per rebre de molta gent molts ànims i forces, del master Ruben, amb consells per el diumenge, trucades els dies previs per donar ànims també, del Diego i inclús contactes de la feina, esportistes també.
Els amics de sempre, Alex, Mario, Raúl ....., companys de feina, els Alberts, Tomàs ..... l'Oscar i Pablo de la farmàcia, d'on surt el Voltaren pomada a xurros ;-) .... el meu cosí Xavi, el Blas, Javi Gordon, Manu, l'Anna Ventura, els meus oncles i el meu cosí Ferran .... tots ells aquest any m'han donat ànims en menor o major mesura.
Els meus pares, suposo que el que estan és alleugerits, doncs no tenien gaire clar això de fer tants kilòmetres ... de fet, potser jo tampoc. Ara estaran més tranquils.
Agraïr també al Joan alguna tirada llarga en bike, la seva ajuda en els gels i barretes i no se quantes coses més que sempre em dona, i el suport compartit que ens vàrem donar, doncs ell a dia d'avui també és un IM.
No em puc oblidar de Fer, el fisio, que m'ha fet plorar quan m'estirava els bessons però que sense ell i la cura que ha tingut dels meus Aquiles potser no estaria escrivint aixó.
De fet, potser hauria de demanar perdò i no gràcies, perdò per la pallissa que potser he anat repartint parlant només d'esport, de triatló, de curses, de marques, de bicicletes ...... tanta intensitat amb un sol objectiu et crea certa obsessió, que també has d'intentar gestionar, i no és fàcil.
Tots els que heu ajudat a superar aquest repte esteu aquí, amics, qui heu cregut que podia aconseguir-ho, i lectors del blog, que hem superat les 5.000 visites, Anna, David Giol ...... Segur que he pensat en vosaltres en tot aquest any, i el passat diumenge, i si en algun moment m'heu donat suport des d'on estàveu, aquest m'ha ajudat.
Anomenar gent te el risc de deixar-me algú. Si ho he fet, disculpes, potser no sortiu aquí, però hi vau ser el diumenge.
Els dies previs, no han estat fàcils, vigilant que no passi res, que no et facis mal, que no t'encostipis, que menges, que beus .... després de Gavà, el dilluns, quan faltaven 5 dies per l'IM no podia gairebé caminar. Els Aquiles volien guerra i estàven menys flexibles que la Merkel. Tota la part última del planning, de run, ha passat factura. La part psicológica afectava a altres parts del cos, que sembla que et fa mal tot, però el tema dels Aquiles era preocupant de veritat. Amb el Fernando el mateix dilluns, consells i recomanenacions del César, del Amadeu, amb sessió d'estiraments el dimecres inclosa, dels altres companys, usant el Compex, voltaren pomada i estirant a cada cantonada, puc dir que el diumenge a les 6.00 am, quan va sonar el despertador i vaig posar els peus a terra, vaig bufar esperançat, no hi havia dolor, només una lleugera moléstia que sabia que marxaria en calentar només una mica. Durant la cursa, sería un altra història.
Durant tota la setmana la panxa tampoc ha ajudat. Aquí suposo que degut als nervis, però la veritat és que les visites al WC van ser freqüents, i van deixar l'estomac i el cos una mica tocat també per el diumenge.
Amb tot aquest escenari, el divendres pujava a Calella, agafar el dorsal, mirar temes tècnics i començar a fer-me la idea del que venia a sobre .....
 |
| Stand de Nutrisport |
 |
| Recollida dorsals. Molt solitari encara |
 |
| Bossa del corredor |
El material estava preparat a casa, dissabte matí tornada a Calella per entrar a l'hotel, anar al briefing de la cursa, fer el check-in de la bici i esperar amb relativa tranquilitat el diumenge. Tot ja estava venut, ara el tema era no deixar-se res per la cursa i preparar-ho tot correctament.
Abans de marxar dissabte però, em diuen que em descarregui un video de dropbox. Em vaig emocionar. M'havien fet un video amb missatges d'ànims, buff, això ja era massa. Quina pressió. No podia decebre'ls el diumenge. Aquí teniu uns fotogrames:
 |
Cesar, el profe, el que fa podis
a la Garmin, fent-me passar per el buzz |
 |
Javi-Cop, tot un makina a la
bici ,amb Carolina |
 |
El crack del Ferran-ferrys, que es casca
mils de km, amb els minis |
 |
David-pop, un runner fora
de serie, amb la family al cotxe |
 |
| Alejandra, monitora de swim del Gasol. Cada migdia em veu seguir la linea blava |
 |
Joan Antoni-Matrix, siempre positivo,
amb l'Arnau i family |
 |
Amadeu-boschetti, un crack, sempre ens deixa enrere a la bici, va muntar
el video i va escenificar el Tri. ;-) |
 |
Juan-pichón. Que bon nanu que és !
va tenir paraules molt sinceres ! |
 |
Sergi-beja. Crec que de veritat creia en mi.
Aguanta a roda del que sigui !! |
 |
Ricard-purito. El que más combustible
se mete. Una gran tri a Gavà junts !! |
 |
| Guille-camarón. Un runner de campionat ! |
 |
| Un troç de family. |
 |
| Un altre troç. Àngels i Abril |
Us puc assegurar que durant la cursa vaig tenir molt present aquest video, aquests ànims de tots, que volien que acabés sent finisher.
Amb aquesta sensació varem arribar a Calella. Entrem al briefing i expliquen les normes, recorreguts i altres detalls. El temps previst és bó tot i que la mar avui dissabte està molt malament, onades i tot regirat. Diuen que demà canvía.
 |
Com més dur és el repte, més gloriós
és el triomf |
 |
Onada casquet vermell. GGEE 40-45
Sortida a les 8.44 |
 |
Recorregut del swim.
Per tremolar ..... |
No hi ha suport mecànic durant la cursa en moviment, només un punt a Llavaneres. Això em farà patir durant la cursa. Puc fer el check de les bosses i el material el mateix diumenge, així només haig d'entrar avui la bici. No varia molt en excés del Half del maig i les normes son similars. No hi ha drafting, has d'estar a 7 metres de la bici del davant.
Així doncs anem a fer una volta per Calella, una mica de shopping i anem a dinar pasta i pollastre. A Palamós varem fer un xupito tot l'equip que va anar força bé, així que encara que vaig dubtar una mica, va caure, i potser em va donar certa energia quan va caler jeeeee.
Passejar per Calella tot era gent amb bambes i compressport i tirant d'un bidó ciclista amb sals. Gent anónima que et donava ànims, els cambrers, a les botigues. Tot el poble es bolca amb aquest event, tant al maig amb el half com a l'octubre amb la llarga distància.
 |
Aire i aigua. Vaig estar tot el
dissabte hidratant-me |
 |
El xupito de rigor.
Ja és superstició !! |
 |
Compex i taping.
Quin patiment els aquiles ... |
Son les 4. Intento fer una mica de migdiada, però a les 18.30 tanquen boxes i haig d'entrar la bici. Prefereixo portar-la ja i després relaxar-me preparant el material. DNI + bici amb dorsals i cap el box. Aquest cop tinc el 820. M'agrada, situat al mig del box.
 |
Al costat d'autentics "pepinos". Rodes lenticulars, perfils
de 80mm, cabres, canvis automàtics ..... |
 |
Carpa per les transicions. Bossa de bike vermella a baix,
bossa de run, blava a dalt |
L'Àngels descansava una mica, per el dia dur que tindria a l'endemà, amb unes 14 hores previstes d'espera, i jo feia ja l'últim que tocava, preparar el material per la cursa. Que no falte de ná !!!
 |
| Puc dir que tot va sortir gairebé perfecte. L'unic per la propera, mitjons de recanvi a la bossa de run. |
Última passejada per Calella i anem a sopar. Pizza tropical, son les 21.00 i ja es veu poca gent. El 75% dels participants son estrangers, altres horaris i hàbits. No vull possar-me al llit a les 20.00 i no parar de donar voltes ....
Faig el checkin del meu cos. Estic nerviós però sota control. Els aquiles de tant en tant avisen que estan allà, però es porten bé. Em dic una frase que em repetiré molt diumenge. Estar així ho firmaves el dia 1 de gener, oi? doncs ja està !!
Arribem a l'hotel, son gairebé les 23.00. A l'ascensor hi ha aquest cartell, és l'empenta que em falta. Demà ha de ser un gran dia !!!
6.00 AM. El despertador. Para'l ja Jordi, que despertaràs l'Àngels. A veure que m'havia de posar ... els compressport, el mono de tri per el swim fins la cintura, bambes, em poso el voltaren i una mica de vaselina també als peus. Agafa la clau i a esmorzar que sinó es tira el temps a sobre. A les 7 obren el box, però estic a deu minuts. Hi ha temps. No mengis molt que no cal, t'has fotut prou energies aquests dies i també menjaràs avui.
Bon dia cambrer, em poso allà? ok. A veure que hi ha ... mmm fa bona pinta.
Però no et passis. Gall d'indi, formatge fresc, a veure el suc ... pse, no mata. dos llesques de pa, melmelada i una mica de café. Amb això ja faig.
Habitació de nou. L'ultima visita al WC i agafa bosses per marxar. Àngels marxo !! Es desperta i em fa un petó. Gràcies per abraçar-me, sento els teus ànims molt aprop, sé que vols que tingui sort avui.
Vinga, cap el box, fosc com sempre el matí de la cursa. Passo per sota la via del tren i en 10 minuts estic al bike park. Això es una peregrinació de tots els participants, desde el primer professional fins el que no podrà acabar avui.
A veure com està la bici. Ha plogut força per la nit però està prou seca. Repaso frens, els canvis, el velocímetre Cateye ... tot està correcte. Deixo la bici i vaig a penjar les bosses. Tot ok. Agafo la "street bag", on porto el neopré, gorro i ulleres, on deixaré la roba que porto i vaig cap a la sortida.
1.5 km desde la carpa, 15 minuts caminant en silenci, una munió de triatletes pensant en com serà el dia d'avui. Em giro i el sol comença a sortir, bé, potser no plourà ......
Cap a les 8.00 començo a posar-me el neopré. 8.15 entro a l'aigua, calento una mica i em concentro. Ambient tens a la platja. Això ja està aquí, no hi ha volta enrera. 8.30 surten els pro's, van follats, pero nanus, que son 3.800 !!
8.40 càmara de sortides, per casquet. Tots els 40-45 estem allà.
8.44 moooooooooooocccccc !!! a l'aigua. Ostia nanu, això és de veritat, ja hi ets. Vinga intenta gaudir, al teu ritme. 200 metres, primera boia, algun cop però normal. Som 250 en aquesta onada, hi ha espai per tots. El mar està tranquil, les onades no son un problema, encara que hi ha corrents per sota. Ara toquen 850 m fins la propera. Vas bé, rodejat de gorros vermells, els teus, vas en grup i la visibilitat és bona. Va, un altre boia, gira esquerre, 100 metres i ara ve la bona, tens 2350 fins l'últim gir. Vinga vaig bé, bon parcial, el Garmin indica bon ritme. Pero empasso massa aigua, haig d'aixecar el cap més al respirar. De sobte, una medusa com dos vegades el meu cap em passa per sota, collons, quin ensurt, que gran era, però bé no m'ha tocat. Porto el neopré, cap problema, veig alguna medusa més, tu segueix fins la boia i deixa't d'històries. Ja porto uns 2000, més de la meitat, veig un noi que puja a una barca, aquest no acaba, però el més fotut és que morirà uns minuts després a la sorra per una parada cardiorespiratòria. Anglés. Descansa en pau, noi.
Però jo no ho sé aleshores, el meu neguit és arribar a la boia. Però comença a entrar aigua a les ulleres. Cony, que passa, sempre han anat bé. Cap problema, trec l'aigua, les ajusto, aprofito per fer una mica de braça, situar-me i seguir. Els metres van passant, el sol de cara però ulleres de mirall, però torna a entrar aigua, també empasso massa aigua i l'estomac no reacciona bé, em venen arcades però no trec res i així ja fins al final. M'haig de treure l'aigua unes 8 vegades però arribo a l'ultima boia, el ritme ha baixat força, però deiem que el temps no importava avui, no? vinga, els últims 300 metres, apreto una mica i els voluntaris m'ajuden a sortir de l'aigua. Estic una mica grogui, 1h30 minuts en horitzontal i ara m'haig de posar a còrrer. Em vaig treient el neopré i veig a l'Àngels ... però ella a mi no, fins que la tinc a 2 pams. Em diu: que et passa als ulls? els tens inflats !! no et reconeixia !! Collons, doncs no sè, jo no he fet res. Em sap greu perque la deixo preocupada però haig de seguir. Passo el control de xip en 1h34m. Home ... no està gaire bé però ja s'acabat l'aigua, ara toca pensar en bike.
T1. Fora neopré, mono tri, ulleres i gorro a la bossa. Trec tot el material de la bici. Casc, ulleres (que com tinc lo dels ulls de moment em poso a la butxaca posterior del maillot), mitjons, bambes de bike, roba ciclista, amb badana més gruixuda perque el cul aguanti. A la butxaca del darrera porto 3 pans de llet amb gall d'indi i a la bici tinc fruita desecada ("orejones") i gels i barretes. Aliment per 6 ó 7 hores, per afrontar els 180 km.
Surto de la carpa i agafo la bici. tot ok ... tot ok? no!! on està el comptakilòmetres? A terra? no. Me l'han xoriçat !! cabrons, però que feu home, abans de començar aquest tram, sense aquesta eina, mira que és ser cabró. Bicis de 15.000 eur i em foten un catxarro de 80 euros. Això em fot de mala llet, però clar, no aniré a fer una denúncia ara ... surto del bike park cagant-me en aquest mal parit però sembla que al menys els ulls estan millor. Li ho dic a l'Àngels que està al punt de pujada a la bici, perque no es preocupi i començo a pedalar.
3 km per Calella fins agafar la nacional. M'analitzo el cos i el cap. L'estòmac està força malament, muscular i de cansament cap problema, el coco, putejat per els lladres cabrons però pensant que ja he completat un segment. Fa sol i la temperatura és idonea. Vinga som-hi. Em prenc un ibuprofé.
Quan porto uns km, sobre 20, em fa mal el cul i penso que com potser si no he fet gairebé res, penso que millor possar-me les ulleres no sigui que vingui algun insecte o alguna pedreta, les agafo i veig que ha saltat el pont de goma que recolza el nas. Collons, soc un desgraciat !! tot em passa avui a mí o qué !! Sembla que no molesta, però no tinc recanvis, potser és la última cursa de les ulleres.
La veritat és que el tram desde els 2000 de swim fins el km 50 aprox en bici son durs. Per tot el que passa, per com em trobo, però mica en mica ho vaig relativitzant, li vaig treient importància i intento ser positiu. Penso que no crec que m'hagi picat una medusa, no he notat fiblada, pero si tinc cuisor sota els ulls, alguna toxina o resta d'elles surant per la zona on les he vist em deu haver passat factura. M'he esperat a menjar una mica per veure si l'estomac millorava. Sembla que si. Una mica d'isotonic, un entrepa, una mica de fruita. Vinga, anem bé. Cap el 100 hem repeteixo la frase, això ho firmaves oi? la resposta en aquell moment es sí.
El circuit és dues voltes calella-montgat i una calella-llavaneres. Quan faig la tornada de la segona volta em vé una onada d'energia positiva, per aquí ja no he de tornar a passar, ja porto més de la meitat de bici. Vamoooooss !!
Em passen els pro's, a velocitat de vertígen. Jo vaig controlant la meva i el temps per el Garmin del canell, sort d'això. Mitjana de 30 km/h aprox. El ritme previst. M'adelanten més que passo jo, però aquest és un punt al meu favor, el saber conservar, que falta molt, i encara que podria apretar més en bici ara, ho tinc estudiat i aquest ritme és el correcte. A més comença a fer vent, fortet, i em fa baixar el ritme, canvio de pinyó per anar més cómode. Hi ha gent que para a orinar, però jo prefereixo seguir, tampoc tinc tanta urgència.
km 120. La cadencia és aixó, una cadencia, anar passant kilòmetres, ànims de la gent sobretot a Canet i Mataró, en els punts d'avituallament, on agafo platan i isotònic i de cop veig al cel una negror cada cop més propera. Només falta això ..... doncs sí. A Canet comença a caure primer gotetes, després gotes ....... i després el diluvi. joder, aixó avui ja és èpic !!
Controlar la bici sota la pluja, amb el vent, els tolls que es van formant .... sort que ja estem cap el 140 i ja només falta la última volta. No em puc demanar més però no veig gaires bicis, avui quedaré bastant endarrerit si acabo, però no importa gaire, encara falta molt i el que vull és acabar.
Arribo a Llavaneres, gir i els últims 17 km. Ha parat de ploure i em menjo l'ultim entrepa, fruita i un gel. Amb això he menjat bé, l'estomac ha aguantat i he estat constant en la ingesta. Donará els seus fruits.
Km 177. Arribo a la rotonda de Calella i entro a la població. 3 km fins el bike park. Poso el peu a terra. Aquest és un moment que esperaba desde feia mesos, com les cames aguantarien el canvi, i encara més, com els Aquiles resistirien. Sembla que bé. No veig a l'Àngels, vaja, deu estar per Calella. Entro al box per deixar la bici. Al passadís sento crits, és l'Àngels !!! però no només ella, estan el Sergi i el Joan Antoni, amb la family, ostia, que "subidón" !!! Deixo la bici, em trec el casc i vaig a saludar-los. No ve d'uns minuts la veritat, he estat exactament 6h27m a la bici, sense baixar ni deixar de pedalar, només alguns estiraments de lumbars i cames amb la bici en moviment. M'abracen i em pregunten com estic. Es veu que no faig bona cara. Però jo estic animat, només falten 42 kilòmetres, jeeeeeeee !!
 |
| Quins dos megacracks !!! Gràcies per venir !!! |
 |
| Camí de la carpa. Diuen que vaig comentar que aixó no ho repetiria mai més. |
Entro a canviar-me. Penso. Ara que tocarà? m'hauran fotut les bambes??? però no, tot estava correcte. Els mitjons mullats però, que hi farem, no tinc recanvi. Mono de triatló del club, visera Ironman, i dale km, que ja quasi ho tens.
Em torno a preguntar si ho firmava i penso que sí, les cames estan bé, qüasi no m'ho crec que després del que porto, pugui còrrer a 5 min/km. Inicialment volia anar més suau, però també penso que si ara estic bé, tira milles, perque la baixada vindrà segur, i aixó son km ja recorreguts. Faig parada técnica i m'estic 2 minuts treient tot el líquid de la bici. Que lleuger em sento !!
 |
| Give me five !! 42 km per endavant. Encara hi havia corredors rera meu ;-) |
 |
| L'Àngels animant. Aqui portava uns 8 km |
 |
| 14 km. Bon ritme. |
Hi ha avituallament cada 3 km, faig el ritual d'agafar aigua, taronja i platan, en algun, gel ó barreta per anar variant. Sobretot la taronja refresca, sucre i liquid, amb l'aigua em mullo el cap, el coll i bec una mica. En la primera volta vaig que algú em saluda, és el km 8 aprox, és el Jaume i els nens, i la Raechel !! però que fan aquí !! M'animen i em donen forces per el que m'espera. Van passant els km, porto uns 20 km, dues hores corrents. El ritme m'ha baixat a gairebé 6 min/km, i he caminat només una mica en els avituallaments, soc conservador perque no vull fer crack en algun moment, que pot passar. Però la duresa de la prova comença a fer efecte, els aquiles també comencen a pronunciar-se i aprofito que arribo al punt de la familia per parar, xerrar una mica i estirar. Fa ja uns km que s'ha unit algú més, l'Amadeu !!! el tiu fa la Garmin i després em vé a veure, gràcies a tots companys, em vareu donar forces !!!
 |
| Semblo tocadet oi ......... doncs no !!! |
Estic força sencer (encara que no ho sembli) però prefereixo pendre-ho amb calma. El Garmin va una mica per sota dels km marcats al circuit. Segons el Challenge, porto 24 km en el moment de la foto. Falten 18. 18 km per ser un home de ferro.
M'estic uns 3-4 minuts però no vull parar més. He estirat els aquiles i veig que puc tornar a còrrer amb molesties, però lleugeres. Vaig fent. A partir d'aquí corro fins els avituallaments, i camino mentre m'alimento. De nou el ritual d'aigua, taronja, platan.
Comença a ploure. Amb ganes. Torna a diluviar, tot i que aquest cop és poc temps, la pluja persisteix però més suau fins el km 30 aprox.
En aquest tram veig una imatge que no oblidaré, primer un participant, abraçat a la parella en una vorera, plorant. No pot seguir. Deu estar cap el km 22 aprox. Massa per seguir si s'ha lesionat. Un parell de kilòmetres més la mateixa imatge. Un altre corredor, aquest cop sentat a un banc del passeig, plorant, la parella abraçant-lo, la familia que l'envolta amb cara de no saber que dir. Un altre que ha trencat. Això em fa ser encara més prudent, una lesió o problema pot venir de cop.
Arribo al 33. Em torno a trobar a l'Àngels, l'Amadeu hi és i ens fa una foto:
 |
| Encara tinc energia per fer caretos |
Després sabré que per el whats han estat parlant tots, seguint-me en streaming mitjançant el xip del peu i la web del Challenge. Ho veuen com jo, que qüasi ho tinc. Porto 35 km i miro un cop més el rellotge. De nou m'estudio el cos. Els aquiles aguanten, no hi ha rampes, l'estomac va just, ja no m'entra res més. Porto 12 hores. Puc baixar de tretze, però haig de còrrer, caminant cau una minutada. Haig d'apretar les dents.
Corro. No tan ràpid com voldria però corro. Vaig passant gent, gent que camina, gent que va més lenta que jo. Potser han apretat massa a la bici, no han guardat res, potser no s'han cuidat com jo a la cursa de còrrer, però el cas és que arribo a l'ultim avituallament, al 38. Sé que acabo, però no se si baixaré de les 13 hores. Camino una mica mentre bec aigua. Em veig amb un platan a la ma pero el cos em diu que si ho intento ho trec tot, i després no hi haurà qui corri. El llenço, només aigua i apreta que ja ho tens.
Després d'uns dies llegiré que algú altre també va abandonar, però just en aquest punt 38 on em trobava, per hipotermia. No va poder seguir tenint-ho tant aprop. A la propera segur ho aconseguirá.
En falten 4. Aquí és on el cos extreu la última espurna dels entrenaments, el patiment al que ha estat sofert, on em venen al cap tot els ànims dels amics, de la familia, d'un mateix. vinga Jordi, que ho pots aconseguir, l'últim patiment, recordes com t'has esforçat aquest any? aquelles sortides per el matí, el despertador molt aviat, el no defallir, mantenir la constància .... era per aixó !! vinga, corre, corre, COOOOOORRRRRREEEEEEEE !!!
I ho vaig fer. Vaig correr com mai, vaig seguir passant gent, 4h37m, vaig saludar a l'Àngels que estava entre el públic i vaig entrar a meta en 12h55m31seg. Ja era un IRONMAN !!
 |
| FINISHER !!! (en breu l'original ;-)) |
 |
| medalla |
 |
| i samarreta !!! |
Esgotat per l'esforç entro a la carpa post-cursa. Una taula plena de menjar que no l'acabaria mai. De moment no penso en menjar, només en seure. Em poso les mans a la cara .... i ploro. No molt, però el suficient perque surti tota l'emoció, del que he fet, del que m'ha costat, però no només avui, del que m'ha costat entrenar com ho fet durant un any. Em refaig i veig al costat un home d'un 50 que encara plora més que jo, vaja !! no soc l'unic. Estem tots molt sensibles, li dono l'enhorabona que m'agraeix encara plorant i enganxo el primer donut. Van caure més coses, entrepa de pernil, coca cola, 2 donuts més, un plat de pasta .......
El càlcul de perdua de pes net però, va ser d'uns 3 kg.
I un total de 9.000 Kcal entre els 3 segments.
Hora d'agafar la roba del matí, abrigar-me una mica, sortir i abraçar l'Àngels (gràcies per estar al meu costat), em torno a emocionar, recollir bici al box, el cotxe, i cap a Sant Boi.
Fi de la cursa.
Amb els dies, ja ha passat una setmana, valores molt més encara el que has fet, i com ho has fet. En el meu cas el que vaig patir sobretot en el tram entre el swim i els primers km de bike, l'esforç per mantenir la cadència, l'esforç en els km finals.
La posició ha estat el 45 d'Espanya de grup d'edat, doncs era campionat de llarga distància. El 728 de gairebé 1000 de tots els grups d'edat masculins.
Estic orgullós de ser un Ironman, un home de ferro, i molt agraït de totes les felicitacions i suport dels amics i companys. Molts dels que ara em feliciten ho seran d'aquí aviat, estan preparats per això, ho tinc molt clar.
Un repte menys. El temps dirà si es repeteix, però el que tinc clar és que si algú es vol posar a prova, i veure fins on pot resistir, ha de fer un IM.
Però és massa extrem per un esportista popular com jo. Potser el Half pots arribar a competir, a intentar baixar temps i gaudir de la prova com vaig fer el maig. perque no olimpics i esprints, tots et donen aquell puntet de competició i t'ajuden a seguir entrenant per ser millor.
Els dies posteriors estic millor del que pensava. El dilluns tenia festa i vaig descansar, aquesta setmana ja he tingut viatge, en cotxe, però puc caminar bé. El pitjor segueix sent la panxa, no estic fi a les digestions, ampolla al peu, rascades de fregament al coll del neopré, les cervicals una mica tocades, però com us he dit, això ho firmava ara mateix a principis d'any, i tant que sí !!
Si heu arribat fins aquí, sense saltar cap linea, us puc dir que també teniu una mica d'esperit ironman, doncs la parrafada d'avui, era ben llarga.
Molta sort a tots en els vostres reptes, i tingueu ben clar, que amb esforç i una mica de sort, tens gairebé tot el que vulguis a tocar.
Salut i km !!
un Ironman ;-)
